1. 1.L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS:
LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES:
L’aigua de la pluja flueix sobre la terra, s’evapora i part es filtra en el
subsòl, formant aqüífers. Conca hidrogràfica és el conjunt de terres i
aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.
El cabal fluvial i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rep la
conca del riu al llarg de l’any.
Les conques fluvials s’ordenen tenint en compte els vessants. Hi ha el
cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani.
ELS RECUSOS HÍDRICS:
Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al ministeri de
medi ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se’ls ha
assignat.
A espanya, els recursos hídrics disponibles són superiors a la demanda
total.
Duero, Tajo, Guadiana són importants. Deficitaris a Guadalquivir, al sud i
les Balears.
VESSANTS:
Cantàbric i gallec: rius abundants i relativament cabalosos. Mantenen un
nivell constant d’aigua a causa de la regularitat de les precipitacions,
pròpies del clima marítim. Important el Nabion (Bilbao), Sella...
Atlàntic: les conques hidrogràfiques atlàntiques són molt extenses, la
majoria arrenquen a prop del mediterrani, però per la inclinació del relleu
de la meseta van cap a l’Atlàntic. Rius: duero, tajo, guadiana...
Mediterrani: llevat de l’Ebre, els rius formen conques petites amb
desnivells acusats. Estiatges a l’estiu. Rius: jiloca, túria...
1

2. LES DEMANDES D’AIGUA:
PER A ÚS AGRÍCOLA I RAMADER:
Problemes per a la sostenibilitat dels recursos hídrics. Contaminació de
l’aigua per l’ús d’adobs químics per pesticides i per purins.
S’ha prohibit l’ús de productes molt contaminants. Per frenar el consum
d’aigua, els agricultors reben ajudes per transformar en reg per aspersió.
Al mediterrani s’exploten els cabals subterranis mitjançant el bombeig de
l’aigua.
PER A ÚS URBÀ I INDUSTRIAL:
El consum d’aigua per a usos urbans i industrials presenta una demanda
molt inferior a la del consum agrari. Encara que industrials necessiten
aigua per la producció, netejar...
L’aigua per a usos domèstics és prioritària. S’acostuma a utilitzar aigua
de pluja i aigua dels aqüífers. S’utilitza molta química pel tractament de
l’aigua.
Hi ha més demanda a l’estiu pel turisme i el creixement d’urbanitzacions.
El problema de la contaminació de les aigües ha comportat l’obligació
d’instal·lar depuradores.
L’agricultura és la primera consumidora d’aigua (80%). Habitualment hi ha
una sobreexplotació de recursos (assecament de rius...).
LES POLITIQUES HÍDRIQUES:
Orientades a obtenir aigua.
LA POLÍTICA DE TRANSVASAMENTS:
Per la desigual distribució dels recursos hídrics. De transvasaments
d’aigua i de complexos de distribució en depenen: BCN, Madrid, València,
Múrcia...
Conducció d’aigua a grans distàncies ↑obres de bombeig i enginyeria
costosos i ↓d’aigua per l’evaporació.
2

3. Si hi ha una cessió de cabals d’un riu pot variar la sedimentació i el lloc
d’obtenció de l’aigua.
LA DESSALINITZACIÓ DE L’AIGUA DEL MAR:
Instal·lació de plantes dessalinitzadores  és car perquè les plantes
consumeixen molta energia però l’aigua obtinguda és de bona qualitat.
(Almeria, illes Canàries)
LA RECUPERACIÓ DELS AQÜÍFERS:
Aigües subterrànies que s’exploten mitjançant perforació de pous i
bombeig d’aigua. Ha provocat dessecació total o parcial d’àrees lacustres
i palustres.
A vegades aigua del mar acaba penetrant als aqüífers i provoca la
salinització dels sòls de conreu i pèrdua de la seva fertilitat.
La creixent agricultura, urbanització... ha provocat l’entrada de residus a
les aigües subterrànies, que provoca la dificultosa neteja d’aquestes.
ELS PLANS DE SANEJAMENT DELS RIUS:
Té la finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de
l’aigua i d’assolir un bon estat ecològic.
↑ control sobre els abocaments industrials i urbans, ↑ plantes
depuradores d’aigua per convertir alguns rius claveguera en rius d’aigua
neta. (rius: Besòs, Ego...)
3

4. 2. ELS RECURSOS ENERGÈTICS:
DÈFICIT DE RECURSOS ENERGÈTICS ESPANYA:
L’augment del consum d’energia primària ha crescut amb el creixement
de la riquesa del país i el benestar. És un país dependent des del punt de
vista energètic.
El carbó, petroli, gas natural... ha portat a utilitzar polítiques d’eficiència i
estalvi.
L’AIGUA COM A RECURS ENERGÈTIC:
Hi ha salts d’aigua. S’aprofita la força de l’aigua per al funcionament de
centrals hidroelèctriques (que donen energia neta, no contamina i és
renovable). L’aigua dels pantans serveix per assegurar la continuïtat dels
salts d’aigua i regular el cabal dels rius.
El problema de les centrals hidroelèctriques és el cost elevat i que sol
comportar la inundació de valls fèrtils. Hi ha una gran demanda agrícola i
urbana a l’hivern i pot provocar l’esgotament de les reserves de l’estiu.
Hulla I
Antracita
Lignit
EL CARBÓ:
S’han tancat moltes mines. S’utilitzava per a moure
màquines, és molt eficaç i no obligava fer fàbriques
vora del riu. Al s. XX el primer lloc de recurs energètic
eren els hidrocarburs.
si el petroli ↑ el carbó també.
Hulla  convertida a carbó de coc per siderúrgia. Cost elevat
comparat amb Sud-àfrica, Rússia... per les vetes estretes, el carbó que
s’obtè està barrejat amb altres materials i és molt friable (s’engruna
fàcilment)
La més important és l’asturlleonesa.
La UE està compromesa pels acords de kyoto a reduir CO2.
Les centrals tèrmiques que cremen carbó contaminen l’at-mosfera i
produeixenefectes ambientals nocius la pluja àcida. S’estudien projectes
e captació de gasos.
Es diferencia segons la temperatura del fósil. Desprén el grisú.
4

5. EL PETROLI:
1r xoc del petroli (1ª crisi energètica mundial)  guerra del YOM KIPPUR
(on els preus es van disparar)
OPEP ( Qatar, Arabia Saudita, Kwwait, Emirats Àrabs, Irak, Baheim, Iran i
Oman)  utilitzaven el petroli com a arma.
2nxoc del petroli (2ª crisi energètica mundial) 
-
1980 – 88 : revolució iraniana (khomeim) 42 $
3r xoc del petroli: invasió nord-americana de l’Iraq (2003), puja a 150$
OPEP: organització a viena de la seu, de països exportadors de petroli. Es
transporta mitjançant oleoductes (pipelines). Espanya produeix molt poc.
El golf pèrsic és el graner energètic del món.
Hi ha hagut trastorns econòmics, degut al fet que l’augment del seu preu
repercuteix a tot el sistema productiu i provoca ↓ del consum de béns i
serveis i ↑ l’atur. Es procura reduir costos amb el control del transport.
EL GAS NATURAL:
Són una mescla de gasos, en la que el metà és el principal. Porta
avantatges quant a impacte ambiental, ja que produeix menys
contaminació.
Espanya té reserves de gas natural (Osca i als golfs de Biscaia i de
Cadis). Hi ha gasoductes d’Àfrica fins a Algèria, el nostre proveïdor
principal.
L’explotació del gas natural a Espanya depèn d’un grup gran d’empreses
com Gas Natural. La venda va creixent.
5

6. 3. L’ENERGIA NUCLEAR:
L’ENERGIA NUCLEAR:
Espanya compta amb els recursos minerals d’urani necessaris per abastir
les centrals nuclears. L’enriquiment es fa a França.
És la que s’allibera com a resultat d’una reacció nuclear. La gran q. De
calor que desprèn escalfa l’aigua i produeix vapor, que impulsa les
turbines que mouen grans generadors elèctrics. La fissió nuclear estudia
la nova forma d’obtenció d’energia basada en la fusió nuclear.
Es recorre a l’energia nuclear per l’inestabilitat de preus del petroli i
consum d’energia creixent.
NOVES FORMES D’ENERGIA RENOVABLES:
Renovable: natura de creació més elevada que el consum humà. És la que
s’obté de fonts naturals inexhauribles.
Es van desenvolupant poc a poc perquè el preu del petroli s’havia
mantingut baix.
Fonts d’energia renovable:
-
-
-
Solar: malgrat el potencial solar hi ha poques instal·lacions a
Espanya. El sol es una font energètica gratuïta, neta i inexhaurible.
(Almeria, Tenerife...).
Eòlica: utilitza la força del vent. Enlletgeix el paisatge. (Galícia,
Castella, Lleó...)
Biomassa: s’obtè per combustió o fermentació de la matèria
orgànica. La biomassa natural es produeix a la natura. La residual
es compon de residus derivats de l’activitat agrícola, alimentària...
Geotèrmica: utilitza la calor interna de la Terra. On més a l’arxipèlag
canari. Per a aigua calenta de balnearis, ús domèstic, calefacció
d’hivernacles (Tarragona...).
El PER és el pla d’energies renovables, per garantir seguretat i qualitat del
subministrament elèctric.
6

7. 4. ELS RECURSOS MINERS:
L’EXPLOTACIÓ DE RECURSOS MINERS:
Almaden  durant molt de temps conegut com el millor. El coure era molt
important. També, durant molts anys, Espanya va ser considerada un país
miner important.
Hi ha hagut grans innovacions tecnològiques. Per això hi ha ↓ ocupació.
La política minera ha de: incrementar la competitivitat de la mineria
nacional, millorar el medi ambient i fomentar la investigació i el
desenvolupament tecnològic. Això ha comportat un ↓ de jaciments
minerals metàl·lics, manteniment de la no metàl·lica i creixement de les
roques industrials.
MINERIA METÀL·LICA:
(bauxita, coure, pirita, ferro, mercuri...) es troben en àrees del sòcol
hercinià. A Biscaia: mercuri d’Almadén. Ús a les indústries metal·lúrgia i
química.
MINERIA NO METÀL·LICA:
( argiles, sals...) es troben en formacions paleozoiques i en conques
terciàries. A cadis, alacant...
Les sals potàssiques s’utilitzen com fertilitzants agrícules a la indústria
química. Per fer sabons...
ROQUES INDUSTRIALS:
Extracció de roques industrials (argila, pissarres sorra...). Almeria,
Badajoz.
7

8. 5. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA:
A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de les persones
al territori i la disponibilitat dels recursos hídrics, distribuïts
irregularment. Catalunya és pobre en recursos energètics i minerals.
LA DEMANDA D’AIGUA A CATALUNYA:
L’agricultura, ramaderia, indústria... consumeixen molta aigua. Hi ha dues
conques:
-
-
Conca de l’Ebre: comprèn tot el riu i és compartida per diverses
comunitats autònomes. Destinats prioritàriament a agrícola i
ramader.
Conques internes: destinats al sector urbà.
Hi ha equilibri entre les dues conques i llavors provoca el dèficit
d’abastiment de les conques internes, per la manca d’inversions. Les
inversions actuals permeten augmentar la disponibilitat de les conques.
Pretén aconseguir a partir de la instal·lació de plantes dessalinitzadores,
recuperació d’aqüífers, millora de sistemes de canalització i la
reutilització d’aigua regenerada.
ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS:
Catalunya té dependència de la producció general d’Espanya o de
l’estranger.
En el sector energètic: la mineria del carbó es limita a l’explotació
d’algunes mines de lignit, que generalment s’aprofiten per a centrals
tèrmiques situades a peu de mina. Centrals nuclears ( Ascó I i II i de
Vandellós II), que produeixen
quantitats massives d’energia poc
transportable.
L’energia hidroelèctrica, aprofita pantans. Hi ha les energies alternatives
que van guanyant pes, només com a biomassa.
Entre els minerals no metàl·lics: problema de la salinització dels aqüífers.
De les roques industrials creix la roca calcària, argiles...
8

9. ANNEX IMATGES QUE CAL SABER:
9