Downloaded 13 times
Uploaded byprofessor_errant
El sector primari
Presentació digital sobre les activitats econòmiques del sector primari adquada al currículum oficial de geografia de 2n Batxillerat a Catalunya
More Related Content
El sector primari
- 1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES ELSECTOR PRIMARI INS Bellvitge L’Hospitalet del Llobregat GEOGRAFIA 2n BATX Professor: Jose M. Antón
- 2. I. EL SECTORPRIMARI. AGRICULTURA I RAMADERIA 1. LA REVOLUCIÓ VERDA Aquest procés va encetar-se després de la II Guerra Mundial, i va tenir una gran importància a partir de la dècada dels 60. Fonamentat en la selecció de llavors, la modificació genètica i la tecnificació agrària, va assolir una gran importància, especialment als pisos del Tercer Món.
- 3. 1. LA REVOLUCIÓVERDA - Modificació de llavors per l'obtenció de varietats de cereals altament productives - Ús generalitzat dels adobs químics i pesticides - Mecanització - Especialització
- 4. 1. LA REVOLUCIÓVERDA
- 5. 2. LA PRODUCCIÓAGRÍCOLA Es produeix una especialització agrícola de les diverses zones geogràfiques Desenvolupament tecnològic EI creixement de la superfície de regadiu TRETS PRINCIPALS AL MÓN
- 6. 2. LA PRODUCCIÓAGRÍCOLA PAÏSOS DESENVOLUPATS AGRICULTURA DE MERCAT La producció està orientada a la comercialització basa en un aprofitament de la terra per obtenir una elevada producció una elevada mecanització la mà d'obra utilitzada és escassa s'utilitzen fertilitzants artificials i pesticides les parcel·les tendeixen a tenir formes regulars concentració de la propietat genera impactes ambientals
- 7. 2. LA PRODUCCIÓAGRÍCOLA PAÏSOS DESENVOLUPATS INTENSIVA -s'efectua en una superfície de terreny molt limitada -gran inversió de capital -mà d'obra abundant -rendiments molt elevats -greus impactes ambientals -Policonreu -productes agrícoles: fruita i verdura -productes ramaders: boví, porquí i avicultura EXTENSIVA -grans extensions de terreny -escassa mà d'obra -elevada mecanització -baixa inversió de capital -baix rendiment -escassos impactes ambientals -monocultiu -productes agrícoles: vinya, cereals, oliveres -productes ramaders: vedells i ovelles
- 8. 2. LA PRODUCCIÓAGRÍCOLA PAÏSOS DESENVOLUPATS AGRICULTURA I RAMADERIA INTENSIVA
- 9. 2. LA PRODUCCIÓAGRÍCOLA PAÏSOS DESENVOLUPATS AGRICULTURA I RAMADERIA EXTENSIVA
- 10. 2. LA PRODUCCIÓAGRÍCOLA PAÏSOS DESENVOLUPATS La població agrícola - El percentatge de població dedicada a l'agricultura i la ramaderia als països desenvolupats és molt baix
- 11. 2. LA PRODUCCIÓAGRÍCOLA PAÏSOS DESENVOLUPATS La població agrícola entorn al 20% de la població activa treballa en activitats relacionades amb el camp: -Indústria agroalimentària -Indústria agroquímica -Indústria agromecànica
- 12. 2. LA PRODUCCIÓAGRÍCOLA PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA La producció està orientada a l’autoconsum una escassa mecanització la mà d'obra utilitzada és escassa únicament adobs naturals les parcel·les tendeixen a tenir formes irregulars agricultura poc especialitzada absència d’impactes ambientals treball familiar
- 13. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS ITINERANT PERCREMACIÓ -els camps s'obtenen cremant els boscos -la cendra serveix d'adob -camps són productius tres o quatre anys -és una agricultura intensiva EXTENSIVA DE SECÀ -l'associació de les activitats agrícoles i ramaderes -rotació pastura – cacau – mill 2. LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA IRRIGADA DE L’ARRÒS -es localitza a les zones de planeta afectades pel Monsó (pluges abundants i hiverns càlids), al SE asiàtic -agricultura intensiva -requereix abundant mà d’obra La RAMADERIA TRADICIONAL complementa les tasques agrícoles. Únicament a les zones seques, trobarem ramaderia de SUBSISTÈNCIA (nòmada)
- 14. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS 2. LAPRODUCCIÓ AGRÍCOLA ITINERANT PER CREMACIÓ IRRIGADA DE L’ARRÒS EXTENSIVA DE SECÀ
- 15. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS 2. LAPRODUCCIÓ AGRÍCOLA La ramaderia complementa l’agricultura produint adobs i treballant els camps A alguns indrets del planeta, com el Kurdistan, encara es pràctica la ramaderia nòmada
- 16. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS LES PLANTACIONS(Agricultura de mercat) 2. LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA agricultura comercial especulativa planta del cacau, un dels productes de plantació més característics
- 17. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS LES PLANTACIONS(Agricultura de mercat) 2. LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA
- 18. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS LES PLANTACIONS(Agricultura de mercat) 2. LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA Grans explotacions grans produccions una alta mecanització la mà d'obra utilitzada és abundant i barata
- 19. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS LES PLANTACIONS(Agricultura de mercat) 2. LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA L’agricultura de plantació és conseqüència directa del imperialisme i del neoimperialisme dels països occidentals als segles XIX i XX La independència política no va trencar els lligams econòmics i la supeditació de la colònia a l’economia metropolitana.
- 20. 3. L’IMPACTE DEL’AGRICULTURA I LA RAMADERIA SOBRE EL MEDI Contaminació del sòl Contaminació de les aigües superficials i dels aqüífers - Altres impactes que pot ocasionar l’activitat ramadera i agrícola al medi son: la sobreexplotació de l'aigua, la sobreexplotació del sòl, la sobreexplotació dels boscos, i als entorns rurals la pèrdua de paisatges i de la biodiversitat
- 21. 3. L’IMPACTE DEL’AGRICULTURA I LA RAMADERIA SOBRE EL MEDI - La demanda de productes agrícoles ja supera la capacitat de càrrega dels ecosistemes locals - PAÏSOS OCCIDENTALS AGRICULTURA SOSTENIBLE -pràctiques agrícoles respectuoses amb ell medi natural i amb els consumidors -aprofita al màxim els recursos naturals - evita l'ús de fertilitzants i pesticides que contaminen el sòl -intenta combinar de manera equilibrada la tecnologia, el benefici econòmic i el respecte pel medi ambient -objectiu satisfer les necessitats creixents d'una població mundial en desenvolupament
- 23. AGRICULTURA SOSTENIBLE 3. L’IMPACTEDE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA SOBRE EL MEDI - PAÏSOS OCCIDENTALS - l’agricultura de proximitat - Agricultura temporada - les cooperatives de consum dels països occidentals
- 24. 4. ELS PROBLEMESDEL SECTOR PRIMARI ALS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS POBLACIÓ DES DE DÈCADA 50 PRESSIÓ SOBRE ELS RECURSOS SECTOR PRIMARI CRISIS I CONTRADICCIONS - Les plantacions destinades al mercat ha suposat la pèrdua de terres a les comunitats rurals - S’ha generat un excedent de mà d’obra que permet que les multinacionals paguin salaris de subsistència - Èxode rural i moviments migratoris mundials agricultura itinerant que crema progressivament els boscos tropicals que genera la sobreexplotació dels sòls i que contribueix al canvi climàtic sequeres perllongades i inundacions torrencials
- 25. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA - Predomini de l'agricultura de mercat - Elevada mecanització de les tasques agrícoles i aplicació de tècniques d'enginyeria genètica, biològica i química CULTIUS HIDROPÒNICS CULTIUS SOTA PLÀSTICS HIVERNACLES altres tècniques més tradicionals com les d'arenament i la introducció de nous adobs químics i fertilitzants així com productes fitosanitaris per tractar les malalties i plagues 5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA
- 26. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA - La intensa mecanització de les activitats agràries explica el contrast que es pot veure per exemple a Catalunya on, tot i que només un 2% de la població activa es dedica a les activitats agrícoles, més del 30% del territori està ocupat per conreus. 5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA
- 27. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA - Els darrers anys hi ha hagut una progressiva disminució de la superfície agrària, ja que aquesta ha estat destinada a altres usos, especialment a les àrees pròximes a les ciutats, i a que el bosc ha guanyat terreny degut a l’abandonament de molts explotacions rurals. - A més, s’ha produït un retrocés de la superfície dedicada al secà mentre que la superfície de regadiu ha augmentat. 5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA
- 28. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA - L’agricultura espanyola s’ha especialitzat en aquells productes amb més demanda i rendibilitat. - El sector primari és, essencialment, un sector envellit i que progressivament s’ha convertit en assalariat i dinàmic. 5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA
- 29. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA - L’agricultura ha sofert un procés de concentració de la propietat, disminuint les petites explotacions a l’hora que el número total d’explotacions es redueix. - La major part de les explotacions agràries es s’exploten sota el règim de propietat. 5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA
- 30. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA - Impulsades per les subvencions i ajudes europees, a Espanya s’introdueixen cada vegada més les pràctiques agrícoles sostenibles i l’agricultura ecològica. 5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA
- 31. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA - El pes de la ramaderia ha augmentat fins a produir un 40% del total de la producció agrària final degut a la progressiva interrelació entre les activitats agro-ramaderes i la indústria alimentària. 5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA
- 32. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA Ramaderia industrial i intensiva, desvinculada del medi, en la que predomina la ramaderia bovina, la porcina i l'aviària en règim d'estabulació. En la seva localització hi influeixen la proximitat als consumidors i les estratègies de les multinacionals Ramaderia extensiva que manté una relació amb el medi.
- 33. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.2 FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA Factors Biogreogràfics altitud clima relleu sòl disponibilitat d'aigua les millors condicions per a l'agricultura es donen al voltant dels 200m d'altitud Les temperatures, les precipitacions i el vent determinen el tipus de cultius que poden créixer l'agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de les valls més amples textura acidesa que condiciona la fertilitat contingut de nutrients porositat mitjana que permeti el pas de l'aigua Segons la disponibilitat de l'aigua, els conreus poden ser de secà o de regadiu
- 34. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.2 FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA - Altres factors - La mida - Els latifundis són explotacions de grans dimensions (més de 50 ha), on es practica una agricultura extensiva. A Espanya predominen a Andalusia, Extremadura, Aragó i Castella. Es dediquen a les pastures i als conreus de secà
- 35. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.2 FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA - Altres factors - La mida - Els minifundis són explotacions de petites dimensions (menys de 10 ha). Es localitzen a Galícia, a la Submeseta nord i a València. Actualment els de llevant són rendibles i es dediquen al regadiu i a una agricultura intensiva i molt científica.
- 36. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.2 FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA - Altres factors - La mida - Explotacions mitjanes, entre 10 ha i 50 ha. A Espanya aquestes propietats han augmentat ja que els organismes competents de la UE han fomentat la pràctic d'una agricultura intensiva per obtenir més productes i per tant molts beneficis.
- 37. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.2 FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA - Altres factors - El règim de tinença de la terra Propietat: quan les terres són explotades directament pels seus propietaris Arrendament: quan el propietari cedeix la terra a un pagès a canvi que aquest li pagui una quantitat de diners Parceria: és quan el pagès paga al propietari una part proporcional de la producció agrícola obtinguda Usdefruit: que és el dret d'aprofitar els fruits d'una cosa que es propietat d'una altra persona Altres terres que són propietat del Patrimoni Forestal de l'Estat o d'altres entitats públiques (municipis...)
- 38. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.2 FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA - Altres factors - La varietat dels productes Policonreu l'espai agrari està dividit en moltes parcel·les, on es conreen espècies diferents. Monoconreu l'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte (cereals, oliveres...)
- 39. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.3 L’AGRICULTURA A CATALUNYA - Mateixes característiques que a Espanya percentatge en el PIB més petit i el que ocupa menys població activa major part de les explotacions són de mida petita o mitjana sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes
- 41. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.4 LA POBLACIÓ AGRÀRIA - La població agrària ha anat disminuint progressivament a causa de: mecanització dels treballs especialització baixa rendibilitat ha augmentat la demanda de treballadors eventuals que fan feines de temporada. mà d'obra immigrant
- 42. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.4 LA POBLACIÓ AGRÀRIA POBLACIÓ RURAL POBLACIÓ AGRARIA persones que encara que vivien en zones rurals treballen en el sector secundari o terciari la població agrària és aquella que treballa en el sector primari
- 43. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.5 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) Objectius de la PAC Augmentar la productivitat i desenvolupar la indústria agroalimentària Assegurar unes rendes suficients Garantir l'aprovisionament Assegurar preus raonables Estabilitzar els mercats Millorar el medi ambient
- 44. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.5 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) Ajudes directes rebudes de la PAC per CCAA (any 2014)
- 45. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.5 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) PAC Reformes 2013 les pràctiques sostenibles la investigació i divulgació dels coneixements un nou sistema d’ajudes als agricultors augmentar el poder dels agricultors en el procés agroindustrial
- 46. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.5 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) PAC – CONTROVÈRSIES - Els grans propietaris reben la major part les subvencions europees - Espanya el 16% dels propietaris 75% de les subvencions - Política comuna amb els fons més alt dels pressupostos (40%) - Es subvencionen diferents productes segons el país - Impedeix el lliure mercat
- 47. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.5 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) Beneficiaris de la PAC a Espanya Grupo Noga 8,2 milions € Família Mora-Figueroa Domecq 4 milions € Ebro Foods 3 milions € Casa de Alba 3 milions € Syral 3,7 milions € Azucarera Ebro 1,7 milions € Juliano Bonny 4 milions € Bonnysa 5,6 milions € Zumavesa 6 milions € J. Garcia Carrión 5 milions € Freixenet 2 milions € Codorniu 1,5 milions € Mercadona 2,5 milions € Leche Pascual 0,6 milions €
- 48. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.5 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC)
- 49. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.5 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) Fons de la PAC destinats a cada país (2014 – 2020)
- 50. EL PAISATGE AGRARI FACTORS CLIMA -humitat -estacions - hores insolació … RELLEU -distribució i forma parcel·les E L E M E N T S Àrees productores: - tipus de cobertura vegetal - mida i tipus d’explotació - tipus de ramaderia Humans: - fisonomia de l’hàbitat - disposició - vies de comunicació - Paisatges agraris a Espanya: atlàntic mediterrani interior muntanya canari 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 51. ATLÀNTIC INTERIOR M EDITERRANI CANARI 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 52. EL PAISATGE AGRARIATLÀNTIC CLIMA OCEÀNIC presència de prats boscos caducifolis AGRICULTURA conreu dedicat al farratge presència de prats pel ramat pomeres per elaborar sidra interior de Galícia policonreu tradicional minifundis ( concentració parcel·lària) RAMADERIA cria de bestiar boví introducció noves races objectius: producció de llet (Euskadi, Astúries i Cantàbria) i de carn a Galícia explotacions familiars POBLAMENT DISPERS CASERIES RELLEU accidentat 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 53. PAISATGE DE MINIFUNDIATLÀNTIC 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 54. EL PAISATGE AGRARIMEDITERRANI RELLEU accidentat, però amb presència de valls sedimentàries i planes litorals. CLIMA MEDITERRANI precipitacions escasses estius calorosos (sequera) Agricultura de Secà: TRIOLOGIA MEDITERRÀNEA cereals, vinya i olivera Latifundis (Andalusia) i explotacions familiars 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 55. temperatures més suausi sols més fèrtils Agricultura de regadiu Tecnificació (hivernacles, selecció de planters, reg per degoteig i ús de fitosanitaris) Planes litorals: explotacions intensivesRAMADERIA Ovina i caprina Extensiva a zones de secà Bovina i porcina Intensiva: proveir ciutats POBLAMENT CONCENTRAT majoritàriament 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 56. PAISATGE MEDITERRANI: HORTADE VALÈNCIA EXPLOTACIÓ INTENSIVA DE REGADIU 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 57. EL PAISATGE AGRARID’INTERIOR RELLEU predominen les zones planes amb una altitud elevada a la Meseta CLIMA CONTINENTAL hiverns freds (glaçades) estius calorosos manca de precipitacions limita tipus d’agricultura i el creixement dels boscos Paisatge típic: devesa AGRICULTURA Rotació de conreus (i guaret) Biennal o triennal Aliments pel bestiar (ordí) Mecanització Adobs han reduit el guaret Latifundis predominen Explotacions hortofrutícoles a les vores dels rius. 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 58. BESTIAR OVI D’ARAGÓ RAMADERIA Ovina Pratsmuntanyosos (Meseta i Aragó) Bovina, porcina i avicultura Extensiva i industrial Proximitats nuclis urbans POBLAMENT: DISPERS I ESCÀS. Èxode rural elevat Habitat: petits nuclis rurals o ciutats agropecuàries GRANJA DE POLLASTRES 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 59. PAISATGE TÍPIC DELA MESETA CASTELLANA 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 60. EL PAISATGE AGRARIDE MUNTANYA RELLEU escarpats CLIMA fred (neu), contrastos vessants sud i nord Activitats agropecuàries i silvícoles Ús escalonat del terreny Nord: pastura, horts i conreus a les valls, boscos als vessants i prats d’altura Sud: conreus escalonats fins els 2000 m a la part del solell. Vessants baixos estan treballats en feixes (abandonats) Petites propietats a les valls Forestals comunals Explotació forestal Aprofitament del faig i el castanyer (creixement lent) Introducció del pi i eucaliptus (industria paperera) Ramaderia Bovina i ovina Bovina transhumància local Extensiva Conversió de boscos en pastures POBLAMENT escàs i concentrat a petits nuclis a les valls. Impacte del turisme als paisatges 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.5 ELS PAISATGES AGRARIS
- 61. EL PAISATGE DEMUNTANYA 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 62. EL PAISATGE AGRARIDE LES CANÀRIES Factors físics Sòls volcànics Relleu escarpat Clima subtropical Pluviositat escassa Ús arenats artificials per conservar humitat Sistemes agrícoles i ramaders -El plàtan (Tenerife, La Palma) - tomàquet (GC, T., Fuerteventura) -Patata (Tenerife i GC) -Conreus sota plàstic –> hortalisses d’exportació - Caprí i oví augmenten -Boví i porcí en recessió Estructura agrària Tipologia propietat variada Economia subsistència interior: petita Costa: agr. exportació : grans propietats Explotació forestal Superfície forestal protegida Pi canari i la laurisilva POBLACIÓ: agrària en retrocés i pastoreig envellida. Habitat rural: Concentrat 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 63. PAISATGE AGRARI CANARI:PLANTACIÓ DE PLÀTANS 5. L’AGRICULTURA A ESPANYA 5.6 ELS PAISATGES AGRARIS
- 64. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.7 ELS PAISATGES AGRARIS DE CATALUNYA
- 65. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.7 ELS PAISATGES AGRARIS DE CATALUNYA AGRICULTURA DE SECÀ àrees central i nord de la Depressió Central S'alternen els cereals i les granges bestiar porcí de tipus intensiu estabulada Vinya i fruiters de secà Cereals de secà la Depressió Prelitoral els fruiters de secà les Garrigues (oliveres), el Baix Camp i la Ribera d'Ebre (avellaners) vinya L'Alt i el Baix Penedès, el Priorat, la Terra Alta i la Conca de Barberà
- 66. 5. L’AGRICULTURA AESPANYA 5.7 ELS PAISATGES AGRARIS DE CATALUNYA AGRICULTURA DE REGADIU Arròs - Delta de l’EbreCereals de regadiu Arbres fruiters Segrià i el Pla d'Urgell - poma, pera i préssec Alt i Baix Empordà i Gironès - cultiu de poma Hortalisses Baix Llobregat, Baix Ebre, Montsià i Maresme
- 67. 6. LA PESCA -La pesca provinent d'aigües continentals suposa un 14% del total i la pesca provinent d'aigües marines un 86% - Els peixos més capturats a nivell mundial són: bacallà, sardina, areng, tonyina, anxova i lluç. 6.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA AL MÓN
- 68. 6. LA PESCA 6.1CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA AL MÓN Utilitats de la pesca Alimentar Pinso Fertilitzants Margarines i olis
- 69. 6. LA PESCA 6.1CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA AL MÓN Estadístiques de la FAO sobre producció i utilització de la pesca al món
- 70. 6. LA PESCA 6.2DISTRIBUCIÓDELS RECURSOS I PRINCIPALS ZONES PESQUERES - Distribució - Els caladors es troben en les aigües poc profundes, condicions de tº òptimes per altres concentracions plàncton
- 71. 6. LA PESCA 6.2DISTRIBUCIÓDELS RECURSOS I PRINCIPALS ZONES PESQUERES
- 72. 6. LA PESCA 6.3TIPUS DE PESCA LA PESCA TRADICIONAL autoconsum espècies molt apreciades en gastronomia prop de la costa petits vaixells amb xarxes artesanes o esquers
- 73. 6. LA PESCA 6.3TIPUS DE PESCA LA PESCA INDUSTRIAL mercat costanera d’altura - Es pràctica prop de la línia de costa - Desembarquen les captures a la llotja. - Es tracta d'una producció orientada als mercats locals - Es pràctica lluny de la línia de costa. - La realitzen els grans vaixells d'abastament ben equipats. - S'estan setmanes o mesos a alta mar. - Es tracta d'una producció orientada als mercats nacionals o globals destinats a la conserva, congelació i producció de derivats del peix
- 74. 6. LA PESCA 6.3TIPUS DE PESCA
- 75. 6. LA PESCA 6.3TIPUS DE PESCA
- 76. 6. LA PESCA 6.4SISTEMES DE PESCA Pesca amb estris Xarxes passives Xarxes a la deriva o d'arrossegament Altres varietats
- 78. 6. LA PESCA 6.4ELS PROBLEMES DE LA PESCA - Causes de l'exhauriment SOBREPESCA Es considera que el rendiment òptim d'una pesqueria s'assoleix quan la població de l'espècie explotada es manté entre el 60% i el 70%. explotacions improcedents sistemes de pesca poc apropiats
- 81. 6. LA PESCA 6.4ELS PROBLEMES DE LA PESCA - Contaminació de les aigües
- 82. 6. LA PESCA 6.4ELS PROBLEMES DE LA PESCA - Ampliació de les aigües jurisdiccionals
- 83. 6. LA PESCA 6.5SOLUCIONS ALS PROBLEMES DE LA PESCA - AQUÏCULTURA
- 84. - Les piscifactorieshan de ser zones marines riques en plàncton i d'aigües tranquil·les 6. LA PESCA 6.5 SOLUCIONS ALS PROBLEMES DE LA PESCA - AQUÏCULTURA
- 85. 6. LA PESCA 6.5SOLUCIONS ALS PROBLEMES DE LA PESCA - PRÀCTIQUES DE PREVENCIÓ - Control de sistemes de pesca - Establiment de quotes de pesca - Reglamentació de les mides de les xarxes - Establiments de vedes - Declaració d'espècies marines protegides - Campanyes publicitàries i de conscienciació ciutadana
- 86. 6. LA PESCA -La pesca és una activitat molt important a Espanya, és la primera potència pesquera dins de la UE i una de les principals del món al costat del Japó, Rússia i els EEUU. -A Espanya es consumeix una gran quantitat de peix (més del doble que la mitjana de països de la UE) i es desenvolupa una important indústria conservera. 6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA
- 87. - Les plataformescontinentals espanyoles no són gaire aptes per pescar-hi: - La plataforma de la costa cantàbrica i gallega que és on hi ha més pesca està sobreexplotada - La plataforma del Golf de Cadis, és més extensa però està limitada per les aigües territorials del Marroc. - La plataforma de la costa mediterrània està sobreexplotada i, a més l’aigua és massa salada i massa càlida, hi ha menys fitoplàncton i les marees són gairebé inexistents. 6. LA PESCA 6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA
- 88. - Tenint encompte aquesta situació la flota pesquera espanyola ha hagut de buscar caladors rics en pesca en altres llocs: - Al mar del Nord hi fan feina les flotes d’altura del Cantàbric i de Galícia, però la UE ha establert quotes de captures i temporades de veda. - A les aigües de Terranova, però el Canadà ha imposat restriccions. - A la costa oriental de les Canàries, a l’anomenat banc saharià, però hi ha conflictes amb els països africans limítrofs, i per això s’han hagut de signar acords amb el Marroc, el Senegal i Mauritània. - A llocs més llunyans com el canal de Moçambic, les costes de Somàlia i les aigües de l’Altàntic de l’Amèrica Llatina. 6. LA PESCA 6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA
- 89. - L’aqüicultura -Pretén satisferla demanda de peix i marisc. -Espanya compta amb els requisits idonis per la instal·lació de piscifactories: - Un clima favorable - Molts quilòmetres de litoral on instal·lar-les - Un nivell tecnològic alt que facilita la manipulació i comercialització de les espècies - La fabricació de pinsos per aquestes espècies cultivades. - La major part de les piscifactories es trobem localitzades a Galícia, en segon lloc a Cadis i en tercer lloc a la costa Mediterrània. - La major part de les piscifactories d’aigua dolça estan especialitzades en truites i les d’aigua salada en mol·luscos. 6. LA PESCA 6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA
- 90. 6. LA PESCA -L’aqüicultura 6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA
- 91. - Menys del’1% de la població activa es dedica a la pesca en España. - Actualment s’està produint un descens en les persones ocupades en aquest sector degut a: - La crisi de la pesca artesanal i costanera. - La retallada en el nombre de llicències per pescar en aigües comunitàries i de tercers països. - La tecnificació de la flota pesquera - Malgrat tot la quantitat de pesca desembarcada es manté més o menys constant 6. LA PESCA - El sector pesquer 6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA
- 92. ÀREES PESQUERES ESPANYOLES 1.La regió del Nord-Oest. Inclou totes les costes de Galícia. Es la regió més important tant pel volum de pesca desembarcada com pel seu valor. El port de Vigo és el primer d’Espanya i hi té una part important de la flota congeladora i bacallanera. Al seu entorn hi ha les drassanes principals dels vaixells de pesca, una bona part de la indústria conservera i moltes empreses pesqueres i distribuïdores. 2. La regió Cantàbrica . S’estén del riu Eo fins al Bidasoa. És la segona pel que fa a tones de pesca desembarcades. Els ports de Pasaia, Ondarroa, Bermeo, Sant Sebastià i Gijón serveixen de base de molts vaixells que pesquen en aigües comunitàries. 3. La regió Mediterrània. Hi ha ports pesquers poc actius. No reben gaire pesca i l’han d’importar, sobretot a l’època turística. (Inclou les àrees de Tramuntana, Llevant, Sud Mediterrània i Balears) 4. La regió Sud-Atlàntica. S’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción i comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires on desembarquen espècies de gran valor econòmic com escamarlans, llagostins i gambes procedents de les costes africanes. 5. La regió Canària. Els seus vaixells practiquen la pesca d’altura a les costes africanes però tenen importants problemes amb el banc saharià. Els ports més importants són el de Las Palmas i el d’Arrecife. 6. LA PESCA 6.7 ÀREES PESQUERES ESPANYOLES
- 93. 6. LA PESCA 6.7LES ZONES PESQUERES ESPANYOLES
- 94. 6. LA PESCA 6.8CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A CATALUNYA - Representa el 0,25% del PIB de Catalunya contaminació i sobreexplotació de les aigües de la Mar Mediterrànea població de peixos és baixa a causa de l'elevada temperatura mitjana de la mar Mediterrània, l'elevada salinitat i el fet que hi ha menys fitoplàncton per alimentar els peixos intensa urbanització del litoral sobrepesca
- 95. 6. LA PESCA 6.8ÀREES PESQUERES A CATALUNYA - La costa tarragonina i les terres de l'Ebre que inclou: Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i l'Ametlla de Mar - Les comarques gironines de la Selva i l'Alt i El Baix Empordà que inclou: Blanes, Palamós Roses. - El litoral central que inclou: Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Arenys de Mar.
- 96. 6. LA PESCA 6.8ÀREES PESQUERES A CATALUNYA
- 97. SILVICULTURA Explotació dels recursosque ofereixen els boscos -Superfície forestal d’Espanya 26,3 mil. Hec. - Boscos 29% de la superfície - Catalunya 838.663 hec. Acció antròpica introducció de noves espècies (pi i eucaliptus) Bosc en expansió abandonament dels camps de conreu Problemes dels boscos INCENDIS, TALA INCONTROLADA 7. LA SILVICULTURA
- 98. Cicle de lasilviculturaCicle de la silvicultura 7. LA SILVICULTURA
- 99. 2/3 dels boscosa Espanya son de propietat privada 1/3 pertanyen als municipis La resta, a les comunitats autònomes. El 25% dels boscos son espais protegits. La principal funció dels boscos és protegir vers l’erosió i la desertificació, a més de regular el cicle hidrològic. El 12% dels boscos son explotats per obtenir fusta. 7. LA SILVICULTURA
- 100.
- 101.