De l'espardenyer a la indústria. Evolució de l'espardenya a Elx. 5è de Primària.

1. Javier Eugenio Díaz
5è de Primària

2. Per què Elx es va especialitzar en
la indústria del calçat?
 Presència de plantes òptimes al nostre entorn. Matèries primeres:
barrella, cànem, després el jute i espart.
 Bona localització com eix de comunicació del Vall de Vinalopó i la
proximitat del port d’Alacant. Afavoreix la comercialització.
 Espardenyer era l’ofici més important d’Elx des de el segle XX.

3. Anys seixanta
 Anys 40: competien amb Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Canadà.
 Anys 50: 175,000 espardenyes i 25,000 sabates per dia.
 Desenvolupament de la indústria del calçat a Elx sobre la base d’una
llarga tradició artesanal.
 Bon mercat interior, europeu i sobretot americà.
 Condicions de treball: salaris baixos, llargues jornades laborals.
 Incorporació massiva de mà d’obra: fins i tot xiquets amb freqüència
a partir de 10 anys.
 Utilització de noves tècniques de producció.
 Treball en fàbriques
 Treball a domicili [dones]: Aparadores
 Canvi freqüent de treball per trobar millor salaris
 Llei impedia qualsevol protesta o resistència enfront a la imposició
de dures condicions de treball.
 Prohibició cultiu de cànem.

4. Anys setanta
 Immigració converteix a Elx en uns dels municipis més importants de
la Comunitat Valenciana.
 50% de la població activa ocupa el sector del calçat.
 Renovació tecnològica: introducció cadena de muntatge
 Condicions de treball: abundància de treball, salaris milloren però no
així els ritmes de treball, s’incorporen hores extraordinàries, es va
regular no treballar els dissabtes
 Racionalització del treball. Primeres indústries especialitzades.
 No hi ha divisió rígida entre treball fàbrica i domicili. El domicili passa
a la fàbrica a poc a poc.
 Unió dels treballadors. Organització de HOAC, sindicats USO o
CCOO [encara il·legals], vaga en 1977.
 Inici de la crisis del calçat en 1978.

5. Anys vuitanta
 Reorganització del sistema. Descentralització del treball. Formació
de petits tallers o empreses especialitzades en una de les fases del
procés.
 Estratègies empreses: Estalviar costos, fomentació de treball
clandestí,
 Renovació tecnològica
 Condicions treball: precarietat, condicions roines, severes restriccions
per a trobar treball
 1978-1985. Atur. Treballadors perden la seua ocupació. Estratègies
de supervivència: constants canvis d’empreses.
Anys noranta
• Mateixa tendència
• Treballadores actius disminueixen, joves abandonen sistema
escolar prompte, continuen incorporant-se al calçat inclòs abans de
complir 16 anys.
• Condicions de treball: salaris a la baixa
• 1993: creixement significatiu de l’activitat industrial “Hi ha
faena”. Però no millora les condicions de treball

7. Gràfica de l’evolució demogràfica d’Elx
entre 1857 i 2013
Font: http://www.ive.es/ Institut Valencià
d’Estadística
Gràfica

8. Sorgiment de la indústria espardenyera a Elx
Referència: VICENTE LÓPEZ, Orlando. D’Ilici a Elx. Una aventura de 2.500 anys d’historia. (Manuel GONZÁLEZ, David GÓMEZ, Carlos
VALERO). 1ª Edició. Elx: Ajuntament d’Elx, 2006. ISBN.: 84-89479-81-1
A finals del segle XIX va començar a créixer a la ciutat d’Elx la indústria espardenyera,
com a conseqüència de les innovacions tècniques i de materials.
Gran part de les empreses d’aquest sector eren menudes, i s’encarregaven de la
preparació dels materials i de la realització de l’acabat final de les espardenyes, mentre
que les fases de producció intermèdies les duïen a terme els treballadors en les seues
cases.
Les jornades de treball eren llargues i els salaris baixos. Treballabem tota la setmana
excepte el diumenge. La situació va millorar en part amb la introducció de la màquina de
cosir “singer” [1876].
Les dones treballaven sobretot en l’aparat i el cosit de les espardenyes i feien tantes
hores com els homes encara que cobraven la meitat. Pel que fa als xiquets començaven
a treballar molt prompte, fins i tot abans de fer els deu anys, i se’ls pagava quatre
vegades menys que als adults.
Bernabé Maestre [1975:69]: “A la segona meitat de segle XIX sobrevingueren una sèrie
de canvis tècnics que assentaren les bases del desenvolupament d’aquestes
manufactures. Per a la de l’espardenya foren: la substitució del cànem pel jute i
l’aplicació de la lona, en el capítol de les matèries primes; la introducció de la màquina
de cosir Singer [1875], del telar mecànic per a lones, i la màquina de fer trena. En el cas
de la sabata, a més de la Singer, la màquina per a tallar la sola. Totes elles foren
introduïdes a l’últim terç de segle”:
Article de
premsa

9. Xiquets sobre l’any 1960
 [8]Vaig començar a treballar a una fàbrica només arribar
a Elx, anava a complir 11 anys [...] Estava com aprenent,
ja saps, ajudant a l’aparadora, trencant fills, donant-li la
feina per a que es molestara.
 [16] Doncs tenia 12 anys, no els tenia encara, me faltaven
mesos, vaig començar primer ajudant a una aparadora en
sa casa, fent de mà i tal, però bé, més que rés per estar
entretinguda, per estar recollida, no guanyava res, li
cuidava al nen, netejava els plats i li ajudava a aparar [...]
Vaig estar uns mesos i després ja ingressé a la fàbrica
com aprenent, com l’aparell estava damunt doncs em
deien porta açò, baixa lo altra, puja açò, però estava
contenta allí, estava bé perquè no se ficaven amb mi.
SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche.
Cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de
sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.
Testimonis o
relats biogràfics

10. Condicions de vida i treball
1978
 [8] En aquells temps hi havia molt de treball, els caps et rifaven o siga
que...t’adoraven: -no te’n vages, no te’n vages, te donaré més-. De
debò. Ara no, ara els caps són molt estúpids, més bé per ells, i
exploten molt. Ha canviat molt, hi havia més treball abans que ara.
 [8] [1973] No tenia contracte, no era com ara, era fixa, fixa; i els
propietaris, si te volies anar a un altre lloc, et preguntaven perquè, o
siga que te demanaven explicacions: si no estaves a gust , tot això.
Era altra època, diferent a la que estem vivint ara.
 [4] Els treballadors tenien més possibilitats de treballar que ara,
perquè arribaven a una fàbrica i deien:-doncs este me dona tres-
centes i este me dona cinc-centes. Agafaven i se n’anaven, i tenien on
elegir, i hui no, hui no tenen que...el que els dones...si volen treballar,
aguantar, perquè avui no s’encontra altre treball, si tens treball no pots
soltar-lo tan fàcilment, i abans no. Jo me’n recorde d’aquella època
que hi havia escàs desenvolupament terciari com comerç, turisme...
SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en
las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la
educación. Universidad de Alicante.
Testimonis o
relats
biogràfics

11. Atur i degradació de condicions
1980.
 [16] [1980] Al final vam perdre l’empresa. Es va tancar per la pressió dels obrers de demanar
massa, resulta que ells començaven a ficar el cronometratge, estàvem contra cronometratge,
estàvem contra tot, tot eren vagues, tot tensió, es veu que també va encarir el calçat, perquè
van obrir les fronteres o pel que fora, el cas és que l’empresa va anar l’orsa. Bé, ja havien obert
una fàbrica clandestina, el sabíem tots, allí anàvem molts parells, allí i a altres empreses [...]
Em va fer mal tot això perquè nosaltres volíem treballar, volíem altres condicions, ens hauria
costat molt.
 [21] [82-86] –Primer vaig tindre un contracte de sis mesos, després altres sis mesos, després
ens anàvem alternant.
- ¿Què vols dir amb alternant exactament? ¿Passaves a l’atur?
- No, no passava a l’atur, ens donaven de baixa i ens posaven altres sis o vuit donats d’alta,
aleshores l’atur l’acumulaven per el dia de demà, si perdíem l’empresa o el que fora, però
nosaltres seguíem treballant amb la mateixa empresa.
 [21] Doncs tardàvem unes deu hores diàries, unes cinquanta a la setmana. Anàvem a
escarada. El sou no estava malament, però treballàvem molt, llavors la feina estava ben
pagada i ens pagaven un jornal que en aquella època estava bé, però fèiem més treball
que...més treball que el diner que te portaves a la llar.
SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida
y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de Alicante.
Testimonis o
relats
biogràfics

12. Recuperació econòmica
1990
 [3] Als últims cinc anys potser hi haja una recuperació econòmica, però
no del tipus social, vull dir, el que ja no s’ha recuperat i no sé si
qualsevol dia passarà en este sector i en este entorn..., al sector del
calçat, dubte que a curt termini, i no sé si a llarg termini, es puga
recuperar eixa sensació que dona tenir certa seguretat, optimisme al
futur, en el treball o la superació, perquè les condicions són precàries
total, precàries en l’estabilitat, al sou, al tracte, és a dir, és una situació
que quan la gent treballa, treballa moltes hores, els dissabtes, al
capdavall, es treballa però hui te deixen viure treballant i demà no tens
res. Això afecta a la gent en l’ànim, fins i tot gent que ha sigut
lluitadora, optimista i tal, doncs els veus en alguns casos resignats
conscients, en altres casos enfonsats inconscientment, no?,
perquè...no sé, jo ho veig així...jo ho veig molt mal, la veritat es que...
 SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la
industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones de vida y
de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y
teoría de la educación. Universidad de Alicante.
Testimonis o
relats
biogràfics

13. Evolució de les empreses del
calçat i població activa
Anys Empreses Població activa
al sector
1904 10
1965 321 6116
1970 447 14809
1977 1067 30.507
SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las condiciones
de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la educación. Universidad de
Alicante.

14. Report
1911
Footwear workers Work in the
factory
Work at
home
Men -14 150 720
Men +13 760 970
Total men 910 1.690
Women -14 35 400
Women +13 1.450 3.700
Total women 1.485 4.100
Total men and women 2.395 5.790
SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores de la industria del calzado de Elche. Cambios en las
condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis doctoral. Departamento de sociología y teoría de la
educación. Universidad de Alicante.
Taula
estadística

15. Indústria del calçat a Espanya
Font: http://www.ive.es/ Institut Valencià
d’Estadística
Mapa

16. Bibliografia
 Font: http://www.ive.es/ Institut Valencià d’Estadística
 SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña (1998). Los trabajadores
de la industria del calzado de Elche. Cambios en las
condiciones de vida y de trabajo (1960-1997). Tesis
doctoral. Departamento de sociología y teoría de la
educación. Universidad de Alicante.
 Referència: VICENTE LÓPEZ, Orlando. D’Ilici a Elx. Una
aventura de 2.500 anys d’història. (Manuel GONZÁLEZ,
David GÓMEZ, Carlos VALERO). 1ª Edició. Elx: Ajuntament
d’Elx, 2006. ISBN.: 84-89479-81-1
 BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado
en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de
Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de
Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-
600-0554-2