Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01

264 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
264
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01

  1. 1. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1900 19361900 1936 Lent creixement de l’economia... fins 1929Lent creixement de l’economia... fins 1929 Pèrdua colonial ProteccionismeProteccionisme Però... provoca ProsperitatProsperitat Disminució del deute Disminució del deute Malgrat tot Pèrdua de mercats Repatriació de capitals Això va exigir 1914 - 1919 Primera Guerra Mundial 1914 - 1919 Primera Guerra Mundial Crisi socialCrisi social Poca modernització (poca reinversió dels beneficis) Poca modernització (poca reinversió dels beneficis) Sous baixos Inflació Anys vint creixement Dictadura Primo de Rivera Anys vint creixement Dictadura Primo de Rivera Es va caracteritzar per Depressió 2a República Depressió 2a República 1- Evolució econòmica Barcelona a principis de segle Barcelona a principis de segle Intervencionisme
  2. 2. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Agricultura Indústria Demografia Moviment obrer La condició de la dona
  3. 3. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Terciari Secundari Primari Espanya 1930 Espanya 1900 2.- AGRICULTURA Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola?Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola? Primari Terciari Secundari Evolució de la població activa espanyola Continua tenint un gran pes econòmic, però perd pes a favor de la indústria i els serveis.
  4. 4. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Rendiments i productivitat per hectàrea 0 50 100 150 200 250 300 Espanya Itàlia Alemanya França Dinamarca Holanda Espanya 58 55 61 Itàlia 156 161 180 Alemanya 148 205 218 França 128 136 153 Dinamarca 140 202 270 Holanda 192 237 282 1890 1910 1930 1.230.000 1.533.924 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 1900 1930 Augment de la superfície regada en hectàrees L’explotació és desigual i amb poca productivitat a causa del gran endarreriment i el seu baix rendiment. Amb una lenta modernització.
  5. 5. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Relaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell socialRelaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell social Estructura de la propietat a Espanya (1930) 95% 4%1% Grans propietaris Mitjans propietaris Petits propietaris Rendes de la terra a Espanya (1930) 43% 25% 32% Grans propietaris Mitjans propietaris Petits propietaris Espanya meridional Resta d’Espanya Propietaris 21,6% 52,4% Arrendataris i parcers 12,8% 14,4% Jornalers 65,3% 33,2% Explica les diferències entre aquestes dues zones d’EspanyaExplica les diferències entre aquestes dues zones d’Espanya Desigual repartiment de la propietat
  6. 6. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Quina problemàtica representa aquest acudit? Quina problemàtica representa aquest acudit?
  7. 7. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR En resum: Característiques generals de l’agricultura Gran pes en l’economia del país Poca productivitat en general - Endarreriment - Poca modernització - Necessitat de proteccionisme Desigual repartiment de la terra - Espanya meridional de terratinents - Espanya del nord amb una propietat més dividida - Provoca conflictivitat social (Unió de Rabassaires) Polítiques estatals - Anys 20 millores en el regadiu - Durant la república: Reforma agrària, Llei de Contractes de Conreu
  8. 8. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR En resum: Malgrat tot… Lenta modernització Intensificació de conreus i especialització - Vinya, oli... orientats al mercat S’apliquen polítiques proteccionistes aranzelàries A Catalunya -Gran expansió de la producció agrària i de l’especialització per la forta demanda urbana. -Comença a tenir molta força la producció de l’avellana, l’ametlla i l’oliva.
  9. 9. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 1910- 1914 1915- 1919 1920- 1924 1925- 1929 Exportacions Importacions Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llanaImportacions i exportacions espanyoles de teixits de llana Quina és la principal deducció que es pot extreure d’aquesta taula? Quina és la principal deducció que es pot extreure d’aquesta taula? 3.- INDÚSTRIA
  10. 10. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR La diversificació industrial a Espanya (1890-1935) (1936=100) Alimentària Energia Tèxtil Química 0 20 40 60 80 100 120 140 160 1890 1895 1900 1905 1910 1915 1920 1925 1930 1935 1936 0 20 40 60 80 100 120 Alimentària Energia Tèxtil Química Què vol dir?Què vol dir? Què es pot deduir d’aquesta evolució?Què es pot deduir d’aquesta evolució?
  11. 11. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Quin problema ens presenta aquesta gràfica?Quin problema ens presenta aquesta gràfica? Salaris, preus i beneficis Salaris Preus Beneficis 0 50 100 150 200 250 300 1913 1914 1915 1916 1917 1918 Salaris Preus Beneficis
  12. 12. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Terciari Terciari Secundari Secundari Primari Primari Catalunya 1930 Espanya 1930 Catalunya 1900 Espanya 1900 Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de la població activa de Catalunya i Espanya Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de la població activa de Catalunya i Espanya
  13. 13. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR En resum: Característiques generals de la indústria Poca productivitat Regionalització industrial - Tèxtil a Catalunya - Siderometal·lúrgia al País Basc Necessitat de proteccionisme Més pes de la indústria de béns d’equip que de béns de consum Guanya importància respecte al sector primari Nous sectors industrials - Químic, elèctric, petroli, ciment Enorme importància de la Primera Guerra Mundial
  14. 14. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Comenta aquesta evolució. Creus que ja eren paràmetres d’una societat moderna i industrialitzada? Comenta aquesta evolució. Creus que ja eren paràmetres d’una societat moderna i industrialitzada? Creixement de la població a Espanya 1900 18.594.405 1910 19.927.150 1920 21.303.162 1930 23.563.867 Esperança de vida 0 10 20 30 40 50 60 70 1900 1910 1920 1936 dones homes Quina és la causa d’un augment de l’esperança de vida? Quina és la causa d’un augment de l’esperança de vida? 4.- DEMOGRAFIA
  15. 15. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Creixement natural de la població a Espanya i a Catalunya Període Taxa natalitat (‰) Taxa mortalitat (‰) Espanya Catalunya Espanya Catalunya 1901-1905 35,13 27,61 25,95 23,24 1906-1910 33,21 26,04 24,05 21,93 1911-1915 30,67 24,21 21,17 21,04 1916-1917 28,95 21,87 1918 29.24 33,21 1919-1920 28,57 22,77 23,09 22,59 1921-1925 29,89 23,22 20,23 18,31 1926-1930 28,55 20,36 17,89 15,46 Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les del conjunt d’Espanya. Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de la mortalitat? Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les del conjunt d’Espanya. Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de la mortalitat?
  16. 16. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Comenta els aspectes de mobilitat que afecta a la població espanyola en aquest període. Comenta els aspectes de mobilitat que afecta a la població espanyola en aquest període. Creixement dels nuclis urbans Ciutats 1900 1930 Madrid 539.835 952.832 Barcelona 533.000 1.005.565 València 213.550 320.195 Sevilla 148.315 228.729 Bilbao 83.306 161.987 Emigració cap a Amèrica Període Total d’espanyols a Amèrica 1898-1907 682.370 1908-1917 1.419.927 1918-1927 874.308 1928-1936 311.568
  17. 17. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR En resum: Característiques generals de la demografia Modernització del règim demogràfic - Lenta baixada de natalitat - Fort descens de la mortalitat Millores higièniques i sanitàries Forta mobilitat de la població - Migracions internes (anys 20) Forta urbanització - Creixement de ciutats com Barcelona o Madrid - Transformacions urbanístiques (Eixample) Augment de l’emigració exterior - Cap a Amèrica, Algèria i a França Població activa primària es redueix un terç - Continua sent la primària la més important a Espanya - A Catalunya la meitat es dedica a la secundària
  18. 18. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg) Compara les dues fonts i extreu conclusions econòmiques i socials Articles 1913 1917 Oli 13,7 18,5 Arròs 0,5 0,66 Bacallà 1,23 2,2 Mongetes 0,67 0,97Mitjana dels jornals (pessetes per dia) Mitjana dels jornals (pessetes per dia) Any Homes Dones Hores/dia 1913 2,81 1,31 10 1914 2,76 1,23 10 1915 3,02 1,31 10 1916 3,03 1,38 9 1917 3,11 1,42 9 1918 3,53 1,77 8,9 1919 4,13 1,77 8 1920 5,04 2,22 8 5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS 5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer
  19. 19. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931)Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931) Comenta l’evolució de les taules i compara els dos sindicats? Any UGT CNT 1910 40000 11000 1914 119114 1918 90000 114000 1919 160480 745000 1920 220000 1923 210617 250000 1929 228507 1930 277011 1931 958176 535565 5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
  20. 20. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR -Solidaritat Obrera, entre socialistes i anarquistes (de l’any 1907 a 1910). -L’anarquisme, primer molt dispers fins que el 1910 es crea la CNT A l’any 1918 la CNT va celebrar el Congrés de Sants i es va constituir en un sindicat únic. Amb Àngel Pestaña i Salvador Seguí. 5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració Entre 1900 i 1923 Augment de la industrialització = Augment del proletariat Increment del moviment obrer (participació dels obrers a través de sindicats i partits) -PSOE (Pablo Iglesias). L’any 1921 es va escindir un grup que va fundar el PCE ( es consolidava la divisió entre socialdemocràcia i comunisme) -UGT (sindicat socialista) Les principals organitzacions obreres Els socialistes Els anarquistes Els republicans -Partits republicans (Partit Radical, Alejandro Lerroux) 5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
  21. 21. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer Les principals accions Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de sindicalistes) Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de sindicalistes) 1919 La vaga de la Canadenca 1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal (Sindicat Lliure) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de fugues // Assassinat d’Eduardo Dato... 1919 La vaga de la Canadenca 1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal (Sindicat Lliure) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de fugues // Assassinat d’Eduardo Dato... 1909 Setmana Tràgica1909 Setmana Tràgica 1917 Vaga revolucionària1917 Vaga revolucionària El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració Entre 1900 i 1923 5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
  22. 22. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer El moviment obrer durant la Dictadura de Primo de Rivera Entre 1923 i 1930 Clandestinitat del moviment obrer (excepte el PSOE i UGT) Neix la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a l’any 1927 (B. Durruti) Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti and Gregorio Jover 5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
  23. 23. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 5.2.- La condició de la dona5.2.- La condició de la dona Pocs canvis, pocs drets legals Submissió, incultura i analfabetisme Pocs canvis, pocs drets legals Submissió, incultura i analfabetisme Moviment de dretes i catòlic Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918) Moviment de dretes i catòlic Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918) Lluita reivindicativaLluita reivindicativa En els inicis del segle XX es caracteritzava per Circumscrita a un Les milloresLes millores 1910 Accés de la dona a la Universitat 1918 Accés a l’administració pública 1910 Accés de la dona a la Universitat 1918 Accés a l’administració pública 2a República Emancipació femenina Equiparació legal amb els homes (dret al vot, elegibilitat...) (Victoria Kent, Clara Campoamor...) 2a República Emancipació femenina Equiparació legal amb els homes (dret al vot, elegibilitat...) (Victoria Kent, Clara Campoamor...) En uns inicis 5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
  24. 24. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Catalunya als anys vint 5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
  25. 25. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR opiso 5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
  26. 26. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931)Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931) Comenta aquests exemples L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de les matèries. L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de les matèries. La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència. La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència. Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa feina que la de l’home. Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa feina que la de l’home. Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La dona no va tenir dret de vot fins el 1933. Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La dona no va tenir dret de vot fins el 1933. L’educació de les nenes a principis de segle XX http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm
  27. 27. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Documents Moviment ObrerDocuments Moviment Obrer Congrés de Sants Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860 afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT. En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic, limitaven la defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren l'apoliticisme i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a tot l'estat espanyol. Congrés de Sants Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860 afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT. En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic, limitaven la defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren l'apoliticisme i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a tot l'estat espanyol. Font: Buxaweb
  28. 28. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Solidaritat Obrera Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907). Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan 1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909 per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la Solidaritat Obrera Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907). Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan 1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909 per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la
  29. 29. sortir SORTIR Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Documents demografia: la febre espanyolaDocuments demografia: la febre espanyola

×