SlideShare a Scribd company logo
1 of 85
ANAYA T-7 La vida a la
Prehistòria
Per Antonio Suau Forés, professor
del IES Xarc, curs 2014-15
Index
Introducció
Tasca Inicial
1. Llegeix el text i respon les qüestions.
• Qui era Australopithecus?
• Relaciona l’afirmació segënt amb el text que has
llegit: «La majoria d’Australopithecus no són els
nostres avantpassants, sinó cosins próxims»
1. Observa les il·lustracions.
• Indica diferències entre un goril·la i un ésser humà.
• Enumera els grans èxits en l’evolució humana. Creus
que el bipedisme va ser improtant? Per q´`e?
L’evolució
1 La prehistòria i les seves etapes
1.1 La ciència històrica
• a
Historia = Ciència que estudia el passat per
entrendre el present i preparar el futur.
Què estudia? Aspectes polítics, econòmics,
socials, culturals i artístics
L’historiador es demana quines van estar les
cases i les conseqüències dels fets passats.
Prehistòria i Història, depenen de la invenció
de l’escriptura
1.2 Les etapes de la prehistòria
• a
Prehistòria va des de l’aparició dels homínids (4,4
milions d’anys aproximadament) a la invencio de
l’escriptura (3250 aC aprox)
La prehistòria es divideix en etapes:
• Paleolític (pedra antiga) 4,4 milions d’anys a 10.000 a
C aprox.. Comença a desenvolupar-se la fabricació
d’instruments
• Neolític (pedra nova), 10.000 a 4500 aC aprox.
Millora de fabricació d’estris de pedra
• Edat dels metalls, 4.500 a 1.000 aC. Es pot dividir en
• Edat del Coure
• Edat del Bronce
• Edat del Ferro
1.3 Les excavaciones arquològiques
• a
Els arqueòlegs treballen amb fonts:
• restes material (ossos, intruments, etc)
així com restes d’animals i vegetals.
Aquestes restes es troben a excavacions
arqueològiques, extraient diferents capes
del terreny.
Restes estudiades per especialistes que
enllacen totes les dades extretes de restes.
Què poden trobar els arqueòlegs?
Tasques per a progresar
• Resoldre problemes.
1. Calcula els anys que va durar
la preshistòria i cada una de
les seves etapes.
– Quina és la de major durada?
– I la de menor?
2. Indica a quin període de la
prehistòria corresponen les
dates segúents.
– 25.000aC.
– 3.500 aC
– 7.500 aC
• Obtenir informació
3. De les fonts següents, quines
aporten dades sobre els habitants
d’una cova prehistòrica?
a) Un fotografia;
b) Un punxó d’os;
c) Una resta òssia.
• Elaborar una sintesi
4. Amb ajuda del text i de les
il·lustracions, explica en un deu
línes en què consisteix una
excavació arqueològica, quines són
les seues fases i quiens restes s’hi
poden trobar.
2. Origen i evolució de la
humanitat
2.1 L’origen de l’ésser humà
Primats apareixen fa un 65 milions
d’anys
Hominids Grans simis
Orangutans
Ximpanzé
Esser humà Goril·la
2.2 Diferècies entre homínids i
simis
Diferències entre homínids i simis
• Bipedisme i posició erecta = alliberació de
les mans
• Polze separat en la mà = millor capacitat per
agafar les coses
• Augment de la grandaria del cervells i del
crani = augment de la intel·ligència
(desenvolupament de capacitats com pensar,
parlar o fabricar instruments)
2.3 El procés d’hominització
5 a 8 milions d’anys: comença procés d’hominització
(evolució cap al ésser humà actual)
Posible causa: canvi climàtic que provoca deforestació
que, a la vegada, obligarà als primats a baixar dels
arbres i viure al terra.
I ha diverses teories evolutives des de
l’austrolopithecus al ésser humà actual passant per
diferents representants del gènere homo
L’eslabó perdut?
Una branca
fracasada....
L’Australopithecus
LA EVOLUCIÓ
Homo Hàbilis
Homo Erectus
• L’homo erectus va estar el primer
hominid en sortir d’Àfrica.
• Va descobrir com fer i emplear el
foc.
Atapuerca: Homo Ergaster,
• Atapuerca, a Burgos,
és un dels jaciments
més importants pels
antropòlegs perquè
s’han trobat gran
quantitat de restes
humanes de diferents
fases evolutives.
• La 1ª és l’Home
Ergaster
Homo Ergaster
Atapuerca: Homo Ergaster,
Atapuerca: Homo Heidibergensis
• La 2ª és l’Home
Heidibergensis
Atapuerca:, Homo Antecessor
• La 3ª, Homo Antecessor
DISTRIBUCIÓ DE L’HOME
PERL MÓN
• Des d’Àfrica,
l’Homo Erectus
es va extendre
per tot el Vell
Món arrivant
fins a Xina.
Canibalisme
• Se sap que els nostres
avantpassat van
practicar el
canibalisme per les
marques de rossegades
de dents humanes als
ossos d’homes.
L’home de Neandertal
• L’homo Sapiens Neandertalis és
una branca perduda de
l’hominització.
• Va viure a Europa durant
l’època glacial. Acavada aquesta,
no és va adaptar a la nova
situació i va estar substituit per
l’Homo Sapiens Sapiens
• Finalment, una nova onada evolutiva,
l’homo Sapiens, va sortir d’Àfrica i
va conquerir tot el món, fins
Amèrica.
L’homo sapiens sapiens
Tasques per a progressar
• Valorar aportacions
1. Fixa’t en les il·lusracions i compara la capacitat
cranial i els instruments dels hominids. Quies
conclusions n’obtens?
• Comprendre l’espai.
2. Observa el mapa: quines espècies d’hominids
van viure només en Àfrica? Qins van sortir
d’Àfrica i per on es van estendre?
Difusió de l’ésser humà
3. La forma de vida en el
paleolític
3.1 El temps i l’espai
• Paleolític: periode que va des de l’aparició dels primers
homínids (4,4 milions d’anys aC aprox.) fins la descoberta de
l’agricultura i ramaderia (10.000 aC aprox.)
• Origen de l’home va estar Àfrica, a zones càlides.
• Els homínids s’expandiran per Europa i Asia també.
• Els hominids que s’adapten als canvis de climes,
principalment, sobreviuen. Els que no, desapareixen.
• Primers homínids: economia depredadora = s’alimenten de la caça
(bisonts, cèrvols, rens, cavalls mamuts), pesca i recolecció de
plantes (fruites, cereals salvatges, etc) i grans naturals
• Instruments fabricats:
– de pedra treballada amb cops d’altres pedres ( destrals o
bifaços, puntes de fletxa, ganivets, etc)
– d’os i banyes (arpons, hams i agulles).
• Descobriment del foc (1,5 milions d’anys) permet:
- llum calor
- esapnater animals
- cuinar aliments.
- favoreix les realcions socials al seu voltant.
3.2 Les formes de vida
3.3 La societat les creences i
l’art
• Organització social: base = la tribu (20-30 ind).
– Posible cap de tribu (guerrer fort, bruixot o curander
• Vida nómada per la seua vida depredadora
• Habitació: o coves o cabanes
• Creences religioses: adoració forces de la natura; rituals
màgics per afavorir activitats necesaries (caça, fecunditat)
• Activitats artístiques:
– material petit transportable ha arribat als nostres díes
(venus, bastons de comandament, caps d’aimals, adorns,e
tc).
– pintures rupestres (Altamira, Lascaux)
Tasques per a progresar
• Comprendre la realitat històrica.
1. Què vol dir que l’economia era
depredadora?
• Obtenir informació.
2. Amb l’ajuda del text i de les
il·lustracions, fes una fitx sobre la
vida en el Paleolític. Pautes:
– Habitatges: on vivien) Eren
permanents? Per què?
– Alimentacó: què menjaven i com
ho obetnien?
– Instruments: com fabricaven els
estris de pedra?
– Vestits: com vetien? D’on
obtenien els materials per a
realitzar-los? Ab quins utensilis
els elaboraven?
– Art: quines anifestacions
artístiques feien?
3. El foc s’obenia per fregament i
persucissió. Cerca informació i
explica en què consisteix cda un.
Quin es representa en el dibuix?
4. El paleolític a Espanya
4.1 Els primers habitans
(800.000-5.000 aC)
• Primeres restes.
– Home d’Orce (Granada)
– Homo Antecessor (Atapuerca, Burgos), 800.000
o Posible predecissor dels Neandertals 0
o´relació amb Homo Sapines
o depredador y posiblement canibalisme.
o estris de pedra
• A la penínsla van viure Neandertlas (darrera
colonia a Gibraltar i Asturies) y Sapiens.
4.2 Les manifestacions artístiques
(35.000-5.000 aC)
 Pintures rupestres
– Al final del Paleolític
– Posible significat religós.
– Localitzacións i tipus
o Zona Cantàbrica
• a coves de difícil accés. Bona conservació: Altamira (Cantabria),
Tito Bustillo (Asturies)
• animals, realisme, color (vermell, ocre)
o Zona Mediterrània
• a coves: Cogull (Lleida), Valltorta (Castelló)
• representacions escenes de caça, esquematisme, colors vermell i
negre.
Exemples d’art paleolític a
Espanya
La pintura rupestre va sorgir fa uns 35.000 anys. A
Espanya es distingueixen dues zones:
•La zona cantàbrica: Altamira (i d’altres).
Representaciones d’animals amb gran realisme i de
gran tamany (A) i mans (B). També simbols
estranys. Interpretació: posible caràcter magic-
religios.
• La zona mediterrània: pintures esquemàtiques on
apareixen figures humanes (escenes de dansa a
Cogull (C) i de caça a Valltorta.
Tasques per a progressar
• Valorar aportacions
1. Homo antecessor es considera el primer europeu. Explica
per què.
• Utilitzar estratèges
2. Compara les pintures de les zones cantàbrica i
mediterrània: què representen, com es pinta, quins colors
s’utilitzen, on es localitzen, etc.
5. La forma de vida en el neolític
5.1 El temps i l’espai
• Neolític, 10.000-4.500 aprox.
– Inici de l’agricultura i ramaderia
– Creixent Fèrtil i des d’allí s’extens a planures de
grans rius Tigris i Eufrates, Nil, Indo, Yang-tse.
– Apareix de forma independent a Amèrica.
5.2 Les formes de vida.
• Fi darrera glaciació: les homes cerquen noves formes de
trobar aliment: adeprenene agriculturaa i ramaderia =
economia productora.
•Agricultura: homes aprenen que llavors enterrades i
regades poden produïr noves plantes. Arros i blat
principalment a l’inici.
• Ramaderia: aprenen domesticar animals i criar-los en lloc
de caçar-los. Primers. Els cans. Aprofitament de cuir i llana
per vestit.
• Anomenem canvis com Revolució Neolítica
• Instruments de pedra però pulimentada i adaptats a
noves tasques agrícoles.(arada de pedra, falçs per segar,
molins de ma,e tc).
5.3.1 La societat, les creences i
l’art
• Economia productora permet augment població
• Vida passa a ésser sedentaria. Aparició dels poblats (cabanes de
canyes, branques i després de pedra tova.
• Especialització del treball
• Augment de les desigualtats socials
• Creences religioses: culte als astres (calendaris per saber quan s’ha
de sembrar, quan recollir), deesa mare (fertilitat del camp) i als
morts.
•Manifestació artística més important: la ceràmica (formes variades)
5.3.2 Les creences i l’art
• Creences religioses: culte als
astres (calendaris per saber
quan s’ha de sembrar, quan
recollir), deesa mare (fertilitat
del camp) i als morts.
•Manifestació artística més
important: la ceràmica (formes
variades)
Tasques per a progressar
• Compredre la realitat històrica
1. Per què l’econoia del neolític era
productora?
2. Dels invents següents, indica
quins es van produir en el
neolític: a) arpó; b) aixada; c)
falç; d) foc, e) ceràmica, f) molí
de ma.
• Obtenir informació
3. Amb l’ajuda del text i de les
Il·lustracions, elabora una fitxa
sobre la forma de vida en el
neolític. Pautes:
– habitatges. On vivien? Eren permanents?
Per què?
– alimentació: com obtenien els aliments?
–Instruments: quins nous esris van ser
necessaris i per a què s’utilitzaven?
–Vestts: com vestien? D’on obtenien els
materials per a realitzar-los i amb quins
utensilis ls elaboraven?
–Art: quina va ser la anifestació artística
principal?
6. La forma de vida a l’Edat dels
Metalls
6.1 El temps i l’espai
• Edat dels Metalls (4.500 fins 1.000 aC aprox)
• Coure (4.500 a 2.200 aC aprox)
• Surt al Creixent Fèrtil
• Objetes d’adorn principalment
• Bronze (2.200 –1.500 aC aprox)
• Aliatge de coure i estany
• Ferro (1.500 en avant)
• Descobriment de l’escriptrura. Inici Història
6.2 Les activitats
econòmiques i els invents
• Agricultura i ramaderia, base economia.
• Invent de l’arada tirada per bous: més terra
llaurada
• Metalls: permet millora d’estris (aixades i falç;
armes; altres utensilis.
• Tècniques de treball del metall, es
perfeccionen.
1. Treballa en fred, gopejant amb martell
2. Forja, calentant metall abans de golpejar
3. Fosa, fonent metall i donant-li forma amb
motllos.
•
6.2 Les activitats econòmiques i
els invents
• Els poblats es fortifiquen: lluita per
les terres i materies primeres
• L’artesania: millora els teixits de lli i
llana; ceràmica millora més per
l’invent del torn.
• Comerç: comença el comerç a llarga
distància cercant materies primeres i
de luxe.
• terrestre: millora per invenció
roda
• marítim: millora amb invenció
vela.
Tasques per a progresar
 Comprendre la realitat històrica.
1. Relaciona les característiques
següents amb una fase de l’edat
dels metalla:
a) Objectes d’adorn;
b) 4.500 aC;
c) Creixent Fèrtil
 Valorar les aportacions culturals.
2. A La torca és un adorn, realitzat en
metall, que té forma de ferradura.
Quin e pot ser l’us? Actualment
s’utilitzen aquest tipus d’adorns?
 Produïr textos.
3. Redacta un tet breu sobre els
invents que es van produir en
l’edat dels metalls i els
avantatges que vn suposar.
4. Explica com va evolubionar les
tècniques metal·lurgiques.
7. La forma de vida en l’edat dels
metalls (II)
7.1 Les transformacions socials
• Augment de la població.
• Aparicio primeres petites ciutats, algunes
s’enmurallen per defensar-se (lluita pel
control dels metalls)
• Societat més complexa.
• especialització del treball
• jerarquització social
• Augment de les diferencies socials (rics
i pobres)
7.2 L’art en l’edat dels metalls
• Primeres manifestaciones
arqueològqiques
• Monuments megalítics: menhir i
alineaments, cromlec, dolmens i els
més complexos dolmens de cambra.
Tasques per a progressar
• Comprendre la realitat històrica
1. Escriu tres transformacions socials provocades per
la metal·lurgia
• Conèixer manifestacions artístiques
2. Quines diferències hi ha entre unmenhir, un
alienament i un cromlec?
Tasques per a progressar
• Obtenir informació
3. Observa les il·lustracionse i respon:
Com es transportaven els grans blocs de
pedra? Com s’´lçaven? Quin monument
s’està construint i per a què servía?
• Planifiar treball
4. Cerca en internet informació sobre un
monument megalític i elabora una fitxa
amb les seves característiques.
8. El neolític i la metal·lúrgia en
Espanya
8.1 El neolític (5.000-
2500 aC)
• El Neolític arriba a la Península Ibèrica per dos
rutes
• Mediterrània
• Nord d’Àfrica
• Priimeres cultures Neolitiques
•Catalunya (cultura dels vasos de forma
quadrada)
• Ansalusia (cultura d’Almeria)
• Manifestació principal: ceràmica. Varios tipus
però els més freqüents:
• decorada amb incissions fetes amb petxina
d’un molusc
• polida per deixar superfície lisa.
8.2 L’edat dels metalls (2500- 1er
mil·leni aC)
• Arriba a la Península pels pobles procedents de la
mediterrània Oriental que arribarien a les costes sud
i est.
• Metal·luriga del coure (2500-2000 aC)
•Los Millares (Almeria): poblats
enmurallatas, arquitectura megalítica
(dolmens i sepulcres de corredor
(“coves”) com la de Menga o El
Romeral.(Antequera, Málaga)
• Metal·lurgia del bronze (2000-1000 aC)
•El Argar (Almeria i Granada).
Enterraments individuals en fosses
ogerres.
• Illes Balears: onstruccions
megal·litiques diferents a les peninsulars
(Taules, navetes Talaiots)
• Metal·lugia del ferro (1.000-èpoc aromana)
• introduida pels celtes i pobles
colonitzadors (fenicis i grecs)
• Introducció de l’esccriptur.
Tasques per a progressar
• Localitzar informació
1. Localitza en un mapa de la Península les cultures
neolítiques i metal·lúrgiques.
• Utilitzar estratègies
2. Relaciona amb les metal·lúrqies del coure, bronze o
ferro: a) celtes; b) El argar; c) Los millares; d) Fenicis
i grecs.
Tasques per a progressar (II)
• Conèixer manifestacions
artístiques
3. Amb l’ajuda de les
fotografies, explic com
són una taula, un
talaiot i una naveta.
9. La prehistòria a les Illes
Balears (I)
• Poblament més tardà dona una periodització diferent.
• arcaic
• pretalaiòtic
• talaiotic
9.1 El periode arcaic: els primers
probladors
• Primers probladors de Balears: data
desconeguda. Van des de 3.000 anys
fins a 7.000 anys aC
• No es sap d’on van venir. El que diu el
llibre (àrees pirinenques i sud de Frnça
es una soberana tonteria)
• Poques restes materials (puntes e sílex,
agulles d’os, etc)
• Vivirien de la caça (Myotragus).
9.2 El pretalaiòtic, 2500-1300 C
• Introducció d’innovacions des de península i Mediterrània oriental.
• Ceràmic decorada llisa (dimensions reduïdes)
• Petits objectes de pedra i os, eines de coure i bronze. Posible població estable a les
Pitiuses.
• Viuen a : coves naturals, coves artificials de tipologia diversa (hipogeus).
• Aparicio de cases de nou tipus, amb parets de pedra (navetes) en forma de ferradura
allargada
• A Mallorca, per habitatge
• a Menorca, per enterrament (N. Dels Tudons)
• Activitats econòmiques: agricultura de cereals i ramadería (ovelles i cabres).
Perduració d’activitats pre-neolítiques (caça, pesca i recol·lecció)
Tasques per progressar
• Dominar continguts foamentals.
1. Quins són les construccions més caraterísitques de
l’època pretalaiòtica?
• Comprendre l’espai
2. On es troben els jaciments del pretalaòtic?
• Produïr textos
3. Fes una relació dels instruments i les eines que
empraven les societats pretlaòtiques.
10. La prehistòria a les Illes
Balears (II)
9.3 El talaiòtic (1.300 aC- 123 aC
aprox)
• Canvis a Mallorca i Menorca a causa:
•:Arribada de pobles de la M.
Oriental
• Otras.
• Talaiot, construcció típica
• Fortificació dels poblats (muralles
ciclòpeas)
• A Menorca, monument pecculiar: taules.
• Utensilis talaiotics:
• armes de bronzo i ferro. Significat:
societat militar i jerarquitzada
• Ceràmiques:llisa i més gruixuda.
Tasques per a progressar
• Dominar continguts fonamentals
1. On apareixen les taules? Qina n’era la funció?
• Elaborar síntesis
2. Amb l’ajuda del text, elabora unacronologia dels diferents
periodes en què ses divideix la prehistòria de les Illes
Balears?
• Comprendre l’espai
3. On es troben els jaciments del periode talaiòtic?
• Produïr textos
4. Descriu, amb les teves pròpies paraules en què consistia
un talaiot.
Comprova les teves
competències• Usar vocabulari adequat
1. Escru la definició dels conceptes següents:
- Arquietectura megalítica - Paleolític - Homo antecessor - Prehistòria
- Venus paleolítica - metal·lurgia.
• Produir textos escrits
2. Explica les diferències que hi ha enre una economía depredadora i una altra de
productora.
En la teva resposta has d’incloure, com a minim, els termes següents.
- caça - pesca -recol·lecció - Alimentació - recusos - economía
-Agricultura - reamaderia - revolució Neolítica
3. Reacta un text de cinc linies on exlpiquis la importància que van tenir aquests
invents per als ésser humans de la seva època:
- el foc - l’arada
• Organitzar informació temporal.
4. Ordena cronològicament les expècies d’hominids següents:
5. Relaciona els fets hitòrics següents am el seu periode corresponent: paleolític (P),
neolític (N) o edat dels Metalls (EM):
- invenció de l’agricultura i la ramadería
- Descoerta del foc
- Invenció del torn de terrisser
Comprova les teves
competències
6. Assigna les imatges inferiors a uná època de la prehistòria. Explica què representa
caaimatge, de quin material està realitzada i per a què servia.
Comprova les teves
competències
• Sintetitzari organitzar la informació
7. Organitza i resumeix, en un quadre con el superior, les difer’encies que hi ha
entre les diverses espècies d’hominids
• Relacionar informacions
8. Emparella cada definició amb el seu terme:
Definicios:
1. Progressiva adquisió dels trets propis del hominids.
2. Divisió del treball entre el s membres d’una societat.
3. Gran pedra clavada verticalmente en terra.
4. Pintura realitzada sobre les parets i els sostres de coves o abrics rocosos.
Termes:
A. Menhir.
B. Especialització.
C. Rupestre.
D. Procés d’hominització.
Comprova les teves
competències
Comprova les teves
competències
• Conèixer maniestacions artítiques
9. Demostra els teus coneixements sore l’art
prehistòric. Per a això, respon les
preguntes relacionades amb la imatge
inferior:
– Què és’
– A quin periíodre de la prehist`roria
correspon?
– Com es va construir?
– Qina funció tenia?

More Related Content

What's hot

Tema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria marionaTema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria marionaIES VIDRERES
 
La Prehistoria
La PrehistoriaLa Prehistoria
La Prehistoriarogembak
 
Presentació neus i maria b
Presentació   neus i maria bPresentació   neus i maria b
Presentació neus i maria beduardriudavets
 
Paleolitics
PaleoliticsPaleolitics
Paleoliticspaulaa7
 
Prehistoria 4t
Prehistoria 4tPrehistoria 4t
Prehistoria 4tfragarlop
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòriamflore22
 
La Prehistòria. 3r i 4rt
La Prehistòria. 3r i 4rtLa Prehistòria. 3r i 4rt
La Prehistòria. 3r i 4rtmartin_ros
 
Origen i evolució de l'espècie humana
Origen i evolució de l'espècie humanaOrigen i evolució de l'espècie humana
Origen i evolució de l'espècie humanaLaura Gantiva Polo
 
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòriaAnaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòriaIES Xarc
 
Treball alumnes 2013-2014: Paleolitic
Treball alumnes 2013-2014: PaleoliticTreball alumnes 2013-2014: Paleolitic
Treball alumnes 2013-2014: PaleoliticErica Ztz
 
Unitat 9 prehistòria
Unitat 9 prehistòriaUnitat 9 prehistòria
Unitat 9 prehistòriaDavid de A
 

What's hot (20)

Tema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria marionaTema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria mariona
 
La Prehistòria
La PrehistòriaLa Prehistòria
La Prehistòria
 
La Prehistoria
La PrehistoriaLa Prehistoria
La Prehistoria
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Presentació neus i maria b
Presentació   neus i maria bPresentació   neus i maria b
Presentació neus i maria b
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
La Prehistòria Moixernó
La Prehistòria MoixernóLa Prehistòria Moixernó
La Prehistòria Moixernó
 
Paleolitics
PaleoliticsPaleolitics
Paleolitics
 
Prehistoria 4t
Prehistoria 4tPrehistoria 4t
Prehistoria 4t
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
La Prehistòria. 3r i 4rt
La Prehistòria. 3r i 4rtLa Prehistòria. 3r i 4rt
La Prehistòria. 3r i 4rt
 
Origen i evolució de l'espècie humana
Origen i evolució de l'espècie humanaOrigen i evolució de l'espècie humana
Origen i evolució de l'espècie humana
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Resum prehistoria
Resum prehistoriaResum prehistoria
Resum prehistoria
 
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòriaAnaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
 
Treball alumnes 2013-2014: Paleolitic
Treball alumnes 2013-2014: PaleoliticTreball alumnes 2013-2014: Paleolitic
Treball alumnes 2013-2014: Paleolitic
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Unitat 9 prehistòria
Unitat 9 prehistòriaUnitat 9 prehistòria
Unitat 9 prehistòria
 

Viewers also liked (20)

Les primeres civilitzacions (inacabat)
Les primeres civilitzacions (inacabat)Les primeres civilitzacions (inacabat)
Les primeres civilitzacions (inacabat)
 
El relleu exemples
El relleu exemplesEl relleu exemples
El relleu exemples
 
La formació del relleu
La formació del relleuLa formació del relleu
La formació del relleu
 
Ens orientam
Ens orientamEns orientam
Ens orientam
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Anaya t 5 els medis naturals
Anaya t 5  els medis naturalsAnaya t 5  els medis naturals
Anaya t 5 els medis naturals
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
¡¡ Horrores ortográficos !!
¡¡ Horrores ortográficos !!¡¡ Horrores ortográficos !!
¡¡ Horrores ortográficos !!
 
El medi fisic i els seus elements la terra
El medi fisic i els seus elements  la terraEl medi fisic i els seus elements  la terra
El medi fisic i els seus elements la terra
 
Què és l'arqueologia ?
Què és l'arqueologia ?Què és l'arqueologia ?
Què és l'arqueologia ?
 
Los climas (1 eso)
Los climas (1 eso)Los climas (1 eso)
Los climas (1 eso)
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
La formació del relleu
La formació del relleuLa formació del relleu
La formació del relleu
 
Globus aerostàtics (infantil)
Globus aerostàtics (infantil)Globus aerostàtics (infantil)
Globus aerostàtics (infantil)
 
Concurs avaluació Els ANIMALS
Concurs avaluació Els ANIMALSConcurs avaluació Els ANIMALS
Concurs avaluació Els ANIMALS
 
Geografia física
Geografia físicaGeografia física
Geografia física
 
Sabies que...
Sabies que...Sabies que...
Sabies que...
 
Els avions
Els avionsEls avions
Els avions
 

Similar to Anaya t 7 la vida a la prehistòria

Similar to Anaya t 7 la vida a la prehistòria (20)

La Prehistòria. Etapas, características.
La Prehistòria. Etapas, características.La Prehistòria. Etapas, características.
La Prehistòria. Etapas, características.
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Prehistòria 1
Prehistòria 1Prehistòria 1
Prehistòria 1
 
La història de la humanitat
La història de la humanitatLa història de la humanitat
La història de la humanitat
 
1humanitatprehis1
1humanitatprehis11humanitatprehis1
1humanitatprehis1
 
Preguntes i respostes tema 5 prehistòria
Preguntes i respostes  tema 5 prehistòriaPreguntes i respostes  tema 5 prehistòria
Preguntes i respostes tema 5 prehistòria
 
Treball prehistòria conjunt
Treball prehistòria conjuntTreball prehistòria conjunt
Treball prehistòria conjunt
 
Resum la prehistòria
Resum la prehistòriaResum la prehistòria
Resum la prehistòria
 
Taller prehistòria
Taller prehistòriaTaller prehistòria
Taller prehistòria
 
Tema 11 el paleolític
Tema 11  el paleolíticTema 11  el paleolític
Tema 11 el paleolític
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
PRIMER ESO: Prehistòria
PRIMER ESO: PrehistòriaPRIMER ESO: Prehistòria
PRIMER ESO: Prehistòria
 
Tema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
Tema 3 La Prehistòria 1: PaleolíticTema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
Tema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
 
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metallsprehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
 
Tema 1. la prehistòria
Tema 1. la prehistòriaTema 1. la prehistòria
Tema 1. la prehistòria
 
Hominidsacatalunya2 1211302337833670 9
Hominidsacatalunya2 1211302337833670 9Hominidsacatalunya2 1211302337833670 9
Hominidsacatalunya2 1211302337833670 9
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Els Primers Humans
Els Primers HumansEls Primers Humans
Els Primers Humans
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
 

More from Eduardo CONNOLLY

222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf
222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf
222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdfEduardo CONNOLLY
 
El medi físic i els seus elements sistema solar
El medi físic i els seus elements sistema solarEl medi físic i els seus elements sistema solar
El medi físic i els seus elements sistema solarEduardo CONNOLLY
 
El imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEl imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEduardo CONNOLLY
 
Recerca de recursos a internet útils pels mestres
Recerca de recursos a internet útils pels mestresRecerca de recursos a internet útils pels mestres
Recerca de recursos a internet útils pels mestresEduardo CONNOLLY
 
La organización juvenil española pionera del buceo en España
La organización juvenil española pionera del buceo en EspañaLa organización juvenil española pionera del buceo en España
La organización juvenil española pionera del buceo en EspañaEduardo CONNOLLY
 
Vols ser milionari unió europea.
Vols ser milionari unió europea.Vols ser milionari unió europea.
Vols ser milionari unió europea.Eduardo CONNOLLY
 
Vols ser milionari relleu d'espanya
Vols ser milionari relleu d'espanyaVols ser milionari relleu d'espanya
Vols ser milionari relleu d'espanyaEduardo CONNOLLY
 
Fra Juníper Serra: 300 aniversari
Fra Juníper Serra:  300 aniversariFra Juníper Serra:  300 aniversari
Fra Juníper Serra: 300 aniversariEduardo CONNOLLY
 

More from Eduardo CONNOLLY (11)

222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf
222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf
222904-Text de l'article-303822-1-10-20110131.pdf
 
Mascarillas y medidores
Mascarillas y medidoresMascarillas y medidores
Mascarillas y medidores
 
El medi físic i els seus elements sistema solar
El medi físic i els seus elements sistema solarEl medi físic i els seus elements sistema solar
El medi físic i els seus elements sistema solar
 
El imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEl imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2on
 
Prova de la resta
Prova de la restaProva de la resta
Prova de la resta
 
Recerca de recursos a internet útils pels mestres
Recerca de recursos a internet útils pels mestresRecerca de recursos a internet útils pels mestres
Recerca de recursos a internet útils pels mestres
 
La organización juvenil española pionera del buceo en España
La organización juvenil española pionera del buceo en EspañaLa organización juvenil española pionera del buceo en España
La organización juvenil española pionera del buceo en España
 
Els animals i bob esponja
Els animals i bob esponjaEls animals i bob esponja
Els animals i bob esponja
 
Vols ser milionari unió europea.
Vols ser milionari unió europea.Vols ser milionari unió europea.
Vols ser milionari unió europea.
 
Vols ser milionari relleu d'espanya
Vols ser milionari relleu d'espanyaVols ser milionari relleu d'espanya
Vols ser milionari relleu d'espanya
 
Fra Juníper Serra: 300 aniversari
Fra Juníper Serra:  300 aniversariFra Juníper Serra:  300 aniversari
Fra Juníper Serra: 300 aniversari
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (11)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Anaya t 7 la vida a la prehistòria

  • 1. ANAYA T-7 La vida a la Prehistòria Per Antonio Suau Forés, professor del IES Xarc, curs 2014-15
  • 4. Tasca Inicial 1. Llegeix el text i respon les qüestions. • Qui era Australopithecus? • Relaciona l’afirmació segënt amb el text que has llegit: «La majoria d’Australopithecus no són els nostres avantpassants, sinó cosins próxims» 1. Observa les il·lustracions. • Indica diferències entre un goril·la i un ésser humà. • Enumera els grans èxits en l’evolució humana. Creus que el bipedisme va ser improtant? Per q´`e?
  • 5.
  • 7. 1 La prehistòria i les seves etapes
  • 8. 1.1 La ciència històrica • a Historia = Ciència que estudia el passat per entrendre el present i preparar el futur. Què estudia? Aspectes polítics, econòmics, socials, culturals i artístics L’historiador es demana quines van estar les cases i les conseqüències dels fets passats. Prehistòria i Història, depenen de la invenció de l’escriptura
  • 9. 1.2 Les etapes de la prehistòria • a Prehistòria va des de l’aparició dels homínids (4,4 milions d’anys aproximadament) a la invencio de l’escriptura (3250 aC aprox) La prehistòria es divideix en etapes: • Paleolític (pedra antiga) 4,4 milions d’anys a 10.000 a C aprox.. Comença a desenvolupar-se la fabricació d’instruments • Neolític (pedra nova), 10.000 a 4500 aC aprox. Millora de fabricació d’estris de pedra • Edat dels metalls, 4.500 a 1.000 aC. Es pot dividir en • Edat del Coure • Edat del Bronce • Edat del Ferro
  • 10. 1.3 Les excavaciones arquològiques • a Els arqueòlegs treballen amb fonts: • restes material (ossos, intruments, etc) així com restes d’animals i vegetals. Aquestes restes es troben a excavacions arqueològiques, extraient diferents capes del terreny. Restes estudiades per especialistes que enllacen totes les dades extretes de restes.
  • 11. Què poden trobar els arqueòlegs?
  • 12. Tasques per a progresar • Resoldre problemes. 1. Calcula els anys que va durar la preshistòria i cada una de les seves etapes. – Quina és la de major durada? – I la de menor? 2. Indica a quin període de la prehistòria corresponen les dates segúents. – 25.000aC. – 3.500 aC – 7.500 aC • Obtenir informació 3. De les fonts següents, quines aporten dades sobre els habitants d’una cova prehistòrica? a) Un fotografia; b) Un punxó d’os; c) Una resta òssia. • Elaborar una sintesi 4. Amb ajuda del text i de les il·lustracions, explica en un deu línes en què consisteix una excavació arqueològica, quines són les seues fases i quiens restes s’hi poden trobar.
  • 13. 2. Origen i evolució de la humanitat
  • 14. 2.1 L’origen de l’ésser humà Primats apareixen fa un 65 milions d’anys Hominids Grans simis Orangutans Ximpanzé Esser humà Goril·la
  • 15. 2.2 Diferècies entre homínids i simis Diferències entre homínids i simis • Bipedisme i posició erecta = alliberació de les mans • Polze separat en la mà = millor capacitat per agafar les coses • Augment de la grandaria del cervells i del crani = augment de la intel·ligència (desenvolupament de capacitats com pensar, parlar o fabricar instruments)
  • 16. 2.3 El procés d’hominització 5 a 8 milions d’anys: comença procés d’hominització (evolució cap al ésser humà actual) Posible causa: canvi climàtic que provoca deforestació que, a la vegada, obligarà als primats a baixar dels arbres i viure al terra. I ha diverses teories evolutives des de l’austrolopithecus al ésser humà actual passant per diferents representants del gènere homo
  • 21. Homo Erectus • L’homo erectus va estar el primer hominid en sortir d’Àfrica. • Va descobrir com fer i emplear el foc.
  • 22. Atapuerca: Homo Ergaster, • Atapuerca, a Burgos, és un dels jaciments més importants pels antropòlegs perquè s’han trobat gran quantitat de restes humanes de diferents fases evolutives. • La 1ª és l’Home Ergaster Homo Ergaster
  • 24. Atapuerca: Homo Heidibergensis • La 2ª és l’Home Heidibergensis
  • 25.
  • 26. Atapuerca:, Homo Antecessor • La 3ª, Homo Antecessor
  • 27.
  • 28. DISTRIBUCIÓ DE L’HOME PERL MÓN • Des d’Àfrica, l’Homo Erectus es va extendre per tot el Vell Món arrivant fins a Xina.
  • 29. Canibalisme • Se sap que els nostres avantpassat van practicar el canibalisme per les marques de rossegades de dents humanes als ossos d’homes.
  • 30. L’home de Neandertal • L’homo Sapiens Neandertalis és una branca perduda de l’hominització. • Va viure a Europa durant l’època glacial. Acavada aquesta, no és va adaptar a la nova situació i va estar substituit per l’Homo Sapiens Sapiens
  • 31.
  • 32. • Finalment, una nova onada evolutiva, l’homo Sapiens, va sortir d’Àfrica i va conquerir tot el món, fins Amèrica. L’homo sapiens sapiens
  • 33.
  • 34. Tasques per a progressar • Valorar aportacions 1. Fixa’t en les il·lusracions i compara la capacitat cranial i els instruments dels hominids. Quies conclusions n’obtens? • Comprendre l’espai. 2. Observa el mapa: quines espècies d’hominids van viure només en Àfrica? Qins van sortir d’Àfrica i per on es van estendre?
  • 36. 3. La forma de vida en el paleolític
  • 37. 3.1 El temps i l’espai • Paleolític: periode que va des de l’aparició dels primers homínids (4,4 milions d’anys aC aprox.) fins la descoberta de l’agricultura i ramaderia (10.000 aC aprox.) • Origen de l’home va estar Àfrica, a zones càlides. • Els homínids s’expandiran per Europa i Asia també. • Els hominids que s’adapten als canvis de climes, principalment, sobreviuen. Els que no, desapareixen.
  • 38. • Primers homínids: economia depredadora = s’alimenten de la caça (bisonts, cèrvols, rens, cavalls mamuts), pesca i recolecció de plantes (fruites, cereals salvatges, etc) i grans naturals • Instruments fabricats: – de pedra treballada amb cops d’altres pedres ( destrals o bifaços, puntes de fletxa, ganivets, etc) – d’os i banyes (arpons, hams i agulles). • Descobriment del foc (1,5 milions d’anys) permet: - llum calor - esapnater animals - cuinar aliments. - favoreix les realcions socials al seu voltant. 3.2 Les formes de vida
  • 39. 3.3 La societat les creences i l’art • Organització social: base = la tribu (20-30 ind). – Posible cap de tribu (guerrer fort, bruixot o curander • Vida nómada per la seua vida depredadora • Habitació: o coves o cabanes • Creences religioses: adoració forces de la natura; rituals màgics per afavorir activitats necesaries (caça, fecunditat) • Activitats artístiques: – material petit transportable ha arribat als nostres díes (venus, bastons de comandament, caps d’aimals, adorns,e tc). – pintures rupestres (Altamira, Lascaux)
  • 40.
  • 41. Tasques per a progresar • Comprendre la realitat històrica. 1. Què vol dir que l’economia era depredadora? • Obtenir informació. 2. Amb l’ajuda del text i de les il·lustracions, fes una fitx sobre la vida en el Paleolític. Pautes: – Habitatges: on vivien) Eren permanents? Per què? – Alimentacó: què menjaven i com ho obetnien? – Instruments: com fabricaven els estris de pedra? – Vestits: com vetien? D’on obtenien els materials per a realitzar-los? Ab quins utensilis els elaboraven? – Art: quines anifestacions artístiques feien? 3. El foc s’obenia per fregament i persucissió. Cerca informació i explica en què consisteix cda un. Quin es representa en el dibuix?
  • 42. 4. El paleolític a Espanya
  • 43. 4.1 Els primers habitans (800.000-5.000 aC) • Primeres restes. – Home d’Orce (Granada) – Homo Antecessor (Atapuerca, Burgos), 800.000 o Posible predecissor dels Neandertals 0 o´relació amb Homo Sapines o depredador y posiblement canibalisme. o estris de pedra • A la penínsla van viure Neandertlas (darrera colonia a Gibraltar i Asturies) y Sapiens.
  • 44. 4.2 Les manifestacions artístiques (35.000-5.000 aC)  Pintures rupestres – Al final del Paleolític – Posible significat religós. – Localitzacións i tipus o Zona Cantàbrica • a coves de difícil accés. Bona conservació: Altamira (Cantabria), Tito Bustillo (Asturies) • animals, realisme, color (vermell, ocre) o Zona Mediterrània • a coves: Cogull (Lleida), Valltorta (Castelló) • representacions escenes de caça, esquematisme, colors vermell i negre.
  • 45. Exemples d’art paleolític a Espanya La pintura rupestre va sorgir fa uns 35.000 anys. A Espanya es distingueixen dues zones: •La zona cantàbrica: Altamira (i d’altres). Representaciones d’animals amb gran realisme i de gran tamany (A) i mans (B). També simbols estranys. Interpretació: posible caràcter magic- religios. • La zona mediterrània: pintures esquemàtiques on apareixen figures humanes (escenes de dansa a Cogull (C) i de caça a Valltorta.
  • 46. Tasques per a progressar • Valorar aportacions 1. Homo antecessor es considera el primer europeu. Explica per què. • Utilitzar estratèges 2. Compara les pintures de les zones cantàbrica i mediterrània: què representen, com es pinta, quins colors s’utilitzen, on es localitzen, etc.
  • 47. 5. La forma de vida en el neolític
  • 48. 5.1 El temps i l’espai • Neolític, 10.000-4.500 aprox. – Inici de l’agricultura i ramaderia – Creixent Fèrtil i des d’allí s’extens a planures de grans rius Tigris i Eufrates, Nil, Indo, Yang-tse. – Apareix de forma independent a Amèrica.
  • 49. 5.2 Les formes de vida. • Fi darrera glaciació: les homes cerquen noves formes de trobar aliment: adeprenene agriculturaa i ramaderia = economia productora. •Agricultura: homes aprenen que llavors enterrades i regades poden produïr noves plantes. Arros i blat principalment a l’inici. • Ramaderia: aprenen domesticar animals i criar-los en lloc de caçar-los. Primers. Els cans. Aprofitament de cuir i llana per vestit. • Anomenem canvis com Revolució Neolítica • Instruments de pedra però pulimentada i adaptats a noves tasques agrícoles.(arada de pedra, falçs per segar, molins de ma,e tc).
  • 50. 5.3.1 La societat, les creences i l’art • Economia productora permet augment població • Vida passa a ésser sedentaria. Aparició dels poblats (cabanes de canyes, branques i després de pedra tova. • Especialització del treball • Augment de les desigualtats socials • Creences religioses: culte als astres (calendaris per saber quan s’ha de sembrar, quan recollir), deesa mare (fertilitat del camp) i als morts. •Manifestació artística més important: la ceràmica (formes variades)
  • 51. 5.3.2 Les creences i l’art • Creences religioses: culte als astres (calendaris per saber quan s’ha de sembrar, quan recollir), deesa mare (fertilitat del camp) i als morts. •Manifestació artística més important: la ceràmica (formes variades)
  • 52. Tasques per a progressar • Compredre la realitat històrica 1. Per què l’econoia del neolític era productora? 2. Dels invents següents, indica quins es van produir en el neolític: a) arpó; b) aixada; c) falç; d) foc, e) ceràmica, f) molí de ma. • Obtenir informació 3. Amb l’ajuda del text i de les Il·lustracions, elabora una fitxa sobre la forma de vida en el neolític. Pautes: – habitatges. On vivien? Eren permanents? Per què? – alimentació: com obtenien els aliments? –Instruments: quins nous esris van ser necessaris i per a què s’utilitzaven? –Vestts: com vestien? D’on obtenien els materials per a realitzar-los i amb quins utensilis ls elaboraven? –Art: quina va ser la anifestació artística principal?
  • 53. 6. La forma de vida a l’Edat dels Metalls
  • 54. 6.1 El temps i l’espai • Edat dels Metalls (4.500 fins 1.000 aC aprox) • Coure (4.500 a 2.200 aC aprox) • Surt al Creixent Fèrtil • Objetes d’adorn principalment • Bronze (2.200 –1.500 aC aprox) • Aliatge de coure i estany • Ferro (1.500 en avant) • Descobriment de l’escriptrura. Inici Història
  • 55. 6.2 Les activitats econòmiques i els invents • Agricultura i ramaderia, base economia. • Invent de l’arada tirada per bous: més terra llaurada • Metalls: permet millora d’estris (aixades i falç; armes; altres utensilis. • Tècniques de treball del metall, es perfeccionen. 1. Treballa en fred, gopejant amb martell 2. Forja, calentant metall abans de golpejar 3. Fosa, fonent metall i donant-li forma amb motllos. •
  • 56. 6.2 Les activitats econòmiques i els invents • Els poblats es fortifiquen: lluita per les terres i materies primeres • L’artesania: millora els teixits de lli i llana; ceràmica millora més per l’invent del torn. • Comerç: comença el comerç a llarga distància cercant materies primeres i de luxe. • terrestre: millora per invenció roda • marítim: millora amb invenció vela.
  • 57. Tasques per a progresar  Comprendre la realitat històrica. 1. Relaciona les característiques següents amb una fase de l’edat dels metalla: a) Objectes d’adorn; b) 4.500 aC; c) Creixent Fèrtil  Valorar les aportacions culturals. 2. A La torca és un adorn, realitzat en metall, que té forma de ferradura. Quin e pot ser l’us? Actualment s’utilitzen aquest tipus d’adorns?  Produïr textos. 3. Redacta un tet breu sobre els invents que es van produir en l’edat dels metalls i els avantatges que vn suposar. 4. Explica com va evolubionar les tècniques metal·lurgiques.
  • 58. 7. La forma de vida en l’edat dels metalls (II)
  • 59. 7.1 Les transformacions socials • Augment de la població. • Aparicio primeres petites ciutats, algunes s’enmurallen per defensar-se (lluita pel control dels metalls) • Societat més complexa. • especialització del treball • jerarquització social • Augment de les diferencies socials (rics i pobres)
  • 60. 7.2 L’art en l’edat dels metalls • Primeres manifestaciones arqueològqiques • Monuments megalítics: menhir i alineaments, cromlec, dolmens i els més complexos dolmens de cambra.
  • 61. Tasques per a progressar • Comprendre la realitat històrica 1. Escriu tres transformacions socials provocades per la metal·lurgia • Conèixer manifestacions artístiques 2. Quines diferències hi ha entre unmenhir, un alienament i un cromlec?
  • 62. Tasques per a progressar • Obtenir informació 3. Observa les il·lustracionse i respon: Com es transportaven els grans blocs de pedra? Com s’´lçaven? Quin monument s’està construint i per a què servía? • Planifiar treball 4. Cerca en internet informació sobre un monument megalític i elabora una fitxa amb les seves característiques.
  • 63. 8. El neolític i la metal·lúrgia en Espanya
  • 64. 8.1 El neolític (5.000- 2500 aC) • El Neolític arriba a la Península Ibèrica per dos rutes • Mediterrània • Nord d’Àfrica • Priimeres cultures Neolitiques •Catalunya (cultura dels vasos de forma quadrada) • Ansalusia (cultura d’Almeria) • Manifestació principal: ceràmica. Varios tipus però els més freqüents: • decorada amb incissions fetes amb petxina d’un molusc • polida per deixar superfície lisa.
  • 65. 8.2 L’edat dels metalls (2500- 1er mil·leni aC) • Arriba a la Península pels pobles procedents de la mediterrània Oriental que arribarien a les costes sud i est. • Metal·luriga del coure (2500-2000 aC) •Los Millares (Almeria): poblats enmurallatas, arquitectura megalítica (dolmens i sepulcres de corredor (“coves”) com la de Menga o El Romeral.(Antequera, Málaga) • Metal·lurgia del bronze (2000-1000 aC) •El Argar (Almeria i Granada). Enterraments individuals en fosses ogerres. • Illes Balears: onstruccions megal·litiques diferents a les peninsulars (Taules, navetes Talaiots) • Metal·lugia del ferro (1.000-èpoc aromana) • introduida pels celtes i pobles colonitzadors (fenicis i grecs) • Introducció de l’esccriptur.
  • 66. Tasques per a progressar • Localitzar informació 1. Localitza en un mapa de la Península les cultures neolítiques i metal·lúrgiques. • Utilitzar estratègies 2. Relaciona amb les metal·lúrqies del coure, bronze o ferro: a) celtes; b) El argar; c) Los millares; d) Fenicis i grecs.
  • 67. Tasques per a progressar (II) • Conèixer manifestacions artístiques 3. Amb l’ajuda de les fotografies, explic com són una taula, un talaiot i una naveta.
  • 68.
  • 69. 9. La prehistòria a les Illes Balears (I) • Poblament més tardà dona una periodització diferent. • arcaic • pretalaiòtic • talaiotic
  • 70. 9.1 El periode arcaic: els primers probladors • Primers probladors de Balears: data desconeguda. Van des de 3.000 anys fins a 7.000 anys aC • No es sap d’on van venir. El que diu el llibre (àrees pirinenques i sud de Frnça es una soberana tonteria) • Poques restes materials (puntes e sílex, agulles d’os, etc) • Vivirien de la caça (Myotragus).
  • 71. 9.2 El pretalaiòtic, 2500-1300 C • Introducció d’innovacions des de península i Mediterrània oriental. • Ceràmic decorada llisa (dimensions reduïdes) • Petits objectes de pedra i os, eines de coure i bronze. Posible població estable a les Pitiuses. • Viuen a : coves naturals, coves artificials de tipologia diversa (hipogeus). • Aparicio de cases de nou tipus, amb parets de pedra (navetes) en forma de ferradura allargada • A Mallorca, per habitatge • a Menorca, per enterrament (N. Dels Tudons) • Activitats econòmiques: agricultura de cereals i ramadería (ovelles i cabres). Perduració d’activitats pre-neolítiques (caça, pesca i recol·lecció)
  • 72. Tasques per progressar • Dominar continguts foamentals. 1. Quins són les construccions més caraterísitques de l’època pretalaiòtica? • Comprendre l’espai 2. On es troben els jaciments del pretalaòtic? • Produïr textos 3. Fes una relació dels instruments i les eines que empraven les societats pretlaòtiques.
  • 73.
  • 74.
  • 75. 10. La prehistòria a les Illes Balears (II)
  • 76. 9.3 El talaiòtic (1.300 aC- 123 aC aprox) • Canvis a Mallorca i Menorca a causa: •:Arribada de pobles de la M. Oriental • Otras. • Talaiot, construcció típica • Fortificació dels poblats (muralles ciclòpeas) • A Menorca, monument pecculiar: taules. • Utensilis talaiotics: • armes de bronzo i ferro. Significat: societat militar i jerarquitzada • Ceràmiques:llisa i més gruixuda.
  • 77. Tasques per a progressar • Dominar continguts fonamentals 1. On apareixen les taules? Qina n’era la funció? • Elaborar síntesis 2. Amb l’ajuda del text, elabora unacronologia dels diferents periodes en què ses divideix la prehistòria de les Illes Balears? • Comprendre l’espai 3. On es troben els jaciments del periode talaiòtic? • Produïr textos 4. Descriu, amb les teves pròpies paraules en què consistia un talaiot.
  • 78.
  • 79.
  • 80. Comprova les teves competències• Usar vocabulari adequat 1. Escru la definició dels conceptes següents: - Arquietectura megalítica - Paleolític - Homo antecessor - Prehistòria - Venus paleolítica - metal·lurgia. • Produir textos escrits 2. Explica les diferències que hi ha enre una economía depredadora i una altra de productora. En la teva resposta has d’incloure, com a minim, els termes següents. - caça - pesca -recol·lecció - Alimentació - recusos - economía -Agricultura - reamaderia - revolució Neolítica 3. Reacta un text de cinc linies on exlpiquis la importància que van tenir aquests invents per als ésser humans de la seva època: - el foc - l’arada
  • 81. • Organitzar informació temporal. 4. Ordena cronològicament les expècies d’hominids següents: 5. Relaciona els fets hitòrics següents am el seu periode corresponent: paleolític (P), neolític (N) o edat dels Metalls (EM): - invenció de l’agricultura i la ramadería - Descoerta del foc - Invenció del torn de terrisser Comprova les teves competències
  • 82. 6. Assigna les imatges inferiors a uná època de la prehistòria. Explica què representa caaimatge, de quin material està realitzada i per a què servia. Comprova les teves competències
  • 83. • Sintetitzari organitzar la informació 7. Organitza i resumeix, en un quadre con el superior, les difer’encies que hi ha entre les diverses espècies d’hominids
  • 84. • Relacionar informacions 8. Emparella cada definició amb el seu terme: Definicios: 1. Progressiva adquisió dels trets propis del hominids. 2. Divisió del treball entre el s membres d’una societat. 3. Gran pedra clavada verticalmente en terra. 4. Pintura realitzada sobre les parets i els sostres de coves o abrics rocosos. Termes: A. Menhir. B. Especialització. C. Rupestre. D. Procés d’hominització. Comprova les teves competències
  • 85. Comprova les teves competències • Conèixer maniestacions artítiques 9. Demostra els teus coneixements sore l’art prehistòric. Per a això, respon les preguntes relacionades amb la imatge inferior: – Què és’ – A quin periíodre de la prehist`roria correspon? – Com es va construir? – Qina funció tenia?