Novel·la creada pels alumnes de 6èA del curs 2015-16.

1. Així es
madura?
Novel.la de 6è a.
Curs 2015-16.

2. Dedicatòria:
Dediquem aquesta novel.la a la Gemma i altres mestres que han
passat per la nostra aula. No ens oblidem del nostres pares que
ens han acompenyat en aquesta experiència amb molta il.lusió.
Us deixem la nostra petjada a l'escola Mas Prats.
Per impossible que sembli hem aconseguit disfrutar escrivint.
Aquesta novel.la és l'aperitiu per fer volar la imginació.
2015-2016

3. Primer capítol
LA MISIÓ DE L'AURELI
Hola, em dic Aureeeeeeli, m'apoden com “el bollo” perquè sóc una miqueta grassonet i
baixet. Estic xatejant amb la millor amiga de la Sara (la meva companya de classe) i com
puc dir-li la veritat? Sóc pèl-roig i a més a més porto bràquets , gràcies que és temporal.
Com penseu que puc agradar a una noia atractiva amb aquestes pintes!!!! A més a més
sóc un desastre, sempre tinc el cap en un altre lloc!.
Entro a la cuina i mentre agafo una coca-cola , sento uns plors que vénen del menjador.
La meva mare està plorant! M'acosto i m'abraça amb desesperació i em diu: - Aureli, el
teu avi és mort. Davant del silenci intens i absolut m'adreço directament a la meva
habitació, tanco la porta i m'estiro al llit. Em vénen els millors records del meu avi: quan
jugava a les cartes, quan m'enfilava a les barres de la terrassa, quan em va portar al circ,
quan anàvem a buscar bolets, quan anàvem a la neu, al camp del Barça.... Mai t'oblidaré
avi!
Passat una setmana de la terrible notícia, anem al notari. Comença a llegir el testament i
em lliura dues caixes. Em sento sorprès i intrigat per saber què hi ha a dins. Amb la clau
que em dóna el senyor, obro una caixa , i................. no m'ho puc creure !, la càmera del
meu avi! Em quedo sense paraules, mut. Per què me la regala a mi? Sota la càmera hi ha
un sobre amb una carta i una targeta de crèdit.
La carta diu:
Aureli, ja és hora de madurar. Tens 18 anys i has de fer-me un gran favor. Quan era jove, èrem un
grup de tretze col.legues de la professió, i vam fer una promesa: el primer que morís hauria
d'informar a la resta .Com?
Aquí tens la llista d'amics i la seva adreça i teléfon:
Pierre Jamet C/ Bolulevard Saint Germain París. 339020560665
Rodderik Dietric C/ Bener Mauner Berlin.0903438014

4. Thomas Walfe C/ Kamtner. Viena. 432226472433
Dimitri Slonin. C/ Moskovoretskaya. Moscú 7495232786
Dawid Kósciuszko. C/Tarznska. Varsòvia. 0048322386510
Muhcned Sahin C/ KabasaKal. Estambul.0090212179887
Adriano Olivero. C/ Via Nacionale, Roma.
James Watson .C/ Winston Churchil. Londres. 4490816754
Fredik Reinfelolt C / Estocolm. 468566222
Aliksands Tymay C/ Ermoú. Atenes 3021347218319
Lina Lynker c/ Dam .Amsterdam .310206648227
Amb cada amic meu, t'has de fer una foto. Quan hagis complert l'objectiu, podràs obrir la segona
capsa. Bona sort!
-El meu pare és boig !- em diu la meva mare. _ Què faràs tu si no saps ni fer-te un ou ferrat!

5. Segon capítol
Comença la meva aventura
Estic molt nerviós! Tinc por de les costums que m'esperen a Lisboa. He sortit de
l'aeroport del Prat a les 6:40 hores i arribo a les 7:40 hores del matí a l' aeroport Cavo
Island.
Bom dia Lisboa .
Estic inquiet, esperant un taxi per anar al centre de la ciutat ,quan arribo a l’ hotel
Do Zé, esmorzo ou ferrat amb bacó.
Quan surto a passejar agafo un tramvia per fer-me una idea sobre la ciutat. El que
m'impacta és la llum, tot té un color diferent. Les façanes estan cobertes per rajoles. Veig
La Sé, baixo del tramvia. Entro a l'església, la més important: té un aspecte meravellós i
en el seu interior hi ha una dona envoltada de creus i espelmes, hi ha centenars de bancs
marrons.
Al cap d'una estona surto i veig un senyor alt, prim, moreno de pell i amb el cabell blanc.
Miro la fotografia que em va donar el meu avi, és ell! Li pregunto si coneix a un senyor
anomenat Pep que vivia a Barcelona . Diu que sí, però té presa i quedem a les 15.30 a la
torre de Belem. Vaig caminant i passo pel costat d'un restaurant que es diu l' Espeço
Lisboa . Olora molt bé! . Tinc gana. Decideixo entrar a dinar i em demano Frango de piri-
piri: que és un plat típic fet de pollastre amb xili, de beguda una copa de Warre's: un vi.
Està tot molt bo!
Miro l'hora, arribo tard!!! Em dirigeixo a la torre de Belem . Quan arribo veig que és com
una mena de castell al mig del mar. No hi és, no m'ho puc creure! Em quedo bocabadat
contemplant el mar i pensant en les meves coses. Després d'una hora es presenta l'amic
del meu avi:
- Has arribat tard! - li dic
- No has vist el rellotge de l'església, oi? Aquí a Lisboa és un hora menys- em comenta.
Em quedo en silenci pensant en la meva ignorància.
Li demano si vol ser el meu guia i em contesta que sí.
M'ensenya els monuments i les costums de Lisboa: primer anem a la platja de Saó Vicetn

6. i després al riu Tajo
Quan estem passejant per la vora del riu Tajo, li deixo anar la nefasta noticia de que l'avi
Pep ha mort. Es posa a plorar, em faig la fotografia amb ell i ja és hora del meu pròxim
destí, cap a París!!!

7. Tercer capítol
Per què els francesos parlen tant estrany?
Arribo a París a les 00.25 de la nit, quin pal !!!!!! Demà no m’aixeco fins a les 14:00 h del
migdia!!!!
‘’Bonsoir Paris vous aimez la paix que je être ici.‘’ ‘’Bona nit París, quin gust d'estar
aquí i quina pau’’
Quan arribo a l’aeroport Beauvais-Tillé el nas se’m posa vermell i les mans gelades! Per
què no m’he portat els guants que em va fer l’àvia Annita ?
Busco algú que pogués dir-me on trobar un taxi o qualsevol mitjà de transport. Trobo a un
home molt amable i pregunto:
- Hola, vostè sap on puc trobar un taxi o un autobús?
- Désolé que vous ne comprenez pas.- em contesta.
Ara ho entenc tot, li he de parlar en francès. Però, per què se’n va ?
Un taxiiii! Aquest l’agafo jo. Quan arribo al taxi li dic al taxista :
- Perdona, em pots portar al carrer Boulevard saint Germain ?Renaissance Paris
Vendome Hotel
- Sí, i tant!! jo també sóc català. -em contesta el taxista.
- Què bé, m’has salvat la vida !- li dic jo.
Arribo a l’hotel; és còmode ! Per sopar m’han fet una exquisida “soupe a l’Oignon” (una
sopa de ceba). Boone nuit, a dormir.
M’aixeco i vaig al lavabo per rentar-me la cara. Em vesteixo i em poso en camí per visitar
l’amic de l’avi Pep. Després aniré a visitar alguns llocs culturals i naturals. A la 13.30 del
migdia aniré a dinar i després ja veurem.
Agafo el meu mòbil i truco al 339 020 560 665 . Em contesta un senyor amb una veu molt
dolça:
- Oui.-em contesta.
- Hola, sóc el net del teu gran amic Pep. M’agradaria quedar amb vostè per parlar sobre

8. el meu avi. - dic .
- Bé , quedem a casa meva d’aquí a un quart d’hora, al carrer Monteuil.
- D'acord, doncs ens veiem a casa teva.
En Pierre sembla un senyor molt simpàtic, divertit . Quin home més educat ! No vegis
amb els parissis!
Agafo el taxi, li pregunto al conductor on està el meu destí. Quan baixo, mare meva quina
mansió més immensa i de luxe! Pico al timbre i un home se m’apropa i em diu:
- Bonjour, le courrier ? - diu en Pierre.
- Hola, no sóc el carter, sóc l'Aureli, el net de'n Pep.- responc jo.
M'ha sorprès molt : és un senyor molt alt i prim. El cabell blanc i ondulat. Porta unes
ulleres rodonetes recolzades a la punta del nas.
- Sí sóc en Pierre Jamet, ho sento per les formes, passa home, passa!.
Mentre entro veig com és la casa, predomina el color blanc, amb un sostre gris i amb un
llum d’aranya.
- Et ve de gust un vi amb formatge?- m'ofereix.
- Sí, m’encantaria.- afirmo jo
Mentre mengem el vi amb formatge li explico la dolenta noticia del meu avi.
Xarrem una mica sobre aquest tema i em faig la foto.
- Adéu moltes gràcies- m'acomiado.
- De res home.- Em diu .
Ara aniré a l'Arc del triof, m’han dit que és molt bonic. És enorme i preciós com una U al
revés. Després vaig a la Catedral de Notre Dame: em vénen els records de la meva
infància quan veia :»El Jorobado de Notre Dame». Ja són las 13.30h me’n vaig a dinar!
A mitja tarda estic a l'hotel estirat al llit, rebentat.
Al matí següent, decideixo fer un tomb, primer vaig a la Torre Eiffel perquè si visites París i
no vas a la Torre Eiffel és que ets un desaprofitat! L’entrada m’ha costat 15 euros! Però ja
he arribat. Quines vistes tan meravelloses, no he vist unes vistes tan espectaculars en
tota la meva vida! Al cap dues hores ja són les 12.00h. M'adreço al gran Musèu Lourve. A
l 'entrar veig una petita sala a la dreta; he de pagar per entrar, entro a la sala i em diu el
senyor:
- Vint euros.
- Què...? no entenc el seu idioma- contesto.
- Cinquanta vuit euros- replica.

9. Per sort que està un noi català que parla francès i em fa un cop de mà.
- Hola, em dic Aureli, podries dir-me que diu aquest senyor si us plau?- li dic jo.
- Sí, diu, cinquanta vuit euros- em contesta.
- Moltes gràcies- responc.
M'he recorregut tot el museu. Hi ha coses fantàstiques! Com…; ah sí! Com aquelles
finestres, hi havien 100 com a mínim! Ja eren las 14.30h i vaig cap a l’hotel. Un cop allà
menjo un menú de primera! De primer un “ coq au vin” pollastre al vi, de segon “
omelettes” truita farcida i per postres; dues crepes boníssimes de xocolata! Ja són les
16:00h, estic al Musèu Carnavalet és espectacular, estic buscant informació sobre
l'edifici. Els dos arquitectes que l'han dissenyat és diuen Pierre com l’amic de l’avi (i meu)!
Torno a l'hotel, són les 19.00h de la tarda. Preparo la maleta, agafo totes les meves
coses, vaig per última vegada al lavabo i agafo un taxi. M’emporta a l’aeroport... passo la
maleta per aquella màquina tan estranya i; me’n vaig a Berlín!!!!!!!

10. Quart capítol
MASSAMASSA EXTRAVAGANTEXTRAVAGANT PER ESTAR A BERLINPER ESTAR A BERLIN
Després d'un viatge llarg i apassionant surto de l'aeroport Tegel a les 21.10 de la nit .
Agafo el primer taxi que veig , per anar a l'hotel.
-Berlin endich! Dic amb molta il·lusió, però amb una son... !
Quan arribo a l' apartament Schoenhouse de seguida vaig a la meva habitació a dormir .
A l’endemà , em llevo a les 10.00 del matí , em vesteixo i esmorzo.
Agafo la càmera i vaig corrents a la parada del bus , em trobo amb un senyor gran i li
pregunto:
-Hola, una pregunta, saps on està Alexsanderplazt ?- dic jo .
-Hola, ho sento, no sóc d' aquí .
- D'acord, moltes gràcies .
Finalment arriba el bus que portava esperant una hora .
Quan estic a la plaça, veig un edifici gegant . El primer que faig és fer-me una foto amb el
“pal selfie” .
Després de veure la plaça, agafo el metre per anar a fer un petit tomb pel Mur de Berlín.
Vaig a visitar una botiga per comprar un tros del mur . Passats 5 minuts em faig la foto .
Després de mitja hora faig una pausa i vaig a dinar . De sobte veig que molta gent va cap
a un lloc molt alt, i tinc curiositat de saber què és. Quan arribem veig un nom estrany :
Sphere.
Me n'adono que és un restaurant. M'assec a la taula que m'indica el cambrer i m'ofereix
la carta, començo a llegir tot el que hi ha i com no entenc res, demano el primer que veig :
chucurt .El gust que té és molt fort i està fet de col .
Acabo de dinar , em dóna el compte i... 90euros!!! Però com estic sobrat de diners li
pago i me'n vaig . Són les 2.30 !!! i encara he d'anar a l'edifici Reichstaj !
Agafo un taxi i vaig directament allà. Entro i em quedo bocabadat, tot està ple de vidre, i al
centre hi ha un munt de miralls, és com una mena de cúpula .

11. M'aturo a trucar l ' amic del meu avi, en Rodderick Dietrich.
– Hallo!! Sóc el nét de'n PEP !!!!. -dic jo.
– Aaaah! hallo! Jo sóc en Rodderick Dietrich.
- Podem quedar al carrer Berliner-Mauner ?-dic jo
– Clar!!! a les “ an fünt dela später ?
– Com ? Dic confós...-dic jo
– És que no sé parlar gaire bé en català
– Et va bé quedar a les cinc de la tarda ?-dic jo
– Perfecte !!
Abans d'anar , m'aturo un moment a l'apartament per dutxar-me i vestir-me .
Quan surto veig a molta gent que em comença a mirar, a fer-me burletes, em sento una
mica incòmode . Passo corrents perquè no es fixin en mi , de cop empenyo a un noi gros i
ben fort sense adonar-me , marxo per salvar la meva vida!
Quan ja l'he perdut de vista , estic al carrer Roderick. Pico la porta i pregunto:
- És en Roderick? li dic jo .
- Sí! i tu L'Aureli? -em replica.
- Sí.
Ell un és un senyor molt alt , amb ulls clarets i té un bigotis extravagant ,a part de ser molt
divertit és molt amable.
Li explico que l'avi Pep es mort, que m'ha deixat una herència i el propòsit és que he de
fer-me una foto amb tots els seus antics amics . Li demano si em puc fer una foto amb ell ,
i em diu que sí . Després de fer-nos la foto li explico el que m'havia passat . Li pregunto :
per què es reien de mi tota la gent que estava al carrer ? Ell m'explica que aquí si vas
vestit d'una manera exagerada pots patir de burles i insults. .
-Ara tot té sentit !
Per acabar, vaig un moment al meu apartament, agafo les meves coses i marxo a
l'aeroport .
Ara toca... Varsòvia !!!

12. Cinquè capítol
Em sento valent!
(En Varsòvia)
Començo a tremolar de fred ! Surto de l’aeroport Gdańsk-Lech Wałęsa de Varsòvia. Són
les deu i mitja de la nit, tinc molta son. Estic davant de la parada d'autobús, just en el
moment menys inesperat arriba el bus. Pujo i em porta directament a l’ hotel The Westin
Warsaw. Quan entro, parlo amb el recepcionista i em dóna una targeta amb el número de
l’habitació 93. Una vegada a dins, desfaig les maletes. M'estiro al llit pensant en tot el que
faré demà.
Dobrej nocy Warszawo! : Bona nit Varsòvia.
A l'endemà em llevo i prenc un bon got de kawiarnia (és un cafè però en estil polonès). Em
vesteixo i surto a explorar la ciutat. El primer que vull veure és el The Royal Castle in Warsaw.
Diuen que és meravellós. Compro una entrada i tot seguit entro. Hi ha una sala que està
decorada amb mobiliari d’or, una altra sala té molts de quadres clàssics i figures
immenses… M’he quedat sorprès mirant aquell meravellós castell. Són dos quarts de tres
del migdia, tinc molta gana. A prop del castell hi ha un restaurant. Mmmm quina gana que
tinc! Entro i el cambrer m’ofereix una taula al costat de la finestra. Em pregunta què és el
que vull menjar. Com no conec el menjar polonès, em demano un plat de la carta que té el
nom molt estrany: zurek (és un pa rodó que es fa servir com un bol, i a dins es posa la
sopa). Està molt bo. Un cop acabat, li demano al cambrer el compte:
- Są dwa złote.- Em diu el cambrer.
Estiro una mica de la targeta del meu avi. Li dono la targeta per introduir-la a la màquina i
el cambrer diu:
- A la targeta no hi ha res de diners.
- Com que no hi ha diners!- crido nerviós.
- No, no hi ha”money”. - replica el cambrer.
- Error,error,error…- no para de dir la màquina.

13. - Ooooooooh ! Me n’adono que li he lliurat la targeta equivocada, li he donat la targeta del
metge, en comptes de la de crèdit.
Ho soluciono ràpid!
Miro el rellotge i em quedo al·lucinat, són la 13:30 del migdia.
Ara que ja he dinat, vaig a visitar a l’amic de l' avi Pep. Viu en un carrer que s’ anomena
Tarczyńska. El carrer és molt ample, quasi totes les cases són molt acolorides, sobretot
una que destaca al fons del carrer. Em sembla que aquella casa és la del Dawid
Kòsciuszko el “col·lega” del avi. He picat al timbre i ha sortit un senyor amb poques
arrugues a la cara, baixet i molt atractiu.
- Hola, ets tu en Dawid Kòsciuszko?- pregunto .
- Sí, sóc jo.
- Sóc el net del teu “col·lega” Pep.
- Ah sí?- Doncs passa, passa.
Em pregunta si vull un cafè i li responc que sí. Mentre ens prenem un cafè xerrem.
- Bé, i per què has vingut?
- He vingut per informar-te d'una nefasta notícia.- el meu avi, per desgràcia, és mort.
Em sento molt trist, era un bon amic. Recordo quan érem joves, el teu avi va caure d'una
teulada i va haver d'anar al metge a curar-se. Tenia molta por . Li vaig agafar la mà
tranquil·litzant-lo. Quan el van punxar va cridar com un histèric i jo durant tres dies em
vaig està rient d'ell.
Després d’haver-me fet una foto amb ell, vaig al museum Fryderyk Chopin. Quan entro em
quedo bocabadat de tot el que hi ha. En el museu hi ha moltes coses històriques i fetes
malbé, antiguitats, figures…Es nota que són molt antigues . Després de visitar el museu,
vinc a l'hotel. Són les cinc de la tarda. M’ha passat el temps volant, vaig a una cafeteria
per berenar. Em demano l'especialitat de la casa. Szarlotka (és una coca de poma). Està
boníssima! Segueixo menjant mentre al darrera escolto:
- Vine aquí lladre! M’estan robant el moneder, m’estan robant el moneder! -crida una noia.
Jo directament actuo i persegueixo al lladre. Fins que decideixo tirar-me sobre d'ell.
- T’he atrapat- ric sorprès de mi mateix.
Quan veig la dona, agafo el moneder i li torno.
- Moltes gràcies senyor, de veritat que li agraeixo molt.-diu la noia.

14. Esgotat com estic, torno a l'hotel a descansar!
A l’endemà em desperto i esmorzo. Està tot molt bo.
Tinc el bitllet de l'avió. Són les 10:00 del matí. Per últim vull anar a veure el palau sobre
l’aigua. Trec una entrada i pujo en una canoa, per poder-lo veure bé. És maquíssim! Miro el
rellotge, són les 12:00h. No tindré temps d'anar a l’ hotel per preparar la maleta. Vaig
cames ajudeu-me. Faig les maletes i corrents vaig cap a l’ aeroport. Ja estic passant les
maletes per l'escaner. Pujo al avió, i penso:
- Warszawa widzenia- adéu Varsòvia.
-Propera parada Viena.

15. Sisè capítol
UN TASTET PER VIENA
Aterro a l’aeroport Flughaffen Wien a les dues del migdia, fa un fred que pela! Hi ha molta
gent.
GUTEN TAG LIEBE WIEN! (bona nit estimada Viena.)
Agafo el taxi i em porta al Leonardo Hotel Vienna situat al centre de la ciutat. Pago la nit
d’hotel amb la targeta de crèdit i pujo a l’habitació per deixar les meves coses. Baixo al
menjador de l ‘hotel i penso: quina gana! És hora de dinar! Acabo de menjar en un bufet
lliure. Tot ha estat boníssim! Per segona vegada agafo un taxi, però ara, per anar a casa
de l’amic de l’avi: en Thomas Wolfe , que viu al carrer Kamtner.
A l’ arribar al seu carrer busco el número de l’edifici on ell viu, tot i que m’ha costat molt
trobar el carrer perquè gairebé tots són iguals: amb façanes antigues, edificis clàssics i
teulades verdes. És de color groguenc i mostra taques d’humitat. Aleshores, entro al bloc
de pisos i mentre pujo les escales de fusta, miro les parets pintades de blanc. Pico la
porta i apareix un senyor força gran, atractiu i ben cuidat.
Em convida a entrar, ens saludem, m'ofereix un cafè i mentre xerrem, li esmento la
nefasta notícia: la mort de l’avi Pep. Però quan li comento la notícia, es va sentir tant
dolgut que no tenia paraules per donar-me el condol. Un dels seus últims desitjos va ser
que jo vingués personalment a informar-te de la notícia i fer-me una foto amb tu.
Ell em diu:- Ho sento! Em sap molt de greu! Era tant bona persona!
Quan acabo de xerrar amb ell, em faig una foto i de seguida, segueixo el meu viatge per
la capital austríaca. A continuació, busco per la guia tres llocs d’interès cultural que podria
visitar, i mentre que m’organitzo per poder anar als tres llocs durant els dos dies, passejo
tranquil·lament per una gran avinguda. De cop i volta... se m'acosta un policia i m'ensenya
una multa. 350 euros!!!
- What!!! Whaaaaaat!!!- li dic cridant.
- Are you crazy? Why are you shouting?- ell em respon.
- Why!!Why!! Li dic assenyalant-li els 350 euros.
Amb els gestos que em fa, dedueixo que es refereix a que no puc anar caminant pel carril
bici. Em quedo paralitzat.-És veritat! Com pot ser que no me n'hagi adonat?

16. Pago la multa amb la targeta del meu avi i em desfaig del maleït policia.
Ara vaig a visitar dos llocs, l'Òpera de Viena i el Palau de Schönbrun.
L'Òpera de Viena és semblant a un teatre. És immens, espectacular, atrau molt a la gent i
gairebé sempre s'omple de gom a gom.
Quan acabo les visites, agafo el taxi i em porta a l'hotel, sopo i me'n vaig directe al llit a
descansar. L'endemà, prenc un ridícul esmorzar, i a l' acabar, agafo les meves coses i em
desallotjo del Leonardo Hotel Vienna. Després visito el Palau Belvedere, i aquest em
transmet tranquil·litat i em resulta molt bonic. A continuació, faig una de les coses que
volia fer des de que vaig arribar, visitar el riu Danubi.
Ara, vaig a dinar un dels plats típics de la ciutat, el Wiener Schnitzel. Aquest plat tant típic
es fa amb carn de vedella arrebossada amb diferents espècies europees. Perquè la carn
estigui més toveta i saborosa, la piquen amb un martell especial. L'he trobat deliciós!
Ja sóc al final d'aquest viatge, esperant un autobús que m' adreci cap a l'aeroport, i
agafar l'avió que em portarà cap a la ciutat de.... Roma!!!

17. Setè capítol
Quin fart de pizza !!!!!!
Buongiorno ROMA!
Aterro a l’aeroport Leonardo da Vinci a les 18.50 de la tarda. Qui era en Leonardo?
Mmmmmmm! Ho he de buscar ! Quin canvi de temps de Viena a Roma! Em sobra tota la
roba!
Agafo el metro per anar a l’hotel St. George. Quina casualitat , hi ha una pizzeria al costat
de l'hotel . Entro i demano al cambrer una taula individual per sopar. Ve el cambrer i li
demano una pizza de pernil salat. Boníssima! Arribo a l’hotel perquè estic rebentat del
viatge de Viena cap aquí .
Quan em desperto, vaig al bar de l’ hotel per esmorzar una pizza deu formatges amb
Coca-cola. Si la meva mare em veiés, em mataria! “¡Bendita comida basura!” Vaig a visitar
a l’amic del meu avi Olivero Delibero a la Via Nacional. Vaig cap al metro i resulta que el
metro està espatllat: quina feinada, he d’anar caminant!!!
Poso la mà a la butxaca i me n’adono que porto la fotografia on l’avi estava amb els seus
amics de joves. Jo no paro de mirar-la i de cop i volta ensopego amb un senyor. Resulta
que és l’amic de l’avi!!!! L’Olivero Delibero està ben cuidat, és alt i amb molt d’humor.
Parlem: de la seva joventut, de com es viu a Roma, les núvies que havia tingut i de la
nefasta notícia... Tocades les onze li comento que si podia fer-me una fotografia amb ell.
Aprofitant que estic a una de les ciutats de més nivell històric, vaig a visitar el Coliseu.
Quan arribo em quedo bocabadat al veure una construcció tan immensa. Un guia em
pregunta que si em pot fer una descripció del Coliseu i jo encantat li dic que sí.
-El Coliseu es va construir el segle 1 D.C. En el foro hi havien 12.000 espectadors. Sota
del Coliseu hi havia gladiadors que lluitaven per les seves vides. En 1980, UNESCO va
declarar el Coliseu patrimoni de l’ Humanitat. Entro per una porta immensa i per dins és
extraordinàriament meravellós al veure alguna cosa tan històrica. Surto del Coliseu i
decideixo descansar mitja horeta, per anar a dinar perquè estic mort de gana. Desprès de
dinar, vaig a la plaça més preciosa de Roma: la Fontana di Trevi. Després d’estar
caminant una bona estona, arribo a la Fontana di Trevi. Està en obres! M’he enfadat molt
al veure aquesta tragèdia de la font. Aleshores vaig de camí cap al metro, i recordo que el
metro està espatllat!!!! Haig d’anar a la Ciutat del Vaticà. Agafo un taxi que m’emporta a

18. la Ciutat del Vaticà. Entro a dins de la ciutat, vaig a la Capella Sixtina i quedo
impressionat. Està tot pintat a mà. És com Van Gogh!!!! Desprès vaig a l’església del Papa
de Roma i estan fent missa. Veig al Papa de Roma! Es al·lucinant!!!! Desprès de la
caminada pel Coliseu, la Fontana di Trevi i la Ciutat del Vaticà, ara estic anant cap a la
Boca de la Veritá. L’ última excursió per avui. Una senyora em diu que si menteixes molt
la Bocca de la Veritá et mossegarà i et treure la mà. Són les 20.00, estic rebentat i torno
cap a l’hotel. M’estiro al sofà i em poso a veure la televisió, desprès d’una estona em
dormo al sofà. Al dia següent em desperto al terra a les 22.00. Estic sortint de casa per
anar a esmorzar una pizza de calamars a la romana. Surto de l’hotel i em trobo amb
moltíssima gent pel carrer, camino deu metres i resulta que em perdo en mig de tanta
gentada .
Miro la guia, vull veure les festes tradicionals i veig que és la festa de l' alliberament!!!
Intento veure algun nom de carrer i per fi el trobo. Arribo al Panteó i veig que el
monument té un forat gegantí al centre. Però el problema és que hi ha molta gent, em vull
fer una foto al centre del Panteó, també vull veure coses històriques de dins però sóc tant
i tant baixet que no puc veure res. Quan surto del Panteó vaig cap al riu Tíber, perquè
m’havien dit fa temps que hi ha una petita i preciosa illa. Vaig pel carrer i de sobte em
trobo un senyor tocant la flauta i al costat tocant la guitarra acústica. Estic a pocs metres
del Tíber i després de tant de temps caminant trepitjo l’illa del Tíber. És impressionant, mai
havia trepitjat una illa tant impressionant com aquesta. Agafo un taxi i vaig cap al
monument Vittoriano Emmanuele II. M’he quedat fastinat al veure un monument tant gran.
Entro a dins i em quedo bocabadat al veure l’interior d'aquest monument. Són les 19.00 i
vaig a l’ hotel a agafar la maleta. Estic a l’ aeroport per anar al meu següent destí:
Atenes...

19. Vuitè capítol
ATENES LA CIUTATATENES LA CIUTAT
DE ZEUSDE ZEUS
Arribo a Atenes a las deu de la nit, la ciutat de Zeus!!!
Kalinikhta Athina! : bona nit Atenes!
Aterro a l’aeroport de Spata i agafo un autobús amb un munt de gent. “Uf” quin estrès !
Arribo a l’hotel Jason Inn. Quina calor que fa a l'hotel!!! El primer que faig en arribar a
l’habitació és engegar l’aire condicionat. Noto que feia més calor que abans. Vaig a
recepció a preguntar el per què només surt aire calent, però... hi ha un problema, no
entenc ni parlo el grec!!! Així que toca obrir finestres i olorar Atenes!!! Veig al fons el turó
de les Muses, els edificis són immens i les llums que il·luminen la ciutat són diferents a les
que he vist fins ara. Els cotxes no paren de circular i em crida l'atenció com condueixen
els grecs, sense cap ordre aparent. Les taulades són de color marró i les façanes
blanques, algunes són grogues.
A l'endemà visito a la companya del meu avi que viu al carrer de Plaka al costat de
l'Acropolis, es diu Alyksandra Timali. La façana de l'edifici és d'un marró envellit amb el
número dinou de color groc i blau. Pujo unes escales de color crema. Trobo la porta i veig
una catifa de cuir, hi ha un gat de color marró dibuixat, la porta és de vidre opac amb
barres daurades. Pico a la porta, entro al rebedor i veig a una senyora amb una mirada
dolça i bondadosa . Té un somriure agradable i m'ha fet sentir molt còmode. Porta un
bastó i unes ulleres que em fan pensar en “matrix”
Entro a casa seva i anem cap al menjador, és un menjador adequat per una senyora gran,
és a dir, petit i molt ben cuidat, està tot ordenat i net. Mentre xarrem li dic:
- Senyora Alyksandra....- començo a dir...

20. - Què vols noi? -em respon ella.
- El teu amic Pep...
- Què li passa en Pep?
- Fa unes setmanes, el meu avi... va morir. - dic mentre penso en el que vaig fer amb ell
amb melanconia.
- Aureli, ho sento moltíssim - va dir ella mentre li queia una llàgrima.
Prenem un cafè i ens fem la foto. Marxo de casa seva i poso rumb cap a la Plaça
Syndagma que és meravellosa. En aquesta plaça pregaven als Déus, un cop cada any els
religiosos es reuneixen allà. És un edifici brillant i immens.
Després d'una estona caminant, arribo a l'Acròpolis, quedo al·lucinat del seu estat. Una
mica més tard vaig cap a les Runes de Zeus, a la part esquerra veig una mena de castell i
una mica més a prop dues columnes, a la part dreta cases antigues i al centre admiro les
Runes del temple de ZEUS, són molt boniques.
Després d'una estona agafo un taxi per anar al turó de les muses. Arribo i tot és molt verd.
Vaig a un restaurant i demano el plat Geminista, té molt bona pinta: és pebrot amb
formatge gratinat per sota i carn; de segon demano Fassolada que és brou fet amb
moltes salses diferents acompanyades de carns i verdures. La tarda l’he passat a la platja
nudista.
Torno a l’aeroport de Spata. He posat rumb a Estambul. Quina aventura viuré a la
pròxima ciutat ?

21. Novè capítol
El viatge a Estambul
Ja estic a Estambul!!!! A les 23.10 de la nit.
Gün Istanbul!
Quan surto de l’aeroport Atatürk veig un taxi que està aparcat a la vorera i li dic
“xapurrejant” l’anglès i amb gestos, que em porti a l’hotel Hampton by Hilton Istanbul
kayasehir. Obro la finestra del taxi i quedo al·lucinat amb la quantitat de cotxes mercedes
que estan circulant. Quan arribo a l’hotel ,el taxista em diu:
- Són 20 liras.
Li pago, baixo del taxi i entro a l’hotel. Vaig directament a recepció i li dic a una noia molt
atractiva :
- Vull reservar una habitació individual.
- La vols interior o exterior? – em pregunta la recepcionista.
- Exterior, gràcies.-contesto .
Ella em dóna les claus i pujo a descansar.
L’endemà em vesteixo i esmorzo un cafè amb llet amb pastes típiques d’Estambul . Vaig
a veure l’amic de l’avi que es diu Mohamed Shahin que viu al carrer Kabasakal Cd . Em
quedo bocabadat al veure un senyor molt prim, alt , amb una túnica beix i amb unes
sabatilles negres acabades en punta.
-Hola , bon dia, sóc el net del teu antic amic Pep.- dic jo.
-Hola. –em contesta.
Em proposa treure’m les sabates, perquè es una tradició a Estambul.
M'agafa per l'espatlla i m'acompanya a un menjador enorme decorat amb catifes que
cobreixen el terra. Em sec en un sofà atrotinat de color vermell. Prenem un té verd amb
diferents espècies. Xerrem sobre com es viu a Estambul, si vénen molts habitants de
Síria, quines religions hi ha....
-T'haig de dir una mala noticia. - li comento amb tristesa i a punt de caure'm una

22. llàgrima.- El meu avi Pep es mort !
En Mohamed m'explica que quan eren joves , una nit anaven tant torrats que van picar
tots els timbres del carrer Atmeydani Cd. Vam acabar la nit a la presó de la comissaria de
policia.
Ens acomiadem i m'adreço al mercat. El mercat és impressionant. Hi ha molta varietat de
parades : d’espècies aromàtiques, de vestits, bolsos, sabates, robes.... Em sorprèn la
varietat d’olors, la quantitat de gent que passeja, el xivarri....
Passo pel costat d'una parada d'espècies, vaig olorant les espècies i sense adonar-me
oloro el pebre. Començo a esternudar i em comencen a picar els ulls, la noia de la parada
es riu de mi, m’acompanya al lavabo a posar-me aigua als ulls i em diu:
-Vols venir amb mi al museu Kariye, perquè tinc dos entrades i no tinc amb qui anar?- diu la
noia.
-Clar que sí. -dic jo.
Quan arribem al museu Kariye quedo impressionat: hi ha molts de quadres i mosaics que
es diuen frescos, primer va ser una església.
Quan sortim del museu Kariye parem un taxi i li diem que ens porti a la Mesquita Blava: és
impressionant mai he vist cap cosa igual!!!!! Per costum abans d'entrar he de treure’m les
sabates, quan entro, veig tot el terra cobert de catifes taronges i vermelles. Si mirem cap
a d’alt es pot veure una llum que ve de l'exterior. La gent s'agenolla. Això no ho he vist
mai i pregunto a un home :
-Que estan fent aquests senyors?
-Estan pregant, que vol dir parlar amb Déu. - em contesta.
Llavors ens separem; jo a una sala i ella a una altra perquè a Estambul és costum que els
nois i les noies es separin per pregar.
Fixant-me com es dirigeix a l'altra sala, me n'adono que li cau el mòbil. L'agafo i escric el
següent missatge:
Estimada Aytaç,
Cada minut que estic amb tu, sento papallones a l'estómac.
M'agraden els teus ulls, m'encanta la teva mirada.
Amb aquest missatge et declaro el meu amor.
Al cap d’una estona sortim i ens trobem a fora. Li dono el mòbil i llegeix l'escrit.

23. Es posa vermella, em mira als ulls i em fa un petó als llavis.
Ella se'n va corrents de la vergonya, però està contenta d'haver expressat el seus
sentiments. Passats cinc minuts me'n recordo que no li havia dit que a les quatre he de
marxar del país per anar a Moscú.
Em trucarà?

24. Desè capítol
QUÈ DIFÍCIL ES PATINAR A MOSCÚ!!!
Quin freeeeed!!! Aterro a l’aeroport Domodedovo a les 9.10h de la nit. Som al mes de
març i per la nit estem a menys cinc graus. Sort que em vaig comprar unes botes de pell.
”добрый вечер Москва”: Bona nit Moscou.
Baixo de l’avió i busco un taxi. Em dirigeixo a l’ hotel Four Season Hotel Moscow”. Pago
amb la targeta de crèdit de l’avi Pep, vaig a l’habitació, em poso el banyador i me'n vaig a
la piscina per entrar en calor!
Quan m’he relaxat ja havien passat dues hores! Me’n vaig a dormir per demà poder anar a
visitar a en Dimitri Slonim. També vull visitar la Plaça vermella, el Kremlin i l’ Alexandrovsky.
M’aixeco a les 9.00h del matí i truco a l’amic de l’avi Pep. Quedem a les deu a la Plaça
vermella. Per saber qui és, hem acordat que haurà d’anar amb dos diaris a cada mà. Les
parets que envolten la plaça són vermelles, el terra està cobert de neu i a la dreta de la
plaça està la Catedral de Sant Basili. Allà em trobo a en Dimitri Sonim i fem un passeig. Al
cap d’una estona li comento la nefasta noticia del meu avi. Passats uns segons , una
llàgrima li regalima per la galta, i em diu:
-T'assembles tant al teu avi.... -em diu en Dimitri.
Em faig la foto i m’acomiado.
De sobte m’entra la gana i busco un restaurant per provar menjars típics de Moscú.
Demano un bon plat de sopa russa de remolatxa. No m'agrada, és lila i em queda la
llengua tintada. Per postres demano un pastís de xocolata amb nous i un té.
Em costa 200 rubles.
Torno a la Plaça vermella i em fixo amb aquella catedral immensa “la Catedral de San
Basili”, una catedral preciosa i plena de colors, envoltada de gent mirant-la. Aquella
catedral és important perquè en l’època de les guerres els habitants es refugiaven aquí.
Per dins la catedral , és com una església a Catalunya però de molts més colors i molt
més gran i sense bancs.
Quan acabo de veure la Catedral de San Basili me'n vaig al “Kremlin”, però… només em
queden quatre hores per marxar. Són les 21.20 del vespre.

25. Bé, ara vaig a visitar el Kremlin. Uauuu!!! És un edifici immens . La façana és verd
turquesa , blanca i daurada. Per dins el Kremlin tot és amb dibuixos, i mobiliari d'or i
color vermell. Totes les llums són de vidre… vaig sospirar i vaig dir :
-A mi ja m’agradaria viure aquí com el president....
Bé, he acabat i m’entra set , vaig a prendre un got d’aigua natural però allà fa tant de fred
que se'm congela.
Per a escalfar-me vaig a l’ Alexandrovsky. És un jardí ple de flors, gegant. Hi havien de
tots colors: blau, blanc, rosa, vermell… a dalt hi ha com una mena de casa, però que no hi
viu ningú. És molt allargada. És blanca per baix i verda per dalt. Aquest dia no em van
deixar entrar perquè estava tancat.
Després vaig a una pista de gel, i com no m'entren bé els patins, me'ls poso a la forca,
però a l’hora de patinar me n’adono de què la pista rellisca molt. Jo amb tota la il·lusió
perquè és el meu primer cop en patinar , se'm rebenten els patins. Em caic de cul. El
propietari del negoci em diu que els he de pagar. Li dic :
- Senyor em pot ajudar a aixecar-me ?
- No, primer paga els patins. - em va recriminar.
- Però si no m’aixeca no els puc pagar.
- Doncs aquí et quedes!
Miro el rellotge i ja és l'hora d’anar a l’aeroport.
- Senyor, senyor, tingui els diners. Ara ja em pot aixecar ?
- Molt bé.
M’aixeca i surto cames ajudeu-me a l’aeroport. Pujo a l’ avió i me’n vaig a
Estocolm .

26. Onzè capítol
Anem a Estocolm!
Em deslligo el cinturó i baixo de l’ avió. Estic a l’aeroport d’Estocolm, Arlanda. Són quasi
les quatre de la matinada.
Good Morning Stockholm!
Quan trepitjo el terra de l’aeroport noto que fa un fred bestial . Surto de l’ aeroport i pujo a
un taxi per anar a l’ hostal Atache. Entro i em demano una habitació individual. En un
moment estic dormint com un soca.
Em desperto a les 10.00 del matí, he quedat a les 10:30 amb en Fredik. Vaig molt tard!!!
Quan arribo al carrer Strömgatan, veig una casa molt moderna i blanca. Pico el timbre i
m'obre la porta un senyor molt baixet amb unes pintes molt particulars: duu una jaqueta
de cuir marró i uns texans . Suposo que hauria de ser el roquer de la colla.
- Hola noi, ets el net de l’avi Pep?- em comenta.
- Sí, sóc jo.
Em convida a entrar i ens seiem en un sofà molt còmode.
- Vols prendre alguna cosa? - m' ofereix.
- Sí, un tallat descafeïnat, gràcies. - li responc.
- D' acord. Ara te l'emporto noi!
M'ofereix el tallat i em fixo que va coix.
- Què t'ha passat a la cama?-pregunto.
- Mira, que ja sóc gran i tinc artrosis.- em contesta.

27. - Ah, és que he vist que anaves coix. Li explico la mala notícia, ens fem la foto i
m'acomiado. Després vaig a un restaurant per tastar menjars típics del país. Quan entro,
sec a una taula al costat de la finestra on puc veure a la gent passejar. M’ atén un
cambrer, miro el menú i em demano un kottbullar, tenia gust a mandonguilles. Estava
boníssim! Quan ja estic ben tip vaig al cambrer per pagar i em diu que no m’ accepta
aquelles monedes: l’euro. Ah, es veritat tinc la targeta bancaria!
A la tarda me’n vaig al museu Historiska Museet: El museu nacional històric de Suècia,
que abasta la història del país des de la prehistòria fins a l’ època actual. Té sales molt
interessants però, sens dubte, una de les més vistes del museu és Gold Room
(l’habitació Daurada) on els víkings guardaven el seu or. Després vaig a Stadshuset . És
un ajuntament que les seves obres van començar el 1.911, l’ artista va ser Ragnar
Östberg, ha estat votat l’edifici mes valorat pels suecs. Malgrat que el seu exterior
s'assembla més a una església, l’interior està compost de sales de caràcter públic. Quan
surto del museu vaig al riu Riddarfjärden i llogo una llanxa motora per fer donar un tomb
pel riu i conèixer millor Estocolm. Quan es fa fosc, me’n vaig a un bar a sopar i em
demano un Kroppkakor . És un plat de patates amb formatge. Quan ja estic tip, vaig al
cambrer i aquesta vegada sí que m’ accepta els diners: moneda sueca.
Quan miro el rellotge i veig que són les 10.30 agafo un taxi i m'adreça a l ‘aeroport. Quan
arribo a l’ avió pujo amb totes les maletes i miro la ciutat que em toca,
Amsterdam!

28. Dotzè capítol
Visitem Amsterdam
Em desperta la dolça veu de l’hostessa de vol explicant que ja aterrem a l’aeroport
Schiphol, a la 1:00 de la matinada:
- Ik ben hier Amsterdam! Sóc aquí Amsterdam.
Quan surto de l’aeroport, ràpidament oloro a terra humida i fa un fred terrible. Estem a -
6º. Llogo un cotxe i el poso en marxa. Programo el GPS al Art’otel. Quan arribo a l’hotel
em dirigeixo a recepció i li dic a la recepcionista:
- Bona nit , em dic Aureli i fa tres setmanes que vaig reservar una habitació al meu nom.
Seguidament em contesta :
- Aquí no hi ha cap habitació a nom d’Aureli.
Morint-me de son, pujo al cotxe i recordo que hi ha dos hotels que es diuen Art’otel i
busco el altre Art’otel ràpidament ho escric al GPS. En disset minuts estic al meu destí.
A l’endemà vaig a veure l’amiga del meu avi Lina Linker que viu al carrer Dam.
Pico al timbre i m’obre la porta una senyora que es igual d’alta que jo i molt esvelta. El
seu somriure és molt sincer i amigable. Em fixo en la roba, és igual que la nostra.
Em convida a entrar i seiem a una terrassa interior molt lluminosa . Prenem un Anijsmelk:
s’assembla a un got de llet amb unes galetes que es diuen pepernoten. Està exquisit.
M’explica que de joves van ser amants. Tot un secret!
Li comento l’objectiu de la meva visita i la pobra senyora queda molt afectada i trista.

29. A l’ acabar de xerrar, li demano una bicicleta que vaig veure al replà de casa seva.
Decideixo anar a la Plaça Dam i després al Munttoren (torre de la moneda) finalment al
museu d’Anne Frank. Agafo la bici i em dirigeixo cap a la Plaça Dam. És una gran plaça al
centre de la ciutat, amb una estàtua d’un lleó i un llarg monument. A tres minuts tinc el
Munttoren una gran torre tocant una part del riu Amstel; quan agafo la bici per marxar em
trobo amb l’amiga del meu avi i em diu:
- Hola ara anava a fer un passeig amb vaixell. Vols pujar ? Així passeges pel riu.
Jo li contesto:
- Si, però em podries deixar a la casa d’Anne Frank?
Em contesta:
- Clar que sí, Aureli.
Estic pujant a un vaixell, quins nervis!! L’amiga em comença a explicar coses del riu:
 El riu Amstel és el més llarg i important de la ciutat. Els ponts tenen uns arcs que a
la nit il·luminen. Hi ha un pont que és per on passa la majoria de la gent i
s’anomena MagereBrug. El nom del riu es va decidir per com es deia la ciutat. Dos
curiositats que té el riu és que hi ha gent que viu en vaixells i hi ha restaurants que
suren .
 Ha sigut un experiència molt divertida.
Al baixar m’entra una gana horrible i decideixo anar a un restaurant Blackandblue a
un minut amb la bicicleta. A l' entrar al restaurant ràpidament el cambrer m’aten i
em dona taula.
De primer em demano un l’Erwtensoep es una sopa de verdures amb trossets de
carn. De segon plat em demano un entrepà d’areng un peix salat cru. I per postres

30. un Stroopwafels dos galetes juntes farcides de carmel. L’Erwtensoep està bastant
bo, l’Areng cru, no m’ha agradat i les Stroopwafels estan boníssímes !
Surto del restaurant i vaig a visitar la casa d’Anne Frank. La visita ha durat 1h
i 30 minuts. Seguidament torno a casa de la Lina per tornar-li la bici i agafar el cotxe per
tornar a l’hotel. Arribo l’hotel, vaig a sopar i quan acabo me’n vaig directament a dormir.
Em desperto a les 9.30h i vaig a esmorzar. Després me’n vaig a visitar el Palau Reial, que
ha sigut impressionant. Vaig al mercat de les flors a cinc minuts.
Entre aquell mercat de flors la que més destaca és la tulipa. Hi ha de tots colors : rosa,
vermell, groc… El mercat és immens i està ple de colors de diferents olors. A la dreta
normalment hi ha botigues, bars, pisos i a l’esquerra passa el riu Amstel. Ara vaig a dinar
a un restaurant que he vist que és d’un bufet lliure que costa onze euros. Quan acabo de
dinar vaig al museu de Van Gogh a nou minuts amb el cotxe. El museu es gran i amb
bastants quadres i escultures de Van Gogh. Amb ganes de veure un lloc natural me’n vaig
al Amsterparck un enorme parc natural ple d'arbres, plantes, flors…

31. UN BON DIA A AMSTERDAM
Agafo el cotxe per anar a l'hotel , arribo a les 19:45h . Goedenavond Amsterdam! (bona
tarda Amsterdam) – dic jo.
Tinc molta gana! Així que pregunto a la recepcionista si em pot recomanar algun lloc per
sopar. - Sí, pots trobar el restaurant Oliva al carrer ''Egelantiersgracht''. -em contesta ella.
Estic cansat per conduir, així que agafo un taxi per anar al restaurant i trigo 15 minuts en
arribar. Observo el menú i trio :
Per primer plat un Rijsttafel, està fet d'arròs , llegums , carn i coco. Quan el tasto em ve un
gust dolç però al mateix temps salat. Per segon plat demano un Bitterballen. És un plat
salat amb engrunes de pa emplenades de carn picada, farina, mantega, especies. -Què
salat !- Crido .
Per postres demano un Proffertjes. Es tracta d'uns dolços molt semblants als creps . -Sort
que he demanat dolç per postres enlloc de salat, perquè sinó estaria tota la nit bevent
aigua .-penso.
Quan acabo de sopar truco a un taxi per anar a l' hotel . Quan arribo m'estiro al llit i
m’adormo en un segon.
Ja entra el sol per la finestra. Què bé que he dormit! – exclamo quan obro els ulls. Em
vesteixo i truco a la recepcionista que em porti l’esmorzar i demano una Hagelslag, una
llesca de pa de motlle plena de fideus de xocolata.
Ja he acabat, agafo el cotxe i me'n vaig al museu Hermitage. Quan arribo veig un edifici
immens, és de color turquesa, blanc i daurat. He entrat i... Uauuuu es increïble! – crido.
Hi ha exposicions de roba típica d‘Amsterdam. Els quadres són tots de persones, hi ha
escultures de tot tipus... Ja he acabat de visitar el museu. Al sortir truco a la Lina Linker i
quedem a la Plaça Dam. Agafo un taxi per anar-hi. Al arribar veig que ja m'està esperant
l'amiga de l'avi Pep: La Lina. Xarrem una estona i finalment li dic:
- Avui a les 19.00h marxo cap a l'aeroport - dic jo.
- D'acord, si vols t'acompanyo.-em diu ella.

32. - Avui a les 19.00h marxo cap a l'aeroport - dic jo.
- D'acord, si vols t'acompanyo.-em diu ella.- Oi tant, així no vaig sol – li comento
- D'acord, t'acompanyaré – em diu
- Està bé, recullo les coses de l’hotel i marxem - dic jo
Anem junts a l’hotel per agafar la meva maleta. Pugem al cotxe i anem cap a l’aeroport.
En arribar torno el cotxe llogat i ens acomiadem. Li dono les gràcies per tot. Pujo a l'avió i
me'n vaig cap a Londres on m’espera la propera aventura.

33. Tretzè capítol
Per què els anglesos sempre van al revés ?
Quina tristor i humitat! Arribo a Londres a l´aeroport Heathrow a les 20:30 de la nit.
Good night London!
Un cop fora de l´aeroport agafo el tren i me´n vaig fins a l´hotel Novotel London Waterloo.
Un cop dins de l´edifici, pujo a l´habitació i em poso a dormir.
Quan em llevo, vaig al lavabo a rentar-me la cara i les dents. Ja preparat, surto de
l´hotel per anar a visitar un museu que es diu Victoria Albert. Agafo un taxi i en deu minuts
ja sóc aquí. Un cop dins, em quedo al·lucinat de la mida que té el museu, de les
escultures extraordinàries. Surto, me'n vaig a un restaurant típic de Londres i demano
“Roast Beef” que és carn de vaca o bou i li posen salsa gravy, amb pastanaga i patates .
Per postres “apple pie” (pastís de poma).
Després de dinar, vaig cap a casa de l’amic de l’avi, al carrer “Winston Churchill Statue”.
Truco al timbre i em pregunta:
- Qui és?
- Sóc el nét del teu amic Pep.
Em convida a entrar. Quan obre la porta veig a un senyor amb una cara propera i familiar.
- Una cosa, com et dius?. - li pregunto.
- Em dic James Watson.- em contesta.
- Jo , Aureli.
- Et sembles al teu avi.- respon ell.
- Ja, m’ho havien dit els teus antics amics.
- Has anat a veure els meus amics? - em pregunta.
- Sí.- li contesto.
- Per què?- em demana.
- Doncs..... El meu avi Pep ja és mort.- li responc.

34. Li explico que l’últim desig del meu avi va ser que em fes una foto amb cada amic del
grup. Llavors ell accepta l’oferiment.
- Vols venir amb mi al “James’s park”? - li pregunto.
- Sí, gràcies.- em contesta.
Anant de camí m’ explica com és el “James’s park” . És immens. Passa el riu Tàmesis
amb un aigua molt neta i cristal·lina on es banyen ànecs, cignes... Pels camins veus
molts arbres i plantes. És un parc molt tranquil i serè. Fem un passeig de mitja hora i li
comento :
- Ho sento, m’he d’ anar a l’ hotel.
- D’acord, molt de gust . – em contesta.
Vaig cap a l’hotel i just quan arribo, sopo. Un cop acabat el sopar em dirigeixo cap a
l’habitació i em poso a dormir.
Al llevar-me em preparo per baixar per anar a esmorzar. Quina gana!!! Demano un
esmorzar continental: ou ferrat amb bacon, unes torrades amb melmelada i fruita. Un cop
acabat em dirigeixo fins el metro i en divuit minuts ja estic al parc natural Regent's
Park.Començo a caminar. Quan surto em dirigeixo cap al jardí botanic Kew .M’he quedat
com una pedra ! És gegant, preciós, extravagant, original….
Un cop acabada la visita vaig fins a un restaurant i em demano un fish& i per postres
scones amb melmelada, i mantega. Quan he acabat hem dirigeixo a pagar i em diu:
- It’s 15 “pounds”.
- Quan miro el moneder tinc set lliures. Ara que faig?????? I la targeta de l’avi està a la
butxaca dels pantalons texans que em vaig posar ahir!
Vaig a trucar a l’ amic del meu avi:
- Hola, que em pots ajudar? Estic pagant i no tinc suficients diners.
- D’acord ara vinc.
- Aaaaah!!! Sóc al restaurant Gay Hussar! Al carrer Winston Churchill Statue.
Un cop arriba m’ ho paga i li dic:
- Gràcies, vols anar a veure el Big Ben.
- No puc, he de fer uns encàrrecs.
Vaig cap el metro i un home em comenta que el trajecte durà 30 minuts. Un cop arribo
començo a fer moltes fotos. Quan miro l’ hora són les 8:00, ahhhh!!!!! Abans d’ anar a

35. sopar vaig a l’ hotel, agafo la targeta i vaig corrents fins el caixer.
Arribo al restaurant i demano: de primer un “carrot cake”, de segon salsitxes angleses
amb mongetes i per postres “custard cream”.Un cop acabat, estic fent fila per pujar al
“London Eye". Ara mateix tinc al davant unes vistes espectaculars.
Quan s’ acaba el trajecte vaig cap a l' hotel per agafar les coses i anar a l' aeroport de
Heathrow . En un tres i no res ja estic volant cap a casa.

36. Catorzè capítol
EL DESENLLAÇ
Estic a la sala d'espera del notari, nerviós i impacient per saber el contingut de la segona
capsa.
Engego el mòbil, obro el meu whatsapp i... - Uau! Tres missatges de l'Aytac. El meu cor
comença a bategar, les meves mans comencen a suar.
Missatge de l' Aytac:
T'enrecordes de mi?
Has arribat sa i estalvi?
Tinc ganes de veure't!
Què li contesto? Què faig ara? És veritat que jo sigui especial per a ella? Just en el
moment de posar-me a escriure, la secretària ens fa entrar al despatx del notari. Em crida
l'atenció l'elegància de la taula de fusta i les rèpliques de quatre quadres de Van Gogh.
S'acosta el notari, m'estira el braç per saludar-me. Em fa dos copets a l'espatlla i em diu:
- Com ha anat l' aventura ?
- Molt bé. M'he engreixat i tot, perquè he tastat tots els plats típics d'arreu.
- Anem per feina, noi. Què tal les fotos? Has aconseguit fer totes les fotografies?
- Sí, ha estat una tasca fàcil, sóc un crac!
El notari comprova que estigui les dotze fotos i em pregunta:
- Si n'hi ha onze fotos ?
- Ostres, no em diguis això!
El notari em remena els cabells i em diu amb un to irònic:
- És broma!
M'he sentit com un gos beagle. El notari treu la misteriosa capsa del calaix, em mira
fixament i em diu:
-Estàs preparat per saber quina sorpresa t'espera?
En la meva ment passen tot un seguit de pensaments: hauré de fer-me càrrec d'un zoo?,
em regalarà un viatge a Hawai?, heretaré el seu cotxe? , un bagul ple de diners?, em
demanarà fer una missió a un lloc llunyà? ….
Em dóna una claueta antiga i rovellada. Introdueixo la clau al pany , la giro , obro

37. lentament la tapa i veig un pen-drive. El notari l'agafa i el connecta en el seu apple. I
quedo BOCABADAT.

38. Elaborat per:
GISELA AMADOR
JAUME BEL
ABRIL BOVER
NAIARA CALDERÓN
ÈRIKA CARNICAS
ALICIA DE PINA
MARC GARGALLO
POL GIL
LYDIA GONZÁLE
PAULA GUTIÉR
SELENE GUTIÉ
HÉCTOR HIDAL
ANIOL JUANHUIX
ARNAU LLOB
ADIN MAHI
BERTA MAYÀ
ÈRIC MOLIST
JOEL OLIVERA
ROGER PÉREZ
MÓNICA PRIETO
ELIA RAMOS
EMMA SAD
MARCO SÁN
ÍKER TERRÓN
ISSAC VILAR
UNAI WILSON