FUNCIONS SINTÀCTIQUES
Lesfuncions sintàctiques són les
relacions que s'estableixen entre els
diferents elements d’una oració.
Hi ha diferents tipus de complements,
segons si complementen:
◦ Al verb
◦ Al nom
◦ Al verb i al nom
◦ A l’adjectiu
◦ A l’adverbi
3.
Funcions principalsde l’oració:
Subjecte (Subj)
Predicat (Pred)
Complements del Verb
Complement Directe (CD)
Complement Indirecte (CI)
Complement Circumstancial (CC)
Complement de Règim Verbal (CRV)
Complement Agent (C.Agent)
Complement del Nom i del verb
Atribut (Atrib)
Complement Predicatiu (CPred)
Complement del Nom
Complement de l’Adjectiu
Complement de l’Adverbi
4.
SUBJECTE
Subjecte: Ésl'ésser del qual es
parla. El subjecte d'una frase es
reconeix perquè concorda en nombre
i persona amb el verb.
El nucli és el nom.
El Jordi és alt.
La Miranda ha anat a Barcelona
Mengen molt els nens
5.
PREDICAT
Predicat: ésallò que declarem sobre
el subjecte.
El nucli sempre serà el verb.
Pot portar complements o no portar-
ne:
L'Àngels corre.
El metge està malalt.
El fuster treballa a la fusteria
6.
COMPLEMENT DIRECTE
(CD)
CD:indica l'objecte sobre el qual
recau l'acció verbal.
Mai no porta preposició.
Identificació:
◦ Què/Qui + Verb + Subj? = CD
En Ramon porta les claus.
La Rita menja pizza.
Els alumnes han fet els deures
7.
COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
CI: indica qui és el destinatari de
l'acció o l'estat que expressa el verb.
Identificació:
◦A qui / Per a qui + Verb + CD + Subj? =
CI
Dedico la cançó als meus
admiradors.
Regalaré un ram de flors a la mare.
8.
COMPLEMENT
CIRCUMSTANCIAL (CC)
CC:Expressa circumstàncies:
◦ Temps (CCT): Preguntem Quan?
Vindrà a la tarda.
En Pau va arribar ahir.
◦ Lloc (CCL): Preguntem On?
En Jan viu a Breda.
La Marta viatjarà a París.
◦ Manera (CCM): Preguntem Com?
El nen camina a quatre grapes.
El lladre va entrar silenciosament.
9.
COMPLEMENT DE NOM
CN: Designa qualitats del nom.
Sempre acompanya al nom.
◦ La casa de fusta és petita.
◦ En Ricard va portar un regal gegant!
◦ La Sònia té el cabell negre.
10.
ATRIBUT
Atribut: Ésel complement que
acompanya als verbs ser, estar o
semblar (verbs copulatius).
Indica qualitats i estats del subjecte.
El meu germà està malalt.
El seu fill és ros.
La Maria sembla un fantasma.
