La democracia y sus tipos

1. Democràcia,
definició i
classificació

2. La democràcia és un tipus d'organització política on les decisions col·lectives són
adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta.
El terme democràcia prové del grec antic (δημοκρατία) i va ser encunyat a Atenes al
segle v a. C. a partir dels vocables δῆμος («poble») i κρατία («poder»).
L''Índex de Democràcia Global' elaborat
per la revista britànica The Economist,
atorga des del 2006 una puntuació a la
salut democràtica del planeta
(representada per 167 Estats). L'informe
estableix quatre categories per qualificar
el nivell democràtic de cada país –
democràcia plena, democràcia deficient,
règim híbrid i règim autoritari– en base
al seu sistema electoral i pluralisme
polític, les llibertats civils, el
funcionament del seu Govern, la
participació política i la cultura política.

3. 3 tipus de sistemes democràtics: democràcia representativa, semirepresentativa,
democràcia directa

4. 1. Democràcia indirecta o representativa
És aquella on els ciutadans exerceixen el poder polític a través dels seus representants,
elegits mitjançant el vot, en eleccions lliures i periòdiques.
- Dret de vot (sufragi) universal i lliure
- Dret de ser escollit representant polític (parlament, govern)
- Dret de les diferents opcions polítiques a competir pel vot de la ciutadania.
Multipartidisme, libertat d’associació, llibertat de comunicació
- Els representants escollits ho són durant un període limitat de temps (legislatura)

5. 2. Democràcia semidirecta o participativa
El poble s'expressa directament en circumstàncies particulars, bàsicament a través de
quatre mecanismes:
Referèndum. El poble tria sobre una proposta.
Iniciativa popular. Per aquest mecanisme, un grup de ciutadans pot proposar la
sanció o anul·lació d'una llei.
Destitució popular, revocació de mandat o recall. Mitjançant aquest els ciutadans
poden destituir un representant electe.

6. Tipus de referendum
Referèndum constitucional: si l'objecte és un tema relacionat amb una constitució.
Referèndum legal: Si l'objecte està relacionat amb una llei.
Referèndum d´independència: Si l´objecte és la declaració d´independència.
Segons el fonament
Referèndum decisori: Quan el resultat es fa efectiu i vinculant.
Referèndum consultiu o plebiscit: Quan el resultat implica únicament la manifestació de la
voluntat general o popular de manera no vinculant. S’utilitza per sotmetre a consideració del
poble accions o decisions tan importants per a la societat, com la seva independència o
forma de govern, abans de la seva execució.

9. Sistema pel qual els ciutadans poden presentar iniciatives de llei sense ser representants
populars als seus respectius congressos. Aquestes iniciatives de llei han d'estar avalades
per una quantitat de signatures, perquè es puguin tenir en compte per l’organ legislatiu
corresponent.

10. 3. Democràcia directa.
Es tracta de la democràcia en estat pur. Les decisions les pren el poble sobirà en
assemblea. No hi ha representants del poble, sinó, en tot cas, delegats que es fan
portaveus del poble, que únicament emeten el mandat assembleari