Presentació digital sobre les famílies com agents econòmics, amb una especial interès pels ingressos i despeses de les mateixes i per l'elaboració d'un pressupost familiar.

1. UNITAT II
ELS AGENTS ECONÒMICS: LES FAMÍLIES
INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
ECONOMIA 4t ESO CURS 17/18

2. I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA
- El significat de família en termes econòmics
- Des del punt de vista econòmic entenem per família a la persona o conjunt de persones,
amb parentiu o sense, que viuen juntes i que comparteixen ingressos i despeses, formant
una unitat de consum.
- La família és un agent econòmic que participa a l’economia.
Dins de l’economia entenem per família qualsevol agrupació de gent
que viuen juntes compartint despeses i ingressos.

3. I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA
- El paper de les famílies en la història del desenvolupament econòmic
- A èpoques pretèrites el si de la família era entès com un agent econòmic o com a unitat de
producció i de consum. Cada membre de la família participava de forma de diferent en la
tasca productiva. Hi havia doncs, una divisió del treball, per la qual cada membre de la família
va anar especialitzant-se en una part del procés productiu.
- Les famílies constituïen unitats autosuficients (autoconsum).
En el passat, les famílies treballaven de manera conjunta, fent
cada membre una part indispensable del procés productiu.

4. I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA
- El paper de les famílies en la història del desenvolupament econòmic
- El desenvolupament econòmic i social va incrementar el grau i el volum de la producció. Les
famílies produïen més del que necessitaven, generant un excedent, que s’intercanviava amb
altres famílies que tenien excedents d’altres productes. Va sorgir l’economia d’intercanvi.
Si una família produïa més llet de la que necessitava podia intercanviar-la per
farina, carn o qualsevol producte excedentari d’una altra família.

7. I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA
- El paper de les famílies en la història del desenvolupament econòmic
- El continu desenvolupament socio-econòmic va permetre l’aparició dels comerciants,
persones que es dedicaven a comprar allò que sobrava a unes famílies per vendre-ho a unes
altres.
- Aquest és l’origen del mercat i, amb el temps, de l’aparició de la moneda com a instrument
d’intercanvi.
Amb el desenvolupament de les ciutats apareixen els primers grans mercats i amb
ells la moneda per realitzar els intercanvis.

8. I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA
- El paper de les famílies en la història del desenvolupament econòmic
- En els nostres dies els famílies ja no són unitats d’autoconsum als països desenvolupats,
encara que aquest esquema es manté a molts països del tercer món.
- Així doncs, a occident considerem a les famílies des del punt de vista econòmic, com a
unitats consumidores de béns i serveis.
Avui en dia les famílies adquireixen els seus productes,
molt poca gent conrea o produeix tot allò que necessita

9. I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA
- L’activitat econòmica i els agents econòmics
- Recorda que entenem per activitat econòmica qualsevol procés mitjançant el qual es
generen i s’intercanvien productes i serveis que s’utilitzen per cobrir les necessitats de tota
la societat.
- Així doncs, són activitats econòmiques tant l’agricultura, com la pesca, com la indústria, com
el comerç, com els serveis públics (sanitat, ensenyament, justícia...), etc.

10. I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA
- L’activitat econòmica i els agents econòmics
- Recorda que al tema anterior vam definir els agents econòmics com aquelles persones i/o
grups que participen en l’activitat econòmica.
- FAMÍLIES  consumeixen béns i serveis per satisfer les seves necessitats. A més,
participen de l’economia produint, mitjançant el seu treball, els béns i serveis. A canvi
obtenen unes rendes (salari) que els permet consumir.
- EMPRESES
- SECTOR PÚBLIC

11. I. EL CONCEPTE FAMÍLIA EN ECONOMIA
- Les decisions de les famílies
- Les rendes obtingudes per les famílies condicionen o determinen quina quantitat destinen a
consumir i quina a estalviar, i que és allò que consumeixen.
- Les decisions suposen escollir unes opcions i descartar altres (cost d’oportunitat) en funció d
de les possibilitats de cadascú.
Els productes que comprem, els diners que dediquem a roba i capritxos o la casa
que tenim són decisions econòmiques determinades per la nostra renda.

12. II. LES RENDES FAMILIARS
- Què entenem per obtenció de renda
- Entenem per obtenció de renda el nivell d’ingressos que té una família. Sovint ho expressem
col·loquialment com «els diners que guanyen».
- Les decisions de les famílies estan totalment condicionades pel nivell d’ingressos que tinguin.
El nivell de consum d’una família depèn, doncs, del seu nivell d’ingressos.

13. II. LES RENDES FAMILIARS
- Tipus de renda
- Les rendes es divideixen en ingressos derivats del treball i els ingressos derivats de les
inversions.
- Rendes per treball
- Les famílies obtenen ingressos per la feina que desenvolupen els seus membres El
diner que rep un treballador a canvi de la seva feina és el salari. Avui en dia el salari
és la part més important, i sovint l’única, font d’ingressos de les famílies per fer
front les seves necessitats.
- Rendes per inversions
- Les inversions inclouen elements tan diversos com els pisos, les accions, els
dipòsits, etc. Podem obtenir-se mitjançant l’adquisició o bé per herència.
Considerem inversió tots els supòsits que poden generar ingressos a la família.
Quan una família no té un salari perquè està a l’atur poden demanar els
subsidis i ajudes que posa a la seva disposició l’Estat.

15. II. LES RENDES FAMILIARS
- La renda disponible
- Entenem per renda disponible aquella part de la renda que el treballador rep i que pot
gastar. Aquesta renda és la que li queda al treballador després de descomptar els impostos i
la Seguretat Social.

16. II. LES RENDES FAMILIARS
- La renda disponible
- El salari o sou és la totalitat de les percepcions econòmiques que rep un treballador, tant en
diners com en espècie, per la feina realitzada durant un període determinat que acostuma a
ser un mes.
- Té diversos elements:
- El sou base  la part principal de la remuneració que cobra la persona treballadora. Es
fixa en funció de la categoria professional acordada als convenis col·lectius. L’experiència
i la categoria professional fan que el salari sigui més alt o més baix.
- Els complements salarials  són diners que s’afegeixen al salari base segons les
característiques personals del treballador o del lloc del treball com ara l’antiguitat, les
hores extraordinàries, perillositat...

17. II. LES RENDES FAMILIARS
- La renda disponible
- Als contractes a banda de les retribucions fixes podem trobar retribucions variables,
conformades per les gratificacions pels beneficis empresarials, per l’acompliment dels
objectius, etc., que poden variar cada mes (o no donar-se tots els mesos).

18. II. LES RENDES FAMILIARS
- La renda disponible
- La suma del salari base i dels complements salarials formen el salari brut del treballador, la
seva renda.
- La renda disponible la constitueix el salari net:
- SALARI NET = SALARI BRUT – IMPOSTOS O DEDUCCIONS

19. II. LES RENDES FAMILIARS
- La renda disponible
- Els principals impostos que es paguen són:
- Cotitzacions a la Seguretat Social  financen la SS que és l’organisme encarregat de
proporcionar l’assistència sanitària, distribuir les pensions, pagar les prestacions per
desocupació... El valor d’aquesta cotització varia en funció de la situació familiar de cada
treballador i del seu sou.
- Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF)  Aquest impost és proporcional al
sou, varia en funció del sou brut. Quan més cobra una persona més alt és aquest
impost, quan menys cobra és més baix.
- Altres impostos  totes les rendes que perceben les famílies estan subjectes al
pagament dels impostos, ja siguin lloguers, els dividends accionarials, els interessos
bancaris..., tota renda ha de tributar.

20. Conveni col·lectiu de treball del sector de confiteria, pastisseria i
brioixeria de la província de Girona

22. 1. Les dades de
l'empresa
2. Dades del
treballador
3. Període liquidació
4. Percepcions
salarials
5. Percepcions no
salarials
6. Deduccions
Seguretat Social
7. Deduccions
Hisenda
8. Diners a percebre
9. Signatura
empresa
10. Bases de
cotització i base
subjecta a
retenció

23. III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES
- Les despeses familiars
- Tots tenim una llet, un refresc o una marca de pasta favorita. Anem als supermercats, als
mercats, a les botigues dels pobles i comprem el que ens agrada amb total llibertat..., o no?
- Hi ha una sèrie de productes i serveis bàsics per la nostra supervivència que hem de comprar
al mercat. Com ho fem i en quina quantitat depèn de la nostra renda familiar.
- Trobem doncs dos tipus de despeses:
- Els béns necessaris per la supervivència
- Els béns no bàsics

24. III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES
- Classificació dels bens
- Béns de primera necessitat
- Els subministraments bàsics (aigua, llum, gas...), alimentació i roba. Tanmateix, les
famílies poden assignar una quantitat de diners o un altra a l’adquisició d’aquests béns.
- Habitatge  cada família dedica part de la seva renda a pagar el lloguer o la hipoteca
del seu habitatge.
- En resum, malgrat que hi ha un consens en allò que entenem per béns de primera
necessitat, són les famílies quines, en funció de la seva renda, acaben gastant una
quantitat o una altra.
- Altres béns i serveis
- S’inclouen tots aquells que encara que siguin habituals no són imprescindibles com ara
els electrodomèstics, els telèfons, les consoles, els ordinadors...
- També formen part d’aquest grup les despeses destinades a l’oci: vacances, videojocs,
quotes associacions esportives, àpats fora de casa...

25. - Classificació dels bens
- Béns peribles i béns durables
- Els béns peribles  aquells que no duren, i que un cop adquirits, tenen una vida
limitada.
- Els béns durables  són aquells que, un cop adquirits, poden ser utilitzats un gran
nombre de vegades al llarg del temps.
III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

26. - Classificació dels bens
- Béns normals i béns inferiors
- Els béns normals  són els productes el consum dels quals augmenta quan es disposa
de més renda o diners. Son activitats com ara anar a concerts, fer viatges o consumir
productes de marca o gourmet.
- Els béns inferiors  són productes el consum dels quals disminueix a mesura que la
persona disposa de més diners, com ara els viatges low cost, el consum de marques
blanques, la roba outlet...
III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES

27. III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES
- Rendes pel consum
- A l’hora de comprar influeixen diversos factors, com ara:
- La renda  quan més alta sigui més possibilitat de comprar el que desitgem
- El preu  com més car, més difícil de comprar
- Els gustos  influït per les modes, el marketing i la publicitat
- Entenem per rendes destinades al consum qualsevol despesa efectuada en l’adquisició d’un bé
o d’un servei. Recorda da que la diferència entre béns i serveis, és que els primers són objectes
físics tangibles, metre que els segons , són intangibles.

28. III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES
- L’estalvi
- Entenem per estalvi la part de la renda disponible que no es gasta en cap tipus de consum. És
la diferència entre els ingressos i les despeses.
- ESTALVI = INGRESSOS – CONSUM (despeses)
- L’estalvi pot ser de dos tipus:
- Estalvi forçós  el que es fa mitjançant les quotes obligatòries. Ex: quotes de la SS per
fer front a la jubilació i a les baixes per malaltia.
- Estalvi voluntari  el que fan les famílies per la seva pròpia voluntat. Pot adoptar
diverses formes com ara la compra d’immobles per obtenir-ne rendes de lloguer, els
dipòsits bancaris, les inversions en borsa, la compra de deute públic, els fons d’inversió...

29. III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES
- L’estalvi
- L’estalvi familiar depèn, per tant, del les rendes i el volum de despeses de les famílies. Els
objectius per estalviar són diversos, pot estalviar-se per tenir tranquil·litat per si venen
despeses inesperades, per poder fer un consum gran en el futur, o per endeutar-se
financerament, cap entitat prestarà diners a aquells que no tinguin, com a mínim, una part
del que han demanat.

30. III. ÚS DE LES RENDES DISPONIBLES
- Les empreses financeres i l’estalvi familiar
- Els diners que els bancs reben de les famílies estalviadores els presten a altres famílies o
empreses en concepte de crèdit o préstecs que cal tornar amb uns interessos fixats i uns
terminis establerts.
- El negoci de la banca està en el diferencial entre els interessos que reben les famílies
estalviadores i els interessos cobrats pels que han demanat un crèdit. El interès que reben els
estalviadors serà sempre més baix que els que els bancs cobren a les famílies i/o empreses
endeutades.

36. IV. EL PRESSUPOST FAMILIAR
- Per elaborar el pressupost familiar cal tenir en compte tant els ingressos com les despeses.
- Els ingressos
- Ingressos habituals  aquells que són freqüents i obtenim de manera periòdica, com
ara la nòmina, el subsidi d’atur, la pensió, els lloguers...
- Ingressos no habituals però esperats  els que no són periòdics però els esperem
obtenir com les hores extra, la paga extra, els incentius salarials...
- Altres ingressos possibles  aquells que només tenim l’esperança, no pas la certesa,
d’obtenir-los com ara els premis de la loteria, herències llunyanes, etc.
Amb aquesta senyora no podem comptar a l’hora de fer un pressupost útil i acurat...

37. IV. EL PRESSUPOST FAMILIAR
- Les despeses
- Despeses obligatòries  aquelles que tenen un import mensual fix i que estem obligats
a pagar com poden ser l’hipoteca, el lloguer, els préstecs...; també hi ha altres que no
són mensuals però si esperades i que caldrà pagar quan arriben como les assegurances,
i els impostos de circulació, el de bens immobles...
- Despeses necessàries  aquelles despeses que tot i que poden reduir-se, no es poden
eliminar doncs es tracten de béns necessaris per a la subsistència com poden ser els
rebuts d’aigua, electricitat o gas; els diners gastats en alimentació i roba, etc.
- Despeses no necessàries  aquelles que no són necessàries per subsistir i que poden
fins i tot, eliminar-se totalment, com pot ser fer àpats fora de casa, anar de vacances,
anar al cinema, comprar videojocs...
- Cada família ha d’ordenar les seves despeses en funció de les seves prioritats, de tal forma, que
allò menys important pugui ser eliminat si fos necessari.
Tens clar allò que no necessites?

38. IV. EL PRESSUPOST FAMILIAR
- Previsió de despeses
- Un bon pressupost ha d’incloure un apartat per aquelles despeses que sabem que es
produiran puntualment, com la compra de llibres de text, o que desconeixem quan es
produiran però tenim la certesa que ho faran com pot ser les reparacions d’electrodomèstics,
cotxes...
- Cal, doncs, incloure una previsió de despeses futures.