SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
Download to read offline
Autor: Eduard CONNOLLY ( mestre de primària i llibreter de vell )


“Es racó des PT”                    http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
Els llibres, el paper i la impremta

Aquests objectes de paper amb cobertes que ens acompanyen al llarg de
la vida anomenats llibres, i que de vegades fins i tot llegim per plaer, han
estat, fins l'aparició d'Internet, el principal vehicle de transmissió de
saviesa humana.
Se sol dir que la història dels pobles comença quan aquests dominen
l'escriptura. Els humans des de temps immemorials han necessitat
transmetre els seus coneixements, la seva història, els seus sentiments,
les seves creences... Una de les formes de plasmar-los ha estat
l'escriptura, aquesta ha conegut diferents "suports", aprofitant els
materials disponibles en l'entorn, des de les taules d'argila al paper, fins
als sistemes electrònics dels nostres dies.
Els mitjans descrits posteriorment van conviure uns amb uns altres,
l'aparició d'uns no va suposar necessàriament la desaparició immediata
dels altres.


LA HISTÒRIA COMENÇÀ AMB ARGILA
La prehistòria del llibre i de l'escriptura, comença segons diversos
autors, en Mesopotàmia, en la civilització sumèria, fa 6000 anys i el
material triat va ser ni més ni menys que l'argila, tallada en petites
planxes i que permetia escriure sobre ella amb un estilet mentre estava
tova.
Els documents de certa importància es van gravar en pedra o en metalls i
fins a és possible que usessin pells o papirs, però aquests últims si van
existir no s'han conservat.
La grandària i la forma de les planxes d'argila era variable, encara que
normalment eren rectangulars i de la grandària d'un foli actual 15x20. La
resistència del fang cuit o assecat al sol ha permès que arribin fins als
nostres dies gran quantitat d'aquestes taules.




“Es racó des PT”                      http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
APAREIX EL PAPIR
Ara donam un bot a Egipte on trobam una planta molt abundant , el papir,
les fulles del qual van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i
romans entre el 3.000 a C. i el segle V d. de C.
Les fulles de papir estirades, premsades, assecades i fregades contra una
peça d'ivori o una petxina llisa per a donar-li més suavitat a la seva
teixidura i permetre l'escriptura. Les fulles així preparades s'unien
formant-se rotllos d'entre 6 i 9 metres fins als 40 !
Bastants dels papirs conservats encara tenen la seva antiga flexibilitat i
blancor altres s'han ennegrit amb el pas del temps i es desfan amb
facilitat al menor frec. El papir més antic conegut correspon a la primera
dinastia 5500 a. de C.
Els inconvenients del rotllo de papir eren la dificultat de trobar un
passatge concret, la seva fragilitat, l'haver d'utilitzar les dues mans
durant la lectura, l'haver de desenrotllar-lo i enrotllar-lo de nou al acabar
la lectura o per a iniciar-la, sent a més un material car.


ARRIBA EL PERGAMÍ, ELS CÒDEX
Per tot l'anterior, al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es
popularitza un nou suport i format de "llibre": "el còdex de pergamí",
produït amb primes capes, degudament tractades, de pell de vaca, ovella o
cabra, i conten les llegendes que alguna vegada fins a de pell humana...
El pergamí proporcionava avantatges significatius: llarga durada, estava
protegit per l'enquadernació, fàcil emmagatzematge, transport i
localització de passatges, i més barat que importar pergamí des d'Egipte.
Anomenarem "còdex” als llibres anteriors a la invenció de la impremta.
Durant l'Edat Mitjana els pergamins eren produïts i usats gairebé
exclusivament pels monestirs. Dedicats aquests exclusivament al rés i a la
rèplica d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles, no
havia encara demanda fora d'ells fins a l'arribada, temps després, de les
Universitats. La cultura, el coneixement era monopoli de l'Església que
donava preferència interessada a les obres de religió.


“Es racó des PT”                       http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
En els monestirs es procedia al copiat manual d'obres, s'invertia en això
centenars d'hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els
copistes, en ocasions eren analfabets que es limitaven a transcriure
signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics
artistes que ornamentaven amb "miniatures", petites il·lustracions
il·luminades amb bells colors, les lletres capitulars i els passatges dels
llibres.
Els monestirs es prestaven obres entre si per el seu copiat, i alguns còdex
eren tan valuosos que estaven encadenats per a evitar la seva pèrdua o
robatori. En ocasions els pergamins eren raspats per a transcriure
damunt altres obres, lamentablement es van perdre així obres clàssiques
per a donar lloc a obres religioses.


Amb l'arribada de les Universitats apareixen nombroses persones que els
necessiten per als seus estudis i per a exercir la seva activitat
professional. El llibre ja no és només un suport de la saviesa antiga, es
converteix en instrument de difusió de noves idees.
Amb els còdex de pergamí, neix l'enquadernació, la seva forma ja de
"llibre" ve donada per la forma quadrangular d'aquests, i que compleix una
funció protectora i alhora artística. L'enquadernació no només serveix
per a protegir les fulles, funció que ja realitzaven les capses que des
d'època clàssica s'usaven, sinó per a mantenir unides les fulles mitjançant
un cosit lateral que unia els diferents plecs que formaven el llibre.
A LA FI EL PAPER
Pel que sembla a l'any 105 d. de C. un tal T'sai Lun, empleat de
l'emperador xinès Ho Tu, va fabricar per primera vegada un paper, des
d'una pasta vegetal a força de fibres de canya de bambú, morera i altres
plantes, donant origen al paper que coneixem avui.
Durant 500 anys la tècnica de l'elaboració del paper va pertànyer només
als xinesos, qui la van guardar gelosament durant aquest llarg període. Al
voltant del 600 d. de C. el paper va arribar A Corea i Japó, que van
perfeccionar el sistema de producció. En l'any 750 d. de C. la tècnica de
la fabricació del paper arriba a l'Àsia Central, el Tibet i l'Índia.


“Es racó des PT”                      http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
Posteriorment els àrabs, en la seva expansió cap a l'orient, es van
familiaritzar amb els mètodes de producció del paper d'escriure i van
crear molins de paper a Bagdad, Damasc, El Caire, i més tard, al Marroc,
Espanya i Sicília. Els àrabs no tenien fibres fresques, de manera que per a
produir paper van extreure la matèria primera de draps vells. Quan entra
a Europa, els àrabs van introduir en aquest continent el secret de la
fabricació del paper. Països com Itàlia i Espanya van desenvolupar
ràpidament aquest descobriment per tota Europa.
La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de
l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa,
que elaborava aquest amb palla d'arròs. En Europa, el primer exemplar
escrit en paper que es conserva és una carta àrab que data de l'any 806.
Així doncs el paper i el pergamí van conviure en la seva existència


PAPER MÉS CULTURA MÉS DEMANDA, IGUAL A IMPREMTA
En el segle XV el paper, un suport barat i assequible ja existeix, és el
suport ideal per a la impressió i l'escriptura que arribarà fins als nostres
dies. La demanda cultural també, ara falta la producció en sèrie de textos
que respongués a aquesta nova necessitat, faltava la màquina que facilités
la difusió de les idees. Així sorgirà la impremta.
Aclarim algun concepte prèviament. La impremta va ser inventada pels
xinesos segles abans. En l'alta Edat Mitjana, ja s'utilitzava a Europa per a
publicar treballs de poques fulles. Aquestes impressions es feien tallant
en una taula de fusta en buit totes les lletres del text i/o les
il·lustracions de cada pàgina completa. Una vegada confeccionada aquesta
taula, s'impregnava de tinta negra, vermella, o blava (solament existien
aquests colors), després s'aplicava el paper i amb corró es fixava la tinta.
El desgast de la fusta era considerable pel que no es podien fer moltes
còpies amb el mateix motllo. A aquest tipus d'impressió, se li anomena
“xilografia”, i als llibres així realitzats “xilogràfics”. El gran invent que
s'aveïna, és la creació de la impremta de "tipus mòbils", és a dir, la
creació de lletres intercanviables que permetran la seva reutilizació,
muntades en "caixes", podent compondre textos amb rapidesa. Això va
ser el que va inventar cap a 1450 un alemany, Johannes Gutenberg.

“Es racó des PT”                       http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
LA IMPREMTA I GUTENBERG
Sobre la seva vida corren diverses versions, moltes vegades amb dades
contradictòries. Sabem que aquest “ferrer” s'associa i demana un préstec
a un banquer jueu per a poder inventar una màquina que permetrà la
impressió en un temps record. Es diu que Gutenberg va apostar a ser
capaç de fer alhora diverses còpies de la Bíblia en menys de la meitat del
temps del que trigava a copiar una el més ràpid de tots els monjos
copistes, i que aquestes no es diferenciarien en absolut de les
manuscrites per ells.
En 1449, va publicar el "Missal de Constança", primer llibre tipogràfic del
món. En 1452, Gutenberg dona començ a l'edició de la Bíblia de 42 línies
(també coneguda com Bíblia de Gutenberg). En 1455, J. Gutenberg
mancava de solvència econòmica per a retornar el préstec, pel que es va
veure en la penúria (fins i tot va haver de difondre el secret de muntar
impremtes per a poder subsistir), es conta que va ser acollit pel bisbe de
la ciutat, l'únic que va reconèixer el seu treball, fins a la seva mort pocs
anys després totalment arruïnat en 1460 . Per la seva banda, el banquer
es va associar amb uns altres i van publicar a Magúncia en 1456, la que
seria coneguda com Bíblia de Gutenberg, de la qual es van editar uns
escassos 150 exemplars aproximadament, dels quals actualment es
conserven molt pocs exemplars i menys encara complets.
A Espanya es conserva solament una en la Biblioteca Nacional. Un
d'aquests exemplars va arribar als 150.000.000 de les antigues pessetes.
La genialitat de Gutenberg va ser que en comptes d'usar les habituals
tauletes de fusta, que es desgastaven en poc temps, va confeccionar
motllos en fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i posteriorment
va emplenar els motllos amb ferro, creant els primers "tipus mòbils"
imitant perfectament l'escriptura d'un manuscrit. Havia d'unir una a una
les lletres que subjectava en un enginyós suport, molt més ràpid que el
gravat en fusta i infinitament més resistent a l'ús. Com planxa
d'impressió, va emmotllar una vella premsa de vi a la qual subjectava el
suport amb els "tipus mòbils" deixant el buit per a lletres cabdals i
dibuixos. Aquests, posteriorment serien afegits mitjançant el vell sistema
xilogràfic i acabats de decorar manualment.


“Es racó des PT”                      http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
Hi ha qui afirma que l'obstinació de Gutenberg a imitar la lletra
manuscrita en els seus tipus i el deixar després el decorat final a mà, va
ser un intent de “falsificar” els còdex… Ja que en l'època de Gutenberg,
els llibres impresos eren poc apreciats pels col·leccionistes de la classe
nobiliària i eren al principi els llibres dels pobres, doncs no tenien
l'atractiu dels manuscrits miniats que componien la majoria de les
biblioteques de la noblesa europea en aquella època.
Gutenberg va donar a la humanitat una forma de transmissió de
coneixements que no va ser superada fins a l'arribada dels mitjans
audiovisuals i l'aparició dels ordinadors diversos segles després, i que a
fet que qualcú anomenàs la nostra època com a “Galàxia Gutenberg”.




“Es racó des PT”                     http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
Esquema de les parts del llibre modern




1 – faixa
2 – solapa (ací, incorporada a la coberta)
3 – guarda anterior (ací, la contraguarda)
4 – coberta
5-7 – talls
5 - cap
6 – canal
7 – peu
8 – pàgina dreta (recto del full)
9 – pàgina esquerra (verso del full)
10 – llom

“Es racó des PT”              http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
Parts d'un llibre antic




“Es racó des PT”          http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
“Es racó des PT”   http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
Preguntes i activitats sobre la lectura

     Quan es diu que comença la història?
     Quin és el material més antic emprat per escriure?
     Quan es suposa que va començar l'escriptura?
      En quin lloc s'empra per primera vegada el papir com suport per
     escriure?
     De què estava fet el papir?
     De quan és el papir més antic que es conserva?
     Quins eren els inconvenients del papir?
     Al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es popularitza un
     nou suport i format de "llibre". Quin?
     De què estava fet el pergamí i quines són les avantatges del
     pergamí?
      Quin poble inventa el paper?
      A quin any arriba a Europa el paper i a on?
     Inventà Gutenberg la impremta? (Llegeix bé el text abans de
     respondre)
     Quins varen ser els primers llibres tipogràfics editats en el món? En
     quin segle?
     Cerca una biografia de Gutenberg i fes un petit resum de la seva
     vida.
     Com se li ha dit a la nostra època fins el segle XX?
     Penses que el llibres en paper desapareixeran? Demana al teu
     professor i fes un debat a classe




“Es racó des PT”                      http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
Recursos a Internet sobre el món del llibre antic:

Power Point sobre la història del llibre el paper i la
impremta:

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/2009/07/historia-del-paper-i-
la-impremta.html



Vídeos de la Biblioteca Nacional sobre la història del
llibre:
http://www.youtube.com/user/bibliotecaBNE


Aquí teniu uns enllaços a una plana impressionant sobre el
món del llibre antic.


http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/
mem2001/scripta/trad/trad.htm


Article original:


http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/2009/07/histor
ia-del-paper-i-la-impremta.html




“Es racó des PT”                   http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/

More Related Content

What's hot (20)

L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
 
Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)
 
Likovna kultura 43
Likovna kultura 43Likovna kultura 43
Likovna kultura 43
 
GRAVAT - història - tècnica - artistes
GRAVAT - història - tècnica - artistesGRAVAT - història - tècnica - artistes
GRAVAT - història - tècnica - artistes
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 
Mesquita de Cordova
Mesquita de CordovaMesquita de Cordova
Mesquita de Cordova
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
03d hfa's
03d hfa's 03d hfa's
03d hfa's
 
Art renaixement introducció
Art renaixement introduccióArt renaixement introducció
Art renaixement introducció
 
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
Escultura segle xix
Escultura  segle xixEscultura  segle xix
Escultura segle xix
 

Similar to Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly

Història del llibre, paper i impremta
Història del llibre, paper i impremtaHistòria del llibre, paper i impremta
Història del llibre, paper i impremtaEduardo CONNOLLY
 
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicle
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicleHistòria del llibre, paper, impremta per a primer cicle
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicleEduardo CONNOLLY
 
Història Del Llibre Ampliat En Català
Història Del Llibre Ampliat En CatalàHistòria Del Llibre Ampliat En Català
Història Del Llibre Ampliat En CatalàEduardo CONNOLLY
 
Història del llibre en català definitiu
Història del llibre en  català definitiuHistòria del llibre en  català definitiu
Història del llibre en català definitiuEduardo CONNOLLY
 
Història del llibre
Història del llibreHistòria del llibre
Història del llibreJacme
 
L' escriptura
L' escripturaL' escriptura
L' escripturabl
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibremonrosdep
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibremonrosdep
 
Escribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsEscribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsvallterrics
 
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1carme_d
 
Invents i descobriments
Invents i descobrimentsInvents i descobriments
Invents i descobrimentsjdelga36
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turópublica
 
Marina Gascó
Marina GascóMarina Gascó
Marina Gascómcomin
 
Historia de les biblioteques
Historia de les bibliotequesHistoria de les biblioteques
Historia de les bibliotequespresentacions
 
Viatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t PrimàriaViatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t PrimàriaDolors Monné
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4dmunoz23
 

Similar to Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly (20)

Història del llibre, paper i impremta
Història del llibre, paper i impremtaHistòria del llibre, paper i impremta
Història del llibre, paper i impremta
 
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicle
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicleHistòria del llibre, paper, impremta per a primer cicle
Història del llibre, paper, impremta per a primer cicle
 
Història Del Llibre Ampliat En Català
Història Del Llibre Ampliat En CatalàHistòria Del Llibre Ampliat En Català
Història Del Llibre Ampliat En Català
 
Història del llibre en català definitiu
Història del llibre en  català definitiuHistòria del llibre en  català definitiu
Història del llibre en català definitiu
 
Intro fonts
Intro fontsIntro fonts
Intro fonts
 
Història del llibre
Història del llibreHistòria del llibre
Història del llibre
 
Sistemes escriptura2
Sistemes escriptura2Sistemes escriptura2
Sistemes escriptura2
 
L' escriptura
L' escripturaL' escriptura
L' escriptura
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibre
 
Petita història del llibre
Petita història del llibrePetita història del llibre
Petita història del llibre
 
Escribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsEscribes i jeroglífics
Escribes i jeroglífics
 
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
Els OríGens De La Literatura Catalana Akabada1
 
Invents i descobriments
Invents i descobrimentsInvents i descobriments
Invents i descobriments
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
 
Marina Gascó
Marina GascóMarina Gascó
Marina Gascó
 
Historia de les biblioteques
Historia de les bibliotequesHistoria de les biblioteques
Historia de les biblioteques
 
La HistòRia Dels Castells De P4
La HistòRia Dels Castells De P4La HistòRia Dels Castells De P4
La HistòRia Dels Castells De P4
 
Viatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t PrimàriaViatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t Primària
 
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
Els orgens-de-la-literatura-catalana-akabada1-1196678921947110-4
 

More from Ieduca Illes Balears

More from Ieduca Illes Balears (10)

Suport tic
Suport ticSuport tic
Suport tic
 
Experiències dins l'aula de matemàtiques
Experiències dins l'aula de matemàtiquesExperiències dins l'aula de matemàtiques
Experiències dins l'aula de matemàtiques
 
Pla pilot de Contractes-Programa per a l'èxit escolar
Pla pilot de Contractes-Programa per a l'èxit escolarPla pilot de Contractes-Programa per a l'èxit escolar
Pla pilot de Contractes-Programa per a l'èxit escolar
 
Aprender a aprender. Elena Martín
Aprender a aprender. Elena MartínAprender a aprender. Elena Martín
Aprender a aprender. Elena Martín
 
Tasques complexes
Tasques complexesTasques complexes
Tasques complexes
 
Treballant+les+competències
Treballant+les+competènciesTreballant+les+competències
Treballant+les+competències
 
Las+competencias+basicas+y+su+inclusion+en+el+curriculo
Las+competencias+basicas+y+su+inclusion+en+el+curriculoLas+competencias+basicas+y+su+inclusion+en+el+curriculo
Las+competencias+basicas+y+su+inclusion+en+el+curriculo
 
Competències+per+al+segle+xxi
Competències+per+al+segle+xxiCompetències+per+al+segle+xxi
Competències+per+al+segle+xxi
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiques
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiques
 

Recently uploaded

4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxfatima537654
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdfEmpresa i Emprenedoria Granollers
 

Recently uploaded (8)

Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024    .pdfConcurs literari Sant Jordi 2024    .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
 
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
 

Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly

  • 1. Autor: Eduard CONNOLLY ( mestre de primària i llibreter de vell ) “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 2. Els llibres, el paper i la impremta Aquests objectes de paper amb cobertes que ens acompanyen al llarg de la vida anomenats llibres, i que de vegades fins i tot llegim per plaer, han estat, fins l'aparició d'Internet, el principal vehicle de transmissió de saviesa humana. Se sol dir que la història dels pobles comença quan aquests dominen l'escriptura. Els humans des de temps immemorials han necessitat transmetre els seus coneixements, la seva història, els seus sentiments, les seves creences... Una de les formes de plasmar-los ha estat l'escriptura, aquesta ha conegut diferents "suports", aprofitant els materials disponibles en l'entorn, des de les taules d'argila al paper, fins als sistemes electrònics dels nostres dies. Els mitjans descrits posteriorment van conviure uns amb uns altres, l'aparició d'uns no va suposar necessàriament la desaparició immediata dels altres. LA HISTÒRIA COMENÇÀ AMB ARGILA La prehistòria del llibre i de l'escriptura, comença segons diversos autors, en Mesopotàmia, en la civilització sumèria, fa 6000 anys i el material triat va ser ni més ni menys que l'argila, tallada en petites planxes i que permetia escriure sobre ella amb un estilet mentre estava tova. Els documents de certa importància es van gravar en pedra o en metalls i fins a és possible que usessin pells o papirs, però aquests últims si van existir no s'han conservat. La grandària i la forma de les planxes d'argila era variable, encara que normalment eren rectangulars i de la grandària d'un foli actual 15x20. La resistència del fang cuit o assecat al sol ha permès que arribin fins als nostres dies gran quantitat d'aquestes taules. “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 3. APAREIX EL PAPIR Ara donam un bot a Egipte on trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del qual van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans entre el 3.000 a C. i el segle V d. de C. Les fulles de papir estirades, premsades, assecades i fregades contra una peça d'ivori o una petxina llisa per a donar-li més suavitat a la seva teixidura i permetre l'escriptura. Les fulles així preparades s'unien formant-se rotllos d'entre 6 i 9 metres fins als 40 ! Bastants dels papirs conservats encara tenen la seva antiga flexibilitat i blancor altres s'han ennegrit amb el pas del temps i es desfan amb facilitat al menor frec. El papir més antic conegut correspon a la primera dinastia 5500 a. de C. Els inconvenients del rotllo de papir eren la dificultat de trobar un passatge concret, la seva fragilitat, l'haver d'utilitzar les dues mans durant la lectura, l'haver de desenrotllar-lo i enrotllar-lo de nou al acabar la lectura o per a iniciar-la, sent a més un material car. ARRIBA EL PERGAMÍ, ELS CÒDEX Per tot l'anterior, al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es popularitza un nou suport i format de "llibre": "el còdex de pergamí", produït amb primes capes, degudament tractades, de pell de vaca, ovella o cabra, i conten les llegendes que alguna vegada fins a de pell humana... El pergamí proporcionava avantatges significatius: llarga durada, estava protegit per l'enquadernació, fàcil emmagatzematge, transport i localització de passatges, i més barat que importar pergamí des d'Egipte. Anomenarem "còdex” als llibres anteriors a la invenció de la impremta. Durant l'Edat Mitjana els pergamins eren produïts i usats gairebé exclusivament pels monestirs. Dedicats aquests exclusivament al rés i a la rèplica d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles, no havia encara demanda fora d'ells fins a l'arribada, temps després, de les Universitats. La cultura, el coneixement era monopoli de l'Església que donava preferència interessada a les obres de religió. “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 4. En els monestirs es procedia al copiat manual d'obres, s'invertia en això centenars d'hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els copistes, en ocasions eren analfabets que es limitaven a transcriure signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics artistes que ornamentaven amb "miniatures", petites il·lustracions il·luminades amb bells colors, les lletres capitulars i els passatges dels llibres. Els monestirs es prestaven obres entre si per el seu copiat, i alguns còdex eren tan valuosos que estaven encadenats per a evitar la seva pèrdua o robatori. En ocasions els pergamins eren raspats per a transcriure damunt altres obres, lamentablement es van perdre així obres clàssiques per a donar lloc a obres religioses. Amb l'arribada de les Universitats apareixen nombroses persones que els necessiten per als seus estudis i per a exercir la seva activitat professional. El llibre ja no és només un suport de la saviesa antiga, es converteix en instrument de difusió de noves idees. Amb els còdex de pergamí, neix l'enquadernació, la seva forma ja de "llibre" ve donada per la forma quadrangular d'aquests, i que compleix una funció protectora i alhora artística. L'enquadernació no només serveix per a protegir les fulles, funció que ja realitzaven les capses que des d'època clàssica s'usaven, sinó per a mantenir unides les fulles mitjançant un cosit lateral que unia els diferents plecs que formaven el llibre. A LA FI EL PAPER Pel que sembla a l'any 105 d. de C. un tal T'sai Lun, empleat de l'emperador xinès Ho Tu, va fabricar per primera vegada un paper, des d'una pasta vegetal a força de fibres de canya de bambú, morera i altres plantes, donant origen al paper que coneixem avui. Durant 500 anys la tècnica de l'elaboració del paper va pertànyer només als xinesos, qui la van guardar gelosament durant aquest llarg període. Al voltant del 600 d. de C. el paper va arribar A Corea i Japó, que van perfeccionar el sistema de producció. En l'any 750 d. de C. la tècnica de la fabricació del paper arriba a l'Àsia Central, el Tibet i l'Índia. “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 5. Posteriorment els àrabs, en la seva expansió cap a l'orient, es van familiaritzar amb els mètodes de producció del paper d'escriure i van crear molins de paper a Bagdad, Damasc, El Caire, i més tard, al Marroc, Espanya i Sicília. Els àrabs no tenien fibres fresques, de manera que per a produir paper van extreure la matèria primera de draps vells. Quan entra a Europa, els àrabs van introduir en aquest continent el secret de la fabricació del paper. Països com Itàlia i Espanya van desenvolupar ràpidament aquest descobriment per tota Europa. La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa, que elaborava aquest amb palla d'arròs. En Europa, el primer exemplar escrit en paper que es conserva és una carta àrab que data de l'any 806. Així doncs el paper i el pergamí van conviure en la seva existència PAPER MÉS CULTURA MÉS DEMANDA, IGUAL A IMPREMTA En el segle XV el paper, un suport barat i assequible ja existeix, és el suport ideal per a la impressió i l'escriptura que arribarà fins als nostres dies. La demanda cultural també, ara falta la producció en sèrie de textos que respongués a aquesta nova necessitat, faltava la màquina que facilités la difusió de les idees. Així sorgirà la impremta. Aclarim algun concepte prèviament. La impremta va ser inventada pels xinesos segles abans. En l'alta Edat Mitjana, ja s'utilitzava a Europa per a publicar treballs de poques fulles. Aquestes impressions es feien tallant en una taula de fusta en buit totes les lletres del text i/o les il·lustracions de cada pàgina completa. Una vegada confeccionada aquesta taula, s'impregnava de tinta negra, vermella, o blava (solament existien aquests colors), després s'aplicava el paper i amb corró es fixava la tinta. El desgast de la fusta era considerable pel que no es podien fer moltes còpies amb el mateix motllo. A aquest tipus d'impressió, se li anomena “xilografia”, i als llibres així realitzats “xilogràfics”. El gran invent que s'aveïna, és la creació de la impremta de "tipus mòbils", és a dir, la creació de lletres intercanviables que permetran la seva reutilizació, muntades en "caixes", podent compondre textos amb rapidesa. Això va ser el que va inventar cap a 1450 un alemany, Johannes Gutenberg. “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 6. LA IMPREMTA I GUTENBERG Sobre la seva vida corren diverses versions, moltes vegades amb dades contradictòries. Sabem que aquest “ferrer” s'associa i demana un préstec a un banquer jueu per a poder inventar una màquina que permetrà la impressió en un temps record. Es diu que Gutenberg va apostar a ser capaç de fer alhora diverses còpies de la Bíblia en menys de la meitat del temps del que trigava a copiar una el més ràpid de tots els monjos copistes, i que aquestes no es diferenciarien en absolut de les manuscrites per ells. En 1449, va publicar el "Missal de Constança", primer llibre tipogràfic del món. En 1452, Gutenberg dona començ a l'edició de la Bíblia de 42 línies (també coneguda com Bíblia de Gutenberg). En 1455, J. Gutenberg mancava de solvència econòmica per a retornar el préstec, pel que es va veure en la penúria (fins i tot va haver de difondre el secret de muntar impremtes per a poder subsistir), es conta que va ser acollit pel bisbe de la ciutat, l'únic que va reconèixer el seu treball, fins a la seva mort pocs anys després totalment arruïnat en 1460 . Per la seva banda, el banquer es va associar amb uns altres i van publicar a Magúncia en 1456, la que seria coneguda com Bíblia de Gutenberg, de la qual es van editar uns escassos 150 exemplars aproximadament, dels quals actualment es conserven molt pocs exemplars i menys encara complets. A Espanya es conserva solament una en la Biblioteca Nacional. Un d'aquests exemplars va arribar als 150.000.000 de les antigues pessetes. La genialitat de Gutenberg va ser que en comptes d'usar les habituals tauletes de fusta, que es desgastaven en poc temps, va confeccionar motllos en fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i posteriorment va emplenar els motllos amb ferro, creant els primers "tipus mòbils" imitant perfectament l'escriptura d'un manuscrit. Havia d'unir una a una les lletres que subjectava en un enginyós suport, molt més ràpid que el gravat en fusta i infinitament més resistent a l'ús. Com planxa d'impressió, va emmotllar una vella premsa de vi a la qual subjectava el suport amb els "tipus mòbils" deixant el buit per a lletres cabdals i dibuixos. Aquests, posteriorment serien afegits mitjançant el vell sistema xilogràfic i acabats de decorar manualment. “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 7. Hi ha qui afirma que l'obstinació de Gutenberg a imitar la lletra manuscrita en els seus tipus i el deixar després el decorat final a mà, va ser un intent de “falsificar” els còdex… Ja que en l'època de Gutenberg, els llibres impresos eren poc apreciats pels col·leccionistes de la classe nobiliària i eren al principi els llibres dels pobres, doncs no tenien l'atractiu dels manuscrits miniats que componien la majoria de les biblioteques de la noblesa europea en aquella època. Gutenberg va donar a la humanitat una forma de transmissió de coneixements que no va ser superada fins a l'arribada dels mitjans audiovisuals i l'aparició dels ordinadors diversos segles després, i que a fet que qualcú anomenàs la nostra època com a “Galàxia Gutenberg”. “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 8. Esquema de les parts del llibre modern 1 – faixa 2 – solapa (ací, incorporada a la coberta) 3 – guarda anterior (ací, la contraguarda) 4 – coberta 5-7 – talls 5 - cap 6 – canal 7 – peu 8 – pàgina dreta (recto del full) 9 – pàgina esquerra (verso del full) 10 – llom “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 9. Parts d'un llibre antic “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 10. “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 11. Preguntes i activitats sobre la lectura Quan es diu que comença la història? Quin és el material més antic emprat per escriure? Quan es suposa que va començar l'escriptura? En quin lloc s'empra per primera vegada el papir com suport per escriure? De què estava fet el papir? De quan és el papir més antic que es conserva? Quins eren els inconvenients del papir? Al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es popularitza un nou suport i format de "llibre". Quin? De què estava fet el pergamí i quines són les avantatges del pergamí? Quin poble inventa el paper? A quin any arriba a Europa el paper i a on? Inventà Gutenberg la impremta? (Llegeix bé el text abans de respondre) Quins varen ser els primers llibres tipogràfics editats en el món? En quin segle? Cerca una biografia de Gutenberg i fes un petit resum de la seva vida. Com se li ha dit a la nostra època fins el segle XX? Penses que el llibres en paper desapareixeran? Demana al teu professor i fes un debat a classe “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/
  • 12. Recursos a Internet sobre el món del llibre antic: Power Point sobre la història del llibre el paper i la impremta: http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/2009/07/historia-del-paper-i- la-impremta.html Vídeos de la Biblioteca Nacional sobre la història del llibre: http://www.youtube.com/user/bibliotecaBNE Aquí teniu uns enllaços a una plana impressionant sobre el món del llibre antic. http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/ mem2001/scripta/trad/trad.htm Article original: http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/2009/07/histor ia-del-paper-i-la-impremta.html “Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/