Notes per a la biografia de Miquel Llor

1. Biografia i obra

2. FRANCISQUET LLOR EMPAR FORCADA MIQUEL Barcelona . 1894-1966 JOAN ESPERANÇA Avis paterns Espluga de Francolí Avis materns VIC

3. Avi patern era un home d’empresa, negoci de restauració, petit restaurant davant el monestir de Montserrat i més endavant a l’Estació del Nord a Barcelona. Es va ferir i el negoci es va ensorrar a causa de la mala gestió familiar.

4. Àvia(de Tossa de Mar) Es casà amb un fabricant de campanes de Vic. Representà la problemàtica de la dona de la costa, acostumada als espais oberts enyorats.

5. Francesc Llor i Utesà “ treballador, just, fins a l’hora de començar la tasca, car malgrat ésser home d’aparença apàtica, amb sols mig dia de treball els nervis se li alteraven per tota la setmana” “ Passejava, voltava, tafanejava cafès i cafetons i altres llocs per divertir-se” “ La salut li xarbotava pels quatre cantons i no es podia plànyer de poca sort entre les dones. El món era seu ” Història Grisa

6. Empar Forcada i Lloveras Vigatana, filla d’un fabricant de campanes, casat amb una dona de Tossa de Mar. Dona sensible. Amb valentia va suportar la inconsciència moral i absoluta responsabilitat del seu marit i va aguantar la família. Va morir molt jove a causa d’una afecció cardíaca “ ..Sols de veure-la, ja era com si fos festa, no una festa de diumenge, obligatòria i virolada, ans bé una festa de tots els dies, sense esclat, suavíssima, la qual nimbava la noia com un miracle, sortida dels plecs de la seva roba i de les mans, tot l’any fredes i lliures d’agrons; de la claredat del seu rostre i dels ulls, a estones blaus i a estones de color de viola. Aquest nimbe de serenitat, semblava retenir els esguards de tothom “

7. Orfe molt aviat. Idealització figura mare Deformació física producte d’una malaltia escoliosi d’adolescència Afició per la música i a la sarsuela, òpera italiana, opereta. Arts que el van fer interessar pel francès i l’italià Treballà e n una impremta i d’oficinista a la Maquinista terrestre i marítima, a l’ombra del seu germà, amb qui col·laborà en la creació de patents. S’inscriu en els cursos de català que organitzava la Mancomunitat El 1923 s’inscriu a l’Ateneu , a la secció de literatura. L’animen a escriure Escriu un esborrany amb el nom El senyor Jeroni , que més tard es convertirà en la seva primera novel·la Història Grisa (1925) Amb la Guerra Civil i la postguerra immediata, passà una estricta depuració per treballar a l’Ajuntament de Barcelona Després de jubilar-se es dedicà a les antiguitats , activitat que sempre havia practicat de forma complementària. Obrí una galeria a Tossa de Mar. Col·labora com a jurat en diversos certàmens literaris com el de Cantonigròs i el premi Víctor Català Entrevista a Maria Anglada

8. Com el descriuria? Bon conversador, afable, però tímid, introvertit, molt solitari. Cuidadós, net, tímid, contador de contes, molt observador i detallista. Tenia el seu racó preferít on estava bé: “racó íntim” com té la Laura a la novel.la. Hi ha algun moment de la novel.la Laura a la Ciutat dels Sants que li recordin a Llor? Quan descriu la Laura. Cap bellesa però contrastava. Quina va ser la primera impressió que va tenir d’ell ? La mirada dolça La senyora Maria Anglada Bayés va conèixer Llor a través del seu marit, Ignasi Bofill. Sovint es trobaven a Cantonigrós, on l’autor anava sovint, per la seva vinculació amb Premis literaris d’aquesta vila.

10. .

12. Llocs on va viure: Plaça Sant Jaume, 2 Barcelona. La seva germana es casà amb un castellà. La notícia va caure com una bomba. En Valverde seria examinat , criticat, sospesat. Anaren a viure al carrer Ample, on en Llor aniria quan el seu germà també es casà . Després es traslladaren al c( Consell de Cent, 331.