Autora: Alicia Arevalo

2.  Galàxia NGC1512
 Una galàxia és un ensems de milers de milions
d'estels i de núvols de gas i pols. Tot indica que al
centre de determinades galàxies hi ha un forat
negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es
puguin detectar a causa de la gran densitat
d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al
voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls
estel·lars.
 El sistema solar, i per tant també el nostre planeta
es troba dins d'una galàxia, la Via Làctia.

4. Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan
formades fonamentalment per hidrogen, l'element químic més abundant en l'univers,
amb quasi el 10 % d'heli i quantitats molt petites d'altres substàncies. Tenen una
importància cosmològica notable perquè són el lloc dels quals neixen les estrelles per
fenòmens de condensació i agregació de matèria, encara que en altres ocasions es
tracta de les restes d'una estrella que ha mort.
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galàxies espirals i a qualsevol zona de
les galàxies irregulars, però no s'acostumen a trobar en galàxies el·líptiques car amb
prou feines posseeixen fenòmens de formació estel·lar i estan dominades per estrelles
molt velles.
Abans de la invenció del telescopi, el terme nebulosa s'aplicava a tots els objectes
celestes d'aparença difosa. Per aquesta raó, a vegades les galàxies (conjunt de millers
de milions d'estrelles, gas i pols units per la gravetat) són anomenades impròpiament
nebuloses; es tracta d'una herències de l'astronomia del segle XIX que ha deixat el seu
rastre en el llenguatge astronòmic contemporani.

6. Els planetes tenen diversos moviments. Els més importants són el de rotació i el
de translació.
Pel moviment de rotació, giren sobre ells mateixos pel seu eix. Això determina
la durada del dia del planeta.
Pel de translació, descriuen òrbites en cercle a l'entorn del Sol. Cada òrbita és
l'any del planeta.
Cadascun triga un temps diferent a completar-la. Com més lluny, més temps.
Giren gairebé en el mateix pla, excepte Plutó, que té l'òrbita més inclinada,
excèntrica i allargada.