Tema 11

1. TEMA 11
LA MONARQUIA HISPÀNICA:
EXPANSIÓ I CRISI

2. EIX CRONOLÒGIC REIS CATÒLICS-FELIP V
Carles I

3. ELS TRASTÀMARA AL SEGLE XV

4. EXPANSIÓ TERRITORIAL

5. POLÍTICA D’ALIANCES MATRIMONIALS DELS REIS CATÒLICS
(1474-1516)
Els fills/es dels Reis catòlics van ser aquests:
• Isabel d'Aragó (1470-1498), primera esposa de Manel I de
Portugal.
• Joan d'Aragó (1478-1497), casat amb Margarida d'Àustria i
mort prematurament.
• Joana I de Castella (1479-1555), es va casar amb Felip el
Bell hereu de la casa de Borgonya i de la corona
austríaca, reina de Castella.
• Maria d'Aragó i de Castella (1482-1517), segona esposa
de Manel I de Portugal, el seu cunyat.
• Caterina d'Aragó, que va casar primer amb el príncep Artur
de Gal·les, i després de la prematura mort d'aquest, amb el
seu germà, Enric VIII d'Anglaterra.

6. Herència de Carles I
• Herència Castellana: corona de Castella, illes
Canàries, possessions d’Àfrica, possessions
americanes.
• Herència aragonesa: corona d’Aragó més les
seves possessions Nàpols, Sardenya i Sicília.
• Herència Borgonya: Flandes, Franc Comtat,
Charolais.
• Herència austríaca: Bohèmia, Àustria i el
Sacro Imperi Germànic

7. HERÈNCIA DE CARLES I

8. 2. L’IMPERI HISPÀNIC: FELIP II
- Felip II, després de la mort sense fills del rei portuguès , va annexionar el regne de Portugal als
seus dominis, conformant un vast imperi, en el qual, segons el propi monarca “mai es posava el
sol”.

9. 2. L’IMPERI HISPÀNIC: FELIP II
- El rei Felip II, com el seu pare, va lluitar contra els protestants i va fomentar les accions del
tribunal de la Inquisició, establint-la també a les possessions americanes de la corona,
perseguint als tots els sospitosos d'heretgia, especialment als conversos. La religió catòlica va
esdevenir en un símbol d’identitat de la Monarquia i l’Imperi.
El Tribunal de la Inquisició fou emprat pel
rei Felip II contra la dissidència religiosa
interna.
Felip II fou rei amb fortes
conviccions religioses

10. 2. L’IMPERI HISPÀNIC: FELIP II
- La política exterior de Felip II va tenir l’objectiu de mantenir l’hegemonia de la Monarquia
Hispànica a Europa i d’imposar el catolicisme. Es va enfrontar amb:
- França, derrotant-los a la batalla de Saint-Quentin (1557), que va afermar la supremacia
hispànica a Europa. Per commemorar aquesta victòria Felip II va erigir el monestir de
L’Escorial.
- Imperi Otomà, obtenint la victòria a la batalla de Lepant (1571), frenant l’expansionisme
turc per la Mediterrània.
- Anglaterra, es va planejar la invasió de l’illa enviant una gran flota, l’Armada Invencible
(1588). Tanmateix les decisions errònies dels almirants espanyols i un gran temporal va
impedir que la major part dels vaixells arribaren a les costes angleses, van fer fracassar
aquests pla.
- Països Baixos, on havia crescut el descontentament pels elevats impostos que havia fixat
la Corona. La presència de les tropes de la Monarquia no van aconseguir la pau i el
conflicte es va agreujar. L’any 1581, la part Nord dels PPBB es va independitzar, la part
Sud va continuar en mans hispàniques durant tot el segle XVII.
Monestir de San Lorenzo de El
Escorial
En aquest monestir hi ha les restes dels
monarques espanyols de les dinasties Àustria
i Borbó
Monestir de San Lorenzo de El Escorial

11. Enemics de la monarquia hispànica al
segle XVI

12. 5. L’IMPERI HISPÀNIC: FELIP II
La batalla de Lepant, de Paolo Veronese
La desfeta
de l’Armada
Invencible,
marca l’inici
de la fi de
l'hegemonia
hispànica a
Europa.

13. 6. L’IMPERI HISPÀNIC: EL DECLIVI DEL SEGLE XVII
- Després de la mort de Felip II, els seus descendents començaren a desatendre les obligacions
de la monarquia, encarregant-se de les tasques de govern els privats, una mena de primers
ministres amb ples poders.
- El successor de Felip II, el seu fill Felip III, va delegar el seu poder en el duc de Lerma. Aquest
va esforçar-se en mantenir la pau amb les potències rivals. Durant el seu regnat, al 1609, es va
decretar l’expulsió dels moriscos. Aquesta situació va afectar molt a regnes com el de València,
ja que la major part d’ells eren pagesos. Va disminuir la producció agrícola a aquestes zones.
Expulsió dels moriscs des del port de Vinaròs

14. 6. L’IMPERI HISPÀNIC: EL DECLIVI DEL SEGLE XVII
- Felip IV va delegar el seu poder en el comte duc d’Olivares. En un context de confrontament
bèl·lic a Europa, la Guerra dels Trenta anys, el comte-duc era partidari d’un esforç de guerra
per defensar el poder. Llevat d'algunes victòries inicials, aviat es van succeir les derrotes. La
Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra, la Monarquia Hispànica hagué de reconèixer
la independència dels Països Baixos, però a Catalunya les autoritats van demanar ajuda a
França i la guerra es va allargar fins al 1652. La Pau dels Pirineus es va firmar amb França el
1659, però va significar el lliurament del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos
(l'anomenada Catalunya Nord).
- El 1640, Portugal declara la seva independència de la Corona castellana
- Altra decisió controvertida del privat fou la Unió d’Armes, mitjançant el qual volia instaurar
un exèrcit permanent al qual havien de contribuir tots els regnes hispànics. Aquesta proposta
anava en contra dels furs, lleis pròpies, de cada regne, i va ser molt contestada. A Catalunya,
per exemple, mai va ser efectiva.
El comte duc d’Olivares

16. 5. L’IMPERI HISPÀNIC: EL DECLIVI DEL SEGLE XVII
- Carles II, el regnat de l’últim rei dels Àustries va constituir el moment més crític de l’imperi, ja
que es van unir la pròpia incapacitat del rei i la corrupció dels privats, etc. Al morir Carles II
sense descendència, es va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del
candidat francès (Felip de Borbó) i els del candidat austríac (Carles d’Àustria) que va
desembocar en la Guerra de Successió amb triomf del francès Felip d'Anjou, cosa que va
suposar la fi dels Àustries a Espanya i la imposició de les lleis castellanes a la Corona d'Aragó
mitjançant els Decrets de Nova Planta. L'obra política i legislativa de Jaume I, és a dir, els seus
Furs, Constitucions i Corts eren abolits "por el justo derecho de conquista".
Carles II

17. CARLES II, l’últim Àustria

18. 5. L’IMPERI HISPÀNIC: EL DECLIVI DEL SEGLE XVII

19. 7. L’IMPERI HISPÀNIC: LA CRISIS DEL SEGLE XVII
- El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió demogràfica, general arreu d’Europa,
però greu als regnes hispànics. La població va registrar un retrocés important. Les causes són: el
flux migratori al nou continent, les baixes ocasionades per les guerres, l’expulsió dels moriscos i
les pestes i epidèmies ocorregudes entre 1601-1685
- L’agricultura va empitjorar la precària situació que arrossegava. La ramaderia va veure com es
reduïa el nombre de caps de bestiar, a causa d’una sequedat molt gran de les pastures i de la
destrucció provocada per les guerres. La indústria i el comerç van patir una disminució
profunda. La causa va ser la competència dels productes estrangers i l’escassa capacitat de
compra d’una població arruïnada. La Hisenda Reial, es va declarar en fallida en diverses
ocasions.
RECORREGUT DE LA PESTA A EUROPA

20. 7. L’IMPERI HISPÀNIC: LA CRISIS DEL SEGLE XVII
- El flux de riquesa que provenia d’Amèrica durant el segle XVI es va fer servir per consolidar
un model social de tipus nobiliari en què els capitals es dedicaven a la compra de terres,
cases, etc. Davant d’uns pocs privilegiats hi havia una enorme massa de població marginada:
els llauradors havien perdut les seves terres, els artesans s’havien empobrit, etc. No hi havia
sectors que mantingueren una vida digna amb el producte del treball.
- Només els territoris perifèrics, especialment la Corona d’Aragó, marginats de l’aventura
americana, no van notar tant la crisi perquè es van centrar en l'agricultura, la ramaderia, les
activitats artesanes i el comerç, és a dir, el que avui anomenem economia productiva.
Davallada de l’arribada d’or i productes
colonials d’Amèrica

21. Catalunya dins la monarquia hispànica

22. 8.- CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
LES INSTITUCIONS DE PODER A CATALUNYA
- El rei Carles fou el primer en ser rei de Castellà i de la Corona d’Aragó al mateix temps. Amb
Carles I, Catalunya va esdevenir en un territori perifèric del gran imperi universal.
- Les institucions mitjançant les quals Catalunya estava vinculada a la Monarquia Hispànica
eren el Consell d’Aragó i el virrei:
- El Consell d’Aragó, amb seu a Castella i nomenat pel rei. Aquest Consell tenia una funció
consultiva, però amb el temps es va convertir en un instrument del rei per imposar la
seva voluntat.
- El virrei era el representat del rei a Catalunya (cada regne de la Corona d’Aragó hi tenia
un). Dirigia l’administració reia al Principat i exercia les funcions de capità general de
Catalunya.
Palau del lloctinent, plaça del Rei, Barcelona

23. 7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
7.1 LES INSTITUCIONS DE PODER A CATALUNYA
- Catalunya va mantenir les seves institucions tradicionals:
- Les Corts catalanes, malgrat això, cal dir que el monarca no les va convocar gairebé mai.
- La Diputació del General de Catalunya (Generalitat), però els reis van intervenir
activament en la tria dels seus membres. Tanmateix, aquesta institució esdevingué en la
més representativa del Principat.
- Les ciutats van continuar governades pels consells, on hi havia representació dels tres
estaments.
Palau de la Generalitat de Catalunya

24. 9 -CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
POBLACIÓ I ECONOMIA DE CATALUNYA
- Catalunya va ser un país poc poblat al llarg de l’Edat Moderna. Al segle XVI la població va
augmentar gràcies, especialment, amb la immigració francesa. Tanmateix, al segle XVII,
l’expulsió dels moriscos i les epidèmies posaren fi al creixement.
- L’agricultura era l’activitat econòmica principal.
Recreació de l’expulsió dels moriscos

25. 9 CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
POBLACIÓ I ECONOMIA DE CATALUNYA
- A les ciutats, la indústria artesana fabricava teixits, vidre, sabó i també objectes de cuir. Les
ciutats catalanes van esdevenir en centres d’importància econòmica, i a poc a poc, anaren
guanyant importància.
- Catalunya, i la resta de territoris de la Corona d’Aragó, van quedar exclosos del comerç amb
Amèrica, monopolitzat pel port de Sevilla.
- A finals del segle XVII l’economia catalana va entrar en una fase expansiva. Vi, oli, teixits i
fruits secs s’exportaven als mercats europeus. A més, els comerciants catalans, van establir
delegacions a Sevilla, i després a Cadis, per poder comerciar amb Amèrica.

26. 9 CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
ELS COFLICTES SOCIALS
- Com a la resta d’Europa, la societat catalana estava dividida en estaments
- PRIVILEGIATS:
- Noblesa: el grup social hegemònic. Algunes de les famílies nobles catalanes van
emparentar-se amb la noblesa castellana i esdevingueren cortesans.
- L’església va castellanitzar-se progressivament. La cúpula estava nomenada per la
monarquia, que sovint designava bisbes d’origen castellà.
La noblesa catalana va imitar els gustos de la castellana

27. - ELS NO PRIVILEGIATS:
- La burgesia va perdre part de la seva força degut a la pèrdua d’importància del
comerç mediterrani en benefici de l’atlàntic.
- Una part dels pagesos catalans van poder consolidar les seves propietats i va edificar
grans masies. Tanmateix, la gran majoria continuava en una situació molt precària,
exercint com petits arrendataris o com a jornalers sense terres.
- Al llarg dels segles XVI i XVII molts camperols, desesperats per la seva situació
d’empobriment, va optar pel bandolerisme, és a dir, per atracar els combois de la
noblesa i l’alta burgesia. Alguns d’ells foren molt populars entre les classes
desfavorides com Joan Serrallonga.
- Aquest segles les ciutats costaneres van rebre atacs de pirates i corsaris, dificultant el
comerç amb del Mediterrani.
9 CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
ELS COFLICTES SOCIALS

28. 9 CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
ELS COFLICTES SOCIALS
Retrat de Joan Serrallonga Zones d’actuació dels
bandolers

29. PIRATES

30. 9 CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
LA REVOLTA DELS SEGADORS
-Aquest conflicte va encetar-se l’any 1626. Aquest any, les Corts catalanes, basant-se en els furs,
van negar-se a aportar 16000 soldats a l’exèrcit de Felip IV en el context de la guerra amb
França.
- Onze anys després, el rei va obligar a que els catalans allotjaren els terços castellans. Això va
fer que la població es revoltarà contra la presència d’aquestes tropes, ja que sovint, furtaven,
violaven i maltractaven als sues amfitrions.
- La revolta va començar quan els pagesos es van negar a allotjar als soldats castellans. El 7 de
juny de 1640, conegut com el Corpus de Sang, esclatà el conflicte a Barcelona quan un grup de
segadors que hi havia anat a protestar va enfrontar-se violentament a es autoritats.
- Aquesta revolta va ser la protesta dels grups més pobres contra els senyors i les autoritats, ja
que havien d’aguantar una forta càrrega impositiva i allotjar les tropes.
Representació de l’aixecament dels segadors

31. 7. CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
7.4 LA REVOLTA DELS SEGADORS
-El president de la Generalitat, Pau Claris, va demanar la integració de Catalunya dins de França.
Aquest fer significa la guerra de catalans i francesos contra la monarquia hispànica. Aquesta
guerra finalitza l’any 1652, amb el triomf del rei Felip IV, després de dos anys de setge a la ciutat
de Barcelona, va capitular. La derrota catalana va significar el següent;
-Pel tractat dels Pirineus, de 1659, França es feia amb el control del Rosselló, i de part de la
Cerdanya, l’actual Catalunya Nord que fins llavors havia estat part de Catalunya.
- Catalunya tornava a estat sota els dominis de la Monarquia Hispànica, que va perdonar
tots els actes i va respectar les lleis pròpies de Catalunya.

32. 9.CATALUNYA DINS DE LA MONARQUIA
LA REVOLTA DELS SEGADORS
Catalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Primeres estrofes de la versió
antiga
d’Els Segadors, Himne de
Catalunya

33. 10.GUERRA DE SUCCESSIÓ

34. CANDIDATS A LA MONARQUIA HISPÀNICA

36. Josep Moragues
• Va ser un militar català que va lluitar pel
bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Va néixer a Sant Hilari Sacalm. Formava part
d'una família benestant de pagesos.
• Conseller en Cap, Coronel i Governador.
• Fou condemnat a mort i executat el 27 de
març de 1715, essent esquarterat i decapitat
davant de tots els barcelonins, i finalment la
seva calavera penjada en una gàbia

37. Antoni de Villarroel
• Va ser un militar defensor de Barcelona durant
el setge de 1714.
• Fou dut per mar al castell d'Alacant el 29
d'octubre. El mes següent fou traslladat al
de la Corunya on es passaria la resta de la seva
vida fins a morir el 22 de febrer de 1726 en
unes condicions paupèrrimes. Aquells últims
anys els va passar en una cel·la que s'inundava
amb les onades de la mar, les quals li varen
provocar una paràlisi total de les cames.

38. Rafael Casanova
• Conseller en cap del Consell de Cent de
Barcelona, la institució que tenia el veritable
poder en la Catalunya resistent
• La repressió només va suposar-li la confiscació
dels seus béns: escassament 160 lliures.

39. Diada Nacional de Catalunya