Powerpoint del tema 1 (4t ESO)

1. 4t ESO
►L’oració simple i l’oració composta
►Subjecte i predicat
►El reportatge
►El procés de redacció

2. L’oració simple i la composta
• L’oració simple ► un verb en forma personal
(Ara vinc!)
• L’oració composta ► més d’un verb en forma
personal (escolta, mira i no xerris gaire)
• Recordeu: Una frase (ø verb) / proposició (té verb)
Ex: La història d’una llengua irreductible (frase)
Ex: Escolta, mira i no xerris gaire (proposició)
V V V

3. Subjecte i predicat
• El subjecte (SN) té com a nucli un nom o un pronom.
• El predicat (SV) té com a nucli un verb.
Ex: En Joan (Ell) vindrà el dilluns a l’institut.
SN (subjecte) SV (predicat)
▲ Quan el subjecte i el predicat concorden en
número i persona parlem d’oració.
Ex: Els nens juguen a pilota. (oració)
La nena canten una cançó. (no és una oració)

4. El subjecte
• Pot estar format per un nom, un pronom, una
oració subordinada o qualsevol mot substantivat:
• Ex: L’avió va aterrar amb puntualitat. (SN)
Ell serà el pilot i tu faràs de copilot. (PRONOM)
Qui tingui més son que dormi més! (O.SUB.)
Rectificar és de savis. (MOT SUBSTANTIVAT)

5. El subjecte el·líptic i les oracions sense
subjecte
►Subj. el·líptic: Quan no hi apareix i se sobrentén.
Ex: (Ells) Han trobat un sarcòfag/ (Jo) menjo sol.
► Oracions Impersonals (sense subj.)
a) Naturals (verbs relacionats amb el clima)
Ex: Ni plou, ni neva , ni trona.
b) Gramaticals (haver-hi=existir; fer=temps
metereològic; ser=valor temporal: ser aviat...)
c) Construccions impersonals amb se/es
Ex: Es condueix molt bé al barri / S’esmorza a les vuit.

6. El predicat
♣ El predicat nominal (verbs copulatius= ser, estar,
semblar)
• Ex: En Joan és alt/ la camisa està tacada/ La pel·lícula
sembla molt avorrida.
♣ El predicat verbal (el nucli és un verb predicatiu)
• Ex: Jugarem a pilota/ La Marta fa el sopar cada dia.
• Els verbs predicatius es classifiquen en:
a) Transitius (admeten CD: Avui farcirem l’ànec).
b) Intransitius (sense CD: S’acomiada de la mare).

7. Els complements verbals (CD,CI, Atr., C.Pred,
CRV, CC i CAg.) Què o quina cosa?
↑• Complement directe (CD) VT=Verbs transitius
- Acompanya els VT i en precisa i completa el significat.
Ex: Sempre llenço les escombraries al contenidor (ús transitiu)
- Generalment no porta preposició, excepte (a):
a) Davant d’un pronom personal tònic:
Ex: No saludo la Laura, sinó a tu (CD)
b) Davant dels pronoms tots, tothom i ningú:
Ex: No saluda a ningú/ No saluda ningú (ús opcional)
- Pot presentar les estructures de SN, Sprep, pronom feble
i d’oració subordinada substantiva.
- Prova de la passiva(CD act.=SP a la pas./ subj act.=Cag pas)

8. El complement agent
• Apareix únicament a les oracions passives i és qui
realitza l’acció del verb..
• Sempre va unit al verb amb la preposició per , tot
presentant dues estructures:
1) Sprep (preposició per +SN)
Ex: Els controls han estat corregits per la professora (SN)
2) Oració sub. substantiva ( prep. per + oració)
Ex: La pel·lícula ha estat criticada per qui feia de públic (O)

9. El complement indirecte
● Indica la destinació o la finalitat del verb (a qui? / per
a qui?). Pot acompanyar v. transitius i intransitius.
Ex: Va pispar la cartera al metge (destinació)
He trucat a la Sílvia per demanar-li els apunts
(finalitat)
● Pot presentar tres estructures:
a) Sprep (prep a + SN) Ell ofereix cafè als convidats.
b) Pronom feble: La Sílvia els ofereix el cafè (als convidats)
c) O.Sub. Subst: El metge fa receptes a qui en necessita.

10. El complement de règim verbal
● Sempre va introduït per una preposició regida pel verb (a, de,
en, amb, contra, sobre...)
Ex: En Joan s’ha especialitzat en medicina moderna.
*En Joan s’ha especialitzat (incorrecta)
● El CRV pot presentar quatre estructures:
a) Sprep (prep+SN): Es fa amb tothom (fer-se amb)
b) Pronom feble: Se n’adonà (adonar-se dels seus errors).
c) Oració introduïda per la conjunció que: Confiava que l’oncle li
curaria la ferida
d) Oració introduïda per a/de +infinitiu: Es penedia d’haver
copiat/ s’acostuma a llevar molt d’hora
● En+inf= a/de ( Ell pensa a/de recollir la roba)

11. L’atribut
• Complement exclusiu dels verbs copulatius (ser, estar
i semblar) Ex: El teu invent és/sembla molt bo.
• Els verbs copulatius actuen d’enllaç entre el subjecte
i el predicat, no aporten informació, són intransitius i
,per tant, no duen mai CD.
• RECORDA! Els verbs ser, estar i semblar no sempre
duen un atribut, ja que sovint van acompanyats d’un
CCL o d’un CCT:
• On són els teus pares? Són a la Xina de viatge (Hi són)CCL
• Els meus pares adoptius són de laXina (Ho són) Atribut

12. L’atribut pot presentar set estructures:
• Adjectiu (Sembles despistat, però ets més llest que la gana)
• SN (Vosaltres sou un exemple a seguir).
• Sprep (La botifarra negra és de carn de poc)
• Adverbi o locució adverbial (Esteu com un llum!)
• Pronom tònic (Els alumnes de 4t sou vosaltres)
• Pronom feble ( La terra ho és (de rodona)?
• O.Sub. Substantiva (El pallasso Roc era qui ens feia riure)

13. El complement predicatiu
• És un complement semblant a l’atribut, ja que indica
qualitats del subjecte o del CD. (respon a com?)
• Ex: La Joana (subj.) es queda quieta (la Joana=quieta)
• Es deixà la porta (CD) oberta (la porta=oberta)
• Per no confondre’l amb el CCM:
• A) mai és un adverbi o una locució adverbial,
acostuma a ser un adj o un nom.
• B) Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o
amb el CD. (El noi arriba atabalat/la noia arriba
atabalada

14. El complement predicatiu
• Pot presentar sis estructures: com?
1 Adjectiu o participi (L’Oriol va caure marejat)
2 SN (Nomenarem l’Ignasi català de l’any)
3 Sprep (de,per o a +SN) Em prens per un ximplet?
4 Pronom feble (Sempre vas impecable!►sempre hi vas!
5 Com (a) + SN (Us van acollir com a germans)
6 Prep+ O.Sub. Subst. (El busquen pel que va fer)

15. El complement circunstancial (CC)
• Expressa les circumstàncies que envolten l’acció del
verb.
• Sovint es pot moure de lloc i en pot haver més d’un.
• Ex: Ahir vam dinar al restaurant amb la meva neboda.
CC Temps CC lloc CCcompanyia
► Pot presentar sis estructures:
1 Adverbi (No sé si vindré aviat o tard)
2 Locució adverbial (El vaixell navegava a la deriva)
3 Sprep (Ens veurem a la cafeteria)

16. El complement circunstancial (CC)
4 SN (Cada dijous corro 10 quilòmetres).
5 Pronom feble ( Hi faig classes –en aquesta escola-)
6 Oració (Vine al cinema amb qui vulguis)
Hi ha vuit tipus de CC :
1) LLOC: On? Anirem de vacances a Tarragona.
2) TEMPS: Quan? L’any passat vam recollir cinc mil signatures.
3) MANERA : Com? Arribà a l’aula plorant.
4) QUANTITAT: Quant? No trobes que no parlo gaire?
5) INSTRUMENT: Amb què? Treurem els mobles amb una grua.
6) CAUSA: A causa de què? L’han acomiadat per culpa de la crisi.
7)COMPANYIA: Amb qui? Anirem a Roma amb les germanes bessones.
8) FINALITAT: Per a qui/ què? Han escrit un poema per al seu ídol.

17. El reportatge
• Els reportatges poden ser escrits (premsa), audiovisuals
(ràdio i televisió) o presentar fórmules mixtes (portals
digitals).
• Els continguts poden ser molt variats (un lloc, un
fenomen social, un personatge, una investigació
científica, recerques culturals, històriques...).
• L’estructura ha de ser clara i ordenada tot partint d’una
introducció i d’un posterior desenvolupament.
• Un bon reportatge presenta una recerca de la informació
i una bona redacció de les dades (poden tenir imatges,
gràfics, afirmacions d’experts, relats de testimonis...)

18. El procés de redacció
Planificació
a) És aconsellable reflexionar sobre la situació comunicativa
(les persones destinatàries, el contingut i la finalitat de l’escrit)
b) Explorar el nostre pensament tot sabent triar la informació,
l’ordre com estarà exposada i el tipus de text triat (una carta,
una notícia, un article d’opinió...)
c) Cercar informació abans de començar a redactar (fer un
esquema o guió previ i cercar continguts de diferents fonts
d’informació).

19. El procés de redacció
Textualització
a) Indica quan l’escrit comença a adquirir forma de text.
b) Cal redactar esborranys provisionals que anirem
ajustant i millorant progressivament.
c) Els experts diuen que el procés de redacció no és lineal,
sinó circular i recursiu ( cal retornar a fragments
anteriors i modificar-los).

20. El procés de redacció
Revisió
a) És una acció simultània a tot el procés.
b) Cal revisar les notes prèvies i l’esquema inicial i, després
anar rellegint, corregint i millorant els fragments escrits
(en la forma i en el contingut).
c) Quan n’estiguem satisfets podem dir que n’hem fet la
versió final en què podrem tenir cura , a més, de la
presentació gràfica de l’escrit.