Resum del bloc 2 de la matèria "Fonaments de l'Art II".

1. Propiciat a partir de les revolucions de 1848
arreu d’ Europa
1843 1868 1875

2.  1833-1868 regna Isabel II, a la mort de son pare Ferran VII.
 Amb les Guerres carlistes de fons com a conflicte per la successió.
 Inestabilitat política. Progrés nul.
 La Cort deixa d’ ocupar-se de l’art, a Isabel II no li interessa en demesia.
 Es suprimeixen els pintors de càmera.
 A partir de 1845 la Acadèmia deixa de dirigir la ensenyança artística i es crea la
Escola de Belles Arts.
 Les Exposicions Universals substituiran els premis i pensions de la Acadèmia.
 1868 Revolució Gloriosa: la dinastia Borbó surt d’Espanya.
 Donà pas al Sexenni Democràtic:
1870-1873 regna Amadeu I.
1873-1874 1a República Espanyola.
 1875-1885 Restauració: regna Alfons XII (fill d’Isabel II). S’acaba el conflicte
successori.
 1885-1902 Regència de Mª Cristina de Habsburgo-Lorena mare d’Alfons XIII, fill
pòstum d’Alfons XII.
 1898: Sublevació de les últimes colònies espanyoles de Cuba i Filipines que, acaben
perdent-se.
Context a Espanya

3. 
Pintors espanyols del
segle XIX
Antoni Gisbert
La família Madrazo
Marià Fortuny
Eduard Rosales

4. 
Antoni Gisbert i Pérez
(Alcoi 1834-París 1901)
 Pintor que representa amb realisme
fets del passat històric nacional, de
caire lliberal.
 Estudià a la Reial Acadèmia de
BBAA de St. Ferran (Madrid) sota la
tutela de José Madrazo i el seu fill
Federico.
 Posterior pensió per a continuar
estudis a Roma (1855-1860).
 Director del Museu del Prat (1868-
1873)
 Un dels predilectes de Amadeu I
(rei d’Espanya de 1870 a 1873).
 Al abdicar aquest en 1873 marxà
exiliat a París on morí.
Afusellament de Torrijos i els seus companys
(1888)
Retrat d’Amadeu I
(1872)

5. 
La família Madrazo
Federico Madrazo i Kuntz
(1815-1894)
pintor i gravador
José Madrazo i Agudo
(1781-1859)
pintor i gravador
PARE:
FILLS:
Raimundo
Madrazo i Garreta
(1841-1920)
pintor
Cecília
(1846-1932)
Luis M. K.
(1825-1897) pintor
Ricardo M. G.
(1852-1917)
Pedro M. K.
(1816-1898) crític d’art
MARE:
Isabel Kuntz i Valentini
(filla del pintor polac Tadeusz Kuntz)
Marià
Fortuny
Juan M. K.
(1829-1880)
arquitecte
NETS:
BES-NET:
Luisa
Rosa
col·leccionista
Marià
Fortuny i
pintor
pintor,
escenògraf i
dissenyador

6. 
José Madrazo i Agudo
(Santander 1781-Madrid 1859)
 Pintor i gravador que, evolucionà del barroc al
neoclassicisme.
 Estudià a la Reial Acadèmia de BBAA de St.
Ferran (Madrid).
 A partir de 1803 estudià a Paris sota la tutela de
Jacques-Louis David. Fou amistat amb altre
deixeble, Dominique Ingres.
 Marxà becat a Roma al 1806, junt amb Ingres.
 Al 1808, opositor al govern de José Bonaparte
fou empresonat, així conegué al rei Carles IV i a
la seua dona Mª Lluïsa que, estaven exiliats.
 Al 1809 es casà amb Isabel Kuntz a Roma.
 Al 1813 fou nomenat pintor de càmera de Carles
IV.
 Al 1818 regressà a Espanya amb els quadres de
Carles IV i reorganitzà el Museu del Prat.
Nomenant-lo el seu director des del 1838 al 1857
sota el regnat ja d’Isabel II.
 A més a més, introduí la tècnica de la litografia
a Espanya.
Autorretrat(1840)
Carles IV, pare (1825)

7. 
Federico Madrazo i Kuntz
(Roma 1815 - Madrid 1894)
 Pintor especialitzat en retrats
d’influència romàntica.
 Estudià a la Reial Acadèmia de
Madrid, a París amb Ingres, amic de
son pare i a Roma.
 Compaginà la tasca artística amb la
docència.
 Director de la Reial Acadèmia (1843).
 Fou nomenat pintor de càmera
d’Isabel II en 1857.
 I, director del Museu del Prat de 1860
a 1868 i de 1881 a 1894.
 De jove, creà la publicació El Artista
junt amb el seu germà Pedro i aportà
al llarg de la seua vida gravats,
poemes i articles.
La comtessa de
Vilches
(1853)
Isabel II
d’Espanya
(1851)
Autorretrat(1840)
“Luisa, Rosa i
Raimundo, fills
del pintor”(1845)

8. 
Luis Madrazo Kuntz
(Madrid 1825 - Madrid 1897)
 8é fill de José Madrazo i Isabel
kuntz.
 Pintà retrats, pintura religiosa i
històrica.
 Format en el taller de son pare junt
amb els seus germans.
 L’any 1841 ingressa a St. Ferran.
 Al 1849 viatjà a Roma per a
continuar els estudis.
 Al acabar viatja per Europa.
 I regressa a Madrid per a dedicar-se
a la docència i als retrats.
 Fou director de la Escola Superior.
Retrat de Cecília
Madrazo i Garreta
(1880)

9. Altres retrats de Luis Madrazo i Kuntz
(com a curiositats per la proximitat del retratat):
Retrat de Mercedes,
esposa de Luis Simarro
Retrat de Luis Simarro Lacabra
(neuròleg), nascut a Roma (1851) perquè
son pare, el pintor valencià Ramón
Simarro Oltra estava pensionat allí. Morí
a Madrid el 1921.

10. 
Raimundo Madrazo Garreta
(Roma 1841 - Versalles 1920)
 Fill i deixeble de Federico
Madrazo i el seu avi José.
 Al 1854 ingressa en St. Ferran.
 Completa estudis a París on
s’instal·la en 1862.
 Al 1897 viatja a Nova York i al
1904 a Buenos Aires però, residí
pràcticament tota la seua vida a
París.
 Pintà bàsicament retrats
burgesos elegants i alegres.
 Tindrà influències de
l’Impressionisme.
Autorretrat
Retrat de la model
Aline Masson amb
mantellina
Retrat de son pare,
Federico Madrazo,
pintant

11. 
Ricardo Madrazo Garreta
(Madrid 1852 - Madrid 1917)
 Fill menut de Federico Madrazo.
 Al 1864 ingressa en St. Ferran.
 Al 1868 viatja a Roma junt al seu
cunyat Marià Fortuny, qui serà
una gran influència per a ell pels
temes orientals i la seua tècnica.
 Al 1875 farà el seu primer viatge
a París.
 En el 1877 farà estància a
Venècia i en el 1883 estància al
Marroc.
 Desprès, al 1890 compaginarà el
Marroc i Roma.
Moro del sur
(1881)

12. 
Marià Fortuny i Marsal
(Reus 1838 - Roma 1874)
 Pintor, dibuixant i gravador.
 Primer treballà d’orfebre a Reus (detallisme i preciosisme dels
objectes).
 Estudià BBAA a la Escola de la Llotja a Barcelona.
 Inici brillant amb obres de temàtica històrica i religiosa
d’influències romàntiques.
 Becat per a ampliar estudis a Roma.
 Allí, va ser nomenat cronista de la guerra hispano-marroquina.
 Al Marroc, el general Joan Prim, també de Reus, el va acollir.
 Àfrica fou un descobriment per a ell: llum, color, paisatges. La
seua pintura relata la societat de Tànger
 Pensionat per viatjar arreu d’Europa.
 Al 1867 casà amb Cecília Madrazo.
 Aconseguí prestigi amb la seua obra “La vicaria”.
 Època d’estil realista amb gran detallisme de temes burgesos
jovials.
 Viatges a Granada i Sevilla li feren reprendre els temes
orientalistes i els quadres a l’aire lliure.
 Finalment, és considerat, precursor de l’ impressionisme.
 Creador d’un nou estil: el fortunyisme (traç minuciós,
pinzellada vigorosa, grans efectes de llum i gamma variada
color).
 Fou altres viatges per Europa abans de morir a Roma.
La vicaria (1868)
Vell nu al sol
(1870 a Granada)
Influències de
l’obra de Josep
de Ribera
(coneguda en les
seues visites al
Museu del Prat a
partir del 1960)

13. 
Eduard Rosales i Gallina
(Madrid 1836 – Madrid 1873)
 Primer estudià Filosofia i desprès, arts en
la Acadèmia sent deixeble de José i
Federico Madrazo; i amic de Raimundo
Madrazo i Marià Fortuny.
 Tingué diferents encàrrecs de pintura i
litografia.
 Al 1857 viatjà per Itàlia.
 Aconseguí una beca en 1859 per a estudiar
en Roma.
 Deu anys desprès, en 1869 regressà a
Espanya definitivament havent fent també
altres visites parisines.
 Continuà tenint encàrrecs i una oferta com
a director de l’Acadèmia d’Espanya a
Roma però, el seu estat delicat de salut li
impedí portar-ho a cap.
 Morí als 36 anys de tuberculosi.
Dona nua
adormida
(1865-70)
Na Isabel La Catòlica dictant el seu testament
(1864)

14. 
Marià Fortuny i Madrazo
(Granada 1871 - Venècia 1949)
 Pintor, dibuixant, escultor, escenògraf, dissenyador,
gravador, fotògraf, inventor, empresari (controlà tant la
creació, com el procés com la distribució de la seua
producció) ... conegut com el “petit Leonardo” o el
“Mag de Venècia”.
 Estudià Arts, Física, Òptica, Electricitat,...
 Son pare, Marià Fortuny i Marsal, morí quan ell tenia 3
anys. I, amb sa mare, Cecília Madrazo, es traslladà a
Paris i, al 1889, a Venècia.
 Allí, obrí un taller en un palau. Actualment, és el
Museu Fortuny.
 Al 1897 conegué en Paris a la model Henriette Adele
Nigrin que, es convertí en musa, col·laboradora i
esposa.
 Té registrades més de 50 patents, entre elles, un nou
paper fotogràfic, una paleta de colors, processos
d’estampació o una cúpula per a il·luminar
indirectament l’escena.
 Fascinat per Orient, són famoses les seus làmpades.
 Apassionat pel teatre i les òperes de Wagner des de
menut gràcies a sa mare a qui acompanyà a veure’l
personalment quan tan sols tenia 9 anys.
 Obrirà punts de venda a París, Londres i Nova York.
 Morí de càncer als 74 anys.
Autorretrat (1947)
Làmpada
Fortuny
Fotode1890
Les donzelles
de flors (1896)

15. 
Altres pintors
Francisco Pradilla
Alejandro Ferrant

16. 
 Pintor de realisme academicista i
historicista, d’escenes costumistes i
paisatges. Director de la Reial
Acadèmia d’Espanya a Roma i del
Museu del Prat (1896-1898).
 Pintor de realisme academicista
de temes religiosos i històrics; de
retrats i paisatges. Professor de
l’Escola Central d’Arts i Oficis i
director del Museu d’Art
Modern de Madrid.
FRANCISCO PRADILLA ORTIZ
(Villanueva de Gállego, Zaragoza,
1848 – Madrid, 1921)
ALEJANDRO FERRANT FISCHERMANS
Autorretrat1917
(Madrid, 1843 - Madrid, 1917)
AMICS A LA
ACADÈMIA
ESPANYOLA DE
BELLES ARTS A
ROMA
Retrat
d’Alfons XII

17. 
Escultura espanyola al
segle XIX
Marià Benlliure

18.  Escultor (s'autoanomenava “Picapedrer”) i pintor
valencià.
 Fill i germà d’artistes.
 Talent precoç: abans dels 10 anys ja creava figures de cera
de gran virtuosisme.
 Es formà en València, Madrid i París, en tallers.
 Al 1879 viatjà a Roma per a ajudar en el taller del seu
germà Josep i fascinat per l’obra de Miguel Àngel es
declinà per la escultura.
 Aviat (1887) es traslladà a Madrid definitivament. Allí
rebrà nombrosos encàrrecs entre ells del rei Alfons XIII.
 1a medalla aquest any amb una escultura del pintor
Ribera.
 Obres allunyades de l’ idealisme romàntic; més bé dotades
d’un realisme minuciós amb efectes pictòrics.
 Preferiblement dedicat al retrat i al monument
commemoratiu.
 Interessat per temes populars. Aficionat a la tauromàquia.
 Cultivà la imaginària religiosa.
 Amistat amb Joaquim Sorolla i Vicent Blasco Ibáñez.
Marià Benlliure Gil
(València 1862- Madrid 1947)
Monument a
Goya front la
entrada nord
del Museu del
Prat (1902)
Mare de Déu de la Seu
(a Xàtiva, de 1943)
Josep de Ribera (a
València, de 1887)

19. 
Arquitectura espanyola
Desenvolupament de l’eclecticisme.

20. Les primeres llibertats polítiques a la mort del rei absolutista
Ferran VII (1833) van posar els ciments per a un desenvolupament
de l’ eclecticisme (mescla d’estils) al llarg del segle XIX.
TEATRE ROMEA DE MÚRCIA
(estil neoclàssic)
Construït en terreny expropiat per l’Estat en 1842
durant la desamortització. Fou inaugurat per la
reina Isabel II en 1862. L’arquitecte fou Diego
Manuel Molina.

21. El corrent continuarà sent historicista, recuperant també les
fonts medievals per a intentar trencar el vincle amb el greco-romà
del neoclassicisme. Així doncs, coexistiran els neoestils: neoclàssic,
neogòtic, neomudéjar,...
La Exposició Universal a Barcelona (1888) deixarà constància
d’un ric ventall d’arquitectura eclèctica en cerca constant d’una
aparença nova i moderna.
ARC DE TRIOMF DE BARCELONA
(estil neomudéjar)
Construït arran de l’Exposició Universal de 1888
per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. Era la
porta d'accés al recinte firal.
CASTELL DELS TRES DRACS
(estil neogòtic)
Construït com a Café-Restaurant per a l’Exposició
Universal de 1888 per l’arquitecte Lluís Domènech i
Montaner.

22. MUSEU MARTORELL
(estil neoclàssic)
Museu d’arqueologia i Ciències Naturals.
Obra d’Antoni Rovira i Trias. Inaugurat al
1882, fou un dels edificis principals de
l’Exposició Universal.
PARC DE LA CIUTADELLA
Construït a sobre dels terrenys i edifici de la
Ciutadella* derruïda i que envoltava els
edificis principals de l’Exposició Universal
com a zona d’esplai, a imitació dels Jardins
de Luxemburg de París.
* Manada construir per Felip V en 1714
(finalitzada la Guerra de Successió) per a
dominar la ciutat de Barcelona.

23. 
Neoclàssic
 Les construccions religioses van desapareixent, i van creant-se
edificacions civils: museus, biblioteques, etc.
 S’ inspira en els arts grec, romà i fins i tot, egipci.
 Rebutja la profusa ornamentació del rococó.
 Característiques:
 Tipus religiós (temple): base, columna, entaulament i
coberta; o civil (amfiteatre, arc de triomf, etc.)
 Arquitectura arquitravada (línies horitzontals i verticals).
 A mida de l’ésser humà.
 Racional, harmoniosa, bella.
 Materials com pedra i marbre.

24. TEATRE CAMPOAMOR D’OVIEDO
La construcció finalitzà en 1883. Actualment, es
representen funcions teatrals, òperes i és l’escenari
del lliurament de premis Princesa d’Astúries.
PLAÇA DE BOUS DE VALÈNCIA
Construïda per l’arquitecte valencià Sebastià
Monleón Estellés entre els anys 1850 i 1860.
Inspirada en l’arquitectura civil romana, el
amfiteatre del Colisseu.

25. 
Neogòtic
 Bàsic en les construccions religioses.
 Imita el gòtic original.
 Ambient medieval (catedrals i castells).
 Característiques :
 Verticalitat.
 Arc apuntat o ogival.
 Volta de creueria.
 Contraforts i arcbotants.
 Columnes altes.
 Pinacles.
 Finestres en vitralls. Rosasses.
 Proliferen els elements vegetals, els zoomòrfics (gàrgoles), els
geomètrics, i els motius heràldics.

27.  Per a construccions de caràcter festiu i d’oci.
 Reivindicat com a estil propi nacional.
 Imita l’estil mudèjar i àrab.
 Característiques:
 Rajol per a construir i decorar (rajol vista).
Combinat amb maçoneria.
 Recobriments exuberants d'aparença luxosa
amb guix, fusta (sobretot sostre) i ceràmica.
 Motius geomètrics per qüestions religioses.
 Multitud tipus d’arc: de mig punt, apuntat,
lobulat, ... però, el més profús, l’arc de
ferradura.
 Pilars i columnes primes.
 Cobertes planes (arquitravat).
 Varius tipus de voltes i cúpules. Destaca la
gallonada.
Neomudèjar

28. GRAN TEATRE DE CADIS
Començà a construir-se en 1884 i finalitzà al 1905
per problemes econòmics. L’arquitecte fou Adolfo
Morales de los Ríos.
PLAÇA DE BOUS DE “LAS
VENTAS” DE MADRID
Iniciat en 1922 i acabat en 1929
sent l’arquitecte José Espelius.

29. 
Context a Europa
 La onada de revolucions de 1848 en diversos països de caràcter lliberal
i nacionalista acabaren amb el predomini de l’absolutisme a Europa.
 Encara que, l’èxit inicial no perdurà (per la espontaneïtat i poca
organització); sent reconduïdes a situacions polítiques més
conservadores.
 L’avanç de la industrialització comportà una intensificació del comerç
(inclús a nivell internacional) però, també una precarietat en les
condicions dels treballadors.
 Així doncs, el poder de la burgesia es consolidà però, també, el
proletariat s’organitzà (moviments obrers); apareixent els primers
sindicats i la 1ª associació internacional de treballadors (AIT) fundada
en Londres en 1864 amb col·laboració de Karl Marx, Friedrich Engels i
Mijaíl Bakunin per protegir els drets dels obrers.
 Amb l’ internacionalisme també arribà la influència de l’art oriental a
Europa, sobretot procedent de Japó (japonisme).
 També hi hagué un avanç científic que, afavorí l’interès per observar
l’entorn.

30. 
Realisme
Corrent artístic nascut a França desprès del fracàs de
les revolucions de 1848 que van posar fi a l’idealisme
romàntic. El moment requeria plasmar la realitat
circumdant amb la màxima fidelitat possible, cercant
inclús el detall; ser objectiu.
Els problemes quotidians, humans i socials seran
els seus temes preferits.

31. El Àngelus (1857-1859) de Jean F.
Millet
El vagó de tercera classe (1864)
d’Honoré Daumier
La vaga
(1860)
Daumie
r
La migdiada (1866)
Millet
Autorretrat o L’home desesperat (1843-45)
de Courbet
Els camperols resignats de Millet
La crítica social de Daumier
La provocació de Courbet
Les amigues (1866)
Gustave Courbet

32. El triomf de La República (1899)
Plaça de la Nació (París)
Jules Dalou
La Fraternitat dels pobles (1883)
Sala de matrimonis de l’Ajuntament (X Districte de París)
Jules Dalou
País negre (1883)
Constantin Meunier
El
compromís
social del
pintor i
escultor
belga
MeunierLa explosió en la mina (1888-89)
Constantin Meunier
El reflex republicà del francès Dalou

33. 
Art pompier
(Art bomber)
Art francès de la 2ª meitat del segle XIX que, continuava la
reproducció dels temes clàssics i idealització acadèmica en cerca
del gust de la burgesia rica i dels aristòcrates.

34. 
William-Adolphe Bouguereau
(La Rochelle 1825 –
La Rochelle 1905)
Admirat per Napoleó III i Chopin.
Reconeixement inclús internacional.
Imitat per la seua dona pintora, d’origen
americà, Elizabeth Jean Gardner.
Dant i Virgili en l’infern
(1850)
El naixement de Venus
(1879)
El rapte de Psique
(1895)
El primer dol
(1888)
El primer bes
(Cupido i Psique, infants)
(1890)

35. L’alba
1881
El dia
1884
Crepuscle
1882
La nit
1883

36. 
Jean-Léon Gérôme
(Vesoul 1824 - París
1904)
Pintor i, escultor en edat avançada (54). Professor.
Academicista i orientalista.
Temes històrics, mitològics, retrats, etc.
Detractor de l’art emergent: impressionisme.
Napoleó davant la Esfinge (1867-68)
Banys de l'harem (1885)
Baralla de galls (1846)
Autorretrat1886

37. L’artista esculpit una tanagra
El treball del marbre (1895)
Tanagra* (1890)
* Figures menudes de terracota
policromada descobertes en
1870 a Grècia.
Pigmalió i Galatea
(1890)

38. 
Alexandre Cabanel
(Montpelier 1823 - París 1889)
Naixement de Venus (1863) quadre que li
atorgà la fama al ser adquirit per Napoleó
III.
Pintor i professor.
Gran reconeixement, també internacional.
Admirat per Napoleó III i la seua esposa,
l’aristòcrata espanyola, Eugènia de Montijo.
Cert orientalisme extret dels textos de
Víctor Hugo.
Enemic de l’impressionisme.
Cleòpatra provant verins en els condemnats
a mort (1889). Darrera obra del pintor.
Àngel caigut (1847) Miguel Angel en el seu
estudi visitat pel Papa
Julio II (1859)

39. 
Fernand Cormon
(París 1845 - París 1924)
Deixeble d’Alexandre Cabanel.
Pintor. Professor de Toulousse Lautrec, Van Gogh, Matisse, etc.
Innovacions plàstiques inculcades als seus deixebles.
Interès pel detall sensacionalista.
Temes històrics i prehistòrics, retrats, pintura mural en edificis oficials. Orientalista.
Caín fugint amb la seua família (1880) Mort en el Serrallo (1874)

40. 
Germanor Prerrafaelita
Associació de pintors, poetes i crítics anglesos fundada en 1848 a Londres
per Dante Gabriel Rossetti, John Everett Millais i William Holman Hunt. Durà tan
sols 5 anys però, la seua influència perdurà fins entrat el segle XX.
La intenció del grup era la reforma de l’art, refusant l’ art academicista
pel mecanicisme i la falta de sinceritat; reivindicant l’art dels italians primitius
anteriors a Rafael Sanzio (d’ahí el nom) més minuciós en el detall, més lluminós en
quant a color i més realista.
També refusaven el materialisme originat per la industrialització, i per
això, intentaven reeducar en valors, des de la seua pintura, reflectint principis
morals.
El terme prerrafaelisme s’usa per a identificar al moviment pictòric.

41. 
Dante Gabriel Rossetti
(Londres 1828 - Kent 1882)
 Poeta, il·lustrador, pintor i traductor de Dant i d’ altres
poetes italians medievals.
 Fill d’un erudit emigrant italià.
 La seua pintura està plena d’imatges simbòliques i
mitològiques, gens realistes.
 Influí en el simbolisme.
 Predominen els temes extrets de l’obra de Dante i del Rei
Artur. A l’igual que els retrats femenins.
 Solia acompanyar l’obra pictòrica amb sonets.
 Gran ús de figures femenines estilitzades amb el cabell
pèl-roig, símbol de sensualitat.
 El suïcidi de la seua esposa Elizabeth Siddal (que, feia de
model per als prerafaelites) en 1862 al donar a llum un fill
mort li produí una depressió.
 Ja superada, tingué varies amants que, també li posarien
com a models. Una d’elles, la esposa del seu soci,
William Morris amb qui treballava com a il·lustrador
produint imatges per a vitralls i altres elements
decoratius.
 Cap a la fi de la seua vida visqué retirat amb certa
inestabilitat mental i amb problemes de drogues i d’
alcohol.
Autoretrat1847
La Anunciació (1850)
Models: els germans
Beata Beatriz (1863)
Representa la mort
de la seua esposa
amb qui es casà en
1860.
Apunts

42. 
John Everett Millais
(Southampton 1829-
Londres 1896)
Autorretrat
Ofèlia (1852)
Model: Elizabeth Siddal (esposa de D. G. Rossetti)
 Nen prodigi: pintava ja als 4 anys i posseïa un talent poc
comú.
 Als 11 anys ja va poder entrar a la Royal Academy (1840).
 Període prerafaelita: detalls minuciosos, densa superfície
pictòrica, precisió de la natura.
 Arrel del seu matrimoni al 1856 la seua pintura es tornà
més popular i assequible; evolucionant cap un
esteticisme.
 Considerava a Velázquez i Rembrandt com els seus
models.
 Les darreres obres demostren un interès especial pels
paisatges inhòspits.
Crist a casa dels seus pares (1850)
Polèmica: la Sagrada Família representada
com una classe obrera
Isabella (1848-49)

43. 
William Holman Hunt
(Londres 1827- Londres 1910)
Autorretrat
 Estudià a la Royal Academy of Arts de sir Joshua
Reynolds com Rossetti i Everett Millais; als quals
conegué allí i decidiren crear la Germanor
Prerrafaelita, refusant l’academicisme de
Reynolds.
 A nivell sentimental, la seua esposa morí al
donar a llum al seu primogènit (1865). Passats 10
anys es casà amb la germana d’aquesta, tenint
problemes amb les lleis britàniques per aquest
fet.
 Al principi les seues obres no gaudiren d’èxit.
Fou amb la temàtica religiosa quan ho aconseguí,
arribant inclús a viatjar a Palestina per a
documentar-se (fent escales en França, Itàlia i
Egipte).
 També tractà temes paisatgístics i literaris.
 Mantenint-se sempre fidel al plantejament
prerrafaelista.
 A la dècada dels 90, problemes de visió el feren
abandonar la pintura.
El pastor distret (1851)
Expiatori boc (1854)

44. 
Moviment
“Arts and Craft”
Literalment, arts i oficis.
Fou un moviment artístic que sorgí a Anglaterra al voltant de 1860 i aviat es
desenvolupà per la resta del Regne Unit, l’ Europa continental i Nord-
Amèrica, arribant a emergir al Japó com a moviment Mingei. Perdurà fins al
principi del segle XX. Sorgí com a reacció al 1r estil industrial (estil victorià) i
s’inspirà en l’obra de John Ruskin i de Henri Cole.

45. 
Principis:
Consideren La Revolució Industrial com la responsable tant de corrompre el gust
popular com de destruir en gran mesura les tècniques tradicionals artesanals. Per
tant apliquen els següents principis:
 No fer una distinció vàlida entre art pur (pintura, escultura i arquitectura) i arts
aplicades o decoratives.
 No a la producció en massa.
 Retorn als mètodes tradicionals artesans (d’ època medieval).
 Preservar i potenciar les qualitats naturals dels materials (la veritat dels materials
de Ruskin)
 Elaborar productes de qualitat: equilibri entre funció, forma i ornamentació.
 Inspiració en la natura.
 Aplicar el disseny integral en cada element necessari.
Creien que un ambient ben dissenyat, bell i ben realitzat contribuïa a millorar
l’estructura social.

46. 
Influències:
Retrat de John Ruskin
(1853-54)
pintat per John Everett
Millais
HENRI COLE (dissenyador i editor)
Manifestacions en contra dels moviments
artístics del moment plasmades inclús en
els seus propis dissenys.
Editor de la revista “De disseny i
manufactura” (des de 1849 al 1852).
Fundador del Museu d’Arts Aplicades.
Creador de la 1a escola de disseny
d’Anglaterra.
JOHN RUSKIN (escriptor, crític d’art i
sociòleg)
Obra: “Les set llànties de l’arquitectura”
(1849) on desenvolupà les seues idees
estètiques i proposà reprendre les
característiques de producció medieval.
Henri Cole

47. 
Màxim representant:
William Morris
 Artesà, dissenyador, impressor, pintor,
arquitecte, poeta, escriptor, traductor i activista
polític.
 Seguidor de les idees de Cole i Ruskin.
 Fundador del moviment “Arts and Crafts”.
 En 1861 cofundà la empresa d’arquitectura i
disseny industrial d’estil medieval “Morris,
Marchall, Faulkener & CO”. Dante Gabriel
Rossetti també hi era (compartia ideologia amb la
Germanor prerrafaelita). Aconseguiren èxit
mundial.
 Al 1875 es reanomenà “Morris and Co” quedant-
se ell com a únic propietari.
 En 1888 creà la Exhibició d’Arts i Oficis en
contraresposta a les Exposicions Universals.
 I en 1891 establí la impremta “Kelmscott Press”.
 Exercí una gran influència en el disseny
industrial i en les arts visuals de la 2a meitat del
segle XIX.
Walthamstow (1834)-Londres (1896)

48. La Casa Roja (1860)
vivenda del sr i sra Morris
dissenyada per Philip
Weeb i decorada per
artistes prerrafaelistes.

49. 
Arquitectura a Europa
Entre la tradició i la modernitat.

50. Al llarg del segle XIX l’arquitectura cerca adaptar-se i donar
resposta a les necessitats de la nova societat.
La recerca d’un nou estil i de nous edificis portarà a la
inspiració en els models històrics i a la introducció de noves
tècniques i materials lligats a la industrialització. Així doncs
trobarem dues vessants a Europa:
. Una arquitectura historicista i eclèctica (neoestils) i,
. Una arquitectura del ferro, de l’acer i del ciment.
Biblioteca estatal de Munich
(estil neorenaixement)
Torre Eiffel de Paris
Pont Lluís I a Oporto

51. CASTELL DE NEUSCHWANSTEIN a Baviera
(estil neogòtic i neorromànic)

52. RECONSTRUCCIÓ DE LA CATEDRAL NOTRE DAME DE PARÍS
La Catedral Notre Dame és un dels edificis gòtics més antic. La seua construcció començà al
segle XII i perdurà quasi 2 segles més. Estant ubicada en l’ illa Cité, bordejada pel Sena.
Però, remodelacions posteriors d’acord a nous gustos reials i la Revolució Francesa
destruïren gran part de la seua essència.
A l’any 1844 s’inicià un programa de restauració a les ordres dels arquitectes Viollet-le-Duc i
Lassus que durà fins al 1867.
Entre les modificacions figuren la inserció de gablets, la col·locació de la rosassa sud, el canvi
de pedra en els arcbotants, el derrocament de les cases adjacents, ... i la col·locació de gàrgoles que,
s’han convertit actualment en un reclam turístic.
gablet
rosassa

53. ÒPERA DE PARÍS
Napoleó III demanà la seua construcció a l’arquitecte Charles Garnier qui la concebí en estil
neobarroc. Fou inaugurada en 1875.
L’edifici constitueix un
magnífic auditori, impecable des
del punt de vista tècnic.

54. “L’incendi del Parlament”(1835)
Joseph Mallord William Turner
Parlament de Londres o Palau Westminster
(estil neogòtic)
RECONSTRUCCIÓ DEL PARLAMENT DE LONDRES
A l’octubre de 1834 un assolador incendi destrossà el Palau
que havia sigut construït en època medieval com a residència reial.
Els arquitectes Charles Barry i Augustus Welby Pugin foren
els encarregats de la reconstrucció, dintre un estil neogòtic que,
acabà en 1847.
El Parlament, ubicat al costat del Tàmesi, consta de 1200
habitacions, 11 patis i 3,5 Km de corredors. Destaca la torre Victoria
(que alberga totes les còpies de les lleis del Parlament des de 1497)
amb el rellotge i la campana Big Ben.

55. PALAU DE CRISTAL DE LONDRES
Construït per Joseph Paxton per a la Exposició
Universal de Londres de 1851.
Fou inaugurat per la reina Victoria i causà una
gran sensació en tots els visitants pel disseny i per la
novetat dels nous materials emprats, ferro fos i cristall
que, permetia unes parets transparents que oferien un
camp visual ampli.

56. 
El cinematògraf
"Aparell que serveix per a l'obtenció i visió de proves
cronofotogràfiques” patentat pels germans Lumière en 1895.

57. Auguste i Louis Lumière feren
la seua 1a projecció pública en
el soterrani del Gran Café de
París el 28 de desembre de 1895.
El programa constava d'11
pel·lícules de 15 a 20 metres
cadascuna, amb una durada
total de 20 minuts. Totes elles
filmades per ells mateixos
aquell mateix any.
La 1a a projectar-se fou "La sortida dels obres de la fàbrica Lumière a Lyon".

58. 1. El descobriment del que
s’anomenà principi de la
persistència de les imatges
en la retina.
2. La aparició de la
fotografia.
AVANÇOS TÈCNICS QUE PROPICIAREN L’INVENT:

59. ALTRE INVENT ANTERIOR PRÒXIM:
De Thomas Alva Edison en 1891

60. AUTORA: XELO PIQUERES