Filosofia a l'Edat Mitjana

3,469 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,469
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
599
Actions
Shares
0
Downloads
71
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Filosofia a l'Edat Mitjana

  1. 1. Pensament Medieval RELIGIÓ I FILOSOFIA
  2. 2. Introducció a la filosofia Medieval <ul><li>A principis del s.IV el Cristianisme domina en tot l'Imperi Romà. Aquesta nova religió provoca una sèrie de canvis que defineixen tot el pensament medieval fins al s.XIV. Els canvis introduïts són els següents: </li></ul><ul><ul><li>Separació entre l'Estat i la Religió (acabarà per dominar) </li></ul></ul><ul><ul><li>Destrueix la unitat entre el Cosmos i l'humà mitjançant la idea de la creació. Déu crea el món i el dóna a l'humà. </li></ul></ul><ul><ul><li>Importància de la història com a mitjà de salvació. </li></ul></ul><ul><ul><li>La naturalesa és un simple objecte creat per Déu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Importància de la Fe com a mitjà de coneixement que es contraposa en alguns casos a la Raó. La veritat és revelada per Déu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Teocentrisme: tot gira entorn la idea de Déu. </li></ul></ul><ul><li>Tots aquests canvis van conduir, en un primer moment, a un enfrontament amb la filosofia antiga. Enfrontament que es transformarà en el problema dominant, en tota l'Edat mitjana, entre Filosofia i Teologia, o més ben dit, entre Fe i Raó. </li></ul>
  3. 3. 1. s V-VIII: Invasió Bàrbars <ul><li>Pensadors: Boeci (480-525) – La consolació de la filosofia. </li></ul><ul><li>Temes: Què és persona ? Substància individual de naturalesa racional </li></ul>
  4. 4. 2. s VIII-IX: Renaixement carolingi <ul><li>Pensadors: Joan Escot Eriúgena (810-877) </li></ul><ul><ul><li>Temes: Raó/Fe: Valora el paper de la raó. Panteísme: Identifica Déu i la naturalesa. </li></ul></ul>
  5. 5. 3. s X-XII: Feudalisme i Escolàstica <ul><li>Corrents de pensament: </li></ul><ul><li>Escolàstica / Islam </li></ul><ul><ul><li>L’ Escolàstica neix de les escoles catedralícies. El seu pensament era cristià i tenia com a objectiu aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe cristiana mitjançant la raó . Van tractar també altres temes com el del problema dels universals i la demostració de l’existència de Déu. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’ Islam designa l’acte de submissió del creient a la voluntat divina. Defensa la unitat de Déu. Recupera la filosofia aristotèlica. </li></ul></ul>
  6. 6. 4. s X-XII: Feudalisme i Escolàstica <ul><li>Pensadors: </li></ul><ul><ul><li>S. Anselm de Canterbury : argument ontològic – demostració a priori de l’existència de Déu. Primer la Fe i després la Raó. </li></ul></ul><ul><ul><li>P. Abelard: dialèctica com a mètode de coneixement per contraposar arguments – sic et non- i conceptualisme: els universals són conceptes que existeixen en la nostra ment. </li></ul></ul><ul><ul><li>Al-Farabí: distinció entre essència i existència. </li></ul></ul><ul><ul><li>Averrois: Dos nivells de coneixement diferent: teològic i cientificofilosòfic. Teoria de la doble veritat. </li></ul></ul>
  7. 7. 4. s XIII: Grans síntesis <ul><li>Primeres Universitats (París, Bolonya i Oxford) </li></ul><ul><li>Franciscans </li></ul><ul><ul><li>Pensadors: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sant Bonaventura: La Fe és més important que la Raó. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Roger Bacon : És més important la Raó que la Fe en el coneixement i a més aquesta necessita l’experimentació i l’observació amb l’ajuda indispensable de les matemàtiques. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Duns Escot: Voluntarisme. Déu fa el que vol (en cas contrari no seria omnipotent!). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ramon Llull: La Raó ha de servir a la Fe. Mitjançant demostracions lògiques pretenia convertir als infidels . </li></ul></ul></ul>
  8. 8. Ramon Llull
  9. 9. 6. s XIII: La gran escolàstica <ul><li>Pensadors: </li></ul><ul><ul><li>Tomàs d’Aquino o Sant Tomàs : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Demostració de l’existència de Déu a posteriori: de l’efecte a la causa. Cinc vies de demostració: moviment, causa, contingència, perfecció i finalitat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Col·laboració de la Fe i la Raó en el coneixement. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Afirma l’existència de la llibertat humana donant més importància a la voluntat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Omnipotència divina: té límits Déu? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Conceptualisme: Els Universals com a conceptes mentals provenen de Déu. </li></ul></ul></ul>
  10. 10. 7. Finals s XIV: Època de crisi <ul><li>Decadència de l’escolàstica. </li></ul><ul><li>Crisi del cristianisme com ideal de vida i del poder dels papes. </li></ul><ul><li>Causes: Consciència democràtica en auge. Defensa de la individualitat per part de la burgesia. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>Pensadors: </li></ul><ul><li>Guillem d’Occam “Doctor supersubtil” </li></ul><ul><ul><li>Voluntarisme: la llibertat humana depèn </li></ul></ul><ul><ul><li>de la voluntat divina. </li></ul></ul><ul><ul><li>Fe com a únic camí a Déu </li></ul></ul><ul><ul><li>Coneixement de la naturalesa a través de l’experiència. </li></ul></ul><ul><ul><li>Principi d’economia o navalla d’Occam: “ Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem ”. </li></ul></ul><ul><ul><li>Nominalisme: mediació lingüística en la nostra concepció del món. </li></ul></ul>

×