2. 1. elements díctics
2. modalització
3. impersonalització

4.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

5.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

6.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

7.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

8.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

9.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

10.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

11.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

13.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

14.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

15.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

16.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

18. Ind.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les
dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la
masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per
omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que
donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la
coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
Dir. d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar,
lliure
per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat
unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan
parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen
Dir. al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna
o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el
detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que
s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no
quadrava en aquella història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

20.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

21.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

22.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

23.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

24.  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
 EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre