Diuen que és la ciutat fantasma de Prípiat, molt a prop de Txernòbil. Els humans envaïren l’espai que ocupa des del 1970, quan fundaren aquesta colònia industrial pel personal que treballava a la central nuclear i les seues famílies, fins el 1986. L’abandonaren poc després que el reactor 4 esclatara accidentalment a la 01:23, hora local, del 26 d’abril d’aquell any. Realment, no és una terra fantasma. Altres invasors, animals i vegetals, han trobat el seu paradís sense humans i han convertit l’ampla zona d’evacuació en un esclat de vida . Un paradís sota l’aixopluc radioactiu on tothom és invasor, concepte humà que sempre parla dels altres. A Prípiat, els llops corren pels carrers plens de plantes i arbres.

1. Invasores.
Diuen que és la ciutat fantasma de Prípiat, molt a prop de Txernòbil. Els humans envaïren l’espai
que ocupa des del 1970, quan fundaren aquesta colònia industrial pel personal que treballava a la
central nuclear i les seues famílies, fins el 1986. L’abandonaren poc després que el reactor 4
esclatara accidentalment a la 01:23, hora local, del 26 d’abril d’aquell any.Realment, no és una
terra fantasma. Altres invasors, animals i vegetals, han trobat el seu paradís sense humans i han
convertit l’ampla zona d’evacuació en un esclat de vida1. Un paradís sota l’aixopluc radioactiu on
tothom és invasor, concepte humà que sempre parla dels altres. A Prípiat, els llops corren pels
carrers plens de plantes i arbres.
Prípiat verda, amb la central al fons.
A fora de Txernòbil, els llops
sempre poden ser una
molèstia i/o un negoci,
sempre pot ser una espècie
d’interès cinegètic2. A fora
de Txernòbil, és impossible
ser d’una espècie invasora i
sobreviure.
Qualsevol
planta que no siga conreu i
qualsevol animal que no
siga esclau pot ser acusat
d’invasió.
Qualsevol
individu
d’una
espècie
alòctona pot ser acusat de
fer perillar la biodiversitat i
els ecosistemes. Qualsevol
animal o planta que ja no
tinga depredadors naturals pot ser eliminat en
pos de l’equilibri natural.
A la ciutat humana, si els índexs de
radioactivitat són tolerables, tothom que no
siga humà és invasor. Fora dels espais urbans,
humans caçadors o pescadors introdueixen
individus que humans ecologistes i de la
comunitat científica consideren invasors3.
Humans ecologistes o de la comunitat científica
introdueixen
o
protegeixenl’arribada
d’individus que la pagesia considera invasors.
Cavalls a la zona d’evacuació.
Fins i tot, humans de la pagesia consideren
invasors individus d’espècies que sempre han
format part de la biodiversitat, que són on han de ser. Es tracta d’interessos humans que no tenen
d’altres confrontats, perquè els suposats invasors no poden posar els seus sobre la taula.
Per això, les definicions al respecte sempre deixen fora les responsabilitats humanes. A la Llei
espanyola de patrimoni natural i biodiversitat4 i al projecte de decret per a establir el catàleg
d’espècies exòtiques invasores5, es defineixen com les que s’estableixenen un ecosistema i, pel seu
comportament o pel risc de contaminació genètica, suposen una amenaça. I una invasió biològica
es produeix quan una espècie adquireix avantatge competitiu per la desaparició dels obstacles
naturals per a la seva proliferació i es converteix en una població dominant. Es responsabilitza les
Tinta Verde, 06/06/2006. Ucán-Marín, Francisco, Chernobil desastre humano, Chernobil paraíso animal.
http://ucanmarin.blogspot.com/2006/06/chernbil-desastre-humano-chernbil.html
2 20minutos.es, 04.04.2011. Pastores por la convivencia con el lobo. http://www.20minutos.es/carta/1009414/0/
3 El País.com, 15/11/2010. A la caza de casi todas las especies invasoras. Subtitular: El borrador del primer catálogo
de animales foráneos permite conservar fauna de interés cinegético o pesquero.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/caza/todas/especies/invasoras/elpepusoc/20101115elpepisoc_2/Tes
4 Article 3. http://www.marm.es/es/biodiversidad/legislacion/legislacion-y-convenios/09047122800b696b_tcm722790.pdf
5 Article 2. http://www.elperiodicodearagon.com/servicios/documentos/documento.asp?pkid=27527
1

2. pròpies espècies d’establir-se o d’adquirir avantatges competitius malgrat que, en realitat, són els
humans els que les introdueixen i els que destrueixen els obstacles naturals per a la seua
proliferació. I, per a això, tenim el concepte d’externalitat: tot efecte produït per una acció, que no
era buscat en els objectius de la mateixa.
La forma de corregir l’externalitat és expeditiva: l’eradicació. Per això, es poden fer campanyes
ecologistes per a la defensa d’un espai natural que consisteixen en capturar tortugues d’orelles
vermelles i exterminar-les per congelació6. Per això, es tolera la pesca furtiva a alguns espais
naturals, sempre que es limite a les carpes. Per això, s’exterminen les granotes goliat de la
península Ibèrica i es lluita contra la seua desaparició a Àfrica. Per això, es pot donar carta blanca
per a la caça de senglars de Collserola, a prop
de les cases7. Per això, es posa sobre la taula
un argument per a la defensa de la caça, que
omple els espais naturals d’invasors molt
perillosos.
Senglars a un parc de L’Hospitalet.
Pot semblar que, davant la gravetat del
problema i els seus costos econòmics, els
mitjans han de ser expeditius. Pot semblar
demagògic que es reclame consideració pels
milers i milers d’individus amb capacitat de
sentir i patir que són massacrats en
campanyes d’eradicació o de control de
població, i pot semblar que no s’ofereixen
alternatives efectives. Però aquest aparell
d’extermini tampoc mostra efectivitat i,
partint de la seua presumible incapacitat, es
fonamenta en el principi “prevenció per a
evitar la introducció; eradicació com a
resposta a la introducció, per a evitar la
naturalització i la expansió; control com a
resposta a la expansió, per a evitar la
saturació”. Donada aquesta evolució negativa
del procés, es podrien modificar les dues
fases agressives i introduir elements com la
esterilització química o quirúrgica, el control
de postes o el trasllat d’individus als seus
hàbitats naturals.
JamesLovelock8 digué, amb Txernòbil com a
referència, que potser siga necessari
emmagatzemar una poca quantitat de
deixalles nuclears a boscos tropicals i altres hàbitats naturals, com a guardians efectius contra
els avariciosos especuladors.Llàstima que els altres animals no puguen agafar un tros de plutoni
per a protegir-se dels humans.
Tortuga d’orelles vermelles, invasora a la marjal
d’Almenara.
Acció Ecologista - Agró, 20.12.2010, L’Hort de les Tortugues compleix el seu primer any de vida.
http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?article2429
11.04.2011, Jornades de formació: captura i maneig de tortugues autòctones i exòtiques. http://www.accioecologistaagro.org/spip.php?article2624
7 Avui, 07.02.2011, A caçar senglars! http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/366844-a-cacarsenglars.html
8 http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Lovelock
6