Document de suport per a la formació al voltant dels jocs, joguines i les ludoteques per monitors de temps de lleure, animadors i integradors socials.

1. JOC
JOGUINES
LUDOTEQUES
Coneixement en joc

2. QUÈ ÉS EL JOC?
Descobrir Cooperar Simular
APRENDRE Experimentar
Imaginar ACTITUD Respectar-se
Comunicar-se Emocionar-se
Natural
Competir
Motivador GAUDIR
RELACIÓ CONVIVÈNCIA

3. CARACTERÍSTIQUES
PLAER- Quant juguem ens ho passem bé.
LLIBERTAT – El joc és una activitat voluntària.
GRATUÏTAT – La finalitat del joc ha de ser jugar. El procés és més valuós que els
resultats.
ACCIÓ – El joc és vivència i sense la nostre participació no existeix.
FICCIÓ- El joc pertany al món del “Com si…”.
ESFORÇ – Jugar és un repte, una fita una implicació personal.
SERIETAT – Quant juguem ens concentrem i posem en marxa les nostres capacitats i sentits.

4. QUÈ ÉS EL JOC?
“El juego supone una posición psicológica particular por parte del jugador que está
basada en el convencimiento de que lo que se está haciendo es una actividad LIBRE que
NO SERÁ JUZGADA y en la que se dispone de un ESPACIO PERSONAL, un MARGEN DE
ERROR, que en otras actividades no se permite”.
Rosario Ortega

5. CONDICIONANTS DEL JOC
TEMPS

6. BENEFICIS DEL JOC?
JUGUEM CREIXEM
AUTOCONEIXEMENT RELACIÓ I CONVIVÈNCIA
REPTE RESPECTAR NORMES
DECISIONS DESENVOLUPAR CAPACITATS
GESTIÓ D’EMOCIONS ADQUIRIR CONEIXEMENTS

7. JOC COM A EINA D’APRENENTATGE
JOC AFAVOREIX EL
DESENVOLUPAMENT
JOCS AMB INTENCIONALITAT JOCS DIDÀCTICS
EDUCATIVA

8. JOC COM A EINA D’APRENENTATGE
Objectius
Tria del Posada en
que es volen Avaluació
recurs pràctica
assolir

9. JUGUEM
DIRECTOR
D’ORQUESTRA

10. CLASSIFICACIÓ DELS JOCS
JOCS JOCS
D’INTERIOR D’EXTERIOR
DE PETITS JOCS
CONEIXENÇA
SIMBÓLIC GRANS JOCS
JOCS DE KERMESSE O
TAULER JOCS DE FIRA
DE RELACIÓ GIMCANES
JOCS DE
… PISTES
JOCS
NOCTURS

11. LA FITXA DELS JOCS
NOM
TIPUS
DESTINATARIS
TEMPS
ENTORN
MATERIALS
OBJECTIUS
METODOLOGIA

12. QUÈ ÉS UNA JOGUINA?
Les joguines són creacions artesanes o industrials, dissenyades i produïdes especialment
pels adults per estimular i acompanyar el joc dels infants. A la normativa vigent es defineix
com joguina tot producte dissenyat o previst, exclusivament o no, per ser utilitzat amb fins
de joc per nens menors de catorze anys

13. LES JOGUINES
ESTIMULA
JOGUINA JOC
ENRIQUEIX
• Joguines fortuïtes
• Joguines inventades
• Joguines comercialitzades

14. LES JOGUINES
Les joguines neixen amb el joc i estan vinculades intrínsecament al
desenvolupament de la humanitat i la seva cultura.
No són indispensables per Les potencialitats
jugar. Un nombre de educatives de les joguines
joguines més gran no provenen de les
garanteix més joc. potencialitats del joc.

15. JOGUINES I DESENVOLUPAMENT
DE O A 6 MESOS
El nadó obre els ulls al món que l'envolta i
l'embolica amb sensacions que de mica en mica
anirà descobrint. Les joguines més apropiades
són aquelles que estimulen els seus sentits i el
conviden a descobrir el seu cos. Evidentment, les
carícies, les cançons i el contacte amb l'adult
resulten fonamentals.
Per estimular el joc del nadó les joguines han
d'atreure la seva atenció a través del tacte, la
vista o l'oïda. En aquesta etapa és essencial que
l'adult faci d'intermediari apropant-les-hi per
ajudar-lo a descobrir-les i gaudir-ne.

16. JOGUINES I DESENVOLUPAMENT
DE 6 A 12 MESOS
De mica en mica, el nadó va controlant cada cop
amb més precisió el moviment de les seves mans i
de tot el seu cos en general, la qual cosa li permetrà
ràpidament no només aferrar amb fermesa els
objectes al seu abast, sinó també desplaçar-se per
aconseguir-los. Els espais de joc estimulats i
compartits amb els adults esdevindran moments
entranyables de comunicació.
Comença així el seu procés d'autonomia i
independència. Les joguines que més l'interessen
són les que li permeten desenvolupar la seva
iniciativa i descobrir quins moviments fer i quins
efectes provocar.
Per poder treure més partit de les seves joguines
necessita la complicitat d'un adult que les hi presenti
de manera atractiva, que comparteixi les sorpreses
amb ell i que l'estimuli.

17. JOGUINES I DESENVOLUPAMENT
D’1 A 2 ANYS
El moviment és el seu principal estímul. A totes
bandes vol arribar i tot ho vol tocar, exercitant una
habilitat nova i poderosa que està a punt de
descobrir: caminar! Tot li és molt més accessible i sent
un interès especial per assolir els objectes que
atreuen la seva atenció, traslladar-los i amagar-los o
desar-los tots plegats.
Ja utilitza el llenguatge per expressar-se i el seu
vocabulari augmenta de manera considerable. Xerra
sense parar, imitant sons i exercitant la seva capacitat
de comunicació.
Li encanta sentir-se autònom i demostrar que pot
arreglar-se-les ell sol obrint una capsa, accionant una
joguina o fent una torre. Se sent atret per qualsevol
joguina que acompanyi el seu moviment animant-lo a
descobrir, investigar i explorar espais cada vegada
més amplis.

18. JOGUINES I DESENVOLUPAMENT
DE 2 A 3 ANYS
L'autonomia del nen augmenta de manera
considerable; té més domini del seu cos i molts més
coneixements sobre el món que l'envolta. Es posa a
prova constantment, pujant i baixant de la cadira o
intentant desplaçar-se amb un tricicle, i tot sota una
màxima: reclamar la seva autonomia fent-ho ell sol!
En aquesta etapa, el nen vol posar a prova el control
que té dels seus propis moviments i de les coses que
manipula.
El seu domini del llenguatge juntament amb l'interès
per interpretar i explorar les relacions fa que
aparegui un joc interessant en què repeteix i imita
situacions viscudes al costat dels adults en la vida
quotidiana.
Li agrada sentir-se acompanyat per altres nens,
observar-los, apropar-s'hi i conèixer-los.

19. JOGUINES I DESENVOLUPAMENT
DE 3 A 5 ANYS
En aquesta etapa, el joc simbòlic es consolida i pren
un gran protagonisme. La capacitat de comunicació de
l’infant i l'escolarització fan que s'ampliïn les seves
relacions socials. Adquireix les primeres nocions de
quantitat, espai, temps, etc. De mica en mica esdevé
un gran "xerraire", que tot ho pregunta i tot ho vol
saber. Arriba l'edat del "per què?". Cada vegada és
capaç de concentrar l'atenció durant més temps i de
participar més en activitats col·lectives. Jugar, i
sobretot jugar amb els altres, és la seva ocupació més
preuada.
És molt més hàbil amb les mans i domina millor el cos,
però és el joc simbòlic el que té un paper més
important, ja que tot ho assimila i transmet a través
d'aquesta activitat. Al final d'aquesta etapa s'interessa
pels jocs de taula, especialment per aquells que posen
a prova habilitats intel·lectuals.

20. JOGUINES I DESENVOLUPAMENT
DE 6 A 8 ANYS
En aquesta edat la seva capacitat de comunicació i
relació amb altres nens fa un salt espectacular;
necessita sentir-se acompanyat dels seus iguals i
compartir-hi experiències, jocs i activitats.
El joc d'imitació continua ocupant un lloc important.
L’infant representa de manera minuciosa i precisa tot
el que veu, sent o percep, endreçant-ho amb una
imaginació inesgotable. Les seves habilitats motores,
juntament amb l'interès pels jocs en grup,
converteixen els jocs de pati en un dels seus
passatemps més atractius. Augmenta el seu interès
pels jocs que requereixen acceptar i seguir regles,
acordant i pactant les normes amb altres jugadors.
Tot ho vol saber i per tot pregunta. Els jocs que
l'ajuden a ampliar coneixements o a posar en
pràctica els que ja té desperten el seu interès.

21. JOGUINES I DESENVOLUPAMENT
DE 9 A 12 ANYS
En aquesta edat la curiositat d'etapes anteriors es
transforma en ànsia de coneixement, i els nens
prefereixen relacionar-se entre ells i comparar les
habilitats que han anat adquirint a través de jocs de
grup.
Ara les amistats de l’infant són més duradores i
apareix la figura del millor amic. Encara que
continua dedicant-se al joc simbòlic i a les
construccions de manera ocasional, els jocs de
regles (2) són els que veritablement acaparen el seu
interès, ja que li permeten demostrar les seves
capacitats físiques i intel·lectuals davant els seus
amics, que mira d'imitar i impressionar. La seva
capacitat per crear i pactar normes li permet gaudir
de jocs més elaborats en grup.

22. JOGUINES I DESENVOLUPAMENT
+12 ANYS
Fins aquest moment ha tingut l'oportunitat de
conèixer molts recursos lúdics que han ocupat i
enriquit el seu temps lliure; ara, segons els seus
interessos i els del seu cercle d'amistats, dedica el seu
temps a jocs cada cop més complexos. És important
que els adults ens esforcem per compartir i conèixer
els seus jocs. Així evitarem allunyar-nos de l'entorn
que l'interessa i, evidentment, d'ell o ella, ja que en
aquesta etapa el joc es troba vinculat intrínsecament
amb les seves aficions i amb la reafirmació de la seva
identitat.
Alhora, en aquesta edat el joc és un mitjà important
de relació i comunicació entre els nois i noies. Els jocs
de regles són els que tenen un paper més destacat,
combinats amb diversos recursos corresponents a les
seves capacitats físiques i psíquiques.

23. CRITERIS D’UNA BONA JOGUINA
LÚDICA
SEGURA
SÒLIDA
ADEQUADA
A L’EDAT

24. CRITERIS D’UNA BONA JOGUINA
FUNCIONAL
ESTIMULADORA
ACTIVA
EDUCATIVA

25. I A MÉS A MÉS …
NECESSITATS PREU
JUSTES I
VARIADES

26. CLASSIFICACIÓ DE LES JOGUINES
• ACTIVITAT LÚDICA
• CONDUCTA COGNITIVA
• HABILITATS FUNCIONALS
EL MÈTODE • HABILITATS SOCIALS
ESAR
• HABILITATS DEL LLENGUATGE
• CONDUCTES AFECTIVES

27. EL MÈTODE ESAR – ACTIVITAT LÚDICA
JOC D’EXERCICI JOC SIMBÒLIC JOC D’ACOBLAMENT
Joc sensorial sonor Joc de “fer com si” Joc de construcció
Joc sensorial visual Joc de rols Joc de disposició
Joc sensorial tàctil Joc de Joc de muntatge mecànic
Joc sensorial olfactiu representació Joc de muntatge electrònic
Joc sensorial gustatiu Joc d’acoblament científic
Joc motor Joc d’acoblament artístic
Joc de manipulació

28. EL MÈTODE ESAR – ACTIVITAT LÚDICA
JOC REGLES SIMPLES JOC REGLES COMPLEXES
Joc de loteria Joc de reflexió
Joc de dominó Joc de simulació
Joc de seqüència Joc esportiu complex
Joc de circuit Joc d’estratègia complex
Joc d’habilitat Joc de preguntes i
Joc esportiu elemental respostes complex
Joc d’estratègia elemental Joc de vocabulari complex
Joc d’atzar Joc matemàtic complex
Joc de preguntes i respostes Joc d’escena i de rol
Joc de vocabulari
Joc matemàtic
Joc de teatre

29. JOGUINES FORTUÏTES

30. JOGUINES FORTUïTES

31. JOGUINES FORTUïTES

32. JOGUINES FORTUïTES

33. JOGUINES AUTOCONSTRUïDES

34. JOGUINES AUTOCONSTRUïDES

35. JOGUINES AUTOCONSTRUïDES

36. JOGUINES AUTOCONSTRUÏDES

37. JOGUINES COMERCIALS

38. JOGUINES COMERCIALS

39. JOGUINES COMERCIALS

40. JOGUINES COMERCIALS

41. QUÈ ÉS UNA LUDOTECA?
«La ludoteca és un equipament dirigit per un equip estable de professionals, els ludotecaris, amb un
projecte específic a través del joc i la joguina. La ludoteca disposa d'un fons lúdic significatiu, té voluntat
de servei públic i utilitza la joguina com una de les principals eines d'intervenció educativa, social i
cultural».
Atzar, associació de ludotecaris i ludotecàries de Catalunya

42. ORIGEN
A partir dels anys 40 la pedagogia reconeix el valor educatiu del joc i les
joguines i la seva contribució al desenvolupament integral dels infants.
"L'infant gaudirà plenament de jocs i entreteniments, els quals hauran de ser
orientats cap a les finalitats perseguides per l'educació: la societat i els
autoritats públiques s'esforçaran per promoure la satisfacció d'aquest dret“
Article 7èC de la Declaració dels Drets de l'Infant (1959)
Vertebració de l’estat del benestar (a principis dels anys 70) amb serveis a les
persones.
LUDOS
THECA

43. EVOLUCIÓ DE LES LUDOTEQUES
PRIMERES
LUDOTEQUES
• Manca d'espais públics.
LUDOTECA • Necessitat d’enfortir el procés de socialització i
d’integració.
ACTUAL • Promoció de la participació i la convivència.
• Disponibilitat d’un ampli ventall de materials de
joc.
MODEL LLATÍ MODEL ANGLOSAXÓ
SOCIALITZACIÓ PRÉSTEC
EDUCADOR TERAPÈUTIC

44. FUNCIONS DE LES LUDOTEQUES
RECREATIVA- Oferir diversió, ser atractiu i fer gaudir als seus
usuaris
EDUCATIVA – Aprofitar l’impuls natural del joc per afavorir
un desenvolupament integral i positiu de la persona.
SOCIOECONÒMICA – Posar a l’abast un ampli conjunt de
joguines seleccionades, companys i espais de joc.
COMUNITARIA – Fomentar la participació dles infants i llurs
famílies i la difussió del joc i la cultura.
INVESTIGACIÓ – Oferir consells al consumidor, invetigar la
ludicitat i afavorir espais de prova per als fabricants.

45. TIPUS DE LUDOTEQUES
• Ludoteca hospitalària
• Ludoteca mòbil o itinerant
• Ludoteca en espais oberts
• Ludoteca escolar
• Ludoteca terapèutica
• Ludoteca comunitària

46. TOTA JOGUINA VAL?

47. C/ Mallorca 419 - Barcelona 08013
idealudica@idealudica.com
(+34) 93 112 18 66
www.idealudica.com
www.facebook.com/idealudica
www.twitter.com/idealudica