1. BARROC
BARROC
“Vista general de la plaça de Sant Pere del Vaticà”, BERNINI, 1656- 67
Façana basílica
Obel.lisc
Pas intermedi
columnata

2. Plaça de Sant Pere del Vaticà”, BERNINI, 1656-67
BARROC
Façana basílica
Pas intermediObel.lisc
columnata
És un clar exemple d’urbanisme amb
plantejaments de perspectiva.
Va ser concebuda com un gran accés a
l’església que s’obre dinàmicament a la ciutat.
La plaça va ser situada de forma
relativament allunyada de la façana per
permetre la contemplació global de l’edifici.
El tram intermedi, està disposat de forma divergent,
per aproximar òpticament la façana.
En aquesta plaça s’hi congreguen milers de fidels per rebre la benedicció papal.
Cal destacar-hi dos elements urbanístics:
OBEL.LISC
Símbol i lloc de reunió dels fidels
BRAÇOS OVALATS COLUMNATA
Permeten una major visibilitat

3. Va ser concebuda com un gran accés a l’església
que s’obre dinàmicament a la ciutat.

4. BARROC
Apareixen frontons
tringulars
“Església del
Jesús”,
IL VIGNOLA i
DELLA PORTA

5. “Església de Santa Agnès a la
plaça Navona”,
BORROMINI, 1653-57
BARROC

6. Dinamisme:
predomini de
la línia corva
BARROC
FORNÍCULES
(espai concau per posar
escultures)
“Façana de l’església de la
Santa Creu”,
RICARDI i PENNA
Alternança de
ritmes a la façana

7. BARROC
“Fontana di Trevi”,
NICOLA SALVI i G. PANINI

8. BARROC
“Façana de l’església
San Carlo alle Quatro
Fontane”,
RICARDI i PENNA

10. BARROC
“El David”, BERNINI
És un david d’una força expressada

12. BARROC

13. “Apol.lo y Dafne”BERNINI - 1622,25
DAFNE, que en grec significa llorer, és
una ninfa estimada per APOL.LO, que un
dia va jurar no pertanyer mai més a cap
home.
Un dia Apol.lo la va sorprendre
escoltant el seu cant i es va enamorar,
però Dafne esva espantar i volia fugir.
Comença a córrer , però no té on anar.
En el moment que Apol.lo toca el seu
cos, aquest es recobreix d’una escorça
d’arbre, el cabells formen un dens
ramatge i el cos es converteix en
tronc.
Queda fixada amb les seves arrels
enfonsades a terra, rígida i inmòbil

14. BARROC
Apol.lo i Dafne, 1620, BERNINI
Dafne fuig de la passió d’Apol.lo i és
convertida en llorer.En el mateix instant
que aquest la toca a la ninfa (Dafne)….
Bernini, capta el moment
inicial de la metamorfosi…
i representa el punt culminant que
concentra l’emoció dramàtica de
la llegenda.
es transforma
en un tronc
d’arbre.
La suau textura del cos de Dafne, contrasta amb
l’aspror de l’arbre en el que s’està transformant.
Les línies corves…
i els ritmes en diagonal
donen dinamisme a l’obra, i moviment ascendent.
Els braços s’estenen i els cabells onejen en l’aire.
Les escasses vestidures es pleguen i s’agiten al compàs del cos.

15. BARROC
“L’extasi de Santa Teresa”, BERNINI
1645-52
Santa Teresa ,resava i
meditava amb tanta profunditat
que arribava a l’èxtasi., inclús
deien que levitava.
És com la meditació budista, que
quan mediten arriben a un únic
estat, el Karma, mitjançant la
meditació i la concentració.

16. BARROC
“La Mare de Déu de Loreto”, CARAVAGGIO
Caravaggio, és el creador del TENEBRISME:
És aquell tipus de pintura que té un sol focus
de llum, i això fa que es crein contrastos de
llum i foscor.
Aquesta obra forma part entre d’altres d’uns
encàrecs destinats a esglésies de la ciutat de
Roma, concretament aquesta per l’esglesia de
Sant Agustí.
S’intensifiquen els colors obscurs, utilitzant
l’anomenada “luce di bottega” (llum de
taller) que envaeix l’espai, creant potents
contrastos d’il.luminació.
Pinta la temàtica religiosa de forma popular, i cal
tenir en compte la seva actitud mental davant
l’assumpte a representar:
Títol: “La verge de Loreto“
Autor: Caravaggio
Cronologia: 1603-1606
Tècnica: Oli sobre tela
Té molt en compte el COM i el QUÈ.

17. Per diferenciar-se de l’art lligat a la
religió protestant, als països catòlics
els artistes desenvoluparan un estil
exhuberant anomenat barroc.
Els àngels cauen del cel, les figures
de Jesucrist es retorcen a la creu, la
roba es belluga i els cossos es
contorsionen.

19. Títol: “Las Meninas”
Autor: Diego Velázquez
Cronologia: 1656
Tècnica: Oli sobre tela

20. “Las Meninas” 1656, VELÀZQUEZ
José Nieto,
l’aposentador de la cort
La dama
d’honor Marcela
de Ulloa i el
guardadames.
Reflecteix el taller de
l’artista mentre pinta.
Hi apareix la infanta
Margarita d’Ausria i tot
el seu seguici.
Pinta també als seus
pares, els reis
d’Espanya: Felip lV i
Mariana, que en el
quadre estan al mateix
lloc de l’espectador.
En el primer grup de
tres figures, hi apareix
la infanta Margarita
d’Austria i les dames de
companyia: las meninas.
La de
l’esquerra, li
ofereix un
búcar d’aigua
en un plat d’or.
En el segon grup de
tres, hi apareix la nana
macrocèfala
Maribàrbola, el nan
Nicolasito Pertusato i el
gos que està suportant
la trepitjada d’aquest.

21. Per entendre des d'un punt de vista històric aquesta
obra de Velázquez cal remuntar-se una mica per veure
el que estava succeint a finals del segle XVI i principis
del XVII.
Els Països Baixos, eren immersos en la guerra dels
Vuitanta Anys o guerra de Flandes, en la qual lluitaven
per independitzar-se d'Espanya per motius religiosos i
polítics.
El 1590, amb Maurici de Nassau,la ciutat de Breda va
ser presa per els espanyols.
La treva dels dotze anys va mantenir el país en calma
entre 1609 i 1621.

22. La defensa dels holandesos va ser heroica. Van reconèixer la
valentia dels seus enemics.
Per aquest motiu van permetre que es retiressin formant en
ordre militar, amb les seves banderes al front.
Els generals espanyols van donar la ordre de que els vençuts
fossin rigorosament respectats i tractats amb dignitat.
L’enemic va ser tractat amb generositat, sense humiliació.
AQUEST ÉS EL MOMENT HISTÒRIC QUE
VA ESCOLLIR VELÁZQUEZ PER PINTAR
EL SEU QUADRE.

23. Títol: “La rendició de Breda “o “Les llances”
Autor: Diego Velázquez
Cronologia: 1634
Tècnica: Oli sobre tela

24. BARROC
“La rendició de Breda” o “Les llances” Velàzquez
Reflecteix la victoria dels espanyols
contra els holandesos, després d’un
llarg setge de les tropes espanyoles.
Representa el moment en que
Justino de Nassau (general holandès
perdedor)
dona la clau de la ciutat.
a Ambrosio de Spinola (guanyador).
És una idea de respecte del
vencedor cap al vençut:
l’holandès s’agenolla davant
del seu guanyador.
CAOS = DERROTA
ORDRE = VICTÒRIA
Cavall en 2n terme
Banderes petites
Poques llances i desordenades
Cavall en 1r terme
Banderes grans
Llances altes i ben col.locades

25. BARROC “La vella fregint ous”, 1618,VELAZQUEZ
NATURALISME TENEBRISTA
Es tracta d’un quadre de gènere:
bodegó amb figures o cuina molt usual a l’Espanya
del s. XVll i característic en el que s’anomena
l’etapa sevillana de Velázquez.
Apareix una vella (sogra del pintor) en el moment
de fregir uns ous en una cassola de fang. Aixeca la
mirada cap a un noi (ajudant del seu taller) situat
a l’esquerra que porta una ampolla de vi i un
meló.
A la dreta una natura morta, sencilla i ordenada:
un morter, plat amb ganivet, ceba, gerres de
ceràmica
Al fons, un cistell que ens fa intuir l’obscura paret.
Composició senzilla, de forma oval
amb una gran curva que comença en el
cistell penjat a la paret i acaba a la cassola i
el noi.
Una gran diagonal comença al cap i acaba a
l’ultim objecte de la taula.
Velázquez utilitza el recurs de les mitges
figures que semblen molt reals i pròximes a
l’espectador per implicar-lo en l’acció.
No hi ha moviment, sinó una gran quietud,
com si haguessin estat sorpresos en un
instant.
La tècnica és tenebrista (influència de
CARAVAGGIO), mostrant la naturalitat dels
objectes. Cal valorar especialment la gran
qualitat de textures oposades:
Rugoses: meló i cullera
Polides: l’ou i el vidre
Predominen els colors marrons i ocres i els
diferents punts dels blancs…
Que contrasten amb l’obscuritat dels fons

29. És el primer nu de la pintura espanyola. (El nu estava prohibit a Espanya i
Velázquez protegit per el rei, s’atreveix a pintar-lo)
Cupido, refet i respectuós, té a les seves mans una cinta rosa que simbolitza
que l’amor és vençut per la bellesa.
Està aguantant un mirall en que s’hi reflexa Venus (deesa romana). El seu
rostre es difumina per la distància.
Velázquez és capaç d’aconseguir profunditat colocant cossos i objectes uns
darrere els altres: llençols, el cos de la venus, el mirall, Cupido, la cortina en
diagonal i la paret del fons.

33. “La lliçó d’anatomia del doctor Tulp”, 1632, REMBRANDT