2. INDEX
● GALAXIAS:P,3,4
● TERRA:P 5,6
● LLUNA:P 7,8
● CONSTELACIONS:P,9
,10
● QUARS:p.11
● MOVIMENTS:P ,12
●
● NO US HU PERDEU
SERA MOLT
INTERESANT!!!!!!!
3. GALAXIES
Les galàxias són acumulacions enormes d'estrelles, gasos i pols.
Al'univers hi ha centenars de milions de galàxies. Cada galàxia pot
estar formada per centenars de milions d'estrelles i altres astres. En el
centre de les galàxies és on es concentren més estrelles.
Cada cos d'una galàxia es mou a causa de l'atracció dels altres. En
general hi ha, entre elles,un moviment més ampli que fa que tot junt
giri al voltant del centre.
La Via Làctia és una galàxia gran, en forma d'espiral, i pot tenir unes
cent mil milions d'estrelles, entre elles, el Sol. En total medeix uns
cent mil anys llum de diàmetre i té una masa de més de dos billons de
vegades la del Sol.
La Via Làctia té forma de lent convexe. El nucli té una zona central de
forma elíptica i uns 8.000 anys llum de diàmetre. Les estrelles del
núcli estan més agrupats que la dels braços. En el seu voltant hi ha un
núvol d'hidrogen, algunes estrelles i cúmols estelars
6. LA TERRA
La Tierra
La Tierra Es nuestro planeta y
el único habitado. Está en la
ecosfera, un espacio que rodea
al Sol y que tiene las
condiciones necesarias para
que exista vida.
La Tierra es el mayor de los
planetas rocosos. Eso hace
que pueda retener una capa de
gases, la atmósfera, que
dispersa la luz y absorbe calor.
De día evita que la Tierra se
caliente demasiado y, de
noche, que se enfríe.
7. LA LLUNA
● La lluna és un satelit
natural que gira al
voltan de la terra.
● El diametre de la lluna
es 3.476 km,mes petit
que la distansia de est a
oest de australia
8. FASES DE LA LLUNA
La Lluna té un moviment de translació al
voltant de la Terra i triga uns 28 dies en fer
una volta completa. Aquest moviment fa
que l'aspecte de la Lluna canviï cada dia i
origini les quatre fases de la Lluna. En
realitat, el que canvia és la part de la Lluna
que, il·luminada pel Sol, es pot veure des
de la Terra.
● * Lluna creixent
● * Lluna plena
● * Lluna minvant
● * Lluna nova
●
10. CONSTELACIONS
Las constelaciones.
Las estrellas que se pueden observar en una noche clara
forman determinadas figuras imaginarias uniendo
mentalmente, los puntos formados por los grupos de
estrellas visualmente cercanas entre sí, que llamamos
"constelaciones", y que sirven para localizar más fácilmente
la posición de los astros. En total, hay 88 agrupaciones de
estrellas que aparecen en la esfera celeste y que toman su
nombre de figuras religiosas o mitológicas, animales u
objetos
11. CUASARS
Els quàsars mostren un desplaçament
cap al vermell molt alt. El consens
científic és que això és un efecte de
l'expansió mètrica de l'univers entre els
quàsars i la Terra. Quan es combina
amb la Llei de Hubble, s'arriba a la
conclusió que els quàsars són objectes
molt distants. El fet que els quàsars
siguin visibles a tan llarga distància
implica que la seva energia d'emissió
és tan gran que faria empetitir a
gairebé tots els fenòmens astrofísics
coneguts en la galàxia, exceptuant
comparativament a esdeveniments de
durada breu com supernoves i GBR.
Els quàsars poden fàcilment alliberar
energia a nivells iguals que la
combinació de centenars de galàxies
mitjanes. La llum produïda seria
equivalent a la d'un bilió de sols
13. TRASLACIO
La Terra es desplaça
com si fos un punt en
una trajectòria tancada
en forma d'el·lipse, en
un dels dos focus de la
qual es troba el Sol.
Tarda 365 dies que
dona lloc a un any, 4
estacions
14. MOVIMENT DE ROTACIO
La rotació terrestre és un moviment de rotació és el
moviment que fa la Terra girat sobre un eix de
simetria d'ella mateixa i que passa pel pol nord i el
pol sud, perpendicular a l'equador. Aquest eix de
gir s'anomena eix instantani de rotació (EIR). La
Terra triga un dia en fer una volta completa sobre sí
mateixa.
Aquest moviment provoca que sigui de dia o de nit,
depenent del moment al llarg d'un dia. És de dia en
un lloc quan aquesta part de la Terra mira cap el
Sol i, a mesura que va girant, es va fent fosc, fins
que quan és de nit és perquè ja està a l'altra
banda. Si la Lluna passa entre la Terra i el Sol, pot
tapar momentàniament la llum als que viuen a la
part que mira el Sol: és el que s'anomena un
eclipse solar. El fet que l'EIR no sigui paral·lel al
Sol, sinó que estigui inclinat, fa que alguns punts
de la Terra estiguin exposats al Sol durant més
estona que d'altres, per això en alguns llocs (o en
d'altres, depenent de l'època de l'any) els dies i les
nits són més o menys llargs