Renaixement Barroc

3,772 views

Published on

Recorregut per l'art del renaixement i el barroc de manera resumida per tal de introduir l'art del s.XVIII

  • Be the first to comment

Renaixement Barroc

  1. 2. La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Mèdicis tenen un paper important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) que rep el seu nom per la tendència a fer renéixer alguns ideals del món greco-romà. Els humanistes , que són els filòsofs i investigadors de l'època, proposen una nova mentalitat per a l'home basada en la llibertat i la raó. L'home és el centre de tot, la mesura de totes les coses. Cada home, individualment, és important. Cal que gaudeixi de la llibertat de decisió. Cal que destaqui gràcies a la seva pròpia personalitat. Ha de ser un home liberal, en el sentit d'estar disposat a acceptar la llibertat en el pensament dels altres homes. S'afirma el paper de l'home com a protagonista de la Història.
  2. 3. Els artistes treballen per a l'alta burgesia i per a la noblesa, però  ja no com a artesans laboriosos de l'Edat Mitjana; es consideraven inventors i creadors, artistes personals, intercanviaven idees, se sentien atrets per les obres  literàries i plàstiques dels autors clàssics... L'exaltació de l'individu reforça el conreu del retrat com a gènere pictòric.
  3. 4. L’art del Renaixement Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L’art del Renaixement es caracteritza pels següents trets: -L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes. -Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l representa ressaltant-ne les qualitats estètiques. -Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció. Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran interès en captar els sentiments de l’ésser humà. -Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes bíblics.
  4. 5. El Renaixement italià El moviment artístic del Renaixement neix a Itàlia i es divideix en dos grans períodes: El quattrocento , que inclou les obres que van ser creades durant el segle XV. La seva capital artística va ser Florència. El cinquecento que inclou les obres creades en el segle XVI. La capital artística durant aquest període va ser Roma. Durant aquest període es va aconseguir un nou ideal artístic basat en l’optimisme i la confiança en la raó .    L’arquitectura del Renaixement Els artistes del Renaixement es preocupen pel domini de l’espai en el que tendeixen a introduir elements simples, ordenats i proporcionats per crear així un espai organitzat i racional. Es prefereixen aquells elements arquitectònics i decoratius propis de l’art de l’antiguitat i es prenen com a model les runes romanes per imitar l’arquitectura clàssica. Utilitzen a les seves obres les columnes, els arcs de mig punt, els frontons, les cúpules i les cornises.
  5. 6. Els màxims exponents del quattrocento són Filippo Brunelleschi (Cúpula de Santa Maria del Fiore) Leon Battista Alberti L’obra més important iniciada del cinquecento és l’església de Sant Pere del Vaticà. La cúpula és obra de Miquel Àngel.
  6. 8. L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l’expressió dels rostres. Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema principal en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser humà. Hi ha una recerca constant de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta. En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l’escultor més important del cinquecento és Miquel Àngel . Les seves escultures es caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat .
  7. 9. Lorenzo Ghiberti: portes nord i est del baptisteri de Florència
  8. 10. Detalls de les portes anteriors
  9. 11. Miquel Àngel
  10. 12. La pintura va representar la realitat en tres dimensions gràcies a l’estudi de la perspectiva. D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania i de la profunditat espacial. Els pintors estan molt preocupats per la composició, l’expressió de les figures i l’estudi de la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos i els mitològics. Els pintors més destacats en el quattrocento són Fra Angelico (1387-1455) i Botticelli (1444-1510) . En el cinquecento destaquen: Rafael (1483-1520), Leonardo da Vinci (1452-1519) i Miquel Àngel (1475-1564.
  11. 13. Sandro Botticelli Fra Angèlico
  12. 14. Rafel Miquel Àngel
  13. 15. Leonardo da Vinci P intor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià. Leonardo era el compendi vivent de tota la ciència coneguda al seu temps. Avui sembla demostrat que tenia un gran talent. Morí a Le Clos-Lucé, on fou requerit per Francesc I de França per participar en activitats científiques.  - A Florència, pintà La Gioconda (1503). -A Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de Lluís XII de França. -A Roma inicià el seu Trattato della pittura (publicat el 1561). Com a matemàtic, s’interessà especialment pels problemes que podia resoldre amb mètodes geomètrics, descoberts quasi sempre per camins empírics. Coneixedor indirecte de l’obra d’Arquimedes, descobrí la manera de trobar el centre de gravetat de la piràmide i les transformacions recíproques de cossos sòlids. Com a astrònom afeccionat, la seva concepció cosmològica anunciava la de Copèrnic. Acceptà les nocions fonamentals de l’estàtica aristotèlica i basà la seva dinàmica sobre el concepte medieval de l’impetus.
  14. 16. Escriví molt sobre mecànica. Estudià el moviment dels projectils, la caiguda dels sòlids i el xoc o percussió entre ells, i enuncià el principi de l’acció i la reacció. Fou un dels creadors de la hidrodinàmica. Féu una explicació dinàmica del relleu terrestre, considerant l’erosió pluvial i eòlica i la sedimentació. S’interessà pels fòssils com també per tota classe de restes d’animals, que utilitzà en estudis d’anatomia comparada. El seu interès bàsic per l’anatomia humana l’induí a practicar moltes disseccions, i amb els croquis obtinguts volia il·lustrar un monumental tractat d’anatomia humana, que restà incomplet i inèdit. Reeixí, però, en altres projectes científics d’utilitat més immediata: construcció de màquines de guerra i d’aparells destinats a la investigació, com higròmetres, anemòmetres, etc. Intentà de volar, però no ho aconseguí. ( Leonardo da Vinci ).
  15. 17. Leonardo da Vinci
  16. 18. L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Fou un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista. L ’enfortiment de la burgesia en alguns països europeus, la divisió d’Europa en dues confessions religioses (la catòlica i la protestant) i els interrogants que es plantegen arran dels conflictes de l’època i de l’eixamplament d’horitzons són circumstàncies històriques que van influir el barroc.
  17. 19. L’arquitectura barroca L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme. Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. (Portalada de la catedral de Solsona i Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la). Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
  18. 22. Borromini
  19. 24. L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru. La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment. ( David , el rapte de Prosèrpina i el baldaquí de l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma, obres de Bernini).
  20. 25. G. L. Bernini
  21. 26. Gregorio Fernandez
  22. 27. Pedro de Mena
  23. 28. La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela. Rembrandt (1606-1699) i el valencià Josep de Ribera (1591-1652) seran els capdavanters del clarobscur , de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica (Caravaggio). Velázquez (1599-1660), pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes. Als Països Baixos trobem a grans paisatgistes, com ara Vermeer (1636-1675)
  24. 29. Rembrandt
  25. 31. Vermeer
  26. 32. J. Ribero il spagnoleto
  27. 33. Caravaggio
  28. 34. Diego de Silva Velázquez

×