La poesia catalana

1. Miniatura d'un trobador
en un manuscrit del segle XIV
TROBADORS I JOGLARS
Convé distingir els trobadors deis
joglars. Els primers van ser uns
artistes professionals que van
crear tant els versos com la músi-
ca que els acompanyava. Sovint
eren d'origen noble i estaven IIi-
gats a les corts on desenvolupa-
ven la seva activitat al servei del
senyor feudal. La difusió de les
seves composicions poeticomusi-
cals va ser oral, a carrec de joglars
especialitzats en la recitació d'a-
questa mena d'obres i en I'acom-
panyament instrumental. Els
joglars lírics es diferenciaven deis
joglars epics per un rigor en I'ofi-
ci més accentuat i una més gran
fidelitat a la composició original.
la poesia deis trobadors
La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literaria
en una llengua romanica. Es va produir paral·lelament al man-
teniment del llatí com a llengua de cultura, fet que sera cons-
tant alllarg de tota l'edat mitjana, i al desenvolupament d'altres
generes literaris en les diferents llengües romaniques, amb un
paper destacat de la prosa en el cas de la llengua catalana.
La historia literaria distingeix entre els poetes, que escrivien en
llatí, i els trobadors, que escrivien en occita i que componien
també la música deis seus poemes. La poesia deis trobadors té
les característiques següents:
- És una poesia culta, perque presenta textos molt elaborats
tant des del punt de vista metric (tipus de composicions i
estrofa, treball de la quantitat sil·labica i de la rima) com reto-
ric (ús de figures retoriques, imatges i tapies).
- És una poesia lírica, perque expressa els sentiments de l'au-
tor, principalment pel que fa a l'amor, pero també a la mort
o a la religió.
- És una poesia escrita en llengua occitana, no pas en cap deis
dialectes d'aquesta llengua, sinó més aviat en una llengua lite-
raria comuna acceptada també pels trobadors catalans i del
nord d'Italia. Per aixo la historia de la literatura catalana s'o-
bre amb uns autors que escrivien en una llengua diferent del
catala.
La lírica deis trobadors es va iniciar amb Guilhem de Peitieu
i va viure el seu període classic entre els segles XII i XIII (amb tro-
badors com Jaufré Rudel, Marcabrú, Bernart de Ventadorn,
Raimbaut d' Aurenga, Arnaut Daniel, Bertran de Born o Raim-
baut de Vaqueiras, o trobairitz com la comtessa de Dia).
l'amor cortes
La tematica basica de la poesia deis trobadors és l'amor cortes,
és a dir, un sentiment amorós refinat com escau a l'ambient de
la corto Els personatges que protagonitzen aquesta {in'amors són
el trobador (anomenat hom, que significa "vassall"), la dama
noble (anomenada midons, que vol dir "senyora") i el seu marit
(gilós, "gelós"), advertit de la relació deis dos primers pels lausen-
giers o llagoters envejosos. El sentiment amorós ennobleix el tro-
bador i l'omple de valors com la gentilesa, la cortesia o la humi-
litat. En oposició amb el matrimoni medieval convencional,
entes com un pacte d'interessos, l'amor adulterí deis trobadors
és una aposta pels sentiments refinats, perque en la seva relació
amb la dama, el trobador experimenta un procés de perfeccio-
nament personal, que el porta de l'estadi suplicant a l'experien-
cia amorosa plena, passant per tota una gama de sentiments.

2. Els estils i els generes trobadorescos
En la poesia deis trobadors es distingien tres estils, segons l'ús
del llenguatge, el grau d'utilització de recursos retorics i que
aquests s'orientessin prioritariament a un treball del significat o
més aviat formal.
- El trobar leu és un estil poetic que busca la senzillesa expres-
siva per emocionar l'auditori d'una manera directa.
- El trobar clus es caracteritza per l'hermetisme en el sentit
donat a les paraules.
- El trobar ric orienta l'elaboració literaria cap a la forma de les
paraules, cap a la seva bellesa sonora.
Pel que fa als generes, destaquen la can<;ó, la dansa i la bala-
da, l'alba, la pastorel·la, la tensó i el partiment, el sirventes i el
plany. Pots consultar-ne les característiques en l'annex sobre
generes poetics cultes de les pagines 326-327.
Els trobadors catalans
La lírica trobadoresca va esdevenir un modellingüístic i literari
per a tots els poetes europeus, pero especialment per als catalans,
que es van mantenir fidels a aquesta tradició fins al segle XIV. Els
trobadors més destacats que Catalunya aporta a la lírica de l'a-
mor cortes durant els segles XII i XIII són els següents:
- Guillem de Bergueda (1138-1192), conegut per les seves ele-
gants can<;ons de tematica amorosa i, sobretot, pels sirvente-
sos, com el que blasma el marques de Mataplana, que en el
moment de la seva mort va ser lloat, pel mateix trobador, en
un plany que també s'ha fet celebre. Les seves composicions
són un clar testimoni de les baralles feudals que van impreg-
nar la seva vida.
- El rei Alfons 1 el Cast (1154-1196), primer rei de la corona
catalanoaragonesa. Va comprendre la importancia de la poe-
sia culta occitana i va compondre can<;ons. Va atreure a la
seva cort els principals trobadors de l'epoca, que van fer sir-
ventesos favorables a la seva política.
- Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del XIII),
trobador rossellones celebre per les seves can<;ons amoroses
en l'estil del trobar lleu.
- CerverÍ de Girona, nom poetic de Guillem de Cervera (docu-
mentat entre el 1259 i el 1285), el trobador catala més impor-
tant de la segona meitat del segle XIII. Se n'ha conservat un
can<;oner ampli i diverso La seva obra recull les tematiques i
les formes expressives de dos segles de tradició poetica -els
tapies de l'amor cortes, la pastorel·la, la política reial del seu
temps-, pero també incorpora reflexions morals.
GENERES TROBADORESCOS
NO POETlCS
A més deis generes poetics, el
món deis trobadors va originar
altres generes, com ara els trac-
tats gramaticals i retorics, i sobre-
tot, les vides. Les vides són uns
breus textos narratius que aparei-
xen en els can~oners, davant de
les composicions, i que donen
notícia de la biografia del troba-
dor. Algunes d'aquestes vides van
generar tota una IIegenda al vol-
tant deis autors. S'ha fet celebre
la de Guillem de Cabestany,
segons la qual el marit gelós va
matar-lo, va extreure-li el cor i el
va donar ben pebrat i rostit a la
dama, Saurimonda, que, després
d'haver-se'l menjat i saber de
quina menja es tractava, es va sÜi-
cidar per amor. La IIegenda es
tanca amb la decisió del rei
d' Aragó d'honorar la parella i
empresonar el gelós.
Alfons I el Cast i San~a de Castella
rodejats de cortesans

3. CANr;ONERET DE RIPOLL
El Canc;oneret de Ripoll és un ma-
nuscrit del segon quart del se-
gle XIV que recull divuit composi-
cions d' autors, generes poetics i
temes diversos, així com també
tres tractats de gramatica i poesia
occitana. És la mostra més signifi-
cativa conservada de la poesia
que es produeix a Catalunya
entre Cerverí de Girona i els ger-
mans Marc.
LA POESIA A CATALUNYA
I A ITALIA
Mentre a Catalunya la lírica con-
tinuava ancorada en la tradició
trobadoresca occitana, a la regió
italiana de la Toscana els poetes
estilnovistes (Guido Guinizelli,
Guido Cavalcanti, Dante Alghieri
i Francesco Petrarca) impulsaven
un nou estil, anomenat do/ce sti/
novo per la seva nova subtilesa,
que feia de la dama un ésser molt
més idealitzat i angelical. Tan-
mateix, aquesta línia de renovació
només va afectar la poesia catala-
na deis segles XIV i xv de manera
superficial, malgrat el contacte
deis nostres poetes amb els textos
italians.
Els poetes deis segles XIV i xv
La producció poetica d'aquests segles presenta dues diferencies
cabdals respecte a l'epoca classica deis trobadors, que es pot con-
siderar tancada amb la desaparició de Cerverí de Girona a finals
del segle XIII: la desintegració de l'espai literari compartit amb les
corts occitanes i, paral·lelament, la catalanització progressiva de
l'occita usat com a llengua propia de la lírica.
Els principal s poetes d'aquesta etapa s'agrupen en dos
moments successius: el darrer ter<; del segle XIV i els anys de
canvi al segle xv. Ausias Marc és el poeta en qui culmina aques-
ta evolució.
El darrer ter~ del segle XIV
La línia de continuitat en el conreu del model poetic cortes és
la predominant durant tot el segle XIV, com es demostra en els
textos conservats en el Canr;oneret de Ripoll i en el seguiment de
la iniciativa deis burgesos de Tolosa per part de Joan 1. La poe-
sia d'aquest període esta molt vinculada a la cort reial, té com a
llengua d'expressió l'occita, esta influida per la poesia francesa
de l'epoca i, en canvi, practicament no ho esta per la poesia més
innovadora del moment, de procedencia italiana.
Els poetes més representatius d'aquesta epoca són Jaume
Marc (13357-1410) i Pere Marc (13387-1413), ancle i pare
d' Ausias Marc, respectivament. El primer va ser el mantenidor
del Consistori poetic barceloní i autor d'un diccionari de rimes.
El segon era un aferrissat defensor de l'ordenació de la socie-
tat en estaments i va intraduir amb for<;ael tema de la mort en
la lírica. La paesia de tots dos germans és greu i reflexiva, s'o-
rienta cap al refor<;ament moral de la societat medieval i, d'al-
guna manera, anuncia certs aspectes de la poetica ausiasmar-
quiana.
Final del segle XIV i comen~ament del segle xv
La generació de poetes com Gilabert de Proixita (7-1405),
Andreu Febrer (1375/1380-14447) i Jordi de Sant Jordi (finals
del xIv-1424/1425) representa un retorn als trobadors classics,
presos com a model, i una acurada elaboració tematica i formal,
cadascú dins d'un estil personal. El fet que Febrer, per exemple,
traduís la Divina Comedia de Dante no ens ha de fer suposar cap
influencia remarcable del nou estil poetic tosca en els seus po e-
mes. Ben al contrari, les composicions d'aquests poetes repre-
senten la maduresa d'una tradició poetica d'origen occitií i que
era considerada a la corona catalanoaragonesa com un patri-
moni cultural propio

4. Ausias Marc
Ausias Marc va néixer l'any 1400. Com a cavaller, va participar
en les primeres campanyes d'Alfons el Magnanim a Corsega,
Sardenya i el nord d'África. Aixo li va reportar privilegis sobre
les terres familiars al ducat de Gandia i una posició destacada a
la cort com a falconer major del rei. Alllarg de la seva vida van
ser freqüents les bregues i els plets. A partir del 1425 es va que-
dar a les seves terres per dedicar-se a l'administració deis seus
béns i a la producció poética. L'any 1437 es va casar amb Isabel
Martorell, germana de l'autor de Tirant lo Blanc. Va morir a
Valencia el 1459.
La seva obra poetica té una gran extensió: 127 poemes que
sumen uns deu mil versos decasíl·labs classics que, al seu torn,
formen estrofes de vuit versos anomenades cobles. La darrera
estrofa de cada composició, pero, sol ser una tornada de quatre
versos. Són escrits en llengua catalana, tot i que s'hi detecta
algun proven<;alisme ocasional. L'ús del cata la és la culminació
d'un procés progressiu, pero, sobretot, es deu a l'opció estilísti-
ca per una poesia personal i realista.
En l'obra de Marc distingim diversos cicles de tema amorós
i moral, segons el senyal que inclou la tornada de cada compo-
sició: "Uir entre cards", "Plena de seny", "Amor, amor" o "Oh
foil amor". En els Cants de mort, apareix el tema del destí de
l'anima i de la relació amorasa després de la mort. El tema reli-
giós es fa present en el Cant espiritual, adre<;at a Déu.
En conjunt, Marc mostra un jo líric que es té pel més gran deis
amador s i que no dubta a teoritzar sobre els aspectes psicologics
i morals que provoca el sentiment amorós. Aquesta ciencia amo-
rosa se sobreposa, pero, a una personalitat plena de contra-
diccions, que oscil·la de la perfecció espiritual a estats -si més
no metaforics- de desanim, mal altia, follia, naufragi, mort en
vida ...
El poeta no s'adre<;a als amadors que pretenen satisfer un ape-
tit merament carnal, sinó a aquells a qui l'amor produeix un
sofriment espiritual, i ho fa per oferir-los una Ili<;óamatoria. Per
la mateixa raó, la figura de la dona no és un ésser ideal ni ange-
lical a la manera deis estilnovistes, sinó una realitat psicologica
amb qui el poeta es planteja una relació humana versemblant.
En un estil molt personal, alhora sincer i intel·lectual, pie d'i-
matges originals, d'una gran vivesa i sovint hiperboliques, Marc
expressa les vicissituds morals d'un home escindit en cos i espe-
rit. L'amor li serveix per expressar aquesta situació i, alhora,
aquest sentiment resulta ennoblit davant del descredit de que
era objecte per part de la ciencia medica i de la moral oficials
d'aquella epoca.
Ausias Marc

5. S'ALLARGA EL DIA EN TENDRE EXCÉS
El poema següent de Guillem de Cabestany és un exemple emblema tic
del genere trobadoresc per exce!·lencia, la cam;:ó, tant pe! que fa a la metrica
com als aspectes retorics i tematics.
1 S'allarga el dia en tendre excés,
les flors esclaten pels vergers1
i els acells coregen Ilurs rims2
pels bardissars, que feia ombrers
5 el fred; mes ara pels alts cims
i entre les flors i els branquells prims,
piulen en gaia3 volior.4
Mes jo tot sol mantinc l'ardor
del meu amor, ric de temor,
de fins desigs, d'angoixa greu,
i m'engrogueixo de color.
40 Pro si fos vell i volgués Déu
que ella em veiés blanc com la neu,
no em sentiria ni un lamento
1jo m'enjoio amb tal clamor
car tinc al cor un goig d'amor,
10 de que un desig molt dol<;ha eixit.
Fix com la serp al sicomor, s
no me'l traura el malreeixit. 6
Tot altre goig esdevé oblit
davant l'amor que, ai las, no em val.
Perque midons torna valent
el desvalgut i el malcontento
45 Que tal qui és franc, d'humor tranquil,
si no estimés dama avinent
per tothom fóra esquiull o vil.
D'on amb qui és digne sóc hu mil
i uso d'orgull amb el dolent.
15 Des que menjava el fruit fatal,
Adam, de que ens perdura el mal,
més bella no n'ha fet el Crist:
cos preciós, deis ulls regal,
blanc i fi, com mai no s'ha vist ...
20 Tan bella és, que en resto trist,
car ella en mi no para esment.
50 Joglar, mal que ja és Iluny l'abril,
vés als amics, parla-hi gentil,
més amb Raimon, baró excel·lent.
Que el mal m'és un plaer subtil,
i l'escas bé, dol<;nodriment.
versió catalana d' Alfred Badia
Poc que jo vull fer-me'n absent,
que mai l'amor que ara m'encén
pugui fer via a altres destins,
25 car, a cops, tal deseiximent7
fa que s'escampi fora i dins.
L'amor cobreix els meus camins
talment és ric de flors l'hisop.s
1estimo tant que més d'un cop
30 tinc por que la mort m'és a prop.
Prou l'Amor vull, pro m' és hostil,
i aixo em lacera9 a tot estrop.lO
El foc que em crema és tal, que el Nil
l'extingiria igual que un fil
35 aguantaria un tron d'honor.
1 verger: jardí
2 rim: poema
3 gaia: alegre
4 volior: munió d'ocells volant
5 sicomor: arbre exotic
6 malreeixit: no reeixit
7 deseiximent: trencament
8 hisop: mata petita i olorosa
9 lacerar: estripar
10 a tot estrop: contínuament
11 esquiu: desagradable

6. 11Contesta les qüestions següents:
a En quina estació de l' any situaries la primera
cobla o estrofa?
b Quin sentiment aflora en el jo líric de la segona
cobla?
c Quin és el centre d'interés de la tercera cobla?
d Amb quina altra cobla de les que has lIegit fins
ara relacionaries tematicament la quarta cobla?
e A qué es dediquen les cobles cinquena i sisena?
f A quina conclusió arriba el poeta en la setena
cobla?
9 Quina finalitat persegueixen les dues tornades
finals?
BRedacta un resum breu del poema que se-
gueixi el fil de les qüestions anteriors:
Exemple.·
En la cam;ó S'allarga el dia en tendre excés,
Guillem de Cabestany situa el sentiment
amorós en la primavera. Seguidament...
11Fes I'analisi metrica del poema completant
cada un deis punts següents:
a Quantitat sil·labica deis versos.
b Tipus de rima segons l' accent (masculina si els
versos acaben en mot agut, femenina si
acaben en mot pla o esdrúixol).
c Tipus de rima segons els sons que es
repeteixen (consonant si es repeteixen tots a
partir de la darrera vocal tonica, assonant si
només es repeteixen les vocals).
d Esquema de rimes de cada cobla.
e Enlla<;de rimes entre les cobles.
Esquema de rimes de les tornades i enlla<; amb
la darrera cobla.
11Completa I'argumentació següent a partir
de les dades de I'activitat anterior:
S'aprecia el rigor del treball métric de la canc;ó
en..
Són diversos els trets que asseguren la
progressió i la unitat de la composició des del
punt de vista métric..
11Busca aquestes figures retoriques en el
poema i explica quina funció creus que hi
tenen. Segueix el model que tens a conti-
nuació:
- comparació
- hipérbole
- prosopopeia
- antítesi
Exemple:
paradoxa: "Tan bella és, que en resto trist"
(vers 20). Guillem de Cabestany es val
d'aquesta paradoxa per destacar tant la bellesa
de la dama com la tristor proporcianal que li
produeix el fet explicitat en el vers següent, és
a dir, que no pren en considera ció
I'enamorament del poeta.
11Argumenta cada una de les afirmacions
següents amb citacions del poema i amb ele-
ments de I'analisi feta en les activitats ante-
riors:
a El tema del poema, més que no pas
I'enamorament, és la no-correspondencia
d' aquest sentiment del trobador per part
de la dama.
b El poeta aconsegueix transformar positivament
la negativa de la dama respecte al seu goig.
c Certes figures retoriques subratllen el dolor del
jo líric.
11Integra els elements redactats en les activi-
tats 2, 4, 5 i 6 en un únic comentari del
poema de Guillem de Cabestany. Per fer-ho,
tingues present I'esquema següent:
- Introducció: autor, descripció externa de la
composició, anunci del tema.
- Desenvolupament: seguiment del fil expositiu
del poema, recursos retorics associats a cada
part
- Conclusió: síntesi del sentit global del poema,
relació amb I'estética deis trobadors en
general.

7. AIXí COM CELL QUI EN lO SOMNI ES DElITA
En la primera composició d' Ausias Marc podras observar com el poeta compafa l'estat que provoca
un amor antic pero absent amb tot de situacions, la majoria extremes, que afecten els diferents per-
sonatges que són presentats en les estrofes successives.
1 Així com cell qui en lo somni es delita
e son deJit de foIl pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
I'imaginar, que altre bé no hi habita.
5 Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jame,
temps d'avenir en negun bé em pot came:
aquelJ passat en mi és lo millor.
Del temps present no em trobe amador,
10 mas del passat, que és no-res e finito
D'aquest pensar me sojorn e em deJit,
mas quan lo perd, s'esfon;:a ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de 1I0ng temps la sap e s'aconhorta
15 e creme el fan que Ji sera estorta
e el fan morir sens un punt de record.
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passas ma vida en dorment!
Malament viu qui té lo pensament
20 per enemic, fent-Ji d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaer servir,
Ji'n pren així com dona ab son infant,
que si verí Ji demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.
25 Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclaf poca paft de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber
com del passat plaer me cové eixir.
Las! Mon deJit dolor se converteix;
30 dobla's l'afany aprés d'un poc repos,
sí co el malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.
Com I'ermita qui enyorament no el creix
d'aquells amics que tenia en lo món
35 e, essent 1I0ng temps que en lo poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells Ji apareix,
qui los passats plaers Ji renovella,
sí que el passat present Ji fa tornar,
mas, com se'n part, I'és fon;:at congoixar,
40 lo bé, com fuig, ab gfans crits mal apella.
Plena de seny, quan amor és molt vella,
absenc;:a és lo verme que la gasta,
si fermetat durament no contrasta
e creme poc, si I'envejós consella.
Ausias Marc
Així com aquell que gaudeix en el somni i aquest
gaudi live d'un foil pensament, em passa a mi, que
el temps passat em domina la imaginació, on no
habita cap altre bé. Noto que el meu dolor esta a
I'aguait, sé del cert que he de caure a les seves
mans i el temps futur no em pot portar res de bo:
per a mi el passat és el millor temps.
No em sento amador del temps present, sinó del
passat, que és no-res i acabat. En aquest pensa-
ment em conforto i gaudeixo, pero, quan el perdo,
augmenta el meu dolor, així com aquell condem-
nat a mort que coneix de fa molt temps la seva
condemna i s'hi resigna, i li fan creure que la pena
lisera commutada i el fan morir havent perdut tota
consciencia.
Plagués a Déu que el meu pensament fos mort i
que passés la vida dormint! Malament viu qui té el
pensament per enemic, relatant-li coses enutjoses;
i, quan el vol servir amb algun plaer, li passa com a
una dona amb el seu infant, que si li demana verí
plorant, té tan poc seny que no I'hi nega.
Seria millor sofrir el meu dolor que no pas barrejar
una mica de plaer entre aquells mals que em pri-
ven de saber quan em convé sortir del plaer passat.
N'estic cansat! El meu delit es converteix en dolor;
després d'una mica de repos es dobla I'ansia, així
com el malalt que, per un mos plaent, tot el que
menja li provoca dolor.
Com a I'ermita, a qui no augmenta I'enyor deis
amics que tenia en el món i quan ja fa molt temps
que no ha estat en un lIoc poblat, fortu'¡tament se
Ii apareix un d'aquells amics, que li evoca els plaers
passats, de manera que el passat li fa tornar pre-
sent; pero quan se separa d'aquest amic, no pot
evitar d'afligir-se: el bé, quan fuig, crida el mal amb
grans crits.
Plena de seny, quan I'amor és molt antic, I'absen-
cia és el corc que el destrueix si hom no s'hi oposa
amb fermesa i creu poc el consell de I'envejós.
(adaptació)

8. • Digues sobre quina de les figures retoriques
següents és constru'it el poema d'Ausias
Marc i argumenta per que:
metafora - anafora - hiperbole
paradoxa - comparació
11Llegeix atentament aquest text i digues qui-
nes de les afirmacions següents són certes:
El punt de partida del poema I d'Ausias Marc
és la comparació entre el seu estat anímic i el
d'algú embogit que es refugia en el món deis
somnis. Lacomparació entre elsdos termes es
fa explícita mitjan<;ant les expressions "Així
com cell qui" i "ne pren a mi". Pelque fa al
punt de comparació que fa possible la sem-
blan<;a, es tracta de I'entrada en la cons-
ciencia d'un element que provoca plaer (el
somni en el casdel foil, el passaten el casdel
poeta), tot i que entra en conflicte, si més no
en el cas del poeta, amb el poi del dolor,
relacionat amb el temps futuro En síntesi, el
poeta suporta el dolor present i futur gracies
al record del temps passat, encara que és
conscient que aixo no deixa de ser un engany.
a Elfragment és una introducció al comentari de
text del poema.
b El paragraf analitza la comparació de la
primera estrofa.
c S'han tingut en compte els termes de la
comparació, els nexes i el punt de comparació.
d El comentari es basa exclusivament en mots
que apareixen en el text de Marc (imaginar,
plaer, dolor, temps futur).
e La interpretació que s'hi fa de la primera
estrofa és subjectiva
f El comentari anterior completa les nocions que
apareixen en el text amb altres que ajuden a
comprendre'n el sentit.
11Repartiu-vos, per grups, les altres quatre
situacions en que el poeta estableix unes
comparacions humanes, en general extre-
mes. Després escriviu un paragraf de comen-
tari per a cada una de les situacions. Preneu
com a model el text de I'activitat anterior.
11Compara, ara, els cinc paragrafs i mira d'ex-
treure'n els elements que tinguin en comú.
Redacta un sise paragraf que reculli el més
essencial d'aquest aspecte del poema.
El Rellegeix el poema des d'un altre punt de
vista: el deis diferents temps a que al·ludeix
el poeta. Localitza les diferents formes del
temps passat, del temps present i del temps
futur i caracteritza cadascun d'aquests tres
aspectes; si convé, contrasta'ls i dedica més
extensió a aquells que tinguin més impor-
timcia en el poema.
liIComenta el significat deis versos següents:
"Plagués a Déu que mon pensar fos mort,
e que passas ma vida en dorment!"
"lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella"
11Digues la teya opinió sobre que interessa
més a Ausias Marc en el fons: descriure una
situació sentimental (el record d'un amor
passat) o investigar sobre un conflicte moral
(el refugi en el passat davant d'un present
hostil). Argumenta-ho explicant quin és el
pretext del poema i quin n'és el tema.
El Argumenta si el poema aporta alguna solu-
ció satisfactoria a la situació plantejada o si,
al contrari, cap de les estrofes ni la tornada
no resolen el problema.
11Elabora I'esquema que seguiries per fer un
comentari de text d'aquest poema.

9. LA POESIA POPULAR
A diferencia de la poesia culta, els
generes populars van desenvolu-
par-se amb normalitat durant els
segles XVI, XVII i XVIII. De fet, van
perviure vigorosament fins al
canvi social provocat per la
Revolució Industrial i la concen-
tració urbana, ja al segle XIX, i
practicament fins als nostres dies
en algunes manifestacions con-
cretes. En les pagines 326-327 de
I'annex sobre generes poetics tro-
baras informació sobre els princi-
pals generes lírics (goigs, nada les,
can~ons de pandero ...) i narratius
(roman~os).
la poesia culta del Renaixement
La decadencia de la literatura culta en catala va tenir el seu reflex
en els generes poetics. Durant el Renaixement, al segle XVI, s'a-
precia un grau important de castellanització de la poesia. El bar-
celonÍ loan Bosca, per exemple, escrivia en castella. També els
valencians]oan Ferrandis d'Heredia i]oan Timoneda alternaven
les dues llengües.
Pel que fa a la poesia en llengua catalana, es caracteritza per
la influencia d' Ausias Marc, pels intents d'introduir les innova-
cions metriques provinents d'Italia -com ara el decasíl·lab- i
per un cert aire popularitzant i tradicional. Els dos poetes més
destacats són Pere Serafí i loan Pujo!.
Pere Serafí (1505/1510-1567) aplega la seva obra catalana
sota el títol general de Dos llibres, recull amb més de cent setan-
ta poemes en que conviuen la tradició ausiasmarquiana, la
influencia de la poesia popular i una certa incorporació de la
poetica de l'italia Francesco Petrarca i deis seus continuadors.
Joan Pujol (mort després de 1603), en canvi, va assumir ple-
nament la tradició de Mare. Des d'una actitud conservadora, la
seva obra sintonitza amb la contrareforma, moviment que pre-
tenia fer recuperar a l'Església la seva autoritat moral.
la poesia culta del Barroc
L'estetica barroca va predominar en la poesia culta del segle XVII
i bona part del XVIlI. La imitació deis prestigiosos models poetics
castellans (especialment Luis de Góngora i els poetes de l'esco-
la ano menada culterana) caracteritza la poesia catalana en l'as-
pecte metric (es consoliden el sonet i el decasíl·lab italia, alhora
que s'incorporen formes d'origen castella, com ara quintilles,
decimes o roman<;os), en el vessant retoric (es fa un ús recurrent
de figures com la hipérbole, l'antítesi, la paradoxa, l'hiperbaton,
la perífrasi o la metáfora) i pel que fa a l'expressió lingüística
(són abundants els castellanismes lexics i sintactics, que eren
entesos com un recurs estilístic que ennoblia la llengua catala-
na, considerada massa senzilla).
Francesc Vicent Garcia (Tortosa 1579/1582-Vallfogona de
Riucorb 1623) va ser el maxim representant de la poesia barro-
ca catalana. Conegut com el rector de Vallfogona, a partir de la
seva obra humorística i escatologica es va generar una tradició
poetica anomenada vallfogonisme que va perdurar fins al
comen<;ament del segle XIX. Tanmateix, és més rellevant, en la
historia de la literatura, la incorporació que va fer de la metrica
castellana i deis temes característics de la poesia barroca; va crear
una poesia artificiosa i elegant amb una forta intenció satírica.

10. la recuperació de la poesia culta durant la Renaixen~a
Durant el període de recepció del Romanticisme europeu a
Catalunya, poetes com Manuel de Cabanyes, Pau Piterrer i
Manuel Mila i Fontanals escrivien encara en castella.
L'any 1833, pero, amb la publicació de l'oda La patria en la
revista romantica El Vapor, es va iniciar la Renaixen<;a. Bona-
ventura Caries Aribau (1798-1862) era un escriptor, economis-
ta i polític que va viure for<;aanys a Madrid, on va ocupar carrecs
de responsabilitat. Allunyat del seu país, en aquest poema va tro-
bar una manera de transportar-hi el seu esperit: el conreu de la
literatura en llengua catalana.
Vuit anys més tard, Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) va
publicar les seves Poesies sota el pseudonim de Lo gaiter del
Llobregat. En el proleg de l'obra propugnava la restaura ció deis
Jocs FIoraIs en el marc del procés de recuperació d'una literatu-
ra culta en catala independent de la castellana, que durant els
segles anteriors I'havia condicionat de manera determinant.
Aquest certamen poetic anual es va restaurar el 1859 a
Barcelona. Té el seu origen en l'epoca medieval, ja que els pri-
mers Jocs havien estat instituits per Joan 1l'any 1393 a imita ció
deis Jocs de Tolosa de Uenguadoc. S'hi concedien tres premis en
funció del tema de la composició: l'englantina per al tema
patriotic, la viola per al religiós i la flor natural per a l'amorós.
Quan un poeta obtenia tres vegades un premi, era proclamat
mestre en gai saber.
En les successives edicions hi van prendre part els principal s
poetes de tot l'ambit lingüístic, que hi trobaven una plataforma
de reconeixement públic de les seves creacions: els poetes d'ori-
gen mallorquíjosep LluÍs Pons i Gallarza (1823-1894) i Maria
Aguiló (1825-1897), el valencia Teodor Llorente (1836-1911), i
els catalans Víctor Balaguer (1824-1901) i Jacint Verdaguer
(1845-1902). De fet, elsJocs Florals, tot i la interrupció deIs anys
de la Guerra Civil (1936-1939), han perviscut fins avui, si bé
durant el franquisme es van celebrar privadament i a l'exili. Des
de l'any 1978 tornen a ser organitzats per l'Ajuntament de
Barcelona.
També cap al final de la decada deis anys cinquanta, dues
antologies poetiques de diversos autor s mostren la consolida-
ció de la Renaixen<;a: d'una banda, Los trobadors nous (1858),
d' Antoni de Bofarull, basada més en el criteri lingüístic (ús
culte de la llengua catalana) que no pas en la qualitat literaria
deis poemes, que varia molt segons els autors, i de l'altra, Los
trobadors moderns (1859), de Víctar Balaguer, que és un intent
d'integrar autors progressistes i republicans en el moviment de
la Renaixen<;a.
Bonaventura Caries Aribau
Joaquim Rubió i Ors

11. )acint Verdaguer en un carbó
de Ramon Casas
Jacint Verdaguer
]acint Verdaguer va néixer a Folgueroles l'any 1845 en una famí-
lia pagesa que el va portar a estudiar al seminari de ViCo
Coneixedor de la llengua popular i havent estudiat la literatura
i la retorica classiques, als vint anys va assolir l'hit literari amb
un premi als Jocs Florals de Barcelona. Un cop ordenat sacerdot,
va fer de vicari a Vinyoles d'Orís fins que va passar al servei deis
marquesos de Comillas a Barcelona.
L'exit social de Verdaguer va entrar en crisi quan tenia qua-
ranta anys i, particularment, en ocasió d'una peregrinació aTerra
Santa el 1886 que li va provocar una profunda reflexió espiritual.
Van comen<;ar aleshores les almoines exagerades, l'enfronta-
ment amb la jerarquia eclesial -que va arribar a prohibir-li de
dir missa- i la practica d'exorcismes. El cas Verdaguer va pola-
ritzar la societat catalana entre favorables i contraris a la seva
persona. Verdaguer va morir a Vallvidrera (Barcelona) l'any 1902
i el seu enterrament multitudinari va ser una mostra de l'esti-
mació de les classes populars envers la figura de mossen Cinto.
L'obra
Verdaguer va ser un poeta vocacional que va excel·lir en el con-
reu de l'epica i la lírica. Els seus dos gran s poemes epics són
L'Atlimtida (1877) i Canigó (1886). El primer es basa en l'enfon-
sament del continent mitologic deIs atlants i el pressentiment
de la descoberta d' America, mentre que el segon se situa als
Pirineus i narra una llegenda relacionada amb la reconquesta
cristiana deis territoris dominats pels sarrains. Aquesta segona
obra encaixa de pie amb l'objectiu de la Renaixen<;a de reivin-
dicar el passat medieval catala. Pel que fa a la poesia lírica, abas-
ta la tematica patriotica (Patria, Aires del Montseny) i la religiosa
(Sant Francesc, Flors del calvari)o Alguns deis seus poemes han
esdevingut popular s, com ara el Virolai, dedicat a la Mare de Déu
de Montserrat, o L'emigrant.
En prosa, destaquen obres tan diverses com el seu recull de
rondalles populars (Rondalles), les vivencies del seu viatge aTerra
Santa (Dietari d'un pelegrí a Terra Santa) o els articles polemics en
que va defensar les seves posicions personals en l'etapa de con-
flictes amb els seus superiors (En defensa propia).
L'obra de Verdaguer s'emmarca en l'esperit romantic i de la
Renaixen<;a i combina de manera magistral els recursos expres-
sius de la !lengua del poble amb els que li forneix la tradició lite-
raria, retorica i metrica classiques. La documentació llibresca i les
excursions pel territori que precedia l'elaboració de les seves
obres i el trebaU estilístic tena<; són altres claus que expliquen la
plenitud de les seves obres.

12. la poesia modernista
Els modernistes consideraven encarcarades i arcaltzants les com-
posicions deis poetes de la Renaixen<;a i es van proposar moder-
nitzar la poesia catalana mitjan<;ant les traduccions deis grans
poetes europeus contemporanis i classics, la integració de la poe-
sia amb altres manifestacions artístiques (el cant coral, el teatre,
l'opera) i la creació de revistes de contingut literari i piastic,
entre les quals destaquen ?el & Ploma, Catalonia o Joventut. El
poeta més representatiu del Modernisme és Joan Maragall, que
recull les diverses tendencies que hi conviuen.
Joan Maragall
Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860 en el si d'una
família de petits industrials téxtils. El conflicte entre la dedica-
ció a l'empresa que la família volia imposar-li i la seva vocació
literaria es va resoldre matriculant-se a dret i vinculant-se als cer-
cles intel·lectuals i literaris de l'epoca. L'any 1890 va comen<;ar
a publicar els seus articles en el Diario de Barcelona i el 1891 es
va casar amb Clara Noble, amb qui va ten ir tretze fills. La seva
vida benestant no liva impedir reflexionar i, quan ho creia just,
criticar el comportament de la burgesia. Apartir de 1906, la seva
poesia va rebre una crítica acerada per part deis joves noucen-
tistes. Maragall va morir a finals de 1911.
La producció literaria de Maragall és extensa: articles d'opinió
en castella (en el Diario de Barcelona) i en catala (en La Veu de
Catalunya), assaigs sobre poetica (Elogi de la paraula, Elogi de la
poesia), traduccions d'autors classics i contemporanis (Homer,
Píndar, Goethe, Nietzsche, Novalis, etc.), prolegs i discursos, un
extens epistolari i, sobretot, poesia. Els poemes expressen de
manera sincera els sentiments més íntims de Maragall sobre tot
allo que el va apassionar: el paisatge i la natura, la vida i la con-
dició humana, les arrels del país i la dinamica social de l'epoca,
la mort i la transcendencia. El poeta postula una poetica de l'es-
pontaneltat, perque creu que la creació és vocacional, fruit de la
inspiració i produida per l'emoció del moment en que una expe-
riencia vital és traduida en paraules que ell anomena lIvives".
La trajectoria poetica de Maragall integra els diferents corrents
modernistes: el poema Unes flors que s'esfullen s'insereix en la
tendencia decadentista; el cicle dedicat al comte Arnau parteix
d'un plantejament vitalista nietzschea; Els tres cants de la guerra,
centrats en els fets del 1898, s'entenen en el marc del regenera-
cionisme; els mites i els himnes que constitueixen el recull
Visions i cants són propis del moment més nacionalista del
modernisme, i el tema de la vida, la mort i la transcendencia és
plantejat amb un dramatisme sere en el Cant espiritual.
t:EscaLA MALLORQUINA
En contacte amb els modernistes
catalans, els poetes mallorquins
Joan Alcover (1854-1926), Mi-
quel Costa i Llobera (1854-1922)
i Gabriel Alomar (1873-1941) es
van orientar cap a una estetica
classicitzant i arbitraria que prefi-
gura I'estetica noucentista. Costa
i Llobera va combinar models
romantics amb la incorporació
d'elements classics. Alcover va
expressar líricament experiencies
IIigades a la seva biografia, marca-
da sovint per la mort d'éssers esti-
mats. El seu IIibre de poemes Cap
al tard (1909) té un marcat to ele-
gíac, alhora que conté algunes
composicions d'una intenció cívi-
ca innegable, com la glossa de la
can~ó popular "La balanguera",
esdevinguda himne balear. La
poesia d' Alomar és sovint artificio-
sa i expressa uns ideals més pro-
gressistes.

13. Aquests sonets de Francesc Vicent Garcia són dues mostres de la poesia barroca catalana. L'un canta
la bellesa d'una dama i l'altre, la lletgesa d'una mossa, totes dues qualitats, pero, extremes, com corres-
pon a l'estetíca del període, marcada pels contrastos í els clarobscurs.
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELl NEGRE
QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT
AB UNA PINTA DE MARFIL
1 Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssíma atzabeja 1
A qui los d'or més fins tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;
5 Entre elIs la pura neu se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja2
1, com la ma com lo marfil blanqueja,
Pinta i ma d'una pe<;a pareixia.
Jo, de lluny, tan at6nit contemplava
10 Lo dol<; combat, que ab estremada gracia
Aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m'alterava
1, temerós d'alguna gran desgracia,
De prendre'ls tregües3 ganes me veníen.
Francesc Vicent Garcia
A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA4
1 Mala pasqua us do Déu, monja coreada,
BrescaS sens mel, trepada celosía,6
Formatge uJlat, cruel fisonomía,
Ab més puntes i grops7 que té l'arada;
5 D'alguna fossa us han desenterrada
Per no sofrír los morts tal companyia,
Quan eixa mala cara se us podria
1 estava ja de cucs mig rosegada;
Pero, sí sou de vermesH escapada,
10 Perque siau menjar de les cucales9
(que de mal en pitjor la sort vos porta),
Mantinga-us Déu la negra burullada10
1 adéu-siau, que em par11 que em naixen aJes
1 em torno corb després que píc carn mortal
Francesc Vicent Garcia
1 atzabeja: varietat de lignit dur, compacte, molt negre
i IIuent
2 campejar: guerrejar
3 prendre tregües: acordar una treva
4 verola: malaltia infecciosa que deixa marques a la pell
5 bresca: pa de cera format per petites cel·les hexagonals
6 trepada celosía: enreixat d'una finestra foradat
7 grop: nus de la fusta
8 verm: cuc
9 cucala: ocell de la família deis corvids
10 burullada: marques de la verola
11 em par: em sembla
Església de Vallfogona de Riucorb.

14. 11Explica I'anecdota que dóna Iloc al primer
sonet i el paper que hi té el poeta.
11Justifica I'afirmació següent amb citacions
del primer sonet:
El sonet dedicat A una hermosa dama que es
pentinava ... esta basat en dues figures reto-
riques constants al lIarg de la composició: el
contrast i la hipérbole.
11Relaciona cadascuna de les expressions se-
güents amb les figures retóriques que tens a
continuació:
"la pura neu"
"A qui los d'or més fi tenen enveja"
"Lo dol¡;: combat"
- comparació
- epítet
- oxímoron
- personificació
11Explica el segon sonet partint de la descrip-
ció de la mossa i de I'actitud del poeta.
El Justifica I'afirmació següent amb citacions
del segon sonet:
El sonet dedicat A una mossa gravada de
verata esta basat en dues figures retoriques
constants alllarg de la composició: I'acumu-
lació i la hipérbole.
11Fes una Ilista de les metafores i les compa-
racions que conté el segon sonet i digues
quina funció fa cadascuna en el conjunt del
poema.
fIFes el recompte sil·labic deis versos de tots
dos sonets. Després, analitza'n la rima i
escriu I'esquema de rimes. Valora fins a quin
punt la metrica deis dos sonets és coincident.
11Argumenta per que s'atribueix un valor
estetic tant al cant de la bellesa com al de la
Iletgesa i comenta quin sentit té aquesta
ambivalencia en el context de I'estetica
barroca.
IIlnforma't sobre la poesia de Francesc Vicent
Garcia en el seu vessant més escatológic.
erotic i pornografic. Com interpretes el con-
reu d'aquesta altra mena de poesia per part
del rector de Vallfogona?

15. LOS DOS CAMPANARS
Jacint Verdaguer va compondre I'elegia Los dos campanar.> en ocasió d'una visita que a l'estiu de 1879
va fer als monestirs de Sant Miquel de Cuixa i Sant Martí de Canigó, a la Catalunya Nord. Aquesta
elegia és l'origen del poema epic Calligó (1885) i, alhora, n'és l'epíleg.
1 Doncs, que us heu fet, superbes abadies,
Marcevol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu, decrepit Sant Martí, que omplies
aqueixes valls de salms i melodies,
5 la terra d'angels i de sants lo ce!?
Doncs, que n'heu fet, oh valls!, de l'asceteri,
escola de I'amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri7
On tos rengles de monjos, presbiteri,
10 que, com un cos sens anima, estas trist?
D'Orseolo aon és lo dormitori?
La celda abacial del gran Garí?
On és de Romualdo l'oratori,
los pal·lis i retaules, l' or i evori
15 que entretalla ha mil anys cisell diví7
Los cantics i les lIums s'esmortulren;
la rosa s'esfulla com lo roser;
los himnes sants en l'arpa s'adormiren,
com verderoles en lIur niu moriren
20 quan lo bosc les ola més a pIeL
DeIs romanics altars no en queda rastre,
del claustre bizantí no en queda res;
caigueren les imatges d'alabastre
i s'apaga sa lIantia, com un astre
25 que en Canigó no s'encendra mai més.
Com dos gegants d'una legió sagrada
soIs encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de I'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
30 contemplen I'enderroc de sos altars.
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posa l'eternitat:
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovel!es
35 al peu de l!ur pastor agegantat.
Una nit fosca al seu germa parlava
lo de Cuixa: -Doncs, que has perdut la veu7
Alguna hora a ton cant me desvetllava,
i ma veu a la teya entrelligava
40 cada matí per beneir a Déu.
-Campanes ja no tinc -li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí-.
Oh!, qui pogués tornar-m e-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria;
45 per tocar a morts pels monjos i per mi.
Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
Tota una tarda los vegí plorar;
set vegades per veure'm se giraren;
jo aguaito fa cent anys per on baixaren:
50 tu, que vius més aval!, no els veus tornar?
-No! Pel camí de Codalet i Prada
sois minaires obiro i llauradors:
diu que torna a son arbre la niuada,
mes, ai!, la que deixa nostra brancada
55 no hi cantara mai més dol<;os amors.
Mai més! Mai més! El!s jauen sota tena;
nosaltres damunt seu anam caient:
lo segle que ens deu tant, ara ens aterra,
en son oblit nostra grandor enterra
60 i ossos i glories i record s se'ns ven.
-Ai!, el! venta les cendres venerables
del comte de Ria, mon fundador;
convertí mes cap elles en estables,
i desniats los angels pels diables
65 en eixos cims pIoraren de tristor.
1 jo plorava amb ells i encara ploro,
mes, ai!, sen s esperan~a de conhort,
puix tot se'n va, i no torna lo que enyoIO,
i de pressa, de pressa, jo m'esfloro,
70 rusc on I'abell murmuriós s'és mort.
-Caurem plegats -lo de Cuixa contesta-o
Jo altre cloquer tenia al meu costat:
rival deIs puigs, al~ava I'ampla testa,
i amb sa sonora veu, dol~a o feresta,
75 estrafeia el clarí o la tempestat.
Com jo, tenia nou-cents anys de vida,
mes, nou Matusalem, també morí;
com Goliat al rebre la ferida,
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
80 son insepult cadavre gegantí.

16. TÓPICS LlTERARIS
Aquesta composició s'inicia amb el
topic literari de I'ubi sunt? Con
són?'), sota la forma de la interroga-
ció popularitzant "que se n'ha fet,
de ...?". Aquest topic, que mossen
Cinto repren en les tres primeres
estrofes, consisteix a demanar-se
retoricament per un seguit de per-
sonatges i fets de civilització des-
apareguts pel pas del temps i per
I'arribada de la mort. La resposta fa
explícita la destrucció i introdueix,
per tant, una reflexió d'ordre moral
sobre la naturalesa mortal de les
coses humanes.
Abans de gaire ma deforme ossada
blanquejara en la vall de Codalet;
lo front me pesa més, i a la vesprada,
quan visita la lluna l'encontrada,
85 tota s'estranya de trobar-m'hi dret.
Vaig a ajaure'm també; d'eixes altures
tu baixaras a reposar amb mi,
i, ai!, qui llaure les nostres sepultures
no sabra dir a les edats futures
90 on foren Sant Miquel i Sant MartÍ.-
Aixís un vespre los dos c10quers parla ven;
mes, l'endema al matí, al sortir lo sol,
recomen<;ant los cantics que ells acaben,
los tudons amb I'heurera conversaven,
95 amb I'estrella del dia el rossinyo!.
Somrigué la muntanya engallardida
com si estrenas son verdejant mantell;
mostra's com núvia de joiells guarnida
i de ses mil congestes la florida
100 blanca esbandí com taronger novel!.
Lo que un segle bastí I'altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
al Canigó no el tiraran aterra,
105 no esbrancaran l'altívol Pirineu.
jacint Verdaguer, Canigó.
DEscriu una oració o un títol que descrigui
amb precisió el contingut de cada un deis
grups d'estrofes següents:
- Estrofes 1 a 3 - Estrofes 8 a 18
- Estrofes 4 i 5
- Estrofes 6 i 7
- Estrofes 19 a 21
11Redacta un resum del fil argumental del
poema de Verdaguer que integri les expres-
sions que has escrit en I'activitat anterior.
11Explica per que aquesta Ilarga composició és
una elegia.
11Escriu I'analisi metrica de la primera estrofa
(recompte sil·labic i esquema de rimes) i
comprova si es manté al lIarg del poema.
11Busca un exemple de cada una de les figures
retoriques següents i explica la funció que té
cadascuna en la composició (que destaca,
que suggereix en cada cas ...):
al·literació - prosopopeia - personificació
comparació - polisíndeton - metafora
11Justifica, amb citacions, I'afirmació següent:
En Los dos campanars Verdaguer mostra un
domini excel·lent deis recursos de la literatu-
ra classica (metrica, retorica, coneixement
deis generes i deis topies) i els posa al servei
de la proclamació d'un ideal que faeilment
podríem identificar amb els de eerts autors
romanties o, si més no, amb la reeuperaeió
del passat medieval que propugnaven els
prohoms de la Renaixen<;a.
11Escriu un paragraf breu en que interpretis
les tres últimes estrofes en contraposició
amb les que obren el poema.
El Redacta un comentari del poema de Verda-
guer a partir de les conclusions a que hagis
anat arribant en les activitats anteriors.

17. • Busca informació escrita
i gratica sobre la geografia
i I'orografia de I'indret de
Formentor i explica
I'element real que motiva
el poema.
11Analitza la metrica
d'aquesta composició
(quantitat sil·labica, rima,
estrofes).
11Elabora un inventari de les
comparacions i metatores
relacionades amb el pi de
Formentor i fes-ne una
valoració de conjunto
11Explica quina relació manté
el pi amb la resta
d'elements naturals
presents en el poema.
El Explica els sentiments del
poeta envers I'arbre.
11Detecta i valora les
aparicions de la divinitat en
la composició.
11Resumeix el sentit global
del poema.
IIlnforma't sobre la influencia
de Miquel Costa i Llobera,
especialment del seu volum
Horacianes (1906), en els
poetes noucentistes.
1 atupen: donen cops forts
2 encativam: pose m en captivitat
3 lIim: fang
4 revincla: retor~a
5 a lIoure: en IIibertat
EL PI DE FORMENTOR
Formentor és una petita península situada al nord de Mallorca
que fins a la mort de Miquel Costa i Llobera va pertanyer a la
família del poeta. La contemplació d'aquest paisatge va inspirar
alguns deIs seus primers versos, entre els quals destaca el que
dedica a aquest pi que ateny la categoria de mítiCo
1 Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles I'eterna primavera,
i lIuita amb les ventades que atupen 1 la ribera,
5 com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i Ii dona per trone I'esquerpa serralada,
10 per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;2
el crit sublim escolta de l'aguiJa marina,
o del voltor qui passa sent l'ala gegantina
15 remoure son fullam.
Del IIim3 d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla4 per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
20 de les amors del ce!.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita I'infinit;
per ell la tena és dura, mes besa son ramatge
el cel qui I'enamora, i té el lIamp i l'oratge
25 per gloria i per delit.
Oh! sí: que quan a lIoures bramulen les ventades
i sembla entre I'escuma que tombi el seu penyal,
lIavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
30 sa cabellera rea!.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vencer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de lIum pura ...
35 oh vida! oh noble sort!
Amunt, anima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins I'altura com l'arbre deIs penyals.
Veuras caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes can<;ons tranquil·les 'niran per la ventada
40 com l'au deIs temporals.
Miquel Costa i Llobera, Poesies.