Avui amb el #Bondia, trobaràs l' #Especial #SantJordi2018. El BonDia celebra el #DiaDelLlibre amb una antologia de deu relats que s’escoren obertament cap al negre, el terror i el fantàstic, il·lustrats per sis artistes cadascun amb la seva tècnica i el seu estil.
Avui amb el #Bondia, trobaràs l' #Especial #SantJordi2018. El BonDia celebra el #DiaDelLlibre amb una antologia de deu relats que s’escoren obertament cap al negre, el terror i el fantàstic, il·lustrats per sis artistes cadascun amb la seva tècnica i el seu estil.
Presentació de diapositives elaborada per l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut Príncep de Viana després de participar a la projecció de la pel·lícula "Terraferma" del Cicle de Cinema i Drets dels Infants, curs 2016-17, i també d'haver treballat a l'aula els drets relacionats amb el film i proposats a la guia didàctica.
Programa d'activitats de la Festa Major del Prat de Llobregat 2022.
Cultura popular i tradicional, música, espectacles i propostes familiars, arts en viu, exposicions, activitats esportives i molt més per gaudir de la Festa Major!
Del 22 al 26 de setembre
#fmelprat
La Guia Sonora del Prat va néixer el 1998, a partir de la col·laboració de l'Associació de música La Clau, l'estudi de so Zero DB i La Capsa. Aquesta publicació va ser una revista-catàleg-cd que volia donar a conèixer els agents musicals de la ciutat, en un moment àlgid quant a bandes i iniciatives musicals al Prat.
L'any 2013 el concepte del projecte evoluciona i s'amplia. Aquesta vegada transformat en format blog amb la col·laboració de músics de la ciutat, amb un objectiu divulgatiu i de difusió de les músiques locals així com a espai repositori i de documentació actualitzada. Allà s'hi podia trobar tota la història i enllaços a les músiques, vídeos i imatges dels grups, cantautores i creadores sonores de la ciutat. Es van fer una trentena de publicacions, entre les quals es trobaven bandes ja desaparegudes o d'altres que es trobaven en el seu punt àlgid. Per citar alguns exemples, aquestes anaven des de "Turistas" o "Rumba Brava" fins a la "La Sombra del Átomo" o "Xavi Alias".
El 2020 es comença a preparar la nova Guia Sonora treballant juntament amb l'estudi de disseny del pratenc Dani Tamayo, Vera-Tamayo, per tal d’actualitzar la imatge i fer-la més atractiva i funcional. Al mateix temps, hem revisat i actualitzat els antics arxius fent un treball de recerca i documentació i contactant amb músics i grups de la ciutat per tal d'estrenar la nova etapa amb cinquanta referències i amb l'objectiu d'ampliar-la periòdicament amb nous grups i projectes d'ara en endavant.
El llibre s’estructura en dues parts. La primera estudia com s’implanta el nou règim, un cop acabada la guerra, a la vida local. El segon bloc s’inicia amb un estudi puntual de la situació del Prat a l’any 1940, incidint en tots els aspectes quotidians que afecten la població.
Receptari recull totes les receptes que s'han compartit a les xarxes amb l'etiqueta #CuinemPerCuidar. El projecte s'ha treballat conjuntament pel Centre Cívic Palmira Domènech i Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa.
El cos de carrabiners va tenir una presència continuada al Prat de més de cent anys i la caserna que ocupaven a la platja és un dels elements arquitectònics més característics del paisatge litoral pratenc. Josep Ferret ha estudiat les seves activitats i accions, sense oblidar el vessant més humà, així com el seu paper en la història del Prat.
Les dones del Prat i la repressió franquistaculturaprat
Treballs de recerca al voltant de la repressió que van patir les dones del Prat arran de la implantació del règim franquista. Núm. 6 de la col·lecció de textos locals.
Beca Jaume Codina de recerca d'història local (2013)
A l'ombra de Barchinona. Antecedents i gènesi de la societat feudat a l'entron del delta del Llobregat (segles VI-XI), de Jordi Gibert Rebull
Catàleg exposició Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978culturaprat
Catàleg de l’exposició Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978 que vol explicar l’evolució del moviment obrer al Prat des del 1917, data de l’arribada de la Papelera Española, fins el 1978, quan se celebren les primeres eleccions sindicals democràtiques. Hi podem trobar un recorregut gràfic de les primeres lluites sindicals per aconseguir millors condicions laborals fins a les actuacions contra el règim franquista.
Monografia que tracta de la presència de la Guàrdia Civil al Prat de Llobregat. La prestació de serveis, en l'etapa vuitcentista, fou encarregada, en la seva major part, a membres d'esquadrons de cavalleria de la Benemèrita, dels llocs o posts de Sants o de la barriada de Collblanc, els quals es movien millor en terrenys enfangants i el servei es complia amb més rapidesa.
Pel que fa al segle XX, destaca el temps de la República, on a través de set capítols s'intenta exposar el perquè la Guàrdia Civil ha d'enfrontar-se a un Prat industrial, on els moviments més radicals volen imposar amb violència les seves idees. És quan l'Ajuntament pratenc, les empreses i la majoria del poble reclamen la presència continuada de la Guàrdia Civil, que es concreta amb la construcció d'una caserna el 1933.
Autors. Irma Fabró, Margarida Gómez i Antoni Rodés
La transformació del camp pratenc al segle XIX.
Editorial La Impremta. El Prat de Llobregat 1989. 142 pàgines
Memòries de guerra de Moisés Llopart.
El treball de Moisès Llopart és un interessant relat d'una vivència, narrat en primera persona per l'autor, que explica la seva partida al front de l'Ebre durant la Guerra Civil.
Llopart va ser cridat a files com a participant de la lleva del biberói, pels seus coneixements d'idiomes, va ser destinat a un batalló de la XIV Brigada Internacional, integrat majoritàriament per voluntaris francesos.
Pròleg de l'historiador Andreu Mayayo.
Beca Jaume Codina de recerca d'història localculturaprat
Montserrat Piñeiro, Jordi Ramos i Joan Puigmalet
Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local.Recull dels treballs guanyadors de la Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local corresponent als anys 2007, 2008 i 2010.
Montserrat Piñeiro presenta “Noms d’ahir, Inventari toponomàstic del Prat de Llobregat”, Jordi Ramos escriu un “Estudi evolutiu de la xarxa viària del Prat” i Joan Puigmalet és l’autor de “Trons a Remolar:dites i refranys del Prat de Llobregat”
1. “ELS ORÍGENS QUE
ENS UNEIXEN”
Producte final del nostre projecte
“El que nosaltres no vam viure, però la nostra sang, sí”
Alumnes de 6è
Escola Bernat Metge
2. Bon dia famílies, nens i nenes. Nosaltres som els alumnes de sisè
de l’escola Bernat Metge.
Degut a les circumstàncies de confinament tan excepcionals que
patim no podem explicar aquest conte públicament al Teatre
Modern del Prat, però això no vol dir que no el pugueu escoltar...
Avui us el presentarem. És el producte final del nostre projecte de
Medi Social i Cultural «El que nosaltres no hem viscut però la
nostra sang sí”. L’hem elaborat a partir de la vida de les Dones
Sàvies de Sant Cosme
Cristina Abarca
3. Però… què és això de les Dones Sàvies? Les Dones Sàvies és un grup de
dones grans que han format part activa de la lluita de la gent del barri de
Sant Cosme per aconseguir bons habitatges per tots aquells veïns que
han passat de viure en males condicions a viure en pisos de qualitat. Per
cert, des d’aquí volem agrair a aquestes dones que ens hagin deixat els
seus records i la seva empremta al nostre centre. Moltes gràcies!
Jordi Abat
4. El nostre conte va d’alegries, alegries que es troben en les petites
coses que no valorem. Alegries que aquestes senyores podien
gaudir tot i vivint en un període molt dur que era la postguerra i
aquells anys de dictadura franquista. Però… no ens enrotllem més!
Tot seguit donem pas al conte de la vida d’aquestes heroïnes. De
ben segur que tots nosaltres tenim un avi o àvia que ha tingut una
vida com la que us explicarem a continuació, per això diem que de
ben segur que tots nosaltres compartim els nostres orígens!
Marcos Túlio Almeida y Othman Amehdar
6. Sóc la tercera de la família, som 7
germans, molts, veritat? I per
aquest motiu el nostre menjar es
divideix en parts més petites.
Jo vaig anar a l’escola, però
malauradament la vaig acabar als
7 anys. Com m’hagués agradat
acabar-la sencera!
Als 11 anys ja estava ajudant als
meus pares a l’hort, és un treball
molt dur però aconseguíem
mantenir-nos.
Ainhoa Barrachina
7. Recordo, que hi anàvem
demanant menjar als veïns, i que
de vegades intercanviàvem els
ous per peixos. Però de vegades
les circumstàncies eren
vulnerables i la gent no
m’ajudava, llavors, agafava
menjar sense permís, com
bacallà salat, pots de llegums o
fins i tot fruites. Pot ser que
sembli una mala cosa, però sinó,
no menjàvem!
Jordi Campaña
8. Una anècdota que em van explicar els
meus pares quan ja era gran és que hi
havien una família al barri molt peculiar
perquè el pare d’aquesta família
s’amagava en un cau sota el llit per tal
que no el descobríssin els soldats del
bàndol contrari. Quina pena!
Si pensaves diferent eres perguit i no
t’hi podies estar ni a casa! Però el pitjor
de tot és que quan dos membres de la
família éren de diferents bàndols, la
família es trencava ... era molt trist!
Lucía Carrasco
Alan Cervilla
9. Ah! se m’havia oblidat! Quan
sonaven les sirenes de les
bombes i estava al refugi, els
adults em cantaven una cançó
que es deia ‘’El patio de mi
casa‘’ i per la culpa d'amagar-me
ràpidament al refugi antiaeri, ara
de gran no puc estar en espais
petits ni tancats.
Alexandra Cruz
10. En una nit molt estrellada
estava sopant unes llenties
juntament amb els meus sis
germans i de cop i volta vaig
escoltar als meus pares parlant
que a l'endemà agafaríem un
tren cap a Barcelona.
Quina il·lusió!
Israe El Bassiri
11. Després de sopar vaig anar-me
a dormir.
Al dia següent, els meus pares,
per a la meva sorpresa, em van
dir que fes la maleta perquè ens
anàvem cap a Barcelona.
Els meus germans van tardar
molt més perquè no tenien tanta
il·lusió com jo. Quan van acabar
de fer les maletes vam anar cap
a l’estació.
Eva Frauca
12. Vam estar una mitja hora
esperant el tren. Va ser unes
trenta-sis hores de viatge.
Aleshores quan tocava menjar,
vam menjar entrepans i fruita.
Vam gaudir bastant del viatge,
ja que era el nostre primer viatge
familiar!
Després de dormir unes poques
hores… ja hi érem! Hola
Barcelona!
Nacho Gómez
13. Al sortir de l’estació, vaig sentir
com si s’obrissin les portes cap a
un altre món, i no m’equivocava.
No em va costar res adaptar-me
a la nova ciutat i hi vaig trobar
treball fàcilment.
Vaig treballar de dona de fer
feines a una casa d’una família
amb diners i també cuidava dels
seus fills.
Eric Jiménez
14. Un dia que em van donar de
festa vaig pensar que seria bona
idea anar a una de les
discoteques de la ciutat a
conèixer gent de la meva edat.
Em vaig posar la meva brusa
preferida i una faldilla de color
vermell i vaig anar a la
discoteca.
La meva mare em va dir que
estigués a casa a les nou en
punt i així vaig fer.
Lisseth Macías
15. A l’arribar vaig ballar molt, per un
moment em vaig sentir la reina
de la pista.
Les noies de la discoteca, en
veure’m ballar la cançó de "Mi
carro” se´m van apropar, ens
vam fer amigues.
També, em vaig trobar a un noi
molt simpàtic i maco, em va
encantar.
Lucía Martín
16. A les vuit i mitja vaig començar a
anar-me cap a casa, les meves
amigues i aquest noi tan maco em
van acompanyar i, durant el camí,
vam picar als timbres de les cases, i
quan els picàvem, marxàvem
corrents.
Fèiem les trepalleries de qualsevol
noi o noia de la nostra edat. De
vegades hi penso i encara em ric.
Vaig arribar a casa puntual, estava
tan cansada que vaig anar a dormir
sense sopar.
Ariadna Martínez
17. Al dia següent, vaig quedar amb
el noi de la discoteca, m'ho vaig
passar molt bé amb ell, era un
bon noi.
Al cap d´uns mesos vam
començar a sortir. Van passar
dos anys i ens vam casar, va ser
tot molt ràpid!
La meva joventut ha sigut molt
entretinguda, tant debò hi
pogués tornar!
Sofian Murcia
18. I quan pensava que la meva vida no
podia anar millor, va arribar el meu fill al
món. Per a mi va ser el millor que m’ha
passat! Ell em va alegrar els dies i feia
que estigués entretinguda, ja que no és
res fàcil. Com a mare, havia d’educar-
lo, cuidar-lo i estar pendent d’ell.
Al cap d’uns anys va néixer el segon.
Cal afegir que els nous invents ens van
ajudar molt perquè ja no m’havia
d’agenollar per netejar el terra perquè
existia la fregona i tampoc m’havia de
posar a rentar la roba a mà perquè
existia la rentadora.
Uxue Puebla
19. Quan els meus fills ja éren més
grans una cosa terrible va passar
a Sant Cosme. Va començar a
haver-hi molt tràfic de drogues.
Una de les pitjors situacions per
nosaltres, les mares, era quan els
nostres fills anaven de festa i els hi
ficaven droga a les begudes sense
el seu consentiment.
Estàvem tan amoïnades i
enfadades que totes nosaltres
volíem prendre foc a la discoteca,
però per sort la policia es va
avançar i ho va solucionar.
Omar Robio
20. Llavors, de l'alegria ens vam
posar a cantar la nostra cançó
preferida amb la que ens
sentiem molt identificades:
Resistiré, del Duo Dinámico,
que curiosament, aquesta
cançó s’ha convertit en l’himne
de la lluita contra el
Coronavirus.
Marco Romero
21. Ara que ja ha passat l´adultesa
comença una altra etapa, que és
en la que estic ara i estic molt
contenta, que és la vellesa.
M´agrada molt estar amb les
meves amigues, cantar, fer
teatre i sobretot, la tecnologia.
A mi no m’hagués agradat viure
en un altre lloc d’Espanya o en
un altre país. Sóc molt feliç aquí
al Prat.
Ferran Sánchez
22. La gent jove quan em veu pel
carrer em saluda amb molt
d'afecte, saben que m´encanta
xerrar i que estic disposada a
ajudar i a contribuir al meu poble
sempre que calgui.
A l'estiu m'agrada molt visitar el
poble de la meva infantesa,
però… no hi tornaria per viure,
m´encanta El Prat!
Íker Vargas
23. Aquest projecte engloba tots els
esdeveniments del segle XIX i el
segle XX. Una de les coses que
més ens ha sorprès és que tot es
repeteix i que als que tenien el
poder sovint no es comportaven
com a bons reis i reines.
La gent del poble va patir molt i no
se’ls tenien gaire en compte...
També fer aquest projecte ens ha
permès reflexionar sobre la
importància de la democràcia real i
sobre la sort que hem tingut de
viure en aquest període de temps,
on s’escolta més a la població.
Aroa Vives