SlideShare a Scribd company logo
1 of 24
1. elements díctics
2. modalització
3. impersonalització
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
Ind.      Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les
           dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la
           masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per
           omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que
           donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la
           coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
 Dir.      d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar,
lliure
           per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat
           unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan
           parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen
Dir.       al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
           naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna
           o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el
           detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que
           s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no
           quadrava en aquella història.
          EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
   Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
    les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
    s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
    blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
    fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
    Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
    la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
    d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
    l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
    n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
    pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
    accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
    o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
    naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
    una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
    la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
    havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
    advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
    història.
   EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

More Related Content

What's hot

La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.
La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.
La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.
CRP del Tarragonès
 
L'oració composta
L'oració compostaL'oració composta
L'oració composta
carme
 
Dictats 1 eso
Dictats 1 esoDictats 1 eso
Dictats 1 eso
ieslt
 
Dictats 2 eso
Dictats 2 esoDictats 2 eso
Dictats 2 eso
ieslt
 

What's hot (20)

La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.
La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.
La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incerta
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
Brida
BridaBrida
Brida
 
L'oració composta
L'oració compostaL'oració composta
L'oració composta
 
Accentuació i dièresi
Accentuació i dièresiAccentuació i dièresi
Accentuació i dièresi
 
Teories evolutives
Teories evolutivesTeories evolutives
Teories evolutives
 
Ausiàs March
Ausiàs March Ausiàs March
Ausiàs March
 
Els amants - Vicent Andrés Estellès
Els amants - Vicent Andrés EstellèsEls amants - Vicent Andrés Estellès
Els amants - Vicent Andrés Estellès
 
Els dígrafs
Els dígrafsEls dígrafs
Els dígrafs
 
Dictats 1 eso
Dictats 1 esoDictats 1 eso
Dictats 1 eso
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Dictats 2 eso
Dictats 2 esoDictats 2 eso
Dictats 2 eso
 
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
 
Dossier de Sociolingüística per a Batxillerat
Dossier de Sociolingüística per a BatxilleratDossier de Sociolingüística per a Batxillerat
Dossier de Sociolingüística per a Batxillerat
 
Algunes dones gregues
Algunes dones greguesAlgunes dones gregues
Algunes dones gregues
 
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels SantsContext de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
 
04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 

More from Dept. de Valencià de l'IES Joanot Martorell

More from Dept. de Valencià de l'IES Joanot Martorell (20)

Tema 9, la poesia actual bis
Tema 9, la poesia actual bisTema 9, la poesia actual bis
Tema 9, la poesia actual bis
 
Context històricocultural. tema 1, lírica medieval
Context històricocultural. tema 1, lírica medievalContext històricocultural. tema 1, lírica medieval
Context històricocultural. tema 1, lírica medieval
 
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
 
Les llengües romàniques
Les llengües romàniquesLes llengües romàniques
Les llengües romàniques
 
Rúbrica d'avaluació de l'exposició oral de literatura medieval-1r de Bat
Rúbrica d'avaluació de l'exposició oral de literatura medieval-1r de BatRúbrica d'avaluació de l'exposició oral de literatura medieval-1r de Bat
Rúbrica d'avaluació de l'exposició oral de literatura medieval-1r de Bat
 
Plantilla d'avaluació de les entrades del blog-1r de Bat
Plantilla d'avaluació de les entrades del blog-1r de BatPlantilla d'avaluació de les entrades del blog-1r de Bat
Plantilla d'avaluació de les entrades del blog-1r de Bat
 
09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t
09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t
09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t
 
08 presentació-jaume roig-21 a
08 presentació-jaume roig-21 a08 presentació-jaume roig-21 a
08 presentació-jaume roig-21 a
 
07 presentació-ausiàs march, poema comentat i fragment de l'espill-21 a
07 presentació-ausiàs march, poema comentat i fragment de l'espill-21 a07 presentació-ausiàs march, poema comentat i fragment de l'espill-21 a
07 presentació-ausiàs march, poema comentat i fragment de l'espill-21 a
 
06 presentació-ausiàs march i jaume roig-21 t
06 presentació-ausiàs march i jaume roig-21 t06 presentació-ausiàs march i jaume roig-21 t
06 presentació-ausiàs march i jaume roig-21 t
 
05 presentació-lírica entre els trobadors i el segle d'or-21 t
05 presentació-lírica entre els trobadors i el segle d'or-21 t05 presentació-lírica entre els trobadors i el segle d'or-21 t
05 presentació-lírica entre els trobadors i el segle d'or-21 t
 
04 presentació-trobairitz i la comtessa de dia-21 a
04 presentació-trobairitz i la comtessa de dia-21 a04 presentació-trobairitz i la comtessa de dia-21 a
04 presentació-trobairitz i la comtessa de dia-21 a
 
03 presentació-llengua, estil i gèners de la poesia trobadoresca-21 t
03 presentació-llengua, estil i gèners de la poesia trobadoresca-21 t03 presentació-llengua, estil i gèners de la poesia trobadoresca-21 t
03 presentació-llengua, estil i gèners de la poesia trobadoresca-21 t
 
02 presentació-els trobadors catalans-21 t
02 presentació-els  trobadors catalans-21 t02 presentació-els  trobadors catalans-21 t
02 presentació-els trobadors catalans-21 t
 
Gramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació general
Gramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació generalGramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació general
Gramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació general
 
3 Poetes arabigovalencians-21 T
3 Poetes arabigovalencians-21 T3 Poetes arabigovalencians-21 T
3 Poetes arabigovalencians-21 T
 
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticionsExercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
 
Analitzem la pèrdua de la referència -1
Analitzem la pèrdua de la referència -1Analitzem la pèrdua de la referència -1
Analitzem la pèrdua de la referència -1
 
Els dialectes geogràfics
Els dialectes geogràficsEls dialectes geogràfics
Els dialectes geogràfics
 
Reconeixement de la polifonia, la modalització i la varietat diatòpica.
Reconeixement de la polifonia, la modalització i la varietat diatòpica.Reconeixement de la polifonia, la modalització i la varietat diatòpica.
Reconeixement de la polifonia, la modalització i la varietat diatòpica.
 

Exemples de dixi textual - Pa negre

  • 1.
  • 2. 1. elements díctics 2. modalització 3. impersonalització
  • 3.
  • 4. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 5. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 6. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 7. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 8. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 9. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 10. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 11. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 12.
  • 13. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 14. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 15. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 16. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 17.
  • 18. Ind.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó Dir. d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, lliure per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen Dir. al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 19.
  • 20. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 21. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 22. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 23. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
  • 24. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre