Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

NORMES D'ACCENTUACIÓ

77,291 views

Published on

Normes d'accentuació en llengua catalana

NORMES D'ACCENTUACIÓ

  1. 1. ACCENTUACIÓ IDEES CLAU Mari Hernández [email_address]
  2. 2. LA SÍL·LABA <ul><li>La síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan diem una paraula. </li></ul><ul><li>En general una paraula té tantes síl.labes </li></ul><ul><li>com vocals: ca-sa, ca-di-ra. </li></ul><ul><ul><li>1 síl·laba = monosíl·laba </li></ul></ul><ul><ul><li>2 síl·labes = bisíl·laba </li></ul></ul><ul><ul><li>3 síl·labes = trisíl·laba </li></ul></ul><ul><ul><li>+3 síl·labes = polisíl·laba </li></ul></ul>
  3. 3. <ul><li>El nucli de la síl·laba és sempre una vocal. </li></ul><ul><li>Dins de la mateixa síl·laba, la vocal pot anar precedida i/o seguida d’altres consonants i vocals. </li></ul><ul><li>ATENCIÓ! </li></ul><ul><li>Si dins d’una paraula trobem dues </li></ul><ul><li>vocals de costat, cal veure si formen </li></ul><ul><li>part de la mateixa síl·laba o de síl·labes </li></ul><ul><li>diferents. </li></ul>
  4. 4. ELS DIFTONGS <ul><li>Diftong decreixent </li></ul><ul><ul><li>La última vocal del diftong és una vocal feble. </li></ul></ul><ul><ul><li>ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu </li></ul></ul><ul><li>Diftong creixent </li></ul><ul><ul><li>La vocal feble és la primera. </li></ul></ul><ul><ul><li>gua, güe, güi , guo </li></ul></ul><ul><ul><li>qua, qüe, qüi , quo </li></ul></ul>Quan pronunciem dues vocals en una mateixa síl·laba diem que formen un diftong . - vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u) - dues vocals febles
  5. 5. <ul><li>Quan la i i la u es troben a principi de mot seguides d’una vocal, o bé entre vocals, també formen diftong creixent amb la vocal del seu darrere. </li></ul><ul><ul><li>A principi de mot : io -ga, h ie -na, ia n-qui </li></ul></ul><ul><ul><li>En posició intervocàlica : de- ia , se- ue n, ca-ca- ue t. </li></ul></ul>
  6. 6. HIAT <ul><li>La i i la u situades entre una consonant i una vocal forta NO formen diftong, sinó HIAT , i per tant es compten les síl·labes separades. </li></ul><ul><li>Ex.: c i - è n-c i - a , c u - a </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Formen hiat les combinacions de dues vocals fortes ( ea, ae, ao, oa, eo, oe ), com per exemple: i-d e - a i n e - ó . </li></ul><ul><li>També en formen la i i la u seguides de vocal, quan van precedides d’una consonant que no sigui la q ni la g , com ara: can-v i - a r, n u - a o ll u - e nt. </li></ul>
  8. 8. ELS DÍGRAFS <ul><li>Dígrafs que se separen </li></ul><ul><li>rr rs </li></ul><ul><li>ss sc </li></ul><ul><li>l·l tg tx </li></ul><ul><li>ix tj tz </li></ul><ul><li>Dígrafs que no se separen </li></ul><ul><li>ny </li></ul><ul><li>ll </li></ul><ul><li>qu </li></ul><ul><li>gu </li></ul>Quan hem de partir paraules a final de línia, hem de fixar-nos en els dígrafs . Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no.
  9. 9. L’ACCENT GRÀFIC <ul><li>Hi ha dos tipus d’accent gràfic: </li></ul><ul><ul><li>Obert (`) </li></ul></ul><ul><ul><li>Tancat (´) </li></ul></ul><ul><li>Les vocals poden portar accent gràfic: </li></ul>
  10. 10. ACCENTUACIÓ <ul><li>Les paraules poden ser: </li></ul><ul><ul><li>Agudes , si la síl·laba tònica és l’última. </li></ul></ul><ul><ul><li>cla- tell ge- noll a- mics </li></ul></ul><ul><ul><li>Planes , si la síl·laba tònica és la penúltima. </li></ul></ul><ul><ul><li> col -ze es- pat -lla pes- ta -nya </li></ul></ul><ul><ul><li>Esdrúixoles , si la síl·laba tònica és l’antepenúltima. </li></ul></ul><ul><ul><li>llà -gri-ma pàl -li-da tò -ni-ca </li></ul></ul>
  11. 11. NORMES D’ACCENTUACIÓ <ul><li>Accentuem les paraules agudes quan acaben en: vocal , vocal+s , –en o –in . </li></ul><ul><li>ma- tí pa-ra- dís de- pèn ma-ga- zín </li></ul><ul><li>NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong: </li></ul><ul><li>re-m ei a-v ui ba-b au </li></ul>
  12. 12. <ul><li>Accentuem les paraules planes si NO acaben en: vocal , vocal+s , </li></ul><ul><li>– en o –in . </li></ul><ul><li>plà -tan cèr -col ú -nic </li></ul><ul><li>S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong: </li></ul><ul><li>por tà v eu ser ví ss iu </li></ul>
  13. 13. <ul><li>Sempre accentuem les paraules esdrúixoles : </li></ul><ul><li>fí -si-ca dè -ri-a his- tò -ri-a </li></ul>
  14. 14. L’ACCENT GRÀFIC DE LA E <ul><li>En general tant siguin agudes, planes o </li></ul><ul><li>esdrúixoles l’accent és sempre obert: è </li></ul><ul><li>Excepcions més usuals: </li></ul><ul><li>De paraules esdrúixoles : església, llémena . </li></ul><ul><li>De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu . </li></ul><ul><li>De les agudes : clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès) . </li></ul><ul><li>Les terminacions verbals , exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre). </li></ul>
  15. 15. L’ACCENT GRÀFIC DE LA O <ul><li>Si la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò </li></ul><ul><li>Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: ò </li></ul><ul><li>Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó </li></ul><ul><li>Excepcions més usuals: </li></ul><ul><li>De les esdrúixoles : fórmula, pólvora, tómbola, tórtora . </li></ul><ul><li>De les planes : estómac, furóncol, córrer (i derivats). </li></ul><ul><li>De les agudes : arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però... </li></ul><ul><li>Compostes amb monosíl·labs : rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò... </li></ul>
  16. 16. <ul><li>Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera: </li></ul><ul><li>Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués... </li></ul><ul><li>Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè… </li></ul><ul><li>Gentilicis: francès, portuguès, aranès… </li></ul><ul><li>Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós… </li></ul><ul><li>Mots derivats acabats en -ència : abstinència, eficiència, dissidència... </li></ul><ul><li>Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació... </li></ul>
  17. 17. L’ACCENT DIACRÍTIC <ul><li>L’ accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un significat diferent. </li></ul>
  18. 18. VOS (pronom feble) VÓS (tractament personal) VENS/VENEN (verb VENDRE) VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) US (pronom) ÚS (verb USAR) TE (la resta de significats) TÉ (verb TENIR) SOL (la resta de significats) SÒL (solar, terra) SI (condició, nota musical o pronom) SÍ (afirmació) SE (pronom) SÉ (verb SABER) QUE (altres casos) QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.) PEL (per+el) PÈL (vellositat) OS (del cos) ÓS (mamífer) NET/-A/-S/-ES (absent de brutor) NÉT/-A/-S/-ES (parentesc MON (possessiu) MÓN (planeta) MOLT (quantitat) MÒLT (verb MOLDRE) MEU (possessiu) MÈU (d’un moix) MES (conjunció o trenta dies) MÉS (adverbi) MA (possessiu) MÀ (extremitat) FEU (present verb FER) FÉU (passat verb FER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir) ÉS/SÓN (verb ESSER) DONA/DONES (persona) DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DEU (cardinal o verb DEURE) DÉU (divinitat) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR) BÓTA/BÓTES (recipient) BE/BENS (mamífer) BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
  19. 19. Recorda! <ul><li>L'accent diacrític es conserva en els </li></ul><ul><li>compostos: </li></ul><ul><li>déu : adéu, pregadéu... </li></ul><ul><li>féu : desféu, reféu... </li></ul><ul><li>mòlta : remòlta... </li></ul><ul><li>món : rodamón... </li></ul><ul><li>nét : besnét, renét... </li></ul><ul><li>pèl : contrapèl, repèl... </li></ul><ul><li>sòl : subsòl... </li></ul>

×