Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Ponència URV-Pensament Crític

759 views

Published on

L’Escola Garbí Pere Vergés participa a la Jornada Educativa de Reflexió i Debat al voltant del treball de la realitat política i social a les escoles.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Ponència URV-Pensament Crític

  1. 1. Podem treballar la realitat política i social a les escoles? Com fer-ho? Jornada educativa de reflexió i debat (URV) 10 d’abril de 2018, Tarragona Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés Montserrat Yuste – Antoni Santisteban
  2. 2. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  3. 3. L’escola catalana, en el punt de mira... La passada tardor es produeix un esclat de conflictivitat social i política que impacta en el nostre professorat i alumnat. Es viuen episodis de violència física i verbal oposades als valors que intentem transmetre des de l’escola. “La violència no pot ser justificada sota cap mena de pretext ni d’excusa i, molt menys, amagada, menystinguda o negada. I aquestes imatges que encara tenim presents no són pròpies d’un estat de dret, democràtic” (Manzano, 2017, p. 5). 1.Introducció
  4. 4. Ens trobem en el paradigma de la societat de la informació i el coneixement Desenvolupant pensament crític en totes les etapes Això implica que els nostres alumnes reben informació des d’un ampli ventall de mitjans, i els hem d’ensenyar a llegir aquesta informació. 1.Introducció “Ajudar els nostres alumnes a desenvolupar un pensament crític és clau, i no tan sols a l’Educació Secundària, que és l’etapa en què els joves tenen les capacitats cognitives més desenvolupades, sinó que la recerca apunta que l’ensenyament de les habilitats de pensament hauria de ser un dels objectius de l’ensenyament ja a l’etapa de l’Educació Primària” (Beyer, 2008).
  5. 5. “El pensamiento crítico se está volviendo cada vez más importante debido a cuatro tendencias: cambio acelerado, aumento en complejidades, intensificación de la interdependencia e incremento del peligro. En un mundo repleto de miedo e inseguridad, las muchedumbres siguen sin pensar, a líderes que tendenciosamente dividen al mundo en el bien contra el mal, y usan la fuerza y la violencia para hacer cumplir sus puntos de vista” (Paul i Elder, 2005, p. 12). La història és plena d’exemples del que passa quan els homes i les dones no podem posicionar-nos davant de les problemàtiques, debatre- les, discutir-les, i contrastar les nostres opinions amb la dels altres... i és que caiem en mans del populisme i l’extremisme, i del pensament únic. 1.Introducció
  6. 6. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  7. 7. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  8. 8. Escoles Garbí Pere Vergés Escola concertada catalana i laica Un projecte, dues escoles ESPLUGUES BADALONA
  9. 9. Components del Projecte Pedagògic ACCIÓ TUTORIAL I AVALUADORA Treball Global Treball Específic FINALITATS EDUCATIVES DE LES ESCOLES GARBÍ-PERE VERGÉS PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS DE L’APRENENTATGE Procés d’ensenyament-aprenentatge 2.Elnostreprojected’escola
  10. 10. Pedagogia de Pere Vergés, hereva del moviment de renovació pedagògica de l’Escola Nova. Es basa en una metodologia activa que prepara els alumnes per a la vida real, tot tenint en compte els seus interessos. Formació de l’alumnat per a una ciutadania democràtica. Pilar del projecte pedagògic Pere Vergés Finalitat Que tots els alumnes, quan entrin a la vida adulta, actuïn com a ciutadans responsables i sàpiguen pensar i gestionar les situacions i les relacions amb el seu entorn. Referents ideològics de la nostra pràctica educativa2.Elnostreprojected’escola Ciutat-Escola
  11. 11. Ideari pedagògic de Pere Vergés PENSAR Interès per aprendre, formar l’esperit crític i autocrític, i orientar en la tria i la presa de decisions SENTIR Generar la il·lusió de viure l’escola i la societat i ajudar a desvetllar els sentiments ESTIMAR Generar l’acció cooperadora, promoure el treball en equip i valorar el respecte a l’entorn natural i humà FINALITATS EDUCATIVES COMPETÈNCIES D’APRENENTATGE Referents ideològics de la nostra pràctica educativa2.Elnostreprojected’escola
  12. 12. Impulsar l’interès per aprendre. Formar l’esperitcrítici autocrític. Orientar en la tria i presa de decisions. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA Resoldre situacionscomunicativesde manera autònoma, amb adequació, coherència i cohesió, mitjançant un bon domini de la comprensió i de l’expressió oral, escrita i audiovisual, en diferents llengües. COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE Optimitzar l’ús de diferents recursos per informar-se, aprendre, comunicar-se i resoldre situacions reals de manera eficient. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL Prendredecisionsfonamentades i assumir responsabilitats,amb reflexió, emprenedoria i confiança. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA I MATEMÀTICA Resoldre problemes quotidians utilitzant el raonament, seguint el mètode científic i l’ús dels instruments i de les estratègies més eficients. PENSAR SENTIR ESTIMAR Generar la il·lusió de viure l’escola i la societat, ajudar a desvetllar els sentiments. COMPETÈNCIA ESTÈTICA Entendre l’art com a mitjà de comunicació universal per construir un ideal de bellesa personal. COMPETÈNCIA DE SALUT I BENESTAR Tenir un comportament personal i social equilibrat amb uns hàbits saludables, valorant l’activitat física i esportiva, el coneixement i l’acceptació del funcionament del propi cos i dels altres, tot respectant-ne les diferències. Impulsar l’acció cooperadora, promoure el treball en equip, valorar el respecte a l’entorn natural i humà. COMPETÈNCIA CIUTADANA Actuar com ciutadans responsables i lliures, exercint els seus drets i deures, sempre potenciant el diàleg i la mediació en la resolució de conflictes. COMPETÈNCIA DE RESPECTE I ESTIMA Actuar amb respecte i estima cap a les persones i els espais compartits, emprant les bones maneres en les relacions socials tot valorant la bellesa i harmonia dels espais. COMPETÈNCIA PER A LA CONVIVÈNCIA I EL COMPROMÍS Prendre compromisos responsables per a una convivència harmoniosa, interactuant en diferents contextos socials i culturals, bo i reforçant el sentiment de pertinença al país. COMPETÈNCIA DE RESPECTE I SOLIDARITAT Prendre decisions compromeses amb el món que l’envolta i actuar amb respecte i solidaritat. 2.Elnostreprojected’escola
  13. 13. PSICOLOGIA La importància de la interacció de l’infant amb l’entorn com a clau per al seu desenvolupament (Vygotsky, 1979) NEUROCIÈNCIA Les vivències i experiències viscudes en aquesta edat influiran de manera decisiva i directa en el desenvolupament de l’infant (Bueno, 2017, Carpena, 2015) PRINCIPIS DE L’EDUCACIÓ UNESCO • L’alumnat com a protagonista del seu aprenentatge • L’aprenentatge és social • No pot menystenir ni les emocions ni les diferències individuals • Valoració de l’avaluació continuada com a afavoridora de l’aprenentatge • Importància de promoure la “connectivitat horitzontal” entre àrees de coneixement i matèries, amb la comunitat i el món en general (Fundació Jaume Bofill, 2012) Referents científics sobre com aprenem les persones2.Elnostreprojected’escola
  14. 14. I pel que fa al tema concret sobre com fem l’abordatge de la política a l’escola... Pagès, J. (2017). Passem de Montesquieu? Repensar l’ensenyament de la política a l’escola. Perspectiva escolar, (395), 6-11. Consell d’Europa (2016), Competències per una cultura de la democràcia Referents ideològics de la nostra pràctica educativa2.Elnostreprojected’escola
  15. 15. Canals, R., & González, N. (2011). El currículo de Conocimiento del Medio Social y Cultural, y la formación de competencias. Dins A. Santisteban i J. Pagès (Coord.), Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la educación primaria: ciencias sociales para comprender, pensar y actuar (p. 56). Madrid: Síntesis. 2.Elnostreprojected’escola
  16. 16. Anguera, C., Benejam, P., Bosch, D., Canals, R., Garcia, C. & González, N. (2016). Què ens fa humans? Un programa alternatiu de ciències socials. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, p. 33 2.Elnostreprojected’escola
  17. 17. El Projecte Pedagògic. Els espais educatius • Activitats puntuals o transunitats temporals. • Activitats d’aprenentatge servei. • Interdisciplinar: Complexitat dels problemes de la vida real. • Intervenen: Mat, Cat, Cast, Nat i Soc. • Centrat en un àrea. • Anglès. • Projecte artístic (música, dansa, teatre). • Educació física. Totes les intervencions educatives s'integren dins d’un d’aquests espais • Governança, participació i gestió de la convivència. VIDA SOCIAL PROJECTES INDEPENDENTS ACTIVITATS DE CENTRE PROJECTE INTEGRAT AVALUACIÓ I ORIENTACIÓ 2.Elnostreprojected’escola
  18. 18. La Vida Social ORGANITZACIÓ SOCIAL Els colors CÀRRECS DE GOVERN Biblioteca, menjador, mainaders… CÀRRECS DE REPRESENTACIÓ Consells generals, Caps de color i Consells de Govern CÀRRECS D’APRENENTATGE SERVEI Escola i Entorn VIDA SOCIAL 2.Elnostreprojected’escola
  19. 19. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  20. 20. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  21. 21. Es tracta d’oportunitats d’aprenentatge que es basen en allò que s’esdevé al nostre entorn i que ens permeten treballar els continguts previstos, encara que no sigui en el moment de la SD establert prèviament. Pedagogia ocasional L’escola mai no ha de quedar al marge de la vida del carrer, del barri, o del municipi i, per tant, cal tenir en compte tot estímul extern que arribi, sempre tenint cura de seleccionar i adaptar el tema i el contingut a l’edat dels infants. Com encarem a les nostres escoles l’esclat dels fets?3.Comhohemtreballat Les escoles Garbí Pere Vergés tenim clar que la nostra escola no és un "laboratori", un "ambient asèptic", sinó que forma part d'una societat, d'un país, d'un món canviant i convuls. I tal com han fet des de molts sectors del món educatiu, tenim clar que no podem mirar cap a un altre costat, especialment quan es vulneren els drets de les persones.
  22. 22. Davant els fets excepcionals que estem vivint aquests dies, i en coherència amb els valors i pilars bàsics del nostre Projecte, la Fundació Escoles Garbí vol manifestar que defensem els drets fonamentals de la ciutadania i donem suport a les institucions que treballen per aquests drets. A les escoles Garbí Pere Vergés formem els homes i dones del demà com a ciutadans proactius, capaços de transformar la societat en què vivim, en un entorn just, solidari i sostenible. El nostre model de ciutat-escola, que parteix de l’Escola del Mar, ens ha permès des del 1965 crear aquest entorn de convivència basada en el respecte, la llibertat i la responsabilitat, valors que continuarem defensant. Fundació Escoles Garbí 21 de setembre de 2017 Posicionament de l’escola Finals de setembre: Esclat dels fets3.Comhohemtreballat
  23. 23. “L’Escola té un caràcter supra polític i supraconfessional, partint de la igualtat d’oportunitats i sense distinció de gènere o raça. És a dir, en el seu ens hi col·laboren persones de totes les tendències i confessions, així com una representació de la diversitat ideològica del país” (PPC, Fundació Escoles Garbí) CONSIGNES: • No forçar cap situació: si el tema sorgeix que sigui perquè els nens i nenes demanen de parlar-ne. • Deixar que els infants expressin els seus neguits i sentiments. • Treballar-ho amb la màxima transparència de cara a les famílies. • Partint de l’experiència de cada infant. • Sense posicionar-nos, de forma natural i neutral. • Vinculant la pràctica a les nostres finalitats educatives i la nostra metodologia d’aprenentatge. Reunions de direcció i coordinació3.Comhohemtreballat
  24. 24. (...) cal que l’escola estigui oberta al món de manera que les relacions món-escola siguin molt fluïdes: hem de sortir fora de l’aula i hem de deixar que la realitat entri a l’escola. Entendre, donar sentit a tot el que ens envolta és el que dona sentit a l’educació (pàg. 35) Educació Infantil I amb la tranquil·litat que sempre treballem seguint les directrius que ens marca el currículum oficial 3.Comhohemtreballat
  25. 25. La formació de ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables és consubstancial al progrés en l’escolarització i a l’èxit escolar. L’educació en el compromís individual i col·lectiu amb l’entorn social, cultural i natural afavoreix l’arrelament a la comunitat i contribueix a la construcció d’estils de vida més lliures, justos i saludables (pàg. 1) Educació Primària I amb la tranquil·litat que sempre treballem seguint les directrius que ens marca el currículum oficial 3.Comhohemtreballat
  26. 26. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  27. 27. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  28. 28. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  29. 29. Com sorgeix el tema? A INFANTIL, les mestres comenten que no hi havia una preocupació general, però sí cert neguit amb els alumnes d’infantil 5. A PRIMÀRIA hi ha més neguit, sobretot al cicle superior. Després de l’1 d’octubre, els nens i nenes comentaven el que havien sentit a casa i vist per la televisió. Com ho encarem a Infantil i a Primària? Metodologia de treball? Filosofia 3/18, que fomenta la comprensió, l’anàlisi i la resolució de problemes. Mètode científic: ens fem preguntes, ens plantegem unes hipòtesis i contrastem dades per arribar a unes conclusions. Quina activitat s’engega? S’engega una activitat grupal, que permeti als nens i nenes expressar-se i intercanviar opinions. Quina és la tasca del mestre? Actuar com a guia, procurant que l’infant respongui les preguntes per ell mateix. Vetllar perquè s’acosti a la resposta de manera autònoma. 3.1.Comsorgeix?
  30. 30. COMPETÈNCIA CIUTADANA COMPETÈNCIA PER A LA CONVIVÈNCIA I EL COMPROMÍS COMPETÈNCIA DE RESPECTE I SOLIDARITAT COMPETÈNCIA DE RESPECTE I ESTIMA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA Quines competències mobilitzem??3.1.Comsorgeix?
  31. 31. • Portar la temàtica al terreny dels infants, al seu dia a dia, i concretar. • Valorar i reforçar tot allò positiu. • Tenir cura del llenguatge: neutral i proper i també de regular el llenguatge dels nens. • Fer tot el procés molt transparent. • Evitar els adjectius de “bons” i “dolents” alhora de qualificar les accions de les persones, i valorar-ho com a més o menys adequat. Aspectes rellevants que s’han tingut en compte3.1.Comsorgeix?
  32. 32. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  33. 33. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  34. 34. Treball a l’aula Finalitats Objectius Continguts i Activitats • E/A • Avaluació 3.2.Eltreballd’aula
  35. 35. • Actuar amb respecte i estima cap a les persones i els espais compartits, establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col·laboració i gaudint de les relacions, amb la finalitat d'aprendre amb i a través dels altres, integrar-se en el grup i intentar resoldre conflictes de manera pacífica. • Resoldre situacions comunicatives en diferents contextos mitjançant l'ús de la paraula, el gest i el joc, del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, gràfic, musical, audiovisual i plàstic, amb la finalitat d'expressar-se i comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes. • Prendre comportaments responsables vers l'entorn natural i social mitjançant l'observació, experimentació i interpretació de l'entorn proper, amb curiositat i interès, i fent-se preguntes, amb la finalitat de comprendre el món natural, social, físic i material. Finalitats educatives on s’ha enquadrat l’activitat duta a terme a Infantil 3.2.Eltreballd’aulaaInfantil
  36. 36. COMUNICACIÓ I LLENGUATGE Expressar i comunicar fets, idees, sentiments. Participar en converses, amb la finalitat de fer ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada, pacífica i assertiva. Fer-se preguntes que impulsin la comprensió del món que l’envolta. DESCOBERTA DE L’ENTORN Participar activament en grups socials diversos, amb la finalitat d’establir relacions de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper. Aprendre i gaudir aprenent, tot compartint informacions amb els companys i companyes, organitzant-les en diferents models i expressant la pròpia opinió. DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES Expressar les pròpies emocions, amb la finalitat de regular-les i d’aconseguir un creixement personal i relacional satisfactori. Establir relacions afectives positives amb disposició per a resoldre les conflictives, mitjançant el diàleg, l’assumpció de responsabilitats i la flexibilització d'actituds personals, per trobar així punts de coincidència amb els altres i arribar a acords. Objectius3.2.Eltreballd’aulaaInfantil
  37. 37. VIDA SOCIAL • Participar activament en la vida cívica i en una societat plural, a través de l’interès pel món que els envolta, tot i intuint com és i com funciona, amb la finalitat de reconèixer la realitat social on es viu i contribuir a la construcció de la pau i la democràcia amb una actitud solidària i responsable. • Acceptar la diferència i obrir-se a la diversitat mitjançant l’establiment de relacions positives amb la resta de companys, descobrint i desenvolupant les possibilitats emocionals, sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat i de relació, amb la finalitat de conviure amb respecte i tolerància i ajudar els altres. • Comunicar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees mitjançant la conscienciació que tota acció individual té transcendència en el grup o en la comunitat educativa i valorant les aportacions dels altres companys, amb la finalitat de participar i interactuar activament en la vida social. Objectius3.2.Eltreballd’aulaaInfantil
  38. 38. 1a. FASE INICIAL: Identificació de les idees i neguits dels infants. 1.1 Els nens i nenes expliquen el que han sentit i vist. 1.2 Les mestres dinamitzen el diàleg. 2a. FASE DESENVOLUPAMENT: Concreció i desenvolupament de les idees que volem treballar amb els infants. En base als neguits expressats pels infants, les mestres: 2.1 Focalitzen les problemàtiques expressades en la quotidianitat de l’infant per tal de possibilitar la seva comprensió. 2.2 Plantegen preguntes que els facin reflexionar, que els portin a trobar les respostes per ells mateixos, que els permeti activar els valors que treballen sempre a l’aula: amistat, respecte, convivència. 2.3 Centren la temàtica a treballar al voltant del VALOR DE L’OPINIÓ. Activitats3.2.Eltreballd’aulaaInfantil
  39. 39. 3ª FASE: SÍNTESI Després de buscar solucions en base a les seva experiència, els alumnes conclouen l’activitat amb les idees següents: Valorar l’opinió dels altres ens ajuda a estimar-nos, a ser bons companys. Els mestres recullen aquestes idees en la frase següent: Escoltar-nos els uns als altres ens ajuda a millorar la nostra opinió i acceptar i respectar la dels altres.I també: L’opinió dels altres m’enriqueix. 3.2.Eltreballd’aulaaInfantil
  40. 40. Finalitats educatives que enquadren l’activitat duta a terme a Primària • Actuar amb responsabilitat i llibertat, valorant les normes de convivència dels ciutadans i defensant l’aplicació dels Drets Humans en tots els àmbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminació per prendre compromisos individuals i col·lectius i donar resposta a qualsevol situació conflictiva. • Prendre compromisos responsables per a la convivència harmoniosa mitjançant la interacció en diferents situacions i contextos socials i culturals i la valoració i estima de l’entorn natural, social i cultural més proper, amb la finalitat de reforçar el sentiment de pertinença i arrelament al país. • Resoldre situacions comunicatives en diferents contextos, mitjançant l’ús apropiat de les llengües catalana i castellana, per interactuar i emetre missatges amb intencions comunicatives o creatives diverses, tot emprant un to i un llenguatge verbal corporal correcte i educat. • Prendre decisions compromeses amb el món que l’envolta i adoptar comportaments responsables que afavoreixen la seva protecció, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills i el coneixement i valoració del medi natura i social. 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària
  41. 41. Objectius COMUNICACIÓ I LLENGUATGE • Comunicar-se de forma oral i escrita en totes les llengües de l’escola, amb la finalitat de relacionar-se, aprendre, expressar opinions i experiències i concepcions personals. • Produir textos de diferent tipologia, partint d’un procés de selecció, ordenació i revisió de les idees que es volen, amb la finalitat de reconèixer la varietat del context social i cultural que l’envolta. CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL • Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn social i cultura, amb la finalitat d’analitzar els resultats i plantejar solucions als problemes relacionats amb la vida quotidiana. • Conèixer i respectar els principis bàsics del funcionament democràtic, amb la finalitat de participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant tot argumentant les pròpies opinions i contrastant-les amb les dels altres. • Reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència, tot respectant els drets i deures fonamentals de les persones amb la finalitat de reconèixer les pròpies responsabilitats dins de la societat. 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària
  42. 42. Objectius VIDA SOCIAL • Participar activament en la vida cívica i en una societat plural, a través de l’interès pel món que els envolta i l’elaboració d’intuïcions sobre com és i com funciona, amb la finalitat de reconèixer la realitat social en la que es viu i contribuir a la construcció de la pau i la democràcia amb una actitud solidària i responsable. • Acceptar la diferència i obrir-se a la diversitat mitjançant l’establiment de relacions positives amb la resta de companys, descobrint i desenvolupant les possibilitats emocionals, sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat i de relació, amb la finalitat de conviure amb respecte i tolerància i ajudar als altres. • Comunicar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees mitjançant la conscienciació que tota acció individual té transcendència en el grup o en la comunitat educativa i valorant les aportacions dels altres companys, amb la finalitat de participar i interactuar activament en la vida social. 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària
  43. 43. Activitats 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària 1a. FASE INICIAL: Identificació de les idees i neguits dels infants. 1.1 Els nens i nenes expliquen el que han sentit i vist. 1.2 Els i les mestres dinamitzen el diàleg. 2a. FASE DESENVOLUPAMENT: Concreció i desenvolupament de la idea que volem treballar amb els nens i nenes, que és: LA DEMOCRÀCIA. 2.1 Reflexionem sobre la democràcia i la ciutadania (a través d’un debat grupal, plantejant-nos preguntes i buscant informació entre tots). 2.2 Com contribueix la Vida Social de l’escola a desenvolupar els valors democràtics, i de quina manera ajuda els nens i nenes a esdevenir els homes i dones del demà: ciutadans responsables, competents, crítics i autocrítics. 2.3 Com resolem a l’escola els conflictes o les desavinences?
  44. 44. 2.4 Pensaments de Nadal (a l’escola de Badalona): cada nen i nena elaborarà una figura de cartró amb una idea relacionada amb la Vida Social per veure com contribueix a fer-nos ciutadans. Seran presentades a l’àgora i exposades a l’escola. 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària
  45. 45. 3a. FASE: SÍNTESI Després del debat grupal, cada classe elabora el seu manifest: https://www.slideshare.net/lluisnater/reflexionem-sobre-el-que-passa- a-catalunya-80086528 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària I els conceptes més repetits: • Respecte • Tolerància • Solidaritat • Llibertat • Llibertat d’expressió • Opinió • Democràcia • Diàleg Els verbs que més apareixen: • Respectar-nos • Dialogar • Posar-nos d’acord • Opinar • Escoltar-nos
  46. 46. El Consell General de l’etapa de Primària hem recollit les idees que han sortit avui a les assemblees de cada classe. Després de reflexionar molt sobre cada una d’elles, manifestem: 1. Creiem que manar no ens ajuda a pensar. 2. Per a prendre decisions, cal dialogar, intercanviar propostes i opinions i escoltar els altres. 3. Triar ens ajuda a fer-nos més responsables. 4. Hem de trobar la manera per poder decidir entre tots a partir del vot i també cal acceptar-ne els resultats. 5. El respecte i l’empatia ens poden ajudar a ser feliços. 6. Per a construir una opinió amb arguments, convé informar-se amb fonts diverses. 7. L’escola és una ciutat democràtica amb uns representants escollits entre tots: Caps Generals de Color, càrrecs del Consell tant General com de classe, etc. Així doncs, el Consell General de l’escola, com a representants del col·lectiu escolar, us animem a vetllar per a no perdre els nostres drets democràtics. Consell General de Primària MANIFEST dels alumnes de Primària de l’escola de Badalona sobre la situació del país 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària
  47. 47. 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària
  48. 48. Els alumnes de 6è del Consell de Primària ens hem reunit i, després d’analitzar molt bé el recull de textos que havien elaborat els nostres companys, de 1r a 6è, a totes les classes, manifestem que : • No volem que la gent s’enfadi. Hem de parlar i no barallar-nos. • Ens agradaria tenir polítics que respectessin totes les opinions. Les persones volem expressar què pensem i opinem. • Volem llibertat d’expressió. Creiem que és injust impedir que la gent es manifesti. • Sabem que un dret és allò que podem fer i que no es pot prohibir. • No volem que es vulnerin els drets que tenim com a persones. • Volem democràcia i arribar a un acord. La democràcia és necessària per a un món just i millor. • Creiem que s’ha de poder decidir el futur. • Considerem que hem de ser lliures per fer allò a què tenim dret. • No volem que les parts enfrontades ens facin callar. • I sobretot volem que se superi aquesta situació amb respecte, llibertat, responsabilitat, tolerància i solidaritat. Consell de Govern de Primària MANIFEST dels alumnes de Primària de l’escola d’Esplugues sobre la situació del país 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària
  49. 49. 3.2.Eltreballd’aulaaPrimària
  50. 50. 1) Fem una reflexió conjunta sobre els fets –què en pensem i com ens sentim. 2) Veiem amb els alumnes com es posiciona l’escola. 3) Recordem els principis pedagògics que vertebren la nostra institució escolar. Com ho encarem a Secundària? 1a. FASE INICIAL: Identificació de les idees i neguits dels nois i noies, a totes i cadascuna de les classes (hora de tutoria). Activitats 3.2.Eltreballd’aulaaSecundària
  51. 51. 2a. FASE DESENVOLUPAMENT: Concreció i desenvolupament del tema que volem treballar amb els nois i noies, que és l’anàlisi del tractament que s’està fent del procés en els mitjans. 2.1 Analitzem normatives i organitzacions supranacionals: 2.2.1 La Declaració Universal dels Drets Humans 2.2.2 Amnistia Internacional 3.2.Eltreballd’aulaaSecundària
  52. 52. 2ª 2a. FASE DESENVOLUPAMENT: Concreció i desenvolupament del tema que volem treballar amb els nois i noies, que és l’anàlisi del tractament que s’està fent del procés en els mitjans: 2.2 Busquem eines que ens ajudin a entendre el que està passant: Literalitat crítica i pensament crític: 2.2.1 Què és la literacitat crítica i què diu la recerca 2.2.2 Què és el pensament crític i quins són els seus indicadors 3.2.Eltreballd’aulaaSecundària
  53. 53. 2a. FASE DESENVOLUPAMENT: Concreció i desenvolupament del tema que volem treballar amb els nois i noies, que és l’anàlisi del tractament que s’està fent del procés en els mitjans. 2.3 Analitzem la premsa. 2.3.1 Què diu i com ho diu? 2.4 Debat grupal i intercanvi d’opinions. 2.3.2 Qui hi ha al darrera? 3.2.Eltreballd’aulaaSecundària
  54. 54. 3a. FASE: SÍNTESI 1.Recull de les idees principals sorgides a cadascuna de les classes 1.Agrupamen t de les idees de cada etapa 1.Síntesi de totes les idees sorgides en un manifest Lectura del Manifest a l’àgora 3.2.Eltreballd’aulaaSecundària
  55. 55. El Consell de Secundària, un cop recollides les opinions de totes les classes en assemblea, considera que hi ha uns aspectes i valors en els quals tots coincidim i que hem de fer prevaldre: • Tots els ciutadans tenen dret a la llibertat d’expressió. • Hem de viure en una societat on acceptem la pluralitat d’idees, però sempre respectant les formes i les opinions. De pensament en tenim de diferents, però el respecte és únic i mai no s’ha de perdre. • Ningú no ha d’imposar la seva opinió sobre els altres, ja que els ciutadans han de construir-se la pròpia. Igual que a la nostra escola, vivim en una societat democràtica on tothom té dret a opinar i a decidir. • El diàleg és l’eina fonamental per a la resolució del conflictes. En cap cas la violència ha de ser la solució. S’han d’evitar les accions repressives i no utilitzar la força. L’objectiu és arribar a una solució i no agreujar els problemes Estem en una situació molt complexa, i hem d’actuar amb precaució i sempre respectant –ne les formes. Si perds les formes perds la raó. • Dialogar no és parlar. Dialogar és arribar a acords entre opinions diferents. Si sols no podem, cal demanar ajuda a un tercer. • L’empatia és clau quan hi ha un enfrontament, s’ha de fer l’esforç de seure plegats, parlar i intentar posar-se en el lloc de l’altre. Volem dir als nostres representants polítics: – No vol ser el teu enemic, només té una opinió diferent. – Nosaltres tenim la sort d’opinar, vosaltres hauríeu de pensar que teniu la sort d’escoltar. – Utilitzeu el diàleg i si convé la mediació per resoldre aquest conflicte MANIFEST dels alumnes de Secundària de l’escola de Badalona sobre la situació del país 3.2.Eltreballd’aulaaSecundària
  56. 56. Els alumnes d’ESO i Batxillerat de l’Escola Garbí Pere Verges d’Esplugues hem fet un exercici de reflexió conjunt al voltant dels darrers esdeveniments succeïts a Catalunya. Els alumnes agrupats en tutories i Colors hem estat dialogant i hem redactat un manifest per classe que ens acompanyarà tot el curs. El Consell de Govern de Secundària ha recollit les principals conclusions i n’ha extret el següent manifest: Manifestem que en ple segle XXI s’haurien de respectar els drets bàsics dels ciutadans com el de l’autodeterminació, la llibertat d’expressió, la lliure reunió i, en definitiva, els valors que conformen la democràcia. Respectem el dret d’expressar-se lliurament independentment de les diferents ideologies polítiques de tots nosaltres. Opinem que el diàleg és l’element imprescindible per assegurar la convivència òptima i respectuosa dels ciutadans i com a eina d’entesa entre totes les parts. Valorem positivament la resposta pacifica i cívica del poble català davant les situacions explicites de coacció viscudes. Defensem com a homes i dones del demà que la nostra veu es tingui en compte i sigui escoltada. Reivindiquem la necessitat d’una separació real dels poders. Condemnen les detencions arbitràries a càrrecs escollits democràticament i que atempten contra els Drets Humans. I per concloure aquest manifest, apel·lem el punt de trobada universal de tots els pobles: la Pau. Consell de Govern de Secundària MANIFEST dels alumnes de Secundària de l’escola d’Esplugues sobre la situació del país 3.2.Eltreballd’aulaaSecundària
  57. 57. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre projecte d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  58. 58. Com tractar a Educació Infantil i Primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés 1. Introducció 2. El nostre ideari d’escola 3. Com ho hem treballat 3.1. Com sorgeix 3.2. El treball a l’aula 4. Valoració
  59. 59. Valoració de l’activitat Claustre • Valorem positivament l’activitat i ens refermem en la idea que cal treballar a l’aula tot allò que passa al nostre entorn, per delicat que sigui, i encara més quan els alumnes ho demanden. • No hem de tenir por ni inseguretat sobre què treballem i com ho treballem ja que treballem emmarcats per un bon projecte pedagògic i emparats per la legislació actual. Alumnat • Valora positivament l’activitat que ja li ha permès ser més competent no solament a nivell oral i escrit, sinó sobretot pel que fa a l’intercanvi d’idees i opinions, el diàleg, la convivència, el respecte, així com a ser més crític i autocrític. • En els alumnes més grans, ha creat l’hàbit d’analitzar la premsa diària - activitat que demanen sovint des que vam treballar la temàtica exposada- amb una mirada més crítica. • Els ha refermat en la valoració i defensa dels valors democràtics, tal pel que fa al funcionament de la pròpia escola com en relació al context més general (família - barri – país – món). 4.Valoració
  60. 60. http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/2017/09/28/refl exions-dels-alumnes-de-lescola-sobre-el-que-estem- vivint-a-catalunya/ http://www.escolesgarbi.cat/badalona/2017/09/22/mani fest-dels-alumnes-de-primaria-sobre-la-situacio-del- pais/ http://www.escolesgarbi.cat/badalona/2017/09/22/mani fest-dels-alumnes-de-secundaria-sobre-la-situacio-del- pais/
  61. 61. Gràcies

×