JHDJ SKDHFJSH JSJDHJSHDJ SKDJHSKH

1. MEMBRES DEL GRUP
Alba Vives Membrive
Benjamín Reina Bascón
Cristina Oncala
Juan Carlos Taura
Maria Magdalena Roca Ramis
Antònia Marcús Sastre
Núria Sáez Santandreu
Lluis Quetglas

2. IVAN ILLICH
(1926-2002)

3. CONTEXT HISTÒRIC
Anys 60 i 70
ÀMBIT SOCIAL I CULTURAL
● Després de la Segona Guerra Mundial ( EEUU I URSS)
Potències mundials.
● Creixement tecnològic.
● Desarrollisme.
CRÍTIQUES
Protestes estudiantils : Guerra
de Vietnam. Lluita contra
règims totalitaris.
Canvis educatius i lluites
polítiques = transformacions
culturals.

4. CONTEXT HISTÒRIC
CONNEXIONS CULTURALS
● Literatura
● Arte
● Psicología
● Marxisme
● Economia
● Literatura
● Política
● Psicoanàli
sis
Apacició de l’ecologisme amb la formació de
la contracultura com a moviment.

5. CONTEXT HISTÒRIC
Església catòlica Existencialisme Estructuralisme
INSTITUCIONS
Coincideixen amb
Biologia i Psicologia

6. CONTEXT HISTÒRIC
Efervesciència cultural
Consolidació de capes de classe
mitja amb noves classes “
basura”i nous tipus de
marginitat.
No hi ha tanta diferència entre
rics i pobres.
Noves estructures: de consum,
la ràpida industrialització i nous
avanços.

7. CONTEXT HISTÒRIC
ÀMBIT POLÍTIC I ECONÒMIC
En el pla polític segueix en vigència:
● La Guerra Freda : on es confrontaren a comunistes i
capitalistes.
● Les tensions del colonialisme.
● Els processos de independització de molts de països del
Tercer Món.
En l’àmbit econòmic : el
creixement tecnològic = creixement
econòmic.

8. CONTEXT EDUCATIU
L’ÀMBIT EDUCATIU
● L’ESCOLA es quedà obsoleta inadaptada i inútil per
el desenvolupament de la mateixa societat.
● Sorgeixen les teories antiinstitucionistes.
LA DESCOLARITZACIÓ = fora les escoles, els nins
aprenen de la mateixa societat.

9. Corrent pedagògic
El corrent pedagògic en el qual podem situar Illich, l’autor principal, i altres
autors de l’època és
LA DESESCOLARITZACIÓ
Teories humanistes-
tecnològiques
● Illich
● Everett Reimer
Altres alternatives
descolaritzants globals
● Edgar Faurre
● Torsten Husen

10. ● Trobam a Marshall Macluhan, Ivan Illich i Everett Reimer.
● Són les primeres en propulsar la descolarització.
● Volen un aprenentatge realitzat des de l’estructura social i no des de l’
escola.
● Potencien la difusió dels medis audiovisuals.
■ Prensa, cinema, televisió, ràdio, revistes…
SOCIETAT= ESCOLA
Utilitzen llenguatges facilitadors de la
comprensió, on tothom els pot entendre.
Les teories humanistes-tecnològiques

11. ILLICH
Proposa:
● Pedagogia de la llibertat→ poder parlar i aprendre sense
condicionaments.
● Pedagogia de la paraula→ símbol de la comunicació, del diàleg i
de la formació humana.
● Coneixement a través dels medis audiovisuals i informàtics→
possibiliten l’autoaprenentatge i l’accés a totes les fonts
educatives.
● Disposicions legals per prohibir el monopoli de l’escola en la
instrucció.

12. ● Dotar a les famílies de “rentes educatives” → ajudes segons el nivell
econòmic.
● Dotar a la societat de:
■ Serveis per consultar temes didàctics.
■ Llocs on es puguin expossar dubtes, idees, es puguin
desenvolupar capacitats…
■ Xarxes de comunicació amb altres persones.
■ Serveis d’assesorament sobre l’aprenentatge a fer.
● Suprimir de l’educació la coacció i la pressió i estimular la voluntarietat i
els dispositius de formació permanent.

13. REIMER
● Obra de gran impacte→ “ La escuela ha muerto”.
● Critica l’escola com a responsable de la creació d’ambients
negatius.
● Alternatives semblants a les de Illich:
→ Tecnologia educativa.
→ Xarxes personals.
→ Persones que ajudin a orientar i ensenyar.

14. ALTERNATIVES GLOBALS DE
DESESCOLARITZACIÓ
● Mantenen una posició més positiva → No critiquen tant l’escola, sinó
volen un canvi de la societat cap a una realitat més educativa.
● No utilitzen només la tecnologia, sinó qualsevol altre medi que pugui
proporcionar una realitat educativa i formativa.
● Utilitza metafores com: “ciutat educativa” o “societat d’aprenentatge”.

15. EDGAR FAURE
● Realitza l’informe sobre educació al món al 1971 → “ Aprender a
ser”.
● L’educació no ha de ser responsabilitat només de l’escola.
■ No ha de ser exclusiva ni adscriure’s a un grup d’edat.
● Societat com a macroinstitució educativa.
● Democratització i universalització de l’educació.
● Desenvolupament del diferents tipus d’educació NO FORMAL.
EDGAR FAURE

16. TORSTEN HUSEN
● Fa referència a la transformació de la comunitat en una
institució educativa, desinstitucionalitzada, que estigui oberta a
la tecnologia.
● Vol aconseguir amb les reformes una escola comprensiva.
● Reformisme enfocat cap a obtenir una escola democràtica,
tecnològica, humanista i relacionada amb el món productiu.
● Importància d’aprendre a innovar.

17. PRÀCTICA DE DESCOLARITZACIÓ
JOHN HOLT
Va fer possible la descolarització.
CRÍTIQUES
● Crítica cap a l´escola de forma humanística, donant
importància a les conseqüències negatives que sofreixen
els nins.
● Crítica ideològica al considerar que el sistema ha acabat
amb les ideologies educatives alternatives.

18. Idearà un sistema alternatiu de formació on
FamÍlia element principal i es suprimeix l’
escola.
● Espanya: Aprender sin escuela(1989) Pretén afiançar el
moviment de l´educació dels nins a les cases.
● -Educació gratuïta i obligatòria de l´educació
descolaritzada.
● L´educació a la casa permet un millor coneixament de
l´infant.
● Potenciació de la imitació, el joc i el llenguatge fins als 6
anys.
● Va escriure El Fracaso de la Escuela, on plantetja els
déficits de l´escola. Lluita contra el racisme.

19. BIOGRAFIA
❖ Va néixer a Viena el 4 de setembre de
1926 , en una família amb antecedents
jueus.
❖ El pare croata catòlic i la mare jueva
safardita.
❖ Entre 1936 i 1941 va viure
principalment a Viena amb el seu avi
matern.
❖ En 1941 fugir a Itàlia perquè ja se li
considerava jueu.
❖ Va fer els estudis secundaris a
Florència on es va interessar per l’art, l’
educació i la psicologia.
❖ Va cursar per sacerdot a Roma, i va
obtenir un doctorat en Història a la
Universitat de Salzburg (1951).

20. ❖ Va ser nombrat rector a Nova York i vicerector de la Universitat de Ponce de
Puerto Rico.
❖ Al 1960 s’instal·la en Cuernavaca, Mèxic i participa en la creació de CIDOC.
❖ Publica l’article: “El reverso de la caridad” on qüestiona l’enviament de
misioners a Amèrica Llatina.
❖ Al 1968 la CIDAC abandona l’església i un any més tard Illich també l’
abandona.
❖ A parir d’aquest moment comença la seva gran publicació de llibres.
❖ Va impartir seminaris i trobades a la Universitat de Bremen.
❖ Durant els darrers vint anys de la seva vida va sofrir un procés cancerigen
de tumors a la cara que, en congruència amb la seva crítica a la medicina
institucionalitzada, es va negar a tractar amb mètodes professionals.
❖ Li van donar una esperança de vida d'amb prou feines alguns mesos, però
va arribar a sobreviure gairebé vint anys més, i es va fer càrrec ell mateix de
la seva malaltia.
❖ Finalment mor el 2 de desembre de 2002 a Bremen.

21. PENSAMENT PEDAGÒGIC
Objecte de la seva crítica: LES SOCIETATS INDUSTRIALS AVANÇADES(SIA)
Caracterítiques :
Es pretén: produir al màxim.
Aparició de béns materials i necessitat de consumir-los. Per tant es vol
aconsseguir el màxim consum possible.
-L’adquissició d’aquests béns materials no produeix satisfacció a causa de l’
aparició constant de nous productes = noves necessitats més consum.
● Crítica a les societats industrials avançades(SIA)
Illich i Reimer: Crictiquen la forma en que les institucions exerceixen el seu poder i el
criteri de les seves decisions, el qual rau en l’eficàcia sense tenir considerar arguments
d’ordre públic, ideològic o social. SOCIETATS TECNÒCRATES.

22. Crítica al sistema econòmic capitalista de les (SIA)
1)La pròpia ciència s’hi veu involucrada per als avanços científics = cercle
viciós.
2)Produeix la Institucionalització dels valors:
El valor donat als productes no és el real sinó el donat a través de mecanismes
de necessitats artificials. Per lo tant no pertany als homes. Forma de percebre els
productes distorssionada ALIENACIÓ de subjecte manipulat.
L’adquisició de béns nous crea un desig artificial d’insatisfacció
constant, necessitat d’aconseguir sempre un nou producte=obligació
d’adquirir-lo. Frustració si no es té.
DINÀMICA CAPITALISTA QUE:

23. com a pèrdua de tota inicIativa individual.
Pèrdua de la llibertat
manca de participació
en la producció i en l’elecció del consum.
En el camp de l’educació
SISTEMA
DINÀMICA
CAPITALISTA ESCOLAR
-Les societats industrials avançades només es poden mantenir tal
com són si el consumidor és “educat” ( INSTRUIT, ENSENYAT ) per
a consumir.
Conseqüència de l’alienació.
LLIGATS

24. L’ESCOLA DE LES SOCIETATS INDUSTRIALS AVANÇADES
Característiques:
Escola instrument base que intervé en el procés econòmic.
Com? L’escola ofereix:
CURRÍCULUM OCULT
Imposició de valors relatius: vissió distorssionada i limitada de
la realitat.
Preparació de l’alumnat per aquesta societat de caràcter
capitalista.
EMPRESA PER A CREAR NOUS CONSUMIDORS

25. -Aprenentage com a consum de serveis.
-Contraproductivitat: l’educació passa a no dedicar-se a les necessitats de l’
individu instrument de l’instrument escolar.
-No igualtat d’oportunitats: privilegis per als avaforits i facilitació de la
jerarquia social.
-Beneficis que produeix inferiors als que dóna.
-Monopoli de l’estat: activitat exclusiva només de l’estat, per tant es rebutja l’
educació no formal, es margina el desig de saber i es sospita del saber
autodidacta.

26. CRÍTICA A LES ESCOLES DE LES SOCIETATS INDUSTRIALS
AVANÇADES
Mites:
1)Mite dels valors institucionalitzats:
Escolarització demanda
-L’escola dóna massa valor a l’assitència.
-Valor de l’aprenentatge mesurable amb graus i diplomes.
-L’escola, intencionadament, dóna una vissió limitada i distorsionada
de la realitat = no es pot aprendre res fora de l’escola.
Illich sosté : -Aprenentatge activitat individual.
-L’aprenentatge no prové de la instrucció sino de l’acció de
l’individu.
-Entorn significatiu.

27. 2)Mite del mesurament de valors
- Sotmetiment a la norma i a la jerarquització i als patrons limitats.
- Desenvolupament personal mesurable en els patrons de l’escolariat.
3)Mite dels valors envassats
Sistema escolar com a mode de comerç:
-Distribuïdor (professor) consumidor (alumne)producte
acabat

28. 4)Mite del progrés etern
-La ruptura del funcionament de les societats industrials avançades
suposaria també la de ordre polític.
-Els desitjos dels alumnes es converteixen en comercialitzables.
-Paper molt important de: mitjans de comunicació en la educació per a la
consumició.
Tasca de formar
-Paper més important:
Saber prefabricat i acumulable
Escola
-Igual a : països rics i pobres / escoles públiques i privades.

29. PROPOSTA EDUCATIVA D’ILLICH
SOCIETAT DESESCOLARITZADA: 3 aspectes
● Recuperar la personalitat i la identitat pròpia.
- Personalització de l’individu.
- Individualisme: recuperació de la formació autodidacta i desig de saber.
- Concepció humanista: subjecte pròpi i crític no objecte educat.
● Emancipació, no renovació.
- L’escola no permet la personalització i potencia l’alienació la artificialitat
del sistema.
- Limita i planifica l’educació, la qual no acaba mai.
NO ES TRACTA DE L’OBERTURA DEL SISTEMA EDUCATIU SINÓ DE
LA SUPRESSIÓ DE L’ESCOLA COM A INSTITUCIÓ.

30. ● Substitució de l’escola per una societat convivencial:
Característiques:
-Lliberar a l’individu potenciant al màxim les seves possibilitats.
-Lliure accés de tots els individuus a les noves tecnologies.
-Cada moment puntual es transforma en aprenentatge.
-No convertir el món en una aula sinó:
a)Eliminació de tots els pressupostos dedicats a l’educació.
b) autorrealització de l’individu en tot moment. COM?
Enlloc d’escoles xarxes esoclars permeten a l’individu accedir a
l’educació.
Autorealització

31. Xarxes convivencials
4 aspectes:
1)Serveis de referència respecte d’objectes educatius:
Facilitació a la societat per l’accés a llocs de caràcter educacional
(bilbiotèques laboratoris).
2)Llotges d’habitats:
Persones i entitats que ofereixin propostes relacionades amb determinades
Habilitats sense cap exercici exclusiu de l’educació.
3)Servei de recerca de companys:
S’ha de posar en contacte a les persones per a una màxima cooperació que
els permeti aprendre millor.
4)Serveis de referència respecte d’educadors independents:
Professionals al servei de la societat = desaparició de l’especialista.
Tasca dels educadors: conducció de les llotjes i guia dels alumnes.

32. Conclusió:
-Facilitació de l’accés als sabers.
-Llibertat per a compartir habilitats = entorn educatiu i significatiu.
-Formació de persones amb pensament crític.
-Noves tecnologies:
a) Ajuda per a l’organització i l’adquisició de major competència.
b) Organització lliure i desinstitucionalitzada.

33. OBRES
Obra principal
La sociedad desescorarizada
[Deschooling Society] (1971)
Necessitat d’una
desescolarització social.
● Anàlisi anterior:
➢ De la crisis escolar.
➢ De la naturalesa
estructural del
sistema educatiu.
● Anàlisi posterior:
➢ Possibles alternatives
d'una nova manera
d'aprendre.
Escola:
● Paradigma de la
institucionalització de
valors.
● Contradictoris efectes de
la planificació burocràtica.
● Ritualització del "progrés".
● Interés en un canvi radical
de l'home i la societat.
● Dedicada a Everett
Reimer.
● Poder institucional
→ Resideix en el seu
‘currículum ocult’.
● Intent per canviar les
institucions
(sobretot de l’escola).

34. OBRES
La convivencialidad [Tools for Conviviality] (1973)
Illich planteja l’alternativa a les societats industrials
avançades en el que ell anomenarà com a societat
convivial o convivencial

35. OBRES
La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada.
En América Latina abre un abismo de clases y
prepara una élite y con ella el fascismo (1968)
En América Latina: ¿para que sirve la escuela? (1973)
Juicio a la escuela (1975) → Col·laboració de diversos autors
Educación sin escuelas(1976)
La escuela y la respresión de nuestros hijos (1979) →
Col·laboració de H. Lüning
La educación (1985) → Col·laboració amb P. Freire

36. OBRES
Més allà d’obres d’interés pedagògic s’ha de destacar:
Energía y Equidad [Energy and Equity] (1974)
Némesis médica [Medical Nemesis] (1975)
El H20 y las aguas del olvido [H20 and the Waters
of Forgetfulness] (1985),
ABC: The Alphabetitzation of the Popular Mind
(1988)
In the Mirror of the Past(1992).

37. PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL
Va escriure La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada: en
América Latina abre un abismo de clases y prepara a una élite y
con ella el fascismo, posterioment va escriure La sociedad
desescolarizada.
Amb Evertt Reimer va esciure School is dead: alternatives
in education.
Crítiques a l’escola, transport i medicina.
Qüestiona l’autoritat de les institucions.
Educació = Nova religió mundial.
Neix el concepte de currículum ocult.
Anàlisi mitològic, semiològic i fenomenològic.
IDEES
PRINCIPALS

38. PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL
Denuncia la propagació d’una única cultura.
Crítica de G. Debord i els situacionalistes
a la escola.
Ineficàcia dels estudis honorables amb
relació amb els resultats obtinguts.
Contraproductivitat, fracàs escolar
i desigualtats.
Currículum ocult igual als països
capitalistes i als socialistes.
IDEES
PRINCIPALS

39. PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL
Retorn a la responsabilitat i iniciativa personal en l’
educació i denuncia de la coacció.
Evitar la pedagogia del sebre i del sebre fer en funció
dels controls tècnics.
Les noves tecnologies pasaran a ser d’ajuda.
PROPOSTES
DESESCOLARITZADORES

40. PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL
Substitució dels sistemes escolars en xarxes → l’individu
pot ser més lliure en l’educació.
Serveis de Referència respecta d’Objectes Educatius.
→ Accedir a llocs per adquirir un coneixement més fàcilment i
cotidianament.
Llotges d’Habilitats. → Llista de persones que
ofereixen propostes i models relacionats amb habilitats
específiques.
Serveis de Recerca de Companys. → Xarxa de
comunicacions que posi en contacte les necesitats i afinitats de les
persones.
Serveis de Referència respecta d’Educadors
Independents. → Catàleg de gent en sentit professional que són
possibles educadors per aprenentatges específics i que poden ser
avaluats pels “clients”.

41. PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL
Illich va corregir alguns espectes de La sociedad desescolarizada →
Gran atenció i grans crítiques. Marcaria els primers anys setanta.
Sri Lanka en 1979 → creixement de comunitats on els pares buscaven
alternatives a l’escolarització. → John Holt com a referent.
Individualisme, antiestilisme (cultura nord-americana) i atenció a l’
infant. → Holt.
Anys setanta: retorn a la naturalesa.
Estados Unidos: des de formes de Home school mixtes fins a formes
totalment obertes.

42. PERVIVÈNCIA POSTERIOR I ACTUAL
Creix la Home school, pel costat radicalista antigubernamental i religiós.
Informe Faure i informe del Club de Roma → referència a la opció
desescolaritzadora com a hipòtesi sobre el futur dels sistemes educatius.
Crítiques a Illich i Reimer des dels sectors més renovadors europeus i
des de la pedagogia marxista.
Avui dia s’han romput tots els límits escolars i es necessita una
acceptació dels diferents entorns.
El futur educatiu apunta a una fusió i diversificació d’estructures,
xarxes i institucions educatives, incluida l’escola.

43. BIBLIOGRAFIA
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/i/illich.htm
http://pensamientopedagogico2010.blogspot.com.es/2013/04/ivan-illich.html
http://www.ibe.unesco.org/publications/ThinkersPdf/illichs.PDF
http://didacticaabs.blogspot.com.es/2011/10/resumen-la-sociedad-
desescolarizada.html