Presentació digital per a 2nESO que inclou la unió dinàstica de la Corona de Castella amb la d'Aragó, l'evolució posterior, així com l'arribada a Amèrica i la posterior conquesta per part de la Corona de Castella.

1. LA MONARQUIA HISPÀNICA
Des de la unió dinàstica a la
conquesta d’Amèrica
INS MONTGRÒS
Sant Pere de Ribes

2. LA MONARQUIA HISPÀNICA
LA UNIÓ DINÀSTICA
Projecte 3r Trimestre
INS MONTGRÒS
SANT PERE DE RIBES

3. LA UNIÓ DINÀSTICA
· L’any 1469 es varen casar Ferran, hereu del rei d’Aragó, i Isabel, germanastra del rei de
Castella, Enric IV. Deu anys després, els dos foren proclamats reis. Tanmateix, mentre que Ferran
era l’hereu legítim, Isabel va haver d’imposar-se en una cruenta guerra civil a Joana, filla del rei
Enric IV.
Escut dels Reis Catòlics

4. LA UNIÓ DINÀSTICA
· El matrimoni dels monarques no va comportar, però, la unificació dels regnes, va ser una unió
dinàstica. Els dos regnes van mantenir les seves fronteres i la seva pròpia moneda, a més del seu
sistema fiscal diferenciat i les lleis i institucions van continuar sent diferents. Els únics àmbits on
aquesta unió dinàstica fou determinant, foren els afers militars i en la política exterior.

5. LA UNIÓ DINÀSTICA
· A banda de la Corona de Castella i la Corona Catalano-Aragonesa, a la Península hi havia tres
regnes més: el regne musulmà de Granada i els regnes cristians de Portugal i Navarra. Una de les
primeres tasques dels Reis Catòlics fou el intent d’unir tots els regnes ibèrics. Per fer-lo van
conquerir Granada (1492) i es van annexionar Navarra (1515) metre que van impulsar una
política d’enllaços matrimonials amb Portugal.

6. LA UNIÓ DINÀSTICA
· La política exterior va seguir dues direccions:
- Continuar la política mediterrània de la Corona Catalano-Aragonesa: ocupant el
regne de Nàpols (1505) i intentant dominar el nord d’Àfrica per frenar els atacs dels corsaris
(pirates) barbarescos.
- L’expansió cap a l’Atlàntic: consolidant la sobirania sobre les Illes Canàries(1496) i
afavorint l’expedició de Cristòfor Colom.

7. LA MONARQUIA HISPÀNICA
L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA
Projecte 3r Trimestre
INS MONTGRÒS
SANT PERE DE RIBES

8. L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA
· Els Reis Catòlics van voler imposar l’autoritat reial als seus estats per damunt de cap altre
poder. És a dir, van reforçar els seus poders amb l’objectiu d’arrabassar els de la noblesa i
consolidar un nou govern, la monarquia autoritària (recorda el tema de la ciutat medieval i
l’aliança amb la nova classe emergent, la burgesia).

9. L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA
CORONA CATALANOARAGONESA
· A la Corona d’Aragó es van mantenir les institucions medievals, però s’hi va introduir la figura
del virrei com a representant de la monarquia. Els reis catalano-aragonesos havien de jurar els
furs de cadascun dels regnes que integraven la Corona (Aragó, comtat de Barcelona, Regne de
València, Regne de Mallorca...).
· També es va constituir el Consell d’Aragó, integrat per diversos càrrecs escollits pel rei, que
corresponien a persones de diferents territoris de la Corona d’Aragó. Tenia la seu a Castella i
assessorava al rei en les decisions relatives a la corona catalanoaragonesa

10. L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA
CORONA CATALANOARAGONESA
Una de les mesures que va prendre Ferran II fou la promulgació de la Constitució d’Observança,
per la qual s’obligava a totes les autoritats a jurar les lleis catalanes. Per limitar el poder dels
privilegiats es va instituir en 1493 el mètode de la insaculació (sorteig) pels càrrecs de la
Generalitat i el Consell del Cent de Barcelona, instituint una representació proporcional a la
importància de l’estament, la qual cosa va afavorir l’entrada de la petita burgesia a les
institucions catalanes.

11. L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA
REGNE DE CASTELLA
· A Castella, la noblesa després de la guerra civil havia quedat molt afeblida i esgotada, per això
la monarquia va poder imposar el seu poder i reformar les institucions:
- Es va crear un cos armat permanent, la Santa Hermandad, per perseguir els
criminals.
- Es van crear els consells i un exèrcit professional al servei de la corona.
- Es va crear la Real Audiència per controlar la justícia, i es va reforçar la recaptació
d’impostos per mitjà de la Comptadoria Reial d’Hisenda.
- A les ciutats, es van nomenar corregidors que dirigien els ajuntaments, controlava
l’ordre públic, intervenia en les qüestions fiscals i actuava com a jutge.

12. L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

13. L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA
· Els Reis Catòlics tenien com un dels seus màxims objectius aconseguir la unitat religiosa dels
seus regnes i possessions. Per això, es va instituir de nou el Tribunal de la Santa Inquisició, que
tenia com a finalitat principal vetllar per la puresa religiosa i perseguir les heretgies. Jueus i
musulmans van ser forçats a convertir-se.
· L’any 1492 tots els jueus van ser expulsats de la Monarquia Hispànica. En 1502 els musulmans
que vivien al regne de Castella van ser obligats a convertir-se, els que no ho van fer, van ser
expulsats.

14. LA MONARQUIA HISPÀNICA
ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL
Projecte 3r Trimestre
INS MONTGRÒS
SANT PERE DE RIBES

15. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA
· A Castella, l’economia estava basada en la ramaderia ovina. La monarquia va protegir els
ramaders (units en la Mesta, consell de ramaders que havia instituït el rei Alfons X al segle XIII).
Aquest fet va frenar l’expansió agrària, limitada pels drets i privilegis dels ramaders. L’arribada a
Amèrica va desenvolupar el comerç, doncs els territoris americans eren un monopoli comercial
de Castella (és a dir, només es podia enviar i rebre productes des dels ports castellans).

16. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA
· A la Corona d’Aragó encara persistien els efectes de la crisis del segle XIV. Per posar fi als
conflictes pagesos de remença, a Catalunya es va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe.
Les guerres de remença havien estat protagonitzades pels pagesos que estaven adscrits a la
gleva, per poder quedar lliures (redempció) havien de pagar al senyor, però no tan sols per ells,
sinó també per les seves dones i filles, que havien de servir a la casa del senyor.
La Sentència Arbitral de Guadalupe, no va posar fi únicament a l’adscripció a la gleva del
camperolat català, altres mal usos (impostos que els pagesos havien de pagar als senyors
feudals), van ser abolits. D’aquesta manera, el món rural català entrava en un nou model, el de
l’emfiteusi, un contracte d’arrendament, que el va permetre gaudir d’una llibertat gairebé única
a Europa fins segles posteriors.
Pintura que rememora les revoltes de remença

17. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA
· Tanmateix al Regne d’Aragó va succeir el contrari, la noblesa va guanyar poder i es va reforçar el
règim senyorial.
· El Regne de València va esdevenir un centre comercial de primer ordre. La seva capital,
València, es va situar com un dels principals ports de la Mediterrània.
La importància comercial de València sota el regnat de
Ferran II queda palesa amb la construcció de la llotja

18. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA
· La noblesa i el clergat posseïen la major part de la terra i del ramat. La institucionalització de la
primogenitura (deixar tot el patrimoni al primer fill) va fer que la noblesa augmentarà el seu
poder.
· A Castella i a Aragó l’alta noblesa va sortir molt reforçada i van enfortir els seus privilegis, a
Catalunya, tanmateix, van perdre part del seu poder.
La primogenitura reforçà el poder de la noblesa

19. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA
· La major part de la població eren pagesos. Malgrat això, hi ha diferències dins dels territoris de
la Monarquia Hispànica. Al nord de Castella predominaven els petits i mitjans propietaris, a
Andalusia tota la terra estava en mans de la noblesa, fruit de les conquestes militars dels segles
anteriors, llavors el camperolat no tenia terres, eren tributants, a Catalunya, el contracte
emfitèutic, suposava als pagesos el domini útil de la terra a canvi d’una renda.
· A les ciutats, la burgesia va desenvolupar una notable activitat artesanal i comercial.

20. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
Projecte 3r Trimestre
INS MONTGRÒS
SANT PERE DE RIBES

21. ELS GRANS DESCOBRIMENTS
· El comerç europeu amb Orient a l’Edat Mitjana es feia a través de la ruta de la seda, que
travessava Àsia a partir de l’extrem oriental de la Mediterrània. L’any 1459 els turcs van
conquerir Constantinoble i van obstaculitzar el transit per aquesta ruta.

22. ELS GRANS DESCOBRIMENTS
· Al segle XV la necessitat de trobar noves vies comercials va impulsar la realització de grans
expedicions marítimes.
· Recorda que els reis, en la seva voluntat de refermar el seu poder davant els senyors feudals i
unificar tot els territoris que de la seva corona sota les mateixes lleis i administracions, va buscar
els favors i els diners de la burgesia comercial i financera, la nova classe emergent. Per això,
aquesta burgesia, davant els problemes per mantenir les seves empreses comercials per les
conquestes otomanes (turques), van pressionar als reis per a que es buscaren nous camins per
mantenir els seus ingressos.
El resultat més visible d’aquestes expedicions fou l’ampliació del territori conegut pels europeus,
destacant l’arribada a Amèrica.

23. ELS GRANS DESCOBRIMENTS
· Els primers navegants que van encetar aquest període d’expansió foren els portuguesos, que
van aventurar-se cap al Sud per les aigües de l’Atlàntic:
Ruta africana: a partir del 1460, des de Madeira fins al golf de Guinea, establint
colònies per obtenir or, vori i esclaus. Més endavant arribarien fins al Cap de Bonaesperança.
Ruta de l’Índia: l’expedició de Vasco da Gama va arribar a l’Índia l’any 1498, obrint el
camí cap a les Illes de les Espècies.

24. ELS GRANS DESCOBRIMENTS
· Aquestes grans expedicions foren possibles gràcies al progrés de la cartografia (portolans), a la
construcció de naus com la caravel·la i a una sèrie de descobriments com el timó, la brúixola i
l’astrolabi.

25. LA CARAVEL·LA
Projecte 3r Trimestre
INS MONTGRÒS
Sant Pere de Ribes

26. LA CARAVEL·LA
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg
que el de les naus i coques ; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra
vent.

27. LA CARAVEL·LA
D’origen portuguès (el nom té origen probablement en la càrava), primitivament tenia dos o tres
pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet. Al s XV els mateixos portuguesos, a
conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una
mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé
que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones; a la darreria del s
XV ja hi havia caravel·les de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i
altres vegades també al pal major. El model portuguès s’imposà a la resta de la península
Ibèrica, sobretot a Andalusia, on hom creà una mena de caravel·la intermèdia entre aquesta i la
nau, amb aparell rodó.

28. LA CARAVEL·LA

29. ELS POBLES PRECOLOMBINS
Projecte 3r trimestre
INS MONTGRÒS
Sant Pere de Ribes

30. ELS POBLES PRECOLOMBINS
· Quan Cristòfor Colom en nom del regne de Castella va arribar a Amèrica, aquelles terres no
estaven deshabitades. El continent americà està poblat des de fa més de 20000 anys. En arribar
els europeus hi habitaven diferents pobles i tribus amb diferents graus de desenvolupament
tècnic i social.
· Dels pobles que coneguem sota el nom de precolombins (pre vol dir anterior i colombins en
aquest cas fa referència a l’Almirall Colom), els tres més destacats son els maies, els inques i els
asteques.

31. ELS POBLES PRECOLOMBINS
· Els maies: vivien al sud de la Península del Yucatán en ciutats Estats (semblants a les polis
gregues). Conreaven blat de moro. Tenien coneixements d’astronomia i matemàtiques i havien
desenvolupat una escriptura jeroglífica.
· Els maies eren una societat amb una forta estratificació social, on la noblesa i el sacerdoci
ocupaven els estaments més elevats i vivien dels tributs pagats per les classes populars,
majoritàriament agricultores. També era una societat esclavista, essent aquests en la seva
majoria presoners de guerra (les ciutats - estat estaven en constant guerra entre elles),
delinqüents i orfes. La religió ocupava un paper central en la vida de les comunitats i el màxim
càrrec sacerdotal de cada ciutat tenia tanta o més importància que el seu equivalent nobiliari. Es
tractava d'una religió politeista.

32. ELS POBLES PRECOLOMBINS
· Els asteques: van desenvolupar un Imperi a les terres que avui en dia formen Mèxic.
L’emperador exercia el poder polític i religiós. Eren guerrers, van crear ciutats i vivien de
l’agricultura i el comerç. El seus temples tenien forma de piràmide esglaonada.
· Els emperadors asteques que dirigien l'exèrcit, havien fet grans conquestes sotmeten molts
pobles dels voltants a qui cobraven impostos.
L'imperi asteca va arribar a tenir entre 15 i 20 milions d'habitants.
Els guerrers, nobles i sacerdots, formaven el grup privilegiat de la societat que estava instaurada
de la següent manera:
TLATOANI: Era el monarca que s'elegia entre els germans o nebots del rei anterior.
NOBLES: Era la classe principal que ocupava els llocs importants de la milícia i l'administració
pública.
SACERDOTS: Classe molt respectada pels seus coneixements sobre religió, medecina,
astronomia i matemàtiques.
POCHTEQUES:Comerciants de gran poder econòmic i polític. També feien d'espies en els
mercats.
MACEHUALS: La classe més nombrosa i humil formada per camperols i artesans.
ESCLAUS: Feien els treballs més durs.

33. recreació de la capital asteca Tenochtitlan

34. calendari asteca
Huitzilopochtli i Tláloc
Déus de la guerra i de la pluja

35. ELS POBLES PRECOLOMBINS
Els inques: van crear un Imperi als altiplans dels Andes. L’emperador era considerat un déu (el
fill del Sol) i era anomenat Inca. Vivien de l’agricultura, i van construir ciutats i fortaleses de
pedra.
· L´idioma que parlaven els inques era el quítxua. No tenien escriptura. Tenien un sistema de
càlcul que es deia el quipu. Estava format per un cordó horitzontal del qual penjaven unes
petites cordes amb nusos de diferents mides. Segons la mida del nus volia dir una quantitat o
altre
· Entre els animals domesticats pels inques, destaquen la llama i l’alpaca.

36. recreació d’ofrena inca
Divinitat inca

37. ELS POBLES PRECOLOMBINS
· A banda d’aquestes tres grans civilitzacions trobem pobles nòmades i guerrers a les terres del
que avui en dia son els Estats Units, les cultures de la Pampa (a Xile i Argentina) o les tribus amb
un escàs de desenvolupament social i tècnic de l’Amazones o les Illes Caribenyes.
Moltes de les tribus que habitaven Amèrica abans de l’arribada dels
conqueridors europeus, han continuat vivint aïllades del contacte amb
l’home blanc, com els Yanomami