1. CIVES 2

2. Al segle XV, es va iniciar una recuperació
econòmica que va permetre un augment de la
població.
Els intercanvis comercials varen afavorir el
desenvolupament de la producció artesana i la
circulació de la moneda. Tot això va anar
configurant el capitalisme comercial.
Els monarques es varen beneficiar de l’ascens
econòmic de la burgesia i es varen imposar sobre la
noblesa. La monarquia feudal va donar pas a
l’autoritària.
A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics varen crear
l’Estat modern als regnes hispànics.
CIVES 2

3. 1.1. El creixement demogràfic i econòmic
1.2. L’ascens de la burgesia
1.3. L’enfortiment de la monarquia
CIVES 2

4. La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels
camps i els conreus varen permetre un creixement continuat de la població.
Una demanda més gran va impulsar l’augment de la producció agrícola.
Paral·lelament, les rutes marítimes varen tornar a reprendre la seva
activitat.
El desenvolupament del comerç va comportar un augment de la producció
artesana i el creixement de les ciutats, que eren centres comercials o
ports importants.
CIVES 2

5. La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats
manufactureres va ser l’acumulació de grans beneficis a mans de la
burgesia.
El poder econòmic de la burgesia es basava en la possessió de capital, que
invertia en activitats productives.
D’aquesta manera es va iniciar el capitalisme comercial.
CIVES 2

6. La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels
burgesos de les ciutats.
Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es varen proposar
imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits.
Es va consolidar un nou model d’organització del poder: la monarquia
autoritària.
CIVES 2

7. 2.1. La unió de Castella i Aragó
2.2. L’expansió territorial
2.3. La política exterior
CIVES 2

8. El 1469 es varen unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la
princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella.
Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó. Aquell
any, Isabel es va imposar com a reina de Castella.
La unió dels territoris castellà i aragonès no va comportar la seva
unificació en un únic regne, sinó que va ser només una unió
dinàstica.
En les seves relacions amb els altres Estats, els Reis Catòlics varen
actuar sempre conjuntament en nom dels seus dos regnes.
CIVES 2

9. Els Reis Catòlics varen voler unir la resta dels territoris peninsulars sota
la seva corona i per això varen dur a terme una política d’expansió
territorial:
Varen conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la
Península.
El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà. El 1515 va
quedar incorporat a Castella però va conservar les lleis i les institucions.
Els Reis Catòlics varen desenvolupar una política d’enllaços matrimonials
amb Portugal.
CIVES 2

10. CIVES 2

11. Els Reis Catòlics també varen desenvolupar un paper important en la política europea i varen
orientar la seva política internacional en dues direccions:La primera va ser la conquesta del
regne de Nàpols. Així es pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També es
varen ocupar places del nord d’Àfrica per frenar els barbarescos.La segona s’orientava cap a
l’Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb
la consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries.
CIVES 2

12. 3.1. La consolidació del poder reial
3.2. La monarquia autoritària a Castella
3.3. La uniformitat religiosa
CIVES 2

13. El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del
nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella.
Ferran i Isabel es varen proposar imposar als seus estats l’autoritat del rei
per damunt de qualsevol altre poder.
A la Corona d’Aragó, les institucions medievals varen seguir vigents,
però es va instituir la figura del virrei, representant del monarca a cada
territori de la Corona.
A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i
dur a terme una reforma profunda de les institucions.
CIVES 2

14. Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació
d’anarquia i desordre.
Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad (1476),
un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals.
Les corts varen mantenir el seu caràcter consultiu. Es varen crear un
sistema de consells, formats per juristes escollits i pagats pel rei.
També es va crear un exèrcit professional i permanent.
Es va crear l’Audiència Reial i es va instituir la Comptadoria Reial
d’Hisenda.
CIVES 2

15. La uniformitat religiosa es va convertir també en un objectiu de la nova
monarquia dels Reis Catòlics.
Es va instar els jueus a convertir-se, i els que no ho varen fer foren
perseguits i expulsats d’Espanya el 1492.
Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans el
manteniment de la seva religió i dels seus costums.
Però a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va
impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició dels
moriscos (musulmans batejats).
Per controlar el manteniment de l’ortodòxia catòlica i vigilar els conversos,
els Reis Catòlics varen instituir una altra vegada el Tribunal de la
Inquisició (1478).
CIVES 2

16. 4.1. Castella: una economia ramadera
4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
4.3. Els grups socials
CIVES 2

17. Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va continuar
orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina.
La llana castellana va continuar sent el producte d’exportació principal.
La monarquia va protegir els interessos ramaders, per la qual cosa es
varen promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l’organització que
aplegava els ramaders castellans.
L’economia castellana va rebre l’impuls més gran a partir de la colonització
d’Amèrica.
CIVES 2

18. La crisi de la Baixa Edat Mitjana va delmar la població de la Corona
d’Aragó i va debilitar la seva economia.
Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures per
revitalitzar l’economia dels seus regnes.
Va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya, decretant la
Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir alguns drets feudals
al camp.
A Catalunya es varen promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i
les manufactures.
A Aragó va continuar el predomini de l’agricultura i es va reforçar el
règim senyorial.
CIVES 2

19. La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen la major
part de la terra i dels ramats.
La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la
primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a
deixar-lo en herència al primogènit.
La majoria de la població la integraven pagesos sense terres.
A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats
comercials i artesanals.
CIVES 2

20. 5.1. L’Humanisme espanyol
5.2. Els estils arquitectònics
CIVES 2

21. L’arribada de la impremta a Espanya va tenir lloc a finals del segle XV.
L’esperit humanista va estar representat a Espanya per figures com el
gramàtic Antonio de Nebrija, que va renovar els mètodes d’ensenyament de
les llengües clàssiques.
CIVES 2

22. L’arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a principis del
segle XVI, es va desenvolupar en tres fases:
Estil plateresc. Es basava en la introducció de nous elements decoratius en
edificis gòtics.
Estil classicista. Va introduir els models arquitectònics clàssics, com
columnes, llindes i frontons.
Estil herrerià. Es caracteritzava per l’absència decorativa, les línies rectes i
els volums cúbics, que donen lloc a una arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
CIVES 2

23. 6.1. Una escultura espiritualista
6.2. La pintura
6.3. El Greco
CIVES 2

24. Els escultors espanyols varen destacar per la intensitat amb què van
plasmar els sentiments religiosos, buscant la representació de l’espiritualitat
més que no pas la bellesa.
Els escultors van treballar sobretot els retaules, els monuments funeraris i
les imatges religioses.
CIVES 2

25. La pintura espanyola estava profundament orientada cap a la religiositat, i
els temes profans i mitològics resultaven escassos.
El primer pintor castellà que va mostrar influències renaixentistes italianes
va ser Pedro Berruguete (segle XV).
Al segle XVI varen sorgir pintors com Luis de Morales i Alonso Sánchez
Coello, influïts per l’italià Rafael.
CIVES 2

26. El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya va ser Domínikos
Theotokópoulos, anomenat El Greco.
A la seva obra va mostrar unes figures tortuosament allargades i
d’aparença fantasmagòrica.
El seu estil era dramàtic i buscava l’expressió de sentiments, que
s’evidenciava en la utilització de colors freds i en la complexitat de les
composicions.
CIVES 2

27. CIVES 2

28. CIVES 2

29. CIVES 2