1. FUNCIONS
SINTÀCTIQUES
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Subjecte
Atribut
C. directe
C. indirecte
C. preposicional
C. circumstancial
C. predicatiu
C. de nom
C. d’adjectiu

2. • Subjecte:
constituent bàsic de l’oració. Designa
que realitza o a qui es refereix l’acció del verb.
Estructures:
SN:
En Lluís passeja tranquil·lament per l’avinguda.
Pro:
Tu conduiràs tota l’estona?
Oració: Qui tingui ganes de gresca, que vingui a la
festa.
Sprep (excepcionalment): Entre tots pagarem el sopar
de comiat al Lluís.

3. • C. directe: és el complement dels verbs transitius.
Completa el seu significat ja que expressa l’objecte de
l’acció verbal. En general, s’afegeix directament al
verb, sense fer ús de cap preposició.
Estructures:
SN:
Nosaltres hem vist en Josep a la parada de
l’autobús.
Pro:
Nosaltres l’hem vista a la parada de l’autobús.
Oració: En Lluís ha descobert que tothom li amaga la
veritat.
Sprep: A tu, t’he vist aquest matí.
Es mira a tothom massa.
Ajudo a qui m’ho demana (a+qui+oració).

4. • Atribut:
complement dels verbs copulatius
(ésser, estar o semblar). Diu una qualitat del
sujecte amb el qual sol concordar en gènere i
nombre.
Estructures:
SAdj:
En Lluís és molt nerviós.
SN:
En Lluís és un gran home.
Sprep: En Lluís és de la Bisbal del Penedès
Pron:
En Lluís n’es un.
Oració: En Lluís és qui va superar el rècord de salt
amb perxa.

5. • C. indirecte:
és el complement que indica
qui rep l’acció del verb. Generalment va introduït
per la preposició a, tot i que admet per a en cas
d’ambigüitat.
Estructures:
Sprep: Vam donar un encàrrec al Lluís.
Pro:
Li vas dir, al Lluís!
Oració: En Lluís no deia a qui li preguntava.

6. • C. preposicional
(anomenat també C. de
règim verbal): és el complement que necessiten
alguns verbs per complementar el seu significat i
que sempre s’uneix al verb fent ús d’una
preposició concreta. Les preposicions de què fan
ús aquests verbs són: a, en, per, amb i de.
Estructures:
Sprep: En Lluís insisteix en la seva proposta.
Pro:
En Lluís hi insisteix.
En Lluís se n’alegra.
Oració: En Lluís insisteix que li apugin el sou.

7. • C. circumstancial:
és aquell que fa
referència a les circumstàncies externes en què
es dóna l’acció. Preferentment al·ludeix al lloc, el
moment i la manera.
Estructures:
Sprep: En Josep ha caigut a l’escala.
SN:
En Josep vindrà la setmana vinent.
Pro:
En Josep en surt (del despatx).
En Josep hi entra (al despatx).
Oració: En Josep s’ha comprat una casa on hi
havia abans la pista de patinatge.

8. • C. predicatiu: és aquell complement que es
refereix alhora al verb i a un nom, sigui el
subjecte o bé, el c. directe, amb el qual concorda
en gènere i nombre.
Estructures:
SAdj: En Josep ha trobat la Marta molt pàl·lida.
Sprep: En Josep ha tractat la Margarida de
mentidera.
Pro:
En Josep t’hi ha trobat.

9. • C. de nom: és aquell complement que
concreta o amplia el significat del nom.
Estructures:
Sprep: El pis de la cantonada.
SN:
En Lluís, el meu oncle.
Pro:
De seda, en té moltes camises!
Oració: La por que l’enxampin no la deixa copiar.

10. • C. d’adjectiu: és aquell complement que
concreta o matisa el significat de l’adjectiu.
Estructures:
Sprep: En Josep és un entès en fotografia.
Oració: En Josep està segur que li donaran la
feina.