Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Lees preguntes fonamentals de la filosofia! Raaquel

950 views

Published on

Examen filosofia, tema 4 resum de raquel lorente corbacho

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Lees preguntes fonamentals de la filosofia! Raaquel

  1. 2. Ens preguntem per nosaltres mateixos i per la nostra vida, pel món que ens ha tocat viure, marcat per la ciència, per aquesta realitat, evitable?, que és el mal, i aquesta altre inevitable que és la mort, o pel nostre futur més a prop o més lluny. Son asumptes en que ens va la vida.
  2. 3. Les preguntes i els problemes filosòfics. 1
  3. 4. 1.1 Apendre filosofia o aprendre a filosofar? Conèixer les preguntes fonamentals de la filosofia i reflexionar sobre algunes de les respostes que s'han donat al llarg del temps permet apendre filosofia . I reflexionar sobre les preguntes fonamentals de la filosofia permet apendre a filosofa .
  4. 5. Origen i conseqüències de preguntar Qué passa quan fem una pregunta? En aquest moment s'inicia un procés de cerca, d'investigació i de reflexió que fa iniciar la nostra capacitat de pensar. La importància del diàleg filosòfic , fa que a través del llenguatge raonat, busquem junts la solució als problemes i enigmes de la vida .
  5. 6. 1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia Han donat lloc a diàlgs molt polèmics i han transformat la manera de compendre la realitat. Per exemple: La pregunta quina distancia hi ha de Granollers a Blanes no es pregunta filosòfica. En canvi que es la velocitat? O el temps? Si que ho són. Les preguntes filosòfiques mostren la curiositat de: -el que ens envolta. -conèixer-se un mateix. Preguntes que tenen a veure amb la nostra forma de viure, d'actuar amb nosaltres mateixos i amb els altres.
  6. 7. La filosofia teòrica planteja preguntes com: Què és la relitat? O el conèixer? Etc La filosofia pràctica es pregunta: Quin és el sentit de les nostres accions? Quins fins hem de perseguir?etc .
  7. 8. Nous reptes: les preguntes de les ètiques aplicades Les ètiques aplicades són la part de la filosofia que s'encarrega de problemes com: -Els dilemes ètics en l'àmbit de la medicina -Els rics que planteja l'avanç de l'enginyeria genètica -La injusta distribució de la riquesa -L'alteració de l'equilibri ecològic -Les qüestions relacionades amb el treball, el consum i la responsabilitat de les empreses -La corrupció política i de diversos col·lectius professionals
  8. 9. 1.3 Preguntes de l'activitat filosòfica -Quines raons tens per dir això? -Què segueix el que acabes de dir? -Quins altres problemes estan relacionats amb el que estem tractant? -Qui interès creus que hi ha darrere d'aquesta afrimació? -Comparat amb què?, etc Són preguntes que convidena reflecionar, a argumentar, a donar definicions, a pensar en les conseqüencies...
  9. 10. Algunes preguntes filosòfiques 2
  10. 11. La pregunta pel cosmos i l'origen de l'univers El filòsof alemany Christian Wolf, va introduir el terme cosmologia per designar-hi la part de la filosofia que tracta del món en general. Aquesta ciència , la filosofia i les ciències de la naturalesa conviuen i es complementen. Dues visions diferents havien qüestionat l'origen de l'univers, la tradició judeocristiana i la musulmana. L'any 1948, Gamow va plantejar que l'univers havia tingut l'origen en un punt de l'espai i el temps anomenat big bang . Hi han posibilitats de un big crunch es a dir una altre gran explosió i generar tot un altre cop de nou.
  11. 12. La pregunta pel sentit de l'existència El sentit des del punt de vista filosòfic: -com a finalitat o direcció -com a significació -com a valor
  12. 13. El sentit com a finalitat o direcció: Està en expressions com: segons el sentit de la marxa o en el sentit de les busques del rellotge. Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat i hi són adequades. (També es podria aplicar en el terme de l'univers, ja que es vol afirmar que hi ha un fi últim per al món, que el món té un perquè
  13. 14. El sentit com a significació: Es diu que té sentit el que significa quelcom. Diem per exemple que hi ha: frases amb sentit o xerrameca sense sentit. Ara el terme remet al llenguatge . Les paraules són signes , és a dir, quelcom que representan alguna altra cosa per a algú. Un símbol és un signe qu significa un objecte que, alhora. Significa una altra realitat.
  14. 15. El sentit com a valor: Des d'aquesta prespectiva, té sentit el que val la pena. Per exemple , no té sentit no val la pena, veure café si vols dormir. Aquesta accepció del terme planteja si mereix la pena i què fa que tingui sentit.
  15. 16. El sentit es un problema o misteri? -Problema: té solució si s'aplica la tècnica adequada, encara que sigui complexa i no sempre estigui disponible. -Misteri: afecta i compromet en el que és més profund. No és un obstacle, sinó que obre perspectives. No té solució. La pregunta apunta doncs cap al misteri, ja que no hi ha tècnica que ho resolgui aleshores ens endinsem en el camp del misteri .
  16. 17. Tres tipus de resposta a la pregunta pel sentit: -No hi ha sentit: L'existència i el món són absurds. No es pot donar sentit a la vida, perquè ni tan sols té sentit tal pregunta -Hi ha un sentit immanent: Consideren que l'existència té finalitat, significat o valor, però entenent que la mort és un límit absolut per a la humanitat. -Hi ha un sentit transcendent: Que depassa la mort.Aquesta és en general la posició de les religions. Una relació de continuïtat amb una altra vida futura.
  17. 18. La mort es defineix per relació amb la vida La mort se sol concebre con el final de la vida. La nostre concepció de la mort dependrà de com entenem la vida, majoritariament les respostes són negatives.I es un fenomen complex i per tant no hi ha una simple definició. Concepte biològic de la vida: Jacques Monod defineix els éssers vius dotats de teleonomia, morfogènesi i invariància. Concepte filosòfic de la vida: A més de la vida vegetal i humana, hi ha una clase de vida que és el mode humà de ser, és a dir, la vida pràctica o moral.
  18. 19. La mort com a fenomes humà La mort només té significació plena quan es tracta del cesament de la vida humana. Perquè només l'ésser humà és conscient que està viu i per això, només ell sap que ha de morir. Plató, Ciceró i Schopenhauer van entendre que la filosofia és una preparació per a la mort. Experiència de la mort.Epicur diu que podem constatar que no podem viure la nostra pròpia mort. I l'ésser humá diu que l'essència és existir .
  19. 20. Sentit de la mort i transcendència Podem prendre con a referència dues posicions bàsiques: la del monisme i la del dualisme psicofísic. El monisme aquella posició que defensa que no hi ha composició en la realitat humana. I el dualisme , enten que totes defensen que l'ésser humà està construït per dos tipus de realitat: Una material, el cos; I una altra espiritual, l'ànima.
  20. 21. La pregunta pel mal, i tipus de mal El terme teodicea, ens remet tant a la justificació de Deú davant del mal com a la justícia de Déu. Els filòsofs només han mirat de justificar l'existència del mal en un món el principì del qual és Déu, sinó que vegades ha suposat en Déu l'única possibilitat de triomf davant del mal, l'única carta que els éssers humans els queda perquè la injustícia no sigui l'última paraula en la història.
  21. 22. Tipus de mal: -El mal metafísic s'identifica amb la finitud de les coses. -El mal físic prové del funcionament de les lleis naturals. -El mal moral té la seva arrel en últim termini en la llibertat dels éssers humans per elegir entre diferents formes d'acció
  22. 23. El mal con a injustícia i Déu com a garant de la justícia Desde la perspectiva de com d'absurd és el sofriment del just. Es a dir com es que els homes bons pateixen el mal moral o físic? No és just, que hi hagi persones bones sense la felicitat, i perosnes dolentes que no sempre paguen pels seus crims. I per aixó sembla reclamar l'existència de Déu, la tasa de reparar les injustícies comeses al llarg de la història. En els éssers humans una raó que sent, capaç no nómes de donar raons, sinó de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen.
  23. 24. La pregunta per la ciència, diferents concepcions de la ciència Es pot trobar una concepció que considera que la ciència ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable, fins a una concepció, bastant extravagant, que no distingeix entre les aportacions de la ciència moderna i les dels mites. El coneixement científic és objectiu, però es considera probable i no cert. Així, la ciència és un procés d'aproximació progressiva a la veritat, i no un saber verificat, tal com mantenen els inductivistes.
  24. 25. El gir historicosociològic de la ciència Comunitat científica es un grupinterconnectat de científics que comparteixen un paradigma. Un paradigma no només es un congunt d'hipòtesis o teories científiques, sinó, sobretot, una manera de veure el món. Kuhn anomena ciència normal als períodes en què existeix una comunitat de científics que comparteixen i accepta un paradigma determinat. I anomena revolució científica el procés de substitució d'un paradigma per un altre.
  25. 26. Condicionament de la ciència -Epistemològics: El primer que expressa el falsacionisme en afirmar que la ciència és un coneixement fal·lible. El segon es refereix al condicionament evolutiu, ja que la nostra pròpia racionalitat és producte d'una evolució diferent. -Tecnològics: Els íltims avenços espectaculars de la ciència, facilitats per la tecnologia, han creat una expectativa exagerada del poder de la ciència. Econòmics i polítics: Fer avançar les fronteres de la tecnologia és cada vegada més car per aixó pot endarrerir el progrés cientifíc.
  26. 27. El paper de l'ètica en la ciència: condicionaments ètics. L'ètica proposa pensar millor les coses. Les anomenades moratòries faciliten als científics mateixos i a la societat en general la posibilitat de pensar les conseqüències de les investigacions, anticipant-se reflexivament als riscos. La reflexió ètica pot ajudar molt els científics a comprendre en profunditat el sentit de la seva tasca.
  27. 28. Utopia i dimensió utòpica de l'ésser humà Utilitzem la paraula utopia per referir-nos alguna cosa desitjable però inassolible. En la història de l'ésser humà podríem dir que és un fet antropològic bàsic, ja que l'ésser humà ha de construir la seva realitat. La utopia té el seu origen en la insatisfacció o el desacord amb la realitat social existent.
  28. 29. Característiques bàsiques de la utopia Es podem organitzar de la manera següent: Origen-Fonamentació-Funció-Objectius-Metodologia-Caràcter global. Una utopia social és un model ideal de la societat alternatiu a l'existent, que presenta les instiucions i els valors necessaris per dur a la pràctica una concepció de persona i una idea de la vida bona i feliç.
  29. 31. Crítiques al pensament utòpic -Des del pla teòric: ·La impossibilitat de la seva realització ·La condemma al totalitarisme -Des del nivell dels esdeveniments: ·La utopia de la ciència i la tecnologia ·Els intents de realitzar una societat igualitària, han desembocat en règims totalitaris o en societats fortament burocratutzades ·La ideologia del mercat, en que majoritariament es troben en condicions d'extrema pobresa de misèria absoluta ·La utopia informacional gestada des dels mitjans de comunicació i les xarxes està servint per controlar i unificar
  30. 32. La idea d'una societat justa Ha de contenir dos aspectes bàsics: -Un nucli ètic universal, es a dir ha de satisfer uns mínims que constitueixen l'ètica cívica i inclouen els valors de llibertat, igualtat i solidaritat. -El contingut utòpic, es a dir han d'incloure també propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en comú. Per això, ser utòpic és ser realista

×