1. LES PREGUNTES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA

2. Per aprendre a pensar, cal aprendre a filosofar. I per apendre a filosofar cal conèixer les preguntas fonamentals de la filosofia pensar sobre la seva resposta.

3. Les preguntes de la filosofia: Són preguntes “radicals”. Han transformat la manera de comprendre la realitat. Reflexen la curiositat que sentim pel que ens envolta. Mostren la necessitat i les ganes de conèixer-se a un mateix

4. Algunes preguntes de l’activitat filosòfica Quines raons tens per dir això? El que has dit ara es coherent amb el que has dit abans? Comparat amb que? De quina altra forma es pot veure aquest assumpte? ...

5. Les preguntes pel cosmos Els primers filòsofs grecs volien explicar l’ origen, el funcionament i el sentit del món.

6. L’ORIGEN DE L’UNIVERS ANTECEDENTS HISTÒRICS -judeocristians i musulmans Pensaven que el món era un acte creador de Déu. -grecs Pensaven que l’ ésser humà i el món havia existit des de sempre.

7. La perspectiva actual Fa 15.000 milions d’anys es va produir el Big Bang ogran explosió. Una explosió en la que va baixar la temperatura, va formar els primers nuclis d’ hidrogen i heli, i en la seva concentraciói gir per pròpia gravetat van donar lloc a les estrelles.

8. El Sol es va formar fa 5.000 milions d’anys, d’un núvol de gas que contenia restes de supernoves anteriors. La Terra i els planetes es van formar fa 4.000 milions d’anys a partir de l’ acumulació d’elements del mateix núvol.

9. En un futur... L’univers es pot seguir expandint... L’univers es pot tornar a contraure i tornar-se a produir una gran explosió.

10. EL SENTIT Accepcions del terme “sentit”: El sentit com a finalitat o direcció El sentit com a significació El sentit com a valor

11. EL SENTIT COM A FINALITAT O DIRECCIÓ Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat, és a dir, no tindran sentit si no es per aconseguir un fi. També es utilitzat quan es vol afirmar que el món te un fi, i té un perquè

12. EL SENTIT COM A SIGNIFICACIÓ Té sentit allò que significa alguna cosa, està lligat al llenguatge, és tot allò que proporcioni una significat que una altra persona pugui entendre.

13. EL SENTIT COM A VALOR Té sentit tot allò que val la pena Planteja aquest problema: mereix la pena viure i que fa què tingui sentit.

14. EL SENTIT: PROBLEMA És una situació en la que hi ha alguna cosa desconeguda i que cal esbrinar-la, això implica dificultat. MISTERI És un situació en la que hi ha un obstacle que dificulta, sinó que pot obrir perspectives. No es pot resoldre perquè no té solució. El sentités un misteri (problematic, sensetècnica per resoldre)

15. TRES TIPUS DE RESPOSTA, per la pregunta del sentit: No hi ha sentit: no es pot donar sentit a la vida. Hi ha un sentit immanent: considera que l’ existència té finalitat, la mort és un límit absolut. Hi ha un sentit transcendent: un sentit que depassa la mort, és la posició de les religions. La vida ja té sentit per si mateixa i hi ha una continuïtat amb una vida futura.

16. RELIGIÓ I SENTIT Les religions pretenen oferir un últim sentit per la vida humana, tot passa per una última finalitat que és Déu. La paraula religió prové del verb religare que significa relligar, vincular, lligar... La religió també és una relació entre l’ésser humà i una realitat superior, divina.

17. LA PREGUNTA PER LA MORT La mort és el final de la vida, i la nostre concepció dependrà de com entenem la vida. Concepte biològic de vida: no es pot recollir en una simple definició. Jacques Monod ho defineix com ésser vius dotats de teleonomia caracteritzats per la capacitat de construir-se o desenvolupar-se a si mateixos, per transmetre sense modificacions la informació que posseeixen.

18. Concepte filosòfic de la vida: viure és trobar-se en el món, estar en circumstància. Vida és l’element més bàsic.

19. L’ésser humà és l’únic que sap que s’ha de morir. La filosofia és una preparació per la mort. No podem viure la nostra pròpia mort. L’ existencialisme, només per nosaltres l’essència és existir. Som éssers per a la mort, es una propietat de la nostre existència.

20. 2 POSICIONS BÀSIQUES DAVANT LA MORT: Monisme Defensa que l’ home és un ésser unitari, format per una única realitat. Panteisme: l’ home és solament esperit. Monisme materialista: l’ home és un ésser físic i material. Dualisme Defensa que l’ ésser humà està format per dos tipus de realitats: Una material: cos Una espiritual: ànima

21. LA PREGUNTA PEL MAL Tipus de mal: Mal metafísic: identificat amb la finitud de les coses. Mal físic: prové del funcionament de les lleis naturals. Mal moral: la seva arrel està en la llibertat per escollir les diferents formes d’acció.

22. EL MAL COM A INJUSTÍCIA La injustícia que es planteja és perquè els homes bons pateixen el mal moral o físic. Això justifica el patiment dels malvats però no el dels innocents. Per entendre-ho a vegades es recorre al misteri.

23. DÉU COM A GARANTITZADOR DE LA JUSTÍCIA Immanuel Kant reclama l’ existència d’ un Déu que sàpiga reparar les injustícies comeses. Filòsofs com Nietzsche han parlat de “la mort de Déu”.

24. LA PREGUNTA PER LA CIÈNCIA La concepció de la ciència s’ha anat ampliant a l’incorporar-se aspectes històrics, socials i psicològics. És objectiu i cert el coneixement científic?

25. Falsacionisme - inductivisme Inductivisme La ciència que s’identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable, i que les teories científiques es deriven de l’ experiència. El que no es pot confirmar o verificar-se, no és científic i li falta sentit. Falsacionisme No s’obtenen conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinó que de la falsedat d’enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d’enunciats universals. El coneixementcientíficésobjectiu, i es considera provable. La ciència es un procésd’aproximacióprogressiva a la veritat

26. THOMAS S.KUHN (1922-1996) Proposa considerar propis de la ciència els aspectes històrics i sociològics. Introdueix el concepte de comunitat científica (grup de científics) Les teories són entitats integrades en marcs conceptuals amplis anomenats paradigmes. Anomena “revolució científica” el procés de substitució d’un paradigma per un altre.

27. PAUL FEYERABEND (1924-1994) Considera que la ciència no té característiques especials. L’elecció de les diferents teories es realitza des de els valors i desitjos subjectius dels individus. La pretensió objectiva de la ciència és vana.

28. CONCEPCIÓ RETÒRICA DE LA CIÈNCIA La ciència és retòrica. L’ objectiu és facilitar la comprensió de la realitat.

29. CONDICIONAMENTS DE LA CIÈNCIA Epistemològics: podem aproximar-nos a la veritat, sense estar segur d’haver-la trobat. Tecnològics: els últims avenços han creat una expectativa exagerada del poder de la ciència. Econòmics i polítics: fer avançar les fronteres de la tecnologia és molt car.

30. Condicionaments de l’abast del discurs científic: hi ha problemes de l’ésser humà que estan fora del domini de la ciència. El paper de l’ètica en la ciència condicionaments ètics: l’ésser humà ha d’elegir entre les diferents possibilitats de la ciència i la tècnica. Per això hem d’afavorir la reflexió dels problemes. L’ ètica proposa pensar millor les coses.

31. LA PREGUNTA PER LA UTOPIA Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a alguna cosa desitjable però impossible d’aconseguir, significa un lloc irreal, que no existeix. La dimensió utòpica de l’ ésser humà El recurs de la utopia ha sigut constant en la nostra història. El seu origen esta en la insatisfacció amb la realitat social.

32. Característiques bàsiques de la utopia Origen: neix del rebuig de les condicions socials. Fonamentació: defensen uns valors ètics i polítics. Funció: crítica. Objectiu: una societat perfecte. Metodologia: ampliar la realitat. Caràcter global.

33. Crítiques al pensament utòpic Impossibilitat de la seva realització. Condemna al totalitarisme. La ciència i la tècnica ens han dut a situacions indesitjables. És impotent davant les condicions de pobresa extrema i misèria del planeta.

34. Defensa de la raó utòpica Allò que és real té possibilitats de millorar. Cal diferenciar: Utopia: és un ideal, proposat a llarg termini per orientar la nostra acció a un futur millor. Utopisme: pretén convertir l’ideal en un programa polític concret i clarament dissenyat.

35. La idea d’una societat justa Es tracta de descobrir noves possibilitats del que és real. Dos aspectes bàsics: Un nucli ètic universal: ha de satisfer uns mínims (llibertat, igualtat, solidaritat...) El contingut utòpic: propostes sobre com organitzar la societat i la vida en comú. Això s’ha de poder complir, per això ser utòpic és ser realista.