La simulación de procesos en logística se presenta como herramienta formativa sobre la operación de los sistemas y predictora del comportamiento de sistemas logísticos/productivos, que presenta diversas alternativas para la optimización del sistema logístico.
La búsqueda de modelos que expliquen y predigan los distintos factores de varianza que intervienen en el proceso de producción y de la logística deben ser tenidos muy en cuenta en los proyectos de reingeniería, y en el caso de la simulación de procesos nos lleva a una mejora del sistema productivo, del sistema de almacenaje y de mejora de la logística interna, a una integración eficiente con el sistema productivo-logístico actual, a una rentabilización de la inversión y a la posibilidad de ejercer los correspondientes test de robustez o estudio de hipótesis de actuación en un corto, medio o largo plazo.
Presentación de caso práctico implantado en empresa fabricante de muebles de diseño.
La simulación de procesos en logística se presenta como herramienta formativa sobre la operación de los sistemas y predictora del comportamiento de sistemas logísticos/productivos, que presenta diversas alternativas para la optimización del sistema logístico.
La búsqueda de modelos que expliquen y predigan los distintos factores de varianza que intervienen en el proceso de producción y de la logística deben ser tenidos muy en cuenta en los proyectos de reingeniería, y en el caso de la simulación de procesos nos lleva a una mejora del sistema productivo, del sistema de almacenaje y de mejora de la logística interna, a una integración eficiente con el sistema productivo-logístico actual, a una rentabilización de la inversión y a la posibilidad de ejercer los correspondientes test de robustez o estudio de hipótesis de actuación en un corto, medio o largo plazo.
Presentación de caso práctico implantado en empresa fabricante de muebles de diseño.
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...marclia
Presentació de "Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Secundària" a les III Jornades d'Innovació Docent en l'Educació Superior (juliol, 2014), a càrrec de Pilar Garcia Vidal i Alícia Martí Climent.
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...marclia
Presentació de "Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Secundària" a les III Jornades d'Innovació Docent en l'Educació Superior (juliol, 2014), a càrrec de Pilar Garcia Vidal i Alícia Martí Climent.
Breu informació sobre el programa per a crear activitats interactives Hot Potatoes.
Informació extreta del tutorial de la Junta de Andalucía: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/c_p_a/pinnovacion/miWeb/documentos/tutorial_hotpotatoes.pdf
La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjàmarclia
Exposició realitzada a la "II Jornada sobre el valencià" organitzada per l'associació Taula de Filologia Valenciana a la ciutat d'Alzira el 23 d'octubre de 2010.
1. L’EXPERIÈNCIA DE PAÏSOS AMB ÈXIT A L’INFORME PISA (2003,2006): L’ÈXIT FINÉS.
Alejandro Campo i Pekka Tukonen
COMPTETÈNCIES:
- comprensió lectora: Finlàndia 547 punts / Espanya 461
- competència matemàtica: Finlàndia 548 / Espanya 480 = de 60 a 80 punts (any o
- valoració en ciències: Finlàndia 563 / Espanya 488 punts any i mig d’escolaritat)
CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA FINÉS: Alumnat de Primària (classe 1 a 6)
1. Poques hores lectives.
2. Bastants deures (clubs de deures, etc.).
3. Ambient de treball intensiu: classes de 45’ efectius.
4. Assignatures “peculiars”.
5. Metodologies bastants tradicionals: TIC, però també pissarra, etc.
6. Autonomia i confiança en l’alumne.
7. Moltes activitats extraescolars: clubs de 12 a 16’30 h, amb berenar, etc. (90 € any), etc.
8. Paper molt important de les biblioteques.
9. Ajudes per a l’aprenentatge: professors d’educació especial, ajudants en classe (1 x 10
alumnes quan hi ha algun alumne necessitat), etc. (al seu centre té 10 ajudants-
estudiants, etc.)
10. Servei de menjador: menjar gratuït.
Exemple del currículum de Primària: Comencen als 7 anys. Les escoles són municipals i la
Junta Directiva tria el professorat, que contracta l’Ajuntament. El sistema anterior a la Primària
no depén del Ministeri d’Educació sinó del Ministeri de Treball i Assumptes Socials (guarderies,
etc.). Comencen a les 8 del matí i tenen un horari intensiu, continuat, amb descansos, i dinar.
Matèries/Classes Curs 1 2 3 4 5 6
Llengua finesa 7 7 5 5 5(4) 5
Lleg. estrangera - - 2 2 2 2
Matemàtiques 3 3 4(5) 4 4 4
C. Socials 2 2 3 3 - -
Biologia-Geografia - - - - 2 1
Física-Química - - - - 1 1
Religió/Ètica 1 1 2(1) 2 -(1) 2
Història - - - - 2 2
A. Plàstiques 2(1) 2(1) 1(2) 1(2) 2 2(3)
Gimnàstica 2 2 2 2 2(3) 2(3)
Optatives - - - - 1(-) 1(-)
2ª lleng. estrang. - - - 1(-) 2(3) 2(3)
Música
TOTAL 20(19) 20(19) 24(23) 24(23) 24 24(25)
(Gran importància dels valors de la religió luterana: domini de la llengua per a la lectura directa
de la Bíblia, responsabilitat, autonomia personal, etc.)
Exemple del currículum de Secundària:
2. Matèries/Classes Curs 7 8 9(10, repetidors) Total hores Primària-Secundària
Llengua finesa 3 3 3 = 43
Lleg. estrangera 3(2) 3 2(3) = 16
Matemàtiques 3 3(4) 4(3) = 32
C. Socials 2 2 3 = 17
Física-Química 2 3(2) 2(3)
Religió/Ètica 1 1 1
Història 2 2 3 = 11
A. Plàstiques 1(2)
Salut-benestar 1 1 1
Manualitats
2ª lleng. nac. (suec) 2 2 2 =6
Música 1
etc.
• Les manualitats són importants: classe de cosir o de treballs de fusta, metall, etc.
• Les tasques de casa també ho són: 7 hores totals a Secundària (8, voluntària), 3 a
Batxillerat: cuinar, planxar, netejar la casa, etc.
FORMACIÓ DEL PROFESSORAT:
Solament un 10% de la demanda accedeix a formar-se com a professor. La professió és
altament reconeguda en el país (perquè durant l’ocupació soviètica els perseguiren i mataren
per ensenyar la llengua i cultura finesa, etc.).
La selecció prèvia per entrar a la facultat és exhaustiva: proves de llengua, etc. Solament
preparen el professorat necessari.
Fan tots carrera i un màster formatiu (p. ex., 1.400 h pràctiques, etc.). Els directors, a més, han
d’especialitzar-se.
La TV ajuda al coneixement de l’anglés: mai han doblat les pel·lícules, subtitulades sempre.
INFORME McKINSEY (2007)
• La qualitat d’un sistema educatiu no pot sobrepassar la qualitat del seu professorat.
• L’única manera de millorar els resultats és millorant els processos d’instrucció.
• L’èxit educatiu d’un sistema requereix que tots i cadascun dels alumnes tinguen èxit.
TRETS DE QUALITAT DE FINLÀNDIA:
• Dret a l’educació i a la cultura (de les minories també: classes de religió 2 alumnes...).
• Dret a l’educació bàsica gratuïta (llibres, alimentació...): Tot l’ensenyament obligatori és
públic.
• Dret a l’educació vocacional gratuïta (adults, voluntaris), de segon grau (Batxillerat i FP) i,
fins i tot, universitària.
- Es dóna gran importància a l’educació, continuada en el temps (factor del clima, etc.).
- Els professors són respectats i relativament competents (llicenciatures).
- Oportunitats per a tots els estudiants (9 cursos), que acaben pràcticament tots.
- Educació especial, que funciona bé.
- Bon funcionament de la cooperació entre escola i pares.
- Treballs en grup i individuals des de petits.