SlideShare a Scribd company logo
1 of 35
Història del llibre, del paper i la impremta Per Eduard CONNOLLY: mestre i llibreter de vell
La història del llibre és la història dels homes… Per culpa o gràcies als llibres s'ha matat, s'ha cregut, s'ha viscut, s'han enamorat, s'han fet guerres i paus... Podem dir que és una de les invencions més importants de la humanitat  .
[object Object],Se sol dir que la història dels pobles comença quan aquests dominen l'escriptura
 
MESOPOTAMIA
[object Object],[object Object],LA HISTÒRIA COMENÇA AMB ARGILA
EGIPTE
El rotllo de papir A Egipte trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del qual van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans entre el 3.000 a C. i el segle IV d. de C.  La cultura egípcia va ser la primera a utilitzar la tinta i el papir, l'antecessor del paper.
Agafant papir en les riberes del Nil L'abundància d'aquesta planta a les riberes del riu Nil va afavorir la creació de la biblioteca d'Alexandria
Com es fa una fulla de papir
El llibre egipci El llibre egipci tenia forma de rotllo, ja que el papir era un material molt flexible que permetia ser enrotllat fàcilment al voltant d'un pal de fusta, i en principi s'escrivia per una sola cara. Per a llegir-lo calia desenrotllar-lo.
GRECIA
El pergamí En la cultura  grega la  matèria escriptórea més abundant era el pergamí, fabricat en la ciutat de Pèrgam, a partir de pells adobades d'animals les quals eren més més resistents i fàcils d'obtenir que el papir.  La substitució del papir pel pergamí va ser definitiva al segle IV d. de C.
 
ROMA
Els materials més antics usats pels romans, són el lli i l'escorça d'arbre (d'on prové la paraula liber, usada després per a llibre). També fan servir tabletes i el suport és el rotllo grec de pergamí, que els romans van anomenar  volum .
 
Els còdex ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
L’Edat Mitjana: L’escriptorium
l'Edat Mitjana ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
A fins de l'Edat Mitjana en algunes Universitats se subjectaven els llibres amb cadenes a fi que no fossin sostrets.    Llibres encadenats
L’arribada del paper Un dels grans aports del poble xinès és sens dubte la invenció del paper.  Segons la tradició, la seva invenció data de l'any 105 d. de C.  Va trigar 1000 anys en arribar a Europa.  La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa, que elaborava aquest amb palla d'arròs.   El paper va acabar imposant-se a Occident substituint als suports de llavors (el papir i el pergamí), els quals no resultaven apropiats per a imprimir, el papir era massa fràgil i el pergamí massa car.  El paper en canvi era un material bastant resistent i econòmic. A partir del segle VIII es va començar a utilitzar el paper en els còdex.
La invenció del paper tal com ho coneixem avui correspon no obstant això a  Ts ’ ai   Lun , oficial de la cort de l'emperador, del que es té notícies que en l'any 105 d. de C. havia descobert un mètode d'obtenció de paper més refinat que el papir i més econòmic que la seda. El mètode consistia a barrejar diferents tipus de fibres, com escorça de morera, cànem i draps amb aigua, picar la barreja fins a aconseguir la completa separació de les fibres, i després disposar-les sobre un motlle rectangular porós i premsar-les per a separar l'aigua i aconseguir la unió solidària de les fibres.
Certa història  diu que Aproximadament en el 105 abans de Crist un oficial de la cort de l'emperador de nom  Ts ’ ai   Lun , s'inspiro per a la invenció del paper a l'observar com una vespa feia el  seu niu, doncs el niu d'aquests insectes aquesta fet d'un material similar al paper en forma de pilota en golfes o sota terra.  Per a fabricar el paper amb el qual fan el niu, les vespes comunes masteguen fibres de la fusta morta i formen una pasta ajudats per les secrecions salivals produint un "procés de pulpació” natural. Aquest fuel procés que es va copiar  per a la creació del paper per part dels xinesos, És a dir que el veritable inventor del paper són els insectes i l'home va copiar la “tecnologia animal”
 
Siglo XV: La Impremta de tipus mòbils ,[object Object],[object Object]
 
 
 
 
 
Els incunables INCUNABLES (del llatí incunabulae, en el bressol) aquells llibres impresos amb tipus mòbils des de l'aparició de la impremta fins a l'any 1501 inclusivament.  Així, són incunables els llibres impresos (unes 13.000 obres) entre 1453 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500.  No tenien portada, els seus caràcters al principi eren de lletra gòtica i les paraules es presenten amb no poques abreviatures imitant als còdex
El futur: El llibre digital Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en una PC, computadora portàtil o els recents dispositius portàtils  Aquests llibres es poden llegir  mitjançant programes anomenats lectors (readers).

More Related Content

What's hot

Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
gsirvent
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
carme
 
Respiració cel·lular
Respiració cel·lularRespiració cel·lular
Respiració cel·lular
mabe20000
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
P. J.
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
ctorrijo
 
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
xabiapi
 
Els clergues i les ordres religioses
Els clergues i les ordres religiosesEls clergues i les ordres religioses
Els clergues i les ordres religioses
evives1
 
Joanot Martorell
Joanot MartorellJoanot Martorell
Joanot Martorell
lisa lobato
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
jesus gutierrez
 

What's hot (20)

Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
Respiració cel·lular
Respiració cel·lularRespiració cel·lular
Respiració cel·lular
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
 
Els clergues i les ordres religioses
Els clergues i les ordres religiosesEls clergues i les ordres religioses
Els clergues i les ordres religioses
 
L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
L’Edat Mitjana: la lírica trobadorescaL’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
 
El descobriment-d america
El descobriment-d americaEl descobriment-d america
El descobriment-d america
 
Joanot Martorell
Joanot MartorellJoanot Martorell
Joanot Martorell
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metalls
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
Origen llengua catalana
Origen llengua catalanaOrigen llengua catalana
Origen llengua catalana
 
El Bronze
El BronzeEl Bronze
El Bronze
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
La Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon MuntanerLa Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner
 

Viewers also liked (7)

20130225 tema11
20130225 tema1120130225 tema11
20130225 tema11
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
Revoluciones Liberales Y Nacionalismo
Revoluciones Liberales Y NacionalismoRevoluciones Liberales Y Nacionalismo
Revoluciones Liberales Y Nacionalismo
 
Humanismo renacimiento-reforma completo
Humanismo renacimiento-reforma completoHumanismo renacimiento-reforma completo
Humanismo renacimiento-reforma completo
 
Procediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i EconòmicaProcediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i Econòmica
 

Similar to Història del llibre, paper i impremta

Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard ConnollyEls llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Ieduca Illes Balears
 
L' escriptura
L' escripturaL' escriptura
L' escriptura
bl
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibre
monrosdep
 
Escribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsEscribes i jeroglífics
Escribes i jeroglífics
vallterrics
 
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
carme_d
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
dmunoz23
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-
Els orgens-de-la-literatura-catalana-Els orgens-de-la-literatura-catalana-
Els orgens-de-la-literatura-catalana-
dmunoz23
 

Similar to Història del llibre, paper i impremta (20)

Història del llibre, paper, impremta per a primer cicle
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicleHistòria del llibre, paper, impremta per a primer cicle
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicle
 
Història del llibre en català definitiu
Història del llibre en  català definitiuHistòria del llibre en  català definitiu
Història del llibre en català definitiu
 
Història Del Llibre Ampliat En Català
Història Del Llibre Ampliat En CatalàHistòria Del Llibre Ampliat En Català
Història Del Llibre Ampliat En Català
 
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard ConnollyEls llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly
 
Història del llibre
Història del llibreHistòria del llibre
Història del llibre
 
Intro fonts
Intro fontsIntro fonts
Intro fonts
 
L' escriptura
L' escripturaL' escriptura
L' escriptura
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibre
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibre
 
Escribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsEscribes i jeroglífics
Escribes i jeroglífics
 
Sistemes escriptura2
Sistemes escriptura2Sistemes escriptura2
Sistemes escriptura2
 
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
 
Historia de les biblioteques
Historia de les bibliotequesHistoria de les biblioteques
Historia de les biblioteques
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-
Els orgens-de-la-literatura-catalana-Els orgens-de-la-literatura-catalana-
Els orgens-de-la-literatura-catalana-
 
Textos grecs i romans
Textos grecs i romansTextos grecs i romans
Textos grecs i romans
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Tema 11
Tema   11Tema   11
Tema 11
 

More from Eduardo CONNOLLY

More from Eduardo CONNOLLY (20)

el-siglo-de-la-maquina-de-escribir.pdf. MUNDO DIDÁCTICO.pdf
el-siglo-de-la-maquina-de-escribir.pdf. MUNDO DIDÁCTICO.pdfel-siglo-de-la-maquina-de-escribir.pdf. MUNDO DIDÁCTICO.pdf
el-siglo-de-la-maquina-de-escribir.pdf. MUNDO DIDÁCTICO.pdf
 
222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf
222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf
222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf
 
Mascarillas y medidores
Mascarillas y medidoresMascarillas y medidores
Mascarillas y medidores
 
Ens orientam
Ens orientamEns orientam
Ens orientam
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Los climas (1 eso)
Los climas (1 eso)Los climas (1 eso)
Los climas (1 eso)
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Les primeres civilitzacions (inacabat)
Les primeres civilitzacions (inacabat)Les primeres civilitzacions (inacabat)
Les primeres civilitzacions (inacabat)
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
La formació del relleu
La formació del relleuLa formació del relleu
La formació del relleu
 
Geografia física
Geografia físicaGeografia física
Geografia física
 
La formació del relleu
La formació del relleuLa formació del relleu
La formació del relleu
 
El relleu exemples
El relleu exemplesEl relleu exemples
El relleu exemples
 
El medi físic i els seus elements sistema solar
El medi físic i els seus elements sistema solarEl medi físic i els seus elements sistema solar
El medi físic i els seus elements sistema solar
 
El medi fisic i els seus elements la terra
El medi fisic i els seus elements  la terraEl medi fisic i els seus elements  la terra
El medi fisic i els seus elements la terra
 
El imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEl imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2on
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòriaAnaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
 

Història del llibre, paper i impremta

  • 1. Història del llibre, del paper i la impremta Per Eduard CONNOLLY: mestre i llibreter de vell
  • 2. La història del llibre és la història dels homes… Per culpa o gràcies als llibres s'ha matat, s'ha cregut, s'ha viscut, s'han enamorat, s'han fet guerres i paus... Podem dir que és una de les invencions més importants de la humanitat .
  • 3.
  • 4.  
  • 6.
  • 8. El rotllo de papir A Egipte trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del qual van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans entre el 3.000 a C. i el segle IV d. de C. La cultura egípcia va ser la primera a utilitzar la tinta i el papir, l'antecessor del paper.
  • 9. Agafant papir en les riberes del Nil L'abundància d'aquesta planta a les riberes del riu Nil va afavorir la creació de la biblioteca d'Alexandria
  • 10. Com es fa una fulla de papir
  • 11. El llibre egipci El llibre egipci tenia forma de rotllo, ja que el papir era un material molt flexible que permetia ser enrotllat fàcilment al voltant d'un pal de fusta, i en principi s'escrivia per una sola cara. Per a llegir-lo calia desenrotllar-lo.
  • 13. El pergamí En la cultura grega la matèria escriptórea més abundant era el pergamí, fabricat en la ciutat de Pèrgam, a partir de pells adobades d'animals les quals eren més més resistents i fàcils d'obtenir que el papir. La substitució del papir pel pergamí va ser definitiva al segle IV d. de C.
  • 14.  
  • 15. ROMA
  • 16. Els materials més antics usats pels romans, són el lli i l'escorça d'arbre (d'on prové la paraula liber, usada després per a llibre). També fan servir tabletes i el suport és el rotllo grec de pergamí, que els romans van anomenar volum .
  • 17.  
  • 18.
  • 19.  
  • 21.
  • 22.  
  • 23. A fins de l'Edat Mitjana en algunes Universitats se subjectaven els llibres amb cadenes a fi que no fossin sostrets. Llibres encadenats
  • 24. L’arribada del paper Un dels grans aports del poble xinès és sens dubte la invenció del paper. Segons la tradició, la seva invenció data de l'any 105 d. de C. Va trigar 1000 anys en arribar a Europa. La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa, que elaborava aquest amb palla d'arròs. El paper va acabar imposant-se a Occident substituint als suports de llavors (el papir i el pergamí), els quals no resultaven apropiats per a imprimir, el papir era massa fràgil i el pergamí massa car. El paper en canvi era un material bastant resistent i econòmic. A partir del segle VIII es va començar a utilitzar el paper en els còdex.
  • 25. La invenció del paper tal com ho coneixem avui correspon no obstant això a Ts ’ ai Lun , oficial de la cort de l'emperador, del que es té notícies que en l'any 105 d. de C. havia descobert un mètode d'obtenció de paper més refinat que el papir i més econòmic que la seda. El mètode consistia a barrejar diferents tipus de fibres, com escorça de morera, cànem i draps amb aigua, picar la barreja fins a aconseguir la completa separació de les fibres, i després disposar-les sobre un motlle rectangular porós i premsar-les per a separar l'aigua i aconseguir la unió solidària de les fibres.
  • 26. Certa història diu que Aproximadament en el 105 abans de Crist un oficial de la cort de l'emperador de nom Ts ’ ai Lun , s'inspiro per a la invenció del paper a l'observar com una vespa feia el seu niu, doncs el niu d'aquests insectes aquesta fet d'un material similar al paper en forma de pilota en golfes o sota terra. Per a fabricar el paper amb el qual fan el niu, les vespes comunes masteguen fibres de la fusta morta i formen una pasta ajudats per les secrecions salivals produint un "procés de pulpació” natural. Aquest fuel procés que es va copiar per a la creació del paper per part dels xinesos, És a dir que el veritable inventor del paper són els insectes i l'home va copiar la “tecnologia animal”
  • 27.  
  • 28.
  • 29.  
  • 30.  
  • 31.  
  • 32.  
  • 33.  
  • 34. Els incunables INCUNABLES (del llatí incunabulae, en el bressol) aquells llibres impresos amb tipus mòbils des de l'aparició de la impremta fins a l'any 1501 inclusivament. Així, són incunables els llibres impresos (unes 13.000 obres) entre 1453 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500. No tenien portada, els seus caràcters al principi eren de lletra gòtica i les paraules es presenten amb no poques abreviatures imitant als còdex
  • 35. El futur: El llibre digital Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en una PC, computadora portàtil o els recents dispositius portàtils Aquests llibres es poden llegir mitjançant programes anomenats lectors (readers).