Defini ieț
Le lingueromanze (lingue latine o neolatine) sono le lingue
derivate dal latino, che hanno nel mondo come primo e unico
idioma oltre un miliardo di persone.
L'area in cui si sono sviluppate - e sono ancora parlate - viene
chiamata Romània e corrisponde in linea di massima alla parte
europea occidentale dell'impero romano, esclusa la Britannia,
con l'aggiunta del territorio corrispondente alla Dacia e di altre
isole linguistiche neolatine minori diffuse nei Balcani (lingue
romanze balcaniche).
3.
Sursă
Esse sono l'evoluzionediretta non del latino classico ma del
latino volgare o parlato a seguito dell'espansione dell'impero
romano.
Volgare ha il senso di popolare, da vulgus, "popolo" in latino. La
parola volgare non va dunque intesa come dispregiativa, ma
semplicemente come riferimento alla lingua impiegata -
prevalentemente orale - nella vita quotidiana, in distinzione
rispetto a quella della tradizione letteraria e ufficiale dello stato
romano, il latino.
În primul rândtextul în limba
franceză
Pro Deo amur et pro christian poblo et nostro commun
salvament, d'ist di en avant, in quant Deus savir et podir me
dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo, et in aiudha et in
cadhuna cosa. . .
(Per l'amor de Déu i pel poble cristià i la nostra comuna salvació,
des d'aquest dia en endavant, mentre Déu em done coneixement
i poder, defendré el meu germà Carles i l'ajudaré en qualsevol
cosa. . .).
Juraments d'Estrasburg, 842
6.
În primul rândde text catalană
Mas ja veng una femna qi era en aqela terra, e avia una
fila qi avia mal de demonis, e ela audí dir qe N[ostre]
S[éiner] ere en aqela tera, e exí de sa tera e anà cercar
lo Seinor per zo qe garís sa fila. E ja veng la femna en
aqela tera e trobà lo Seinor trastot poderós, e clamà-li
mercé e dix: Fili David, miserere mei.
Homilies d'Organyà, XII
7.
Clasificări
Hi ha classificacionsde les llengües romàniques. Aquesta les
associa segons l'afinitat en el període de formació:
● Llengües iberorromàniques: aragonès, castellà, asturlleonès,
portuguès.
● Llengües occitanorromàniques: català, occità.
● Llengües gal·lorromàniques: francoprovençal, francès i altres.
llengües d'oïl, com el borgonyó o el való.
● Llengües retorromàniques: rètic, ladí, friülès.
● Llengües gal·loitalianes: vènet, piemontès, entre altres.
● Llengües italorromàniques: italià, sicilià.
● Llengües balcorromàniques: dàlmata, romanès.
● Sard
● Mossàrab
Datorită diferen iereț
Perquè, si s'originen en el llatí, són tan diferents els romanços?
● L'evolució fonètica natural de les llengües
● La diversitat lèxica del llatí vulgar
● La grandària de l'Imperi Romà que afavoreix la diversificació
● L'absència d'una norma literària i gramatical durant segles
● En cada zona de l'Imperi el llatí vulgar va adoptar unes
característiques diferents per la influència del:
substrat: llengües parlades inicialment en la zona i substituïdes
parcialment pel llatí (el gal, el basc, el celta, el sorotapte).
superstrat: llengües de pobles que, havent-se instal·lat en un
territori temporalment, no van aconseguir imposar-hi la seua
llengua però hi van deixar traces importants (el germànic, el gòtic,
l'àrab).
10.
Contribu iile altelimbiț
SOROTAPTE Galta, branca, barana...
CELTA Trencar, camisa, banya...
GREC Palangre, calaix, galera...
IBERO-BASC Bassa, carrasca, esquerra...
GERMÀNIC Jardí, orgull, espia, guanyar, sabó...
ÀRAB Albercoc, xaloc, barnús, magatzem, safata, alqueria, almirall...
El lèxic de les romàniques procedeix del llatí, però hi han deixat aportacions,
sobretot lèrxiques, les llengües amb què han estat en contacte en diferents
etapes de la seua formació.
11.
Intercompresió romànica
● Lesllengües romàniques constitueixen una
família. Si se'n coneix, és molt fàcil
comprendre les altres.
● Entre les diverses llengües romàniques hi ha
distints graus d'intercomprensibilitat.
● Però alerta amb els falsos amics! Descarrega't