Presentació digital sobre les civilitzacions no europees a inicis de l'Edat Moderna, incloses dins del temari de ciències socials de 3r ESO.

1. EL MÓN MÉS ENLLÀ D’EUROPA
INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
CURS 17/18

2. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- XINA
- Al segle XV la gran part de la població xinesa es concentrava a les conques dels grans rius
Huang He i Iang-Tsé, assolint densitats de població força elevades.
- Les terres d’aquestes àrea, a l’est de la Xina actual, es caracteritzaven per una gran fertilitat i
es destinaven fonamental al conreu de l’arròs.

3. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- XINA
IMPERI XINÈS INICIS DE L’ERA MODERNA

4. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- XINA
- L’imperi xinès era un estat fortament jerarquitzat i centralitzat. L’emperador estava
considerat el Fill del Cel i tenia un poder gairebé absolut. El poder restava a les mans de la
dinastia Ming.
- Els funcionaris imperials controlaven els treballs agrícoles i les grans obres públiques,
fonamentades en la construcció de canals de rec i dics fluvials.
Diferents escenes de la cort xinesa i de la tasca dels funcionaris imperials

5. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- XINA
- A inicis del segle XV, Xina va encetar una política d’expansió marítima, arribant al sud d’Àfrica.
Van arribar a ser la primera potència marítima del món, tanmateix l’alt preu de mantenir la flota
va fer que abandonaren aquesta política expansiva.

6. - A mitjans del segle XV, cau en desús el paper moneda, a causa dels problemes d'inflació que
generava, i es comença a utilitzar la plata.
- Malgrat que la dinastia Ming havia prohibit el comerç amb els estrangers, l'escassetat
d'argent a la Xina fa que sorgeixin nombrosos contactes comercials amb el Japó i, més
endavant, amb els portuguesos, que s'estableixen a Macau des de mitjans del segle XVI, i
amb els espanyols, que transportaven plata d'Amèrica a les Filipines.
1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- XINA
Mapa de la Xina fet pels cartògrafs de la Monarquia Hispànica

7. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- ÍNDIA
- L’Índia no era pas un estat unificat, sinó un territori fragmentat en diversos sultanats,
imperis i ciutats-estat.
- Fins a inicis del segle XVI hi havia dues potències dominants, al nord del subcontinent el
Sultanat de Delhi; al sud, l’Imperi Vijayanagara.

8. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- ÍNDIA
- A les planes fluvials es va desenvolupar una rica agricultura, fonamentada en el blat, l’arròs i
la canya de sucre, que permetia mantenir una elevada població (la densitat de població a les
valls fluvials de la Xina o l’Índia, era molt superior a les d’Europa).
Canya de sucre i arròs, dos dels cultius principals de l’Índia

9. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- ÍNDIA
- El comerç estava centrat en l’exportació de safrà, seda, pedres precioses, ivori i joies. Aquests
productes arribaven fins al món islàmic i Europa mitjançant les rutes comercials que travessaven
els continents.
Rutes comercials entre l’Índia i Xina i Europa

10. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- ÍNDIA
- La societat hindú es dividia en castes: sacerdots, guerrers, comerciants, camperols i els
«intocables».

11. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- ÍNDIA
- A l’Índia a l’edat Moderna, junt a les religions tradicionals de la regió, el budisme i l’hinduisme,
es va afegir l’islamisme, que es va difondre ràpidament pel nord-oest del subcontinent.
Escultura en honor a Shiva, un dels tres
déus més poderosos de l’hinduisme
Escultura en honor a Buda

12. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- JAPÓ
- El Japó va esdevenir un estat unificat al segle XII, sota un règim militar, al cap del qual es
trobava el shogun, que malgrat estar teòricament per sota de l’emperador, era qui reunia el
poder efectiu.
Ashikaga Yoshimasa, shogun al segle XV
El poder dels shogun era tal, que els primers europeus
que van arribar el consideraven un rei i ometien
l’existència de l’emperador

13. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- JAPÓ
- L’estructura social del Japó era de caire feudal, dominat per la casta militar (els samurais) i on
la població agrícola rendia vassallatge als senyors (dàimios).
Kuge
Emperador i família
Buke
Aristocràcia militar
Shogun
Dàimios
Samurai
Ronin
Bonge
Grangers i pagesos
Artesans
Oficis d’entreteniment
Mercaders
Nanbanjin  estrangers
Hinin  no persones [carnissers, treballadors del cuir,
enterradors, ninja...] qualsevol professió considerada bruta
CLERGAT
Es troben fora de
l’escala social, tot i que
d’estar-hi, serien
semblants als buke.
Eren vist com a iguals
per totes les classes.

14. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- ELS MONGOLS
- La zona de les estepes asiàtiques era dominada per les tribus de pastors mongols que es
desplaçaven periòdicament, atacant a les civilitzacions urbanes frontereres.
- Els mongols, eren un poble nòmada, amb excel·lents genets i arquers.
La ramaderia nòmada continua sent
avui en dia la principal forma de viure
dels mongols.
Arquers mongols actuals

15. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- ELS MONGOLS
- Els mongols, algunes vegades, van arribar a formar confederacions tribals, sota el
comandament d’un khan (cabdill militar).
- El primer Imperi Mongol, sota el lideratge de Genguis Khan, va esdevenir en l’imperi contigu
més extens i poblat de la història.
IMPERI MONGOL XIII

16. 1. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS ASIÀTIQUES
- ELS MONGOLS
- El gran Imperi de Genguis Khan no va sobreviure al seu fundador, i els mongols començaren
a lluitar entre ells pels botins. El poble mongol, envoltat de grans civilitzacions urbanes, va
entrar en decadència.
- L’últim gran khan fou Tamerlan, a finals del segle XIV i començaments del XV. Tanmateix, no
va poder unificar a tots els mongols i, malgrat els seus èxits inicials, no va derrotar ni als
otomans ni al sultanat de Delhi.

17. 2. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS AFRICANES
- L’ÀFICA MUSULMANA
- Els àrabs, en la seva expansió, van controlar la franja nord de l’Àfrica, que va restar sota el
control dels califes abbàssides fins que aquest es va disgregar i va sorgir el Soldanat del Caire, a
l’actual Egipte que perdurà fins la invasió otomana, metre que a la resta de territoris nord-
africans aparegueren noves entitats polítiques.
El nord d’Àfrica durant el califat abbàssida i després del seva desintegració

18. 2. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS AFRICANES
- L’ÀFICA MUSULMANA
- Des del segle XV, arran de l’expulsió dels musulmans dels regnes peninsulars, els països del
Magreb esdevingueren en zones d’expansió per Portugal i la Monarquia Hispànica. Així doncs,
en 1412 Portugal va conquerir Ceuta, mentre que la Monarquia Hispànica va controlar una sèrie
de ports al llarg de la costa com els de Melilla, Orà i Tunísia, entre d’altres.
“Places fortes” de la Monarquia Hispànica al nord d’Àfrica

19. 2. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS AFRICANES
- ELS ESTATS SUDÀNICS.
- Estaven situats a l’Àfrica subsahariana i es caracteritzaven per tenir un sistema polític
centralitzat en el quals els reis eren considerats com a divinitats, així com per la submissió
dels regnes satèl·lits, els quals havien de pagar un tributs.
- Al segle XI aquests regnes es van cohesionar i van adoptar l’Islam com a religió.
A l’Edat Moderna s’inicia l’ocupació europea de l’Àfrica,
encara que basada en la creació d’enclaus comercials, no
en l’ocupació directa del territori com succeirà al segle XIX

20. 2. LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS AFRICANES
- ELS ESTATS SUDÀNICS.
- Malgrat el seu caire agrari, el comerç d’or, d’ivori i esclaus, va propiciar la formació
d’aristocràcies a la regió del Sahel. Des del nuclis urbans es duia a terme un intens comerç
amb l’Índic i el nord del continent.
- Destaquen entre d’altres l’Imperi de Ghana, l’Imperi de Mali, l’Imperi Songhay, l’Imperi
Kanem-Bornu o l’imperi Wadai.
Imperi de Kanem-Bornu