3. antecedents
Si la llum d’una escena molt il·luminada entra
en una habitació a fosques es formarà una
imatge de l’escena en la superfície situada en
front de l’orifici.
4. Antiguitat clàssica
Aristòtil afirmava que si es practicava un petit
orifici sobre la paret d’una habitació fosca, un
feix lluminós dibuixaria sobre la paret
oposada la imatge invertida de l’exterior.
5. renaixement
A partir del renaixement es van ampliar els
usos de la cambra fosca com aparell en
l’àmbit artístic. Servia per copiar paisatges o
retrats.
6. renaixement
Es van començar a utilitzar lents que
permetien que entri una major quantitat de
llum. La cambra fosca captava tot allò que
tenia al davant.
7. Segle XVII
Van reduir les cambres fins al punt
d’esdevenir transportables.
Johann Zahn va ser l’inventor d’una taula de
dibuix portàtil seguint el principi de la cambra
fosca.
8. renaixement
Els millors pintors italians aprofitaren aquest
recurs per a representar les coses amb
“naturalitat”. Aquest procediment permetia
generar la il·lusió d’espai i profunditat en una
imatge.
9. renaixement
El 1685, d’acord amb els tractats publicats per
Zahn, la càmera ja estava llesta per a la
fotografia, però van haver de passar 130 anys
més perquè pogués donar els primers fruits
concrets.
11. Segle XVIII
A principi de segle, el naturalista alemany
Johann-Heinrich Schulze va descobrir que
alguns compostos s'enfosquien al entrar en
contacte amb la llum.
12. Segle XVIII
El científic britànic Thomas Wedgwood va
intentar utilitzar aquests compostos per a
recollir una imatge formada en la cambra
fosca, recobrint una superfície plana que
s’exposava després a la llum.
13. Segle XIX
Segle del naixement de la fotografia.
Nicéphore Niépce, físic francès, aconseguí
una imatge duradora, fixa i inalterable a la
llum mitjançant la utilització de la cambra
fosca i un procediment fotoquímic.
14. Segle XIX
El 1818 va obtenir les primeres imatges en
positiu sacrificant d’aquesta manera les
possibilitats de reproducció de les imatges,
per ser les uniques imatges obtingudes. Va
batejar el seu invent amb el nom
d’heliogravats.
15. Segle XIX
El 1835 Jacques Daguerre publicà els primers
resultats dels seus experiments. El resultat
fou un procés que anomenà daguerrotip;
consistia en làmines de coure platejades i
tractades amb vapors de iode.
16. Segle XIX
Amb aquest invent va aconseguir reduir el
temps d’exposició de 15 o 30 minuts, obtenint
una imatge amb prou feines visibles.
18. La fotografía es popularitza
El 1850 es fundà a Nova York la primera
revista fotogràfica del món, The Daguerreian
Journal.
Ràpidament es popularitzà el retrat fotogràfic,
molt més econòmic i ràpid d’executar que el
tradicional retrat pictòric.
19. La fotografía es popularitza
Entre 1840 i 1844 es publicà la primera
col·lecció d’àlbums realitzats per l’òptic
Lerebours, “Excursiones daguerriennes”.
Composta per daguerrotips copiats en gravats
i realçats amb personatges, vaixells,
carruatges..
21. El Calotip
El desenvolupament de la imatge sobre paper
començà el 1837 quan Wiliam Henry Fox
Talbot enllestí un procediment fotogràfic que
consistia en utilitzar paper negatiu, a partir del
qual es podien reproduir un nombre il·limitat
de còpies.
22. El Calotip
El metode Calotip va ser descobert per Talbot
sumbergin un paper cobert de iodur de plata,
aquest paper es tormava més sensible a la
llum si abans de la seva exposició es
submergia en una dissolució de nitrat de plata
i àcid gàl·lic.
23. El colodió
El 1839 John Eilliam Herschel anomenaria
per primera vegada “fotografies” a les imatges
fixes.
Després de la desaparició del daguerrotip, als
anys 50 del s.XIX, el calotip cedeix el seu lloc
al colodió, que representa la possibilitat
d’obtenir una imatge instantània.
24. El gelatí de bromur
El 1878 es presentà una planxa de vidre seca
recobreta amb una emulsió de geltaina i de
bromur de plata, similar a les modernes.
25. El gelatí de bromur
Després de molts experiments sense èxit, el
1882 el gelatí de bromur. Capaç d’assecar la
placa, desbancà definitivament el colodió.
26. La pel·lícula en carret
El 1884 l’americà George Eatsman patentà
una pel·lícula que consistia en una llarga tira
de paper recoberta en una emulsió sensible.
També fabricà la primera pel·lícula en carret
de 24 exposicions.
27. La pel·lícula en carret
El 1888 llançà al mercat un altra aparell
revolucionari de petites dimensions que
estava proveït d’un carregador de 100
expocicions, dotat d’un focus fix i una velocitat
d’obturació de 0,04 segons.
28. La pel·lícula en carret
George Eatsman va crear la primera càmera
fotografica i alhora fundà també la marca
kodak. Aquesta màquina duia a terme 100
dispars i després s’anava a casa a revelar les
fotografies.
29. La pel·lícula en carret
La camera costava uns 25 dolars i va sortir
amb l’eslogan
« Vostè premi el botó, nosaltres fem tota la
resta. »
30. La pel·lícula en carret
Al 1889 realitzà la primera pel·lícula flexible i
transparent en forma de tires de nitrat de
cel·lulosa.
31. La fotografía en color
El 1861 s’obtingué la primera fotografia en
color, amb el procediment additiu de color.
El 1907 es va posar a disposició del públic els
primers materials comercials de pel·lícula en
color.
32. La fotografía en color
Consistien en unes plaques de vidre
anomenades Autochromes Lumière en honor
als seus creadors, els francesos Auguste i
Louis Lumière. Les fotografies en color es
feien amb càmeres de tres exposicions.
33. La càmera leica
El 1923 apareix al mercat una màquina
fotogràfica lleugera, versàtil i nova: la Leica.
De 35 mm, que requeria pel·lícula petita i que
havia estat en un principi dissenyada per al
cinema.
34. Altres avenços
Va apareixer la primera càmera reflex
binocular amb un objectiu per a la presa i un
altre per l’enquadrament i l’enfocament l’any
1865. Els avenços en les prestacions de les
òptiques van arribar a partir de l’any 1903
amb els objectius Zeiss.
