Materialisme i espiritualisme.

1. QUÈ ÉS LA REALITAT? 2 Materialisme/espiritualisme

12. NIVELLS DE COMPLEXITAT DE LA MATÈRIA Les concepcions tradicionals sobre la realitat viva han emfatitzat l´oposició entre la vida i la matèria. Avui en dia cada dia més els científics que consideren que no hi ha una frontera infranquejable entre les dues realitat sinó que la distinció només és una qüestió de grau de complexitat. Jorge Wagensberg en un article publicat al diari El País , defensa la idea que la vida és una forma més o menys complexa de matèria, de la qual distingeix fins a vuit nivells entre la mínima i la màxima complexitat ( Breve historia de la materia , 21/01/1998). Jorge Wagensberg

13. NIVELLS DE COMPLEXITAT DE LA MATÈRIA 1 nivell temps (anys) sentit procés entitats qualitats 1 10.000 milions electró matèria inert 2 combinació/associació àtoms matèria inert 3 combinació/associació molècula matèria inert 4 3.800 milions intercanvi de matèria, energia i informació per mantenir un mínim grau d´independència de l´entorn cèl·lula matèria viva

14. NIVELLS DE COMPLEXITAT DE LA MATÈRIA 2 nivell temps (anys) sentit procés entitats qualitats 5 1.000 milions associació de cèl·lules organisme matèria viva 6 100 milions prenen decisions, busquen un pla alternatiu quan el previst ha fracassat societat familiar d´una sola mare (colònia de formigues) matèria viva intel·ligent 7 +100.000 ídem societat multifamiliar (grup de zebres) matèria viva intel·ligent 8 -100.000 accedeixen a la reflexió i al coneixement societat de societats multifamiliars ( homo sapiens sapiens ) matèria conscient

42. ACTIVITATS: LLEGIR PÀGINES 131-133 DEL LLIBRE I COMPAREU LES DUES FORMES D´EVOLUCIONISME Charles Darwin (1809-1882) Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) lamarckisme darwinisme Els éssers vius no són immutables, es transformen amb el transcurs del temps. Els éssers vius no són immutables, es transformen amb el transcurs del temps. La funció crea l´òrgan. L´òrgan continuarà o no depenent de l´ús que se'n faci. Els òrgans favorables permeten la supervivència de l´individu. Després de repetits intents per adaptar els seus òrgans a una funció, els descendents heretaran els caràcters favorables adquirits pels seus progenitors. Els que presentin òrgans favorables tenen més possibilitats de reproduir-se que el que no. Els seus descendents heretaran aquests caràcters favorables.