Causes de la Revolució Industrial. Primera i segona Revolució Industrial. La nova societat de classes i l'aparició del moviment obrer (marxisme i anarquisme).

1. TEMA 3: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL MOVIMENT OBRER.

2. 1.ELS PRECEDENTS: LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA I DEMOGRÀFICA.
2.LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
2.1. LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA
REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS. L’EXPANSIÓ DE LA
REVOLUCIÓ.
2.2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
3. LA SOCIETAT DE CLASSES I EL MOVIMENT OBRER.
3.1. LA SOCIETAT DE CLASSES.
3.2. EL MOVIMENT OBRER: MARXISME I ANARQUISME.
3.3. L’ORGANITZACIÓ OBRERA I ELS DRETS LABORALS.

3. 1. ELS PRECEDENTS: LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA I DEMOGRÀFICA.
1760-1840  SUPRESSIÓ A ANGLATERRA DE LES PROPIETATS COMUNALS PEL PARLAMENT
(ENCLOSURE ACTS).
ELS NOUS PROPIETARIS PRIVATS INTRODUIREN NOUS MÉTODES.
MILLORAR LA PRODUCTIVITAT
Objectiu
Com...
• Eliminaren el guaret. Apareix el Sistema Norfolk de rotació
quadriennal.
• S’implantaren nous cultius, especialment de farratge. També
comencen a cultivar-se productes procedents d’Amèrica (dacsa,
creïlles o tomaca).
• S'utilitzen l’adob del bestiar, nous adobs químics i nous sistemes de
regadiu.
• Apareixen noves eines mecanitzades per a la sembra, la recol·lecció
i l’arada.
Revolució
Agrària

6. Revolució
Demogràfica
EUROPA VA PASSAR DE 110 MILIONS D’HABITANTS
EN 1700 A 450 MILIONS EN 1914
• Millores en l’alimentació degut a la Revolució Agrícola.
• Descobriments en medicina i avanços en higiene.
• Reducció de la mortalitat infantil i augment de l’esperança de vida.
• Desenvolupament industrial per l’augment del nombre mà d’obra i
de consumidors.
• Redistribució de la població a Europa:
• Migracions del camp a la ciutat.
• Migracions d’Europa cap a Amèrica.
causes
conseqüències

9. 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
2.1. LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA REVOLUCIÓ DELS TRANPORTS
SOCIETAT
AGRÍCOLA
SOCIETAT
INDUSTRIAL
trets
• Treball a les fàbriques amb
obrers i maquinària.
• Font d’energia  Carbó.
• Desenvolupament del comerç
mundial (nous transports).
• Apareix la classe obrera.
REVOLUCIÓ
• Canvis agraris i demogràfics.
• Noves necessitats econòmiques.
• Protagonisme econòmic de la burgesia.
• Avanços tecnològics.
causes
PRIMERA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
(1750-1850)
SEGONA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
(1870-1914)
fases

10. PRIMERA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
(1750-1850)
MÀQUINA DE
VAPOR
INDÚSTRIA
TÈXTIL
INDÚSTRIA
SIDERÚRGICA
REVOLUCIÓ
DELS
TRANSPORTS
FERROCARRIL
TRANSPORT
MARÍTIM

16. Exportacions de
tela de Gran
Bretanya.

25. SEGONA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
(1850-1914)
NOVES FONTS
D’ENERGIA
NOVES
INDÚSTRIES
NOUS
TRANSPORTS
NOVA
ORIGANITZACIÓ
DEL TREBALL
NOVA
ORGANITZACIÓ
EMPRESARIAL
• PETROLI
• ELECTRICITAT
• SIDERÚRGICA (ACER).
• QUÍMICA
• AVANÇOS EN EL FERROCARRIL I EL VAIXELL.
• AUTOMÒBIL.
• AVIACIÓ.
• TAYLORISME.
• FORDISME.
• CAPITALISME.
• SOCIETATS ANÒNIMES.
• CONCENTRACIONS EMPRESARIALS (CÀRTEL, TRUST, HOLDING).
2.2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA REVOLUCIÓ DELS TRANPORTS

32. 3. LA SOCIETAT DE CLASSES I EL MOVIMENT OBRER.
3.1. LA SOCIETAT DE CLASSES.
REVOLUCIONS
LIBERALS
FI DE L’ANTIC RÈGIM
I LA SOCIETAT
ESTAMENTAL
APARICIÓ DE LA
SOCIETAT DE CLASSES
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
SEGONS LA RIQUESA
DESIGUALTAT ECONÒMICA:
 CLASSES ALTES O RIQUES.
 CLASSES MITJANES.
 CLASSES BAIXES O ASSALARIADES.
APARICIÓ DE LES CIUTATS
INDUSTRIALS, DIVIDIDES EN BARRIS

37. El almuerzo de los remeros.
Renoir.

38. Baile en el Moulin de la Gallette. Renoir.

39. El vagón de la tercera clase. Daumier.

40. Los comedores de patatas. Van Gogh.

41. A la part de Coketown en què el treball era més dur, en l'última posició fortificada d'aquesta
lletgíssima ciutadella en la qual es va anar tapiant l'entrada a la natura, a mesura que
s'anaven acumulant al seu interior atmosferes i gasos mortífers; al cor del laberint de patis i
patis estrets, de carrers i carrers estrets, que havien nascut un a un, tots amb pressa furiosa
i responent als propòsits d'un home qualsevol, fins a formar una família monstruosa, que es
donava mútuament de cops de colze , que es trepitjava, que oprimia fins matar-se entre si;
en l'últim racó sufocant d'aquell gran recipient en el qual ja no cabia res més, en què per
falta d'aire per a que tiraren les xemeneies, es construïen aquestes en una immensa varietat
de formes truncades i encorbades, com si a cada casa es exhibís una mostra de la classe de
gent que esperava que nasqués en ella. Entre la multitud d'habitants de Coketown,
coneguts amb el nom genèric de "braços" - raça d'homes que hagués gaudit d'un favor més
gran entre certa gent si la Providència hagués tingut a bé fer d'ells purs braços i estómacs, a
la manera de certs animals rudimentaris de les costes del mar-; entre aquests braços, diem,
vivia cert individu anomenat Esteban Blackpool, de quaranta anys d'edat.
Dickens, Ch., Temps difícils, 1854.

42. 3.2. EL MOVIMENT OBRER.
CAUSES DE L’APARICIÓ DEL
MOVIMENT OBRER
INDUSTRIALITZACIÓ
AUGMENT DE LA POBLACIÓ
ASSALARIADA (PROLETARIAT)
DURES CONDICIONS DE VIDA DEL
PROLETARIAT
 Salaris baixos (just per a alimentar-se).
 Cap protecció laboral (accidents, atur,
sanitat, jubilació,...).
 Jornades laborals de 12 a 15 hores.
 Treball infantil.
CONSCIÈNCIA DE
PERTÀNYER A LA CLASSE
OBRERA
NOVES LLEIS QUE
PERMETIEN
L’ASSOCIACONISME
1
2 3
CRÍTIQUES AL
SISTEMA CAPITALISTA
APARICIÓ DE LES
IDEOLOGIES OBRERES
SOCIALISME UTÒPIC
MARXISME
ANARQUISME

43. SOCIALISME UTÒPIC
Denúncia de la misèria i les penalitats que patien els obrers originades pel sistema capitalista.
Plantejament de noves societats alternatives (utòpiques).
Bases del pensament:
• Perseguien una societat ideal.
• Pacifisme.
• Solidaritat.
• Defensa del progrés industrial però no dels
seus efectes socials.
Principals teòrics:
• Saint Simon. Societat industrial dirigida per
una “tecnocràcia”.
• Robert Owen. Cooperatives de producció
agrícola i industrial (Falansteris).
• Fourier. Cooperativisme, sindicalisme i
mutualisme.

44. MARXISME
Principals teòrics:
Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895).
Principals obres:
El Manifest Comunista, El Capital.
Definició:
El socialisme científic o “marxisme” fou una ideologia crítica amb el capitalisme i revolucionària que fou
creada a mitjan segle XIX. va tenir una gran influència sobre el moviment obrer i sobre la ideologia política
1. L’ANÀLISI DEL
PASSAT:
El materialisme
històric
2. LA CRÍTICA DEL
PRESENT:
La crítica del
capitalisme
3. EL PROJECTE
REVOLUCIONARI:
La nova societat comunista

45. L’anàlisi del passat: el materialisme històric La crítica del present: crítica del capitalisme
• “El motor de la història és la lluita de
classes”
• La història de la humanitat ha estat una
successió de “modes de producció”
(esclavista, feudal, capitalista).
• Cada mode de producció s’ha
caracteritzat per les relacions
antagòniques entre explotadors i
explotats.
• Les contradiccions pròpies de cada mode
de producció l’han portat a la crisi i a la
seva destrucció, i a la substitució per a un
nou mode producció, que s’adequa millor
a les noves realitats socials i econòmiques
• “L’explotació capitalista es defineix en la
plusvàlua”
• Marx fa una crítica global al capitalisme, pel
“robatori” que significa l’apropiació de la
“plusvàlua” (riquesa creada pels treballadors)
per part de la burgesia.
• Marx creu que l’economia capitalista, basada
en la competitivitat, la renovació tecnològica
constant i la manca de planificació, portarà
necessàriament a la progressiva concentració
del capital i a l’aparició de crisis cícliques.
• El model del capitalisme no es pot millorar ni
reformar: cal destruir-lo.

46. El projecte revolucionari: la societat comunista
• “Cap a una societat sense classes, pel camí de
la dictadura del proletariat”
• Necessitat d’instaurar un nou ordre social i
econòmic on no es produeixi l’explotació de
l’home per l’home: la societat comunista.
• El mitjà per arribar-hi és la revolució del
poble, que ha de destruir l’Estat burgès
capitalista i substituir-lo per una “dictadura
del proletariat”.
• Aquesta “dictadura”, liderada pel Partit
Comunista, ha d’eliminar les classes socials i la
propietat privada, i per tant les desigualtats.
• Això portarà a una nova societat totalment
igualitària i lliure, on no serà necessari l’Estat.

47. La història de totes les societats que han existit fins als nostres dies és la història de la lluita de classes.
Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres i oficials, en una paraula: opressors i oprimits
es van enfrontar sempre, van mantenir una lluita constant; lluita que va acabar sempre amb la transformació
revolucionària de tota la societat o l'enfonsament de les classes bel·ligerants (...).
L'objectiu immediat dels comunistes és el mateix que el de tots els altres partits proletaris: constitució dels
proletaris en classe, enderrocament de la dominació burgesa, conquesta del poder polític pel proletariat (...).
Allò que distingeix el comunisme no és l'abolició de la propietat en general, sinó l'abolició de la propietat
burgesa - abolició de la propietat privada - (...).
El proletariat es valdrà de la seva dominació política per a llevar a poc a la burgesia tot el capital, per centralitzar
tots els instruments de producció en mans de l'Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe dominant.
Per arribar a això serà necessari prendre una sèrie de mesures:
• Expropiació de la propietat territorial.
• Impost fortament progressiu.
• Abolició de l'herència (...).
• El capital romandrà en mans de l'Estat, en un Banc nacional.
• Centralització en mans de l'Estat de tots els mitjans de transport (...).
• Treball obligatori per a tots (...).
• Educació pública i gratuïta per a tots els nens; abolició del treball d'aquests en les fàbriques tal com es
practiquen avui, ...
Marx, C. i Engels, F., El Manifest Comunista, 1848.

48. ANARQUISME
Principal teòric:
Mikhaïl Bakunin (1814-1876).
• La paraula anarquia ve etimològicament de “a-narkos” (sense
govern)
• L’anarquisme no té un cos doctrinari unitari com el marxisme.
• Considera el capitalisme com un antònim de la llibertat.
• El seu lema és: Ni Déu, ni Estat, ni Amo”.
• Rebuig a les institucions, a la política, a la religió i a l’autoritat en
general.
• Creu en la bondat natural de l’Home, que ha estat corrompuda per
la societat i per la propietat privada.
• El seu inici cal situar-lo en una escissió del socialisme en el si de la
Primera Internacional. Els seus principals propulsors foren Mijail
Bakunin i Kropotkin,

49. • VISIÓ NATURALISTA DE LA SOCIETAT I DEL MÓN. Es
creu fermament en la bondat natural de l’Home.
• LLIBERTAT COL·LECTIVA I SOLIDARITAT SOCIAL. Es
creu que la felicitat i la llibertat de cada individu
depèn de la felicitat i la llibertat de tots.
• OPOSICIÓ A L’ESTAT I A LA POLÍTICA. Es veu en l’Estat
la màxima expressió de l’opressió. Es rebutja el poder
polític i el paper dels partits, defenent la lluita dels
obrers en el terreny econòmic (sindical), per destruir
l’Estat. En aquest sentit es preconitza que la producció
dels béns econòmics es pot basar en la propietat
col·lectiva i el cooperativisme.
• CRITICA DE LA PROPIETAT PRIVADA. Es veu en la
propietat privada l’origen de totes les desigualtats i
injustícies socials.
• DEFENSA DE L’ACCIÓ DIRECTA I ESPONTÀNIA DEL
POBLE. El mitjà per arribar a la societat llibertària és la
revolució espontània de les masses. L’acció directa ha
de destruir l’Estat per la revolució, abolir la propietat
privada i instaurar una societat llibertària i igualitària
de forma immediata.

51. 3.3. L’ORGANITZACIÓ OBRERA I ELS DRETS LABORALS.
LA I INTERNACIONAL

52. LA II INTERNACIONAL