2. Índex de continguts
1. La configuració d'una societat de classes.
2. Les classes privilegiades de l'Antic Règim enfront la nova societat de classes.
3. La nova classe dirigent.
4. Els nous hàbits socials. La transformació de les ciutats.
5. Les classes populars.
6. Les condicions de vida de les classes populars.
7. Els orígens del moviment obrer.
7.1. Els inicis del moviment obrer.
7.2. L'associacionisme obrer.
7.3. La reacció dels treballadors agraris.
8. L'arribada de l'internacionalisme: marxistes i anarquistes.
8.1. Els precursors. El socialisme utòpic.
8.2. L'Associació Internacional de Treballadors.
8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes de conquesta del poder.
8.4. L'AIT a Espanya.
8.5. El moviment obrer després de l'escissió de 1872.
8.6. Partido Socialista Obrero Español.
8.7. Union General de Trabajadores.
8.8. Solidaritat Obrera.
8.9. Confederación Nacional del Trabajo.
5. 1. La configuració d'una societat de
classes
● Els grans perjudicats de la societat de classe són els
privilegiats. S'adapten a noves normes:
– Baixa Noblesa: queda diluïda entre la classe mitjana.
– Alta i mitjana noblesa: perden la seva potestat política,
però continuen disposant de grans recursos i propietats.
S'integren dins les classes altes, conjuntament amb l'alta
burgesia.
– L'església: les lleis liberals les priven de molts recursos,
però les fortes vinculacions amb la corona i classes altes
permeten a l'església recuperar influència social, dominar
l'ensenyament i participar en política.
6. 1. La configuració d'una societat de
classes
Societat de classes
Classes dirigents ● antiga aristocràcia.
● Elit eclesiàstica.
● Elit de l'exercit.
● Elit administrativa.
● Alta burgesia.
Classes mitjanes ● Grup heterogeni amb poder adquisitiu intermedi.
Classe popular ● Grup heterogeni format pels treballadors (obrers,
artesans, pagesos i jornalers).
7. 2. Les classes privilegiades de
l'Antic Règim enfront la nova
societat de classes
8. 2. Les classes privilegiades de
l'Antic Règim enfront la nova
societat de classes
PREGUNTA: Enumera com varia el poder
econòmic i polític de l'església i la noblesa amb la
implantació d'una nova societat de classes.
(Pàg. 206 - 207)
10. 3. La nova classe dirigent
LA CLASSE DIRIGENT
ANTIGA ARISTOCRÀCIA ALTA BURGESIA BURGESIA INDUSTRIAL
11. 4. Els nous hàbits socials. La
transformació de les ciutats
12. 4. Els nous hàbits socials. La
transformació de les ciutats
● L'oci burgés fa reviure les ciutats. Van a l'òpera,
teatres, i fan festes luxoses amb convidats
exclusius.
● Les ciutats: creixen ràpidament, i es comença a
construir habitatges luxosos per als rics, així
com l'enllumenat, clavegueram, pavimentació
de carrers.
13. 4. Els nous hàbits socials. La
transformació de les ciutats
El Pla Cerdà de Barcelona com a exemple de
l'expansió de les ciutats
Ildefons Cerdà i
Sunyer. Arquitecte
responsable del
projecte
«d'eixample» de
Barcelona.
22. 7. Els orígens del moviment obrer
● Els treballadors prenen consciència de
pertànyer a classe social diferent a la dels
patrons, i que calia millorar la seva qualitat de
vida. Això origina una lluita de la classe obrera
per la igualtat de condicions.
23. 7.1. Els inicis del moviment obrer
● La introducció de màquines a les indústries es
veuen pels obrers com un perill per a mantenir
la feina.
● Es fan accions violentes de cream de màquines
(Luddisme).
24. 7.2. L'associacionisme obrer
● Els treballadors s'adonen que el problema no
eren les màquines, sinó les condicions de
treball imposades pels patrons.
● Troben com a solució l'associació d'obrers.
– 1834: Un grup de teixidors de Barcelona presenta
un document contra la decisió dels patrons
d'allargar la grandària de les peces sense pagar
més salari. És l'embrió a Espanya de
l'associacionisme obrer.
25. 7.2. L'associacionisme obrer
● L'associacionisme es desenvolupa durant la
dècada de 1840 i s'estén a Espanya arreu de
1850. Demanarà el següent:
– Augment dels salaris.
– Disminució del temps de treball.
La vaga serà l'eina de protesta. L'any 1855 arriba
la primera vaga general declarada a Espanya.
26. 7.3. La reacció dels treballadors
agraris
● Existència d'aixecaments pagesos que deriven
en ocupacions il·legals de terres i el
repartiment entre els jornalers.
28. 8.1. Els precursors. El socialisme
utòpic
● A inicis del XIX, un conjunt de pensadors
denuncien les injustícies creades pel
capitalisme industrial. Són els SOCIALISTES
UTÒPICS.
Charles FourierHenri de Saint-Simon Etienne Cabet Joaquín Abreu
29. 8.2. L'Associació Internacional de
Treballadors
● Què és?: També coneguda com a Primera
Internacional és un primer intent d'agrupar a
tots els qui pensaven que calia organitzar els
treballadors per lluitar contra les injustícies del
capitalisme?
● On, quan i qui la funda? Karl Marx i els seus
seguidors (socialistes marxistes) són promotors
de la fundació de l'AIT a Londres el 1864.
30. 8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes
de conquesta del poder
● La Proposta marxista: la classe obrera
ha d'organitzar-se políticament i
conquerir per revolució el poder polític i
econòmic, i construir un model d'estat
obrer, primer en forma de dictadura del
proletariat. La propietat privada
s'aboliria i i tots els bens de producció
estarien en mans de l'estat. Passat el
temps, les diferencies econòmiques i
de classe no existirien. És la fase del
comunisme.
31. 8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes
de conquesta del poder
● La proposta Bakuninista: Mikhaïl Bakunin no
respecta l'existència d'un Estat ni d'una
autoritat superior. Bakunin és el màxim
exponent de la ideologia anarquista.
32. Himne de la Internacional
Arriba los pobres del mundo
de pie los esclavos sin pan
y gritemos todos unidos
¡Viva la Internacional!
Derrotemos todas las trabas
que oprimen al proletario
cambiemos al mundo de base
hundiendo al imperio burgués.
Agrupémonos todos
en la lucha final
y se alcen los pueblos
por la Internacional.
Agrupémonos todos
en la lucha final
y se alcen los pueblos con valor
por la Internacional.
La Internacional
33. 8.4. L'AIT a Espanya
● Setembre de 1868, després de la Revolució de
La Gloriosa, arriba l'Italià Giuseppe Fanelli,
que crea a Barcelona i Madrid els primers
nuclis d'afiliats a la Internacional.
● Fanelli era de l'Aliança Internacional de la
Democràcia Socialista, i difon les idees
anarquistes, com si fossin les úniques de l'AIT.
– Això genera difusió de la proposta anarquista de
supressió de l'estat i d'apoliticisme.
● I Congrés de la Federació Regional Espanyola
de l'AIT, es celebra a Barcelona el 1870.
Giuseppe Fanelli
(Anarquista)
34. 8.4. L'AIT a Espanya
● La tendència marxista de l'AIT arriba a Espanya
gràcies a Paul Lafargue el 1871.
● Lafargue impulsa un grup d'internacionalistes
marxistes a Madrid format per Francisco Mora,
José Mesa i Pablo Iglesias. El 1872 per
discrepàncies amb la majoria bakuninista
(anarquista) els fan fora de la FRE-AIT. Funden la
Nueva Federacion Madrileña.
● L'AIT serà a Espanya majoritàriament bakuninista.
Assoleixen un moment àlgid durant la Primera
República, i cauen en decadència a partir de 1874
amb la «Restauració», i el pas a la clandestinitat
(declarats il·legals).
Paul Lafargue
(Marxista)
35. 8.5. El moviment obrer després de
l'escissió de 1872
FRE-AIT (Marxistes + Bakuninistes)
Nueva Federación Madrileña
(Marxistes)
PSOE
(Pablo Iglesias)
UGT (Sindicat)
1872
Agrupación Socialista Madrileña
1879
1879
1888
FRE-AIT
(Anarquistes)
FTRE (Org. Nacional. Adaptació a nova llei)
(Anarquistes)
1881
FTRE actua violentament
en resposta a repressió.
Destrucció de l'organització
Solidaritat Obrera CNT
19101907
36. 8.6. Partido Socialista Obrero
Español
Qui són i fundació? Partit polític fundat per Pablo Iglesias. L'antecessor directe del
partit es troba a l'Agrupación Socialista Madrileña.
Ideologia política Dur a terme la revolució socialsita i la mort del sistema
capitalista.
Mesures que permetessin l'orgnització política i sindical.
Dret de Sufragi Universal.
Millora de condicions de vida i treball dels obrers.
Pablo Iglesias. Fundador del PSOE
37. 8.7. Union General de Trabajadores
Qui són i fundació? Sindicat fundat pel PSOE l'any 1888.
Ideologia política Deixa llibertat de militància als afiliats (no
es considera marxista, com el partit).
Política de mobilització i negociació a
través de manifestacions.
Recurrència a vaga com a últim recurs.
38. 8.8. Solidaritat Obrera
Qui són i fundació? Sindicat obrer fundat l'any 1907 a partir de
la destrucció de la FTRE.
Ideologia política Anarco-sindicalista. Propugnen acció de
masses i donar prioritat a la creació de
sindicats.
39. 8.9. Confederación Nacional del
Trabajo
Qui són i fundació? Sindicat obrer fundat l'any 1910 a partir de
la destrucció de la FTRE.
Ideologia política Anarco-sindicalista. Propugnen acció de
masses i donar prioritat a la creació de
sindicats.
