ment-cervell (emergentisme)

1. La relació ment-cervell 2

2. Les solucions monistes El plantejament monista és una possible solució als problemes suscitats pel dualisme. Més que una solució és una eliminació del problema. Si en una mateixa realitat poden coexistir aquelles dues realitats, que en plantejament dualista no tenien res en comú, fem desaparèixer el problema. Si aquesta realitat única és concebuda com a mental, el monisme és espiritualista . Si, en canvi, és concebuda com a material, el monisme és materialista .

3. Monisme espiritualista Berkeley és el representant del monisme espiritualista. Segons el seu espiritualisme radical, només existeixen ments i continguts d´aquestes ments. Els continguts d´aquestes ments són anomenades idees . Les idees més intenses arriben a la ment a través dels sentits ( empirisme ). L´origen d´aquestes idees no pot ser un altre que una altra ment, una ment divina . No existeixen realitats materials, perquè ni són ments ni les seves existències depenen d´una ment. El cervell només pot ser una idea, un contingut en una ment.

4. Monisme materialista El monisme materialista afirma, per la seva banda, que els estats mentals són propietats o resultats del funcionament del cervell, dels estats físics. Ja no es tracta de dos àmbits diferents, sense connexió, sinó d´un de sol, l´àmbit material que produeix un tipus de fenòmens especials, explicables per mitjà de les seves estructures i connexions. L´activitat conscient, la ment, no pot considerar-se com una activitat independent dels processos cerebrals materials.

5. Monisme materialista En el mateix segle que el pensador francès Descartes defensava el dualisme, l´anglès Thomas Willis (1621-1675) afirmà que pensaments i emocions eren turmentes d´àtoms en el cervell. Willis proposà en aquella època que els trastorns mentals, com les depressions, es podien guarir amb substàncies químiques i preparats farmacèutics. Ell explicava, per exemple, que un atac epilèptic podia estar causat per un descontrol químic. Es tractava d´una manera de raonar molt diferent a la que dominava en aquell temps, quan l´opinió majoritària creia que els epilèptics estaven posseïts pel dimoni.

6. Monisme materialista El monisme materialista de Willis defensava dos dels principis del paradigma neurològic avui en dia vigent: 1.Els canvis dels estats mentals revelen canvis dels estats físics del cervell: lesions, malalties, demències que afecten el cervell, consum de preparats químics (drogues) poden repercutir en el funcionament de la ment. 2.Podem modificar els estats mentals actuant sobre el cervell a través de cirurgia o bé subministrant substàncies químiques. Thomas Willis

7. Una de les principals objeccions que ha de respondre el monisme materialisme és que el seu determinisme és incompatible amb la creença en l´existència de l´ésser humà com un ésser lliure i responsable, bàsic per entendre la seva dimensió moral. Una altra acusació que el monisme materialista ha hagut de respondre ha estat el fet que el seu reduccionisme és incapaç d´explicar la complexitat de l´univers mental: com és possible que les neurones inconscients, amb els seus processos físics i químics sense intencionalitat intel·ligent, puguin generar un sistema conscient i intel·ligent, com la ment humana? Crítiques al monisme materialista

8. Llibertat i materialisme Una de les principals objeccions que ha de respondre el monisme materialisme és que el seu determinisme és incompatible amb la creença en l´existència de l´ésser humà com un ésser lliure i responsable, bàsic per entendre la seva dimensió moral.

9. Llibertat i materialisme El monisme materialista respon a l´acusacions provinents del dualisme tot i afirmant que una voluntat que actua al marge de la causació natural només pot ser una il·lusió. El compatibilisme és la solució que fa possible la conciliació entre llibertat i determinisme sense caure en contradiccions.

10. Llibertat i materialisme Això és possible si tenim present la distinció entre dos conceptes: determinació i coacció . Tot ésser, fins i tot l´ésser humà, està determinat a actuar de determinada manera, el seu comportament és l´efecte de causes anteriors. Un ésser humà és lliure si no està sotmès a cap coacció , és a dir, no és forçat ni obligat sota amenaça a fer una cosa que vagi en contra dels seus desitjos.

11. Llibertat i materialisme El concepte de llibertat és redefinit per adaptar-se als plantejaments compatibilistes del monisme materialista: la llibertat deixa de definir-se com la falta de determinació, sinó com la falta de coacció .

12. Llibertat i materialisme

13. Llibertat i materialisme Per al materialisme tota voluntat humana està determinada, però això no implica necessàriament que no pugui ser lliure alhora. Per exemple, la decisió de comprar-me uns pantalons de marca pot estar determinada per la publicitat o per evitar la vergonya d´anar pel carrer amb uns pantalons desgastats i passats de moda, però si no és la reacció a una coacció puc considerar la meva decisió com a lliure. En canvi, si un grup mafiós m´”invita” a comprar els pantalons que necessito en una botiga que ell m´assigna i de la marca que ell vol, aleshores la decisió en aquest cas no és lliure.

14. Reduccionisme i materialisme Una altra acusació que el monisme materialista ha hagut de respondre ha estat el fet que el seu reduccionisme és incapaç d´explicar la complexitat de l´univers mental: com és possible que les neurones inconscients, amb els seus processos físics i químics sense intencionalitat intel·ligent, puguin generar un sistema conscient i intel·ligent, com la ment humana?

15. Reduccionisme i materialisme La crítica i la resposta han sorgit curiosament dins de les mateixes files del monisme materialista, principalment dins de l´àmbit de la biologia i defensat també per filòsofs com l´americà John Searle . Aquesta resposta es coneix amb el nom d´ emergentisme o teoria de sistemes . John Searle

16. L´emergentisme Considerem una pàgina d´un llibre. La veiem com una seqüència de paraules, combinades per formar frases i paràgrafs. Una anàlisi reduccionista podria descompondre les paraules en lletres individuals, i les lletres en els components químics de la tinta negra sobre el paper. Seria una anàlisi molt completa: ens diria quina és la composició d´aquesta pàgina, però no ens diria res sobre el significat de les lletres combinades per formar paraules, frases i paràgrafs.

17. L´emergentisme Aquest significat només es torna evident en el nivell més alt d´anàlisi, un nivell en el que es pot apreciar la distribució espacial de la tinta negra sobre el paper blanc, les pautes d´ordenació no casual de les paraules que apareixen en la pàgina, i les relacions seqüencials de cada frase amb la següent. Per interpretar aquestes pautes no cal saber química, sinó conèixer el llenguatge. Per tant, aquest nou i més elevat nivell d´organització necessita la seva pròpia ciència. Steven Rose , Mentes, cerebros y piedras de Rosetta, Así son las cosas , pàgines 218-219

18. L´emergentisme Les idees claus que el neuròleg i psiquiatra britànic Steven Rose en el seu text són les següents: Ens parla dels límits d´una anàlisi reduccionista. (Seria absurd que per entendre les paraules d´un text necessitéssim de la química, perquè només ella pot descriuren´ns l´estructura de les parts bàsiques que constitueixen les paraules: els components químics de la tinta negra).

19. L´emergentisme Ens diu que l´anàlisi química a la que sotmetem aquest text només seria un primer nivell d´anàlisi, que en aquest cas tampoc ens serviria de res, ja que el nostre objectiu és desxifrar el significat d´aquestes paraules. Per a l´objectiu que ens marquem, ens cal un altre nivell d´anàlisi, un nivell d´anàlisi superior, que no ens el pot donar la química, sinó una altra ciència, com podria ser la lingüística.

20. L´emergentisme De forma anàloga podem plantejar el problema que estem tractant, la relació ment-cervell. Ment i cervell són conceptes que es refereixen a nivells diferents d´una mateixa realitat. Són sistemes que presenten aspectes i propietats qualitativament diferents. És cert que el sistema ment sorgeix del sistema cervell, però el funcionament d´aquest últim no explica tot el funcionament del primer sistema.

21. L´emergentisme La ment i el cervell és una sola cosa de la que podem parlar de dues maneres diferents, la manera de la psicologia i la manera de la neurologia. El primer nivell d´anàlisi el fa la neurologia, el segon correspon fer-lo a la psicologia. Les conclusions a les que arribin una i altra no necessàriament han de ser coses diferents, sinó haurien de ser complementàries.

22. L´emergentisme Com es diagnosticaria i tractaria una mateixa malaltia mental, per exemple la depressió, des del punt de vista de dues ciències complementàries i que estudien diferents nivells de la mateixa realitat? La neurologia podria trobar la causa de la depressió en els trastorns del metabolisme neurotransmissor del cervell. La psicologia, en les intolerables pressions de la vida quotidiana. La neurologia proposaria com a tractament una droga que influeix en el metabolisme neurotransmissor.

23. L´emergentisme La psicologia, per la seva banda, podria proposar un canvi de les condicions socials i personals en què viu la persona malalta o bé preparar el malalt perquè sigui més capaç d´afrontar-los. L´efecte combinat dels dos tractaments hauria de millorar la salut mental de la persona depressiva.

24. L´emergentisme Aquesta distinció entre nivells d´anàlisi és propi de l´ emergentisme o teoria de sistemes . Es fonamenta en el principi que afirma que els nivells superiors de realitats emergeixen , sorgeixen, dels nivells inferiors (la ment és una emergència del cervell), però els nivells superiors ( macronivells ) presenten unes propietats ( macropropietats ) diferents de les propietats ( micropropietats ) dels nivells inferiors ( micronivells ).

25. L´emergentisme micronivell micropropietat ciència cervell inconsciència neurologia macronivell macropropietat ciència ment consciència psicologia