La romanització
• Estracta d’un fet de colonització, de
subjugació d’un poble per part d’un altre
fortament creixent i en extraordinària
expansió.
• Ha estat definida com el procés pel qual
l’Imperi Romà aconsegueix imposar les seves
institucions, la seva cultura, la seva llengua,
fent-hi desaparéixer les formes de vida
autòctona.
2.
Romanització
• Procès desubstitució lingüística per la
llatinització: en un període més o menys
considerable de temps la llengua dels més
forts s’imposa a les llengües autòctones, les
quals amb prou feines reeixiren a deixar-hi
alguna emprempta.
• En els territoris on es parla català es parlaven
originàriament un grup de llengües no
indoeuropees, l’ibèric o iberobasc.
El llatí vulgar
•Les llengües romàniques deriven del llatí vulgar
que és el llatí parlat o col·loquial
• Appendix Probi s.v dc
Calida non calda
Auris non oricla
Tabula non tabla
Pauper mulier non paupera mulier
(fins a 227 paraules assenyalades com a
incorrectes)