2. El caràcter universal del joc
• El joc ha estat present al llarg de tota la
història de la humanitat i a totes les
cultures, forma part esencial de la
cultura…
…però presenta unes característiques
diferents en funció del seu context cultural.
3. El joc, alguna cosa més que
diversió
• El joc s'empra com a sinònim d'esplai, de
diversió o d'esbarjo.
• El joc és una de les activitats bàsiques de la
infància, indispensable per al desenvolupament
psicomotor, intel∙lectual, afectiu i social dels
nens i nenes.
• El joc és un recurs didàctic amb un gran valor
educatiu.
• El joc està reconegut com un dret fonamental de
la infància.
4. Definició de joc
• El joc és una activitat necessària per als
éssers humans i de gran importància en
l'esfera social, ja que permet assajar
certes conductes socials; alhora és una
eina útil per a adquirir i desenvolupar
capacitats intel∙lectuals, motrius o
afectives. Aquesta activitat s’ha de fer de
gust, sense cap mena d’obligació i amb el
temps i l'espai necessaris.
6. Característiques del joc
1. És una activitat agradable.
2. El joc ha de ser lliure, espontani i totalment voluntari.
3. El joc té una finalitat en ell mateix (autotèlic: plaer en el
procés, no el resultat).
4. El joc implica activitat.
5. El joc es desenvolupa en una realitat fictícia.
6. Tots els jocs tenen una limitació espacial i temporal.
7. El joc és una activitat pròpia de la infància.
8. El joc és innat.
9. El joc mostra en quina etapa evolutiva es troba l’infant.
10. El joc permet a l’infant reafirmar‐se (els ajuda a resoldre els seus
problemes i entendre als adults, millora la seva autoestima)
11. El joc afavoreix el procés socialitzador
12. El joc compleix una funció compensadora de
desigualtats, integradora i rehabilitadora.
13. En el joc els objectes no són imprescindibles.
7. Dinàmica “Concepte de joc”
• Decorem la classe amb les nostres
pròpies definicions de joc.
9. El joc infantil a través de la història
(apunts extra)
• A la majoria de les cultures els nens i nenes juguen i han
jugat amb imitacions de miniatura de les eines dels
adults. A l’Edat Mitjana els infants de classe baixa
jugaven amb elements naturals, i els de classe social
alta amb joguines artesanals.
• Podem trobar numerosos exemples de joc al llarg de la
història, alguns pràcticament s’han oblidat però d’altres
es mantenen en l’actualitat amb diferents materials. (Ex:
xarranca, la corda, la pilota, les nines…)
10. El joc infantil a través de la història
(apunts extra)
• Encara que no sempre s’ha donat la
mateixa importància al joc perquè…………
la infància era molt curta ja que
començaven a treballar molt prompte i el
joc es considerava una activitat inútil.
11. Curiositats (apunts extra)
• A la Prehistòria ja es jugaven amb nines.
• Excavacions a Mesopotàmia i Egipte
s’han trobat bales, dards d’argila i jocs
similars al dòmino.
• Sabem que es juga al “cara o creu” des de
que es va encunyar la moneda.
12. Curiositats (apunts extra)
• També al Egipte es jugava al
“Senté”, semblant als escacs.
• Els egipcis i a l’Antiga Xina ja
s’havien inventat les titelles.
•A un poble de Mèxic
existia ja al1200 a.C. el
joc de la pilota.
13. Curiositats (apunts extra)
A Grècia:
• El joc era una forma de vida, on fins i tot, et podies jugar
la vida.
• Hi havia “gronxadors” inventats pel déu Baco.
• Els Jocs Olímpics tenien una connotació religiosa i
política.
• El joc de l’Oca té els seu orígens a Grècia i a l’Edat
Mitjana va cobrar un sentit religiós (el camí de la vida cap al
Paradís).
14. Curiositats (apunts extra)
• A Roma passava una cosa semblant amb
el circ. Per als romans els jocs tenien la
funció d’entreteniment i espectacle, i
aquestes funcions estaven associades a
simbolitzar la societat o reproduir batalles
històriques.
• Es van trobar el joc de la xarranca gravat
al terra.
15. El joc infantil a través de la
història (I)
Està àmpliament acceptat que el joc ha
existit al llarg de tota la història de la
humanitat.
• Primeres mostres: A l’Iran fa 3000 anys.
• Època clàssica: Apareixen les primeres
teories del joc: Plató, Aristòtil i Quintilià.
• Època medieval. Té presència tant en el
món musulmà com en el cristià.
16. El joc infantil a través de la
història (II)
• El Renaixement ( S XV‐XVI). Es
recuperen i revitalitzen els jocs.
– Recuperen importància i el seu valor i tornen
els jocs a l’aire lliure i els d’interior.
17. El joc infantil a través de la
història (III)
Època moderna:
• S XVII. Apareix el pensament pedagògic modern (el joc
educatiu com element que facilita l’aprenentatge)
• S XVIII. La IL·LUSTRACIÓ. Preocupació pel joc i
l'educació (J.J. Rousseau).
• A Espanya, Gaspar Melchor de Jovellanos, J.
Cabarrús, J. M. Picornell. (educació mitjançant joc)
18. El joc infantil a través de la
història (IV)
El Segle XIX
• Revolució industrial. (Poc temps per jugar, però van sortir
moltes joguines que ampliaven les propostes de joc, ex: jocs de
construcció)
• Apareixen les escoles pedagògiques:
J.H. Pestalozzi, F. Fröbel (qui obertament reconegué la
importància del joc en l’aprenentatge), O. Decroly i M.
Montessori.------- Primeres teories sobre el joc.
19. Concepcions teòriques sobre el
joc al segle XIX (I)
Teories relacionades amb el consum
d'energia
– Teoria de la potència supèrflua. F. V. Schiller.
– Teoria de l’energia sobrant. H. Spencer.
– Teoria de la relaxació. M. Lazarus.
Teoria de la recapitulació. Stanley Hall.
Teoria del exercici preparatori o
preexercici. Karl Gross.
20. Concepcions teòriques sobre el
joc al segle XIX (II)
• Teories relacionades amb el consum d'energia
– Teoria de la potència supèrflua. F. V. Schiller. El joc és un
plaer relacionat amb l'excés d'energia, que es pot manifestar
tant de manera física com estètica.
– Teoria de energia sobrant. H. Spencer. El joc és el resultat
d'un excés d'energia acumulada. En el cas dels éssers
humans, la impossibilitat de participar en activitats serioses
condueixen als infants i als joves a invertir aquesta energia en
activitats supèrflues, com el joc i les arts.
– Teoria de la relaxació. M. Lazarus. El joc no produeix despesa
d'energia sinó al contrari, és un sistema per a relaxar als
individus i recuperar energia en un moment de decaïment o
fatiga.
21. Concepcions teòriques sobre el
joc al segle XIX (III)
• Teoria de la recapitulació. Stanley Hall
– Els infants juguen per a eliminar les funcions
rudimentàries que s'han convertit en inútils en
la vida actual, i propiciar així el
desenvolupament posterior.
– Les activitats lúdiques són un estímul pel
desenvolupament, és a dir, tenen una funció
preparatòria per a la vida adulta.
22. Concepcions teòriques sobre el
joc al segle XIX(IV)
• Teoria del exercici preparatori o
pre‐exercici. Karl Gross
– El joc és una activitat que serveix per a
practicar o entrenar aquelles habilitats que
més tard seran útils a la vida adulta.
23. Teories del joc del segle XX
• Teoria general del joc de Buytendijk.
• Teoria de la ficció de Clàperède.
• Teoria de Freud.
• Teoria de Piaget.
• Teoria de Vygotski.
• Altres teories.
24. Teoria general del joc de
Buytendijk
Buytendijk pensa que el joc és una activitat
pròpia de la infància que permet al nen
expressar la seva autonomia i que està
determinat per tres grans impulsos:
– L’ impuls de llibertat (ja que el joc satisfà la
necessitat d’autonomia)
– El desig d’integració social, de fusió amb la
comunitat i l'entorn, de ser com els altres (integració
social)
– La tendència a la reiteració, que es manifesta en la
rutina de jugar sempre al mateix.
25. Teoria de la ficció de
Claperède
• Va definir el joc com una actitud distinta de les
persones davant la realitat.
• La clau del joc és el seu component de ficció, doncs
la conducta real es transforma en lúdica a causa de la
ficció, és a dir, la representació que l’infant fa de la
realitat i el seu mode d’actuar davant de la mateixa.
• Així, el joc es converteix en el refugi on es compleixen
els desitjos dels infants, els seus anhels de jugar amb
allò prohibit o de jugar com una persona adulta.
26. Teoria de Freud (psicoanàlisis)
• En el joc els infants repeteixen les experiències que
els han impressionat desagradablement i, gràcies a la
repetició, les van suportant millor, canalitzant
l’angoixa, fins que aconsegueixen superar els
esdeveniments que per a ells van ser traumàtics i que
en un moment donat els van dominar.
• Reconeix que el joc compleix la funció d'expressar
sentiments reprimits i inconscients per l’infant en el
procés educatiu i que el seu joc està influït pel desig
de ser una persona adulta i de voler ser com ella.
27. Teoria de Piaget (teoria psicoevolutiva)
• Va descriure el desenvolupament intel∙lectual i el va
dividir en quatre estadis. A partir d'aquesta
classificació, va distribuir per edats els diferents tipus de
joc.
28. Teoria de Vygotski
• El joc com valor socialitzador. Considera
que l'origen del joc es troba en l'acció
espontània dels infants, però orientada
socialment. D'aquesta manera, els jocs
adquireixen un valor socialitzador i són
transmissors de cultura.
• El joc com factor de desenvolupament.
Considera que el joc constitueix el motor del
desenvolupament en la mesura que crea
«zones de desenvolupament pròxim»
29. Altres teories:
• Teoria de l’enculturació de Sutton‐Smith i
Roberts (El joc és transmissor de patrons culturals, tradicions i
costums, percepcions socials, hàbits de conducta i representacions del
món)
• Teoria ecològica de U. Brofenbrenner (el que
determina la conducta és la percepció de l’ambient, no la realitat objectiva)
• Teoria antropològica de K. Blanchard y A.
Cheska (estudia el joc i l’esport)
• Teoria praxis‐ lògica de Pierre Parlebas
(objecte d’estudi el gran conjunt d’activitats físiques i els diversos jocs en
relació a la societat i la cultura on es realitzen)
31. Per debatir…
Segur que al llarg de l’estudi de les teories
sobre el joc heu estat d’acord o no.
Doncs ara, heu de dividir-se en 5 grups i
cadscun defensarà l’autor que li ha tocat. Es
tracta de que feu una mena de campanya
política i que debatiu les diferents opinions amb
la resta de grups.
Teniu uns minuts per possar-vos d’acord amb el
vostre grup i aclarir les idees principals de la
vostra teoria.
