objectes de l'univers

1. OBJECTES A
L’UNIVERS

2. Planeta
Un planeta és un astre opac sense llum pròpia que gira al voltant d'una
estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és
l'element principal dins la seva òrbita.

3. Segons la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006,es
denomina planeta cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al
voltant del Sol o, en general, d'un estel.
Són planetes del sistema solar: No són considerts planetes:
Mercuri Ceres
Venus
Terra
Mart
Júpiter
Saturn
Urà Plutó
Neptú.

4. Satèl·lit
Un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un
planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la
seva revolució al voltant de l'Estrella. En el cas de la Lluna i la Terra es pot
considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble).

5. Meteorits
És un cos natural originat en l'espai exterior que sobreviu l'impacte amb la
superfície terrestre. La majoria de meteorits deriven de petits objectes
astronòmics anomenats meteoroides, tot i que de vegades també es
produeixen per impactes d'asteroides.
Tres categories de meteorits:
-Meteorits petris
-Meteorits metàl·lics
- Litosiderits

6. Estrella
És un astre massiu i lluminós format per
plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de
forma semblant a l'equilibri hidrostàtic.
Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió
termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia
que travessa el seu interior i després la irradia cap a l'espai exterior.

7. Púlsar
És un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques. Aquests sistemes
posseeixen un intens camp magnètic que indueix l'emissió d'aquests impulsos
de radiació electromagnètica a intervals regulars relacionats amb el període
de rotació de l'objecte espacial.
CARACTERÍSTIQUES:
-Poden giravoltar sobre si mateixos a velocitatS molt altes.
-Diàmetre equatorial més llarg que el polar
-Radi relativament petit
-Gran força centrífuga
-Gran densitat
-Emeten raigs de radiació en el rang de ràdio,
raigs X o raigs gamma.

8. Galàxia
És un sistema ensems gravitacionalment,
format per milers de milions d'estrelles,
estrelles compactes, núvols de gas i pols
còsmica i matèria fosca. Les galàxies es
classifiquen segons la seva morfologia visual
entre les quals trobem:
-El·líptiques
-Espirals
-Irregulars
El sistema solar, i per tant també el nostre
planeta es troba dins d'una galàxia, la Via Làctia

9. Nebulosa
• Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.
Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc del qual
neixen les estrelles. Les nebuloses es localitzen en els discos de les
galàxies espirals i en qualsevol zona de les galàxies irregulars
Nebuloses planetàries Nebuloses d'emissió
Una nebulosa d'emissió és un
núvol de gas ionitzat, és a dir,
plasma que emet llum de
diferents colors
és una nebulosa d'emissió
formada per gas incandescent i
plasma ionitzat en expansió
expulsat durant la fase de branca
asimptòtica de les gegants
Nebuloses de reflexió
Les nebuloses de reflexió
són núvols de pols que
simplement reflecteixen la
llum d'una o diverses
estrelles veïnes.

10. Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar més energètica que una nova. Correspon
a l'última etapa de l'evolució de determinats estels. Durant aquesta etapa, la
lluminositat de l'estel pot augmentar en un factor de 108.. Es caracteritzen per
un ràpid augment d'intensitat fins a assolir un pic, i després decreixen en
brillantor de manera més o menys suau fins a desaparèixer completament. Les
supernoves provoquen l'expulsió de les capes superficials de l'estrella en forma
d'enormes ones de xoc, omplint l'espai que les envolta amb elements pesants,
que originen núvols de pols i gas

11. Via Làctia
La Via Làctia té forma de lent convexa. El nucli té un bony central de forma el·líptica
d'uns 8.000 anys llum de diàmetre. Els estels del nucli estan més agrupats que els
dels braços. Al seu entorn hi ha un núvol d'hidrogen, alguns estels i cúmuls
estel·lars.
La Via Làctia és la nostra galàxia. És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns
100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol.
El Sistema Solar és en un dels braços de l'espiral.En total fa uns 100.000 anys
llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.
Cada 225 milions d'anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre
de la galàxia

12. Grup Local
És el grup de galàxies unides gravitatòriament en què està inclosa la Via
Làctia. El grup conté més de 30 galàxies i el seu centre de gravetat està
situat en algun punt entre la Via Làctia i la Galàxia d'Andròmeda. El Grup
Local ocupa una extensió aproximada d'uns 10 milions d'anys llum de
diàmetre i forma part del supercúmul de Virgo.
Es coneixen, com a mínim, tres sistemes amb una galàxia massiva que actua
com a centre al volant de la qual orbiten altres galàxies més petites:
-Sistema d'Andròmeda
- Sistema de la Via Làctia
-Sistema del Triangle

13. Virgo Supercluster
És un supercúmul de galàxies que conté al Grup Local i, per tant, a la Via
Làctia. Té una forma de disc aplanat amb un diàmetre d'uns 200 milions
d'anys llum. Conté uns 100 cúmuls i agrupacions de galàxies i està dominat
pel cúmul de Virgo a prop del seu centre.
Observant l'efecte gravitatori global del cúmul sobre les diferents galàxies
s'estima la massa total del supercúmul en unes 1015 masses solars. Com la
seva lluminositat és massa petita per explicar aquesta massa, es creu que
bona part del supercúmul està format per matèria fosca

14. Univers Observable
• L'univers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en
principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la
llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps
d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.
• L'Univers observable és tan sols una petita part que podem observar de
l'univers total. La mida basada només en el recorregut de les ones de llum
des de la seva primera font d'emissió correspon a un radi aproximat de
13.700 milions d'anys llum.