NORMES D'ACCENTUACIÓ

70,194 views

Published on

Normes d'accentuació en llengua catalana

2 Comments
12 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
70,194
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
25,319
Actions
Shares
0
Downloads
496
Comments
2
Likes
12
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

NORMES D'ACCENTUACIÓ

  1. 1. ACCENTUACIÓ IDEES CLAU Mari Hernández [email_address]
  2. 2. LA SÍL·LABA <ul><li>La síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan diem una paraula. </li></ul><ul><li>En general una paraula té tantes síl.labes </li></ul><ul><li>com vocals: ca-sa, ca-di-ra. </li></ul><ul><ul><li>1 síl·laba = monosíl·laba </li></ul></ul><ul><ul><li>2 síl·labes = bisíl·laba </li></ul></ul><ul><ul><li>3 síl·labes = trisíl·laba </li></ul></ul><ul><ul><li>+3 síl·labes = polisíl·laba </li></ul></ul>
  3. 3. <ul><li>El nucli de la síl·laba és sempre una vocal. </li></ul><ul><li>Dins de la mateixa síl·laba, la vocal pot anar precedida i/o seguida d’altres consonants i vocals. </li></ul><ul><li>ATENCIÓ! </li></ul><ul><li>Si dins d’una paraula trobem dues </li></ul><ul><li>vocals de costat, cal veure si formen </li></ul><ul><li>part de la mateixa síl·laba o de síl·labes </li></ul><ul><li>diferents. </li></ul>
  4. 4. ELS DIFTONGS <ul><li>Diftong decreixent </li></ul><ul><ul><li>La última vocal del diftong és una vocal feble. </li></ul></ul><ul><ul><li>ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu </li></ul></ul><ul><li>Diftong creixent </li></ul><ul><ul><li>La vocal feble és la primera. </li></ul></ul><ul><ul><li>gua, güe, güi , guo </li></ul></ul><ul><ul><li>qua, qüe, qüi , quo </li></ul></ul>Quan pronunciem dues vocals en una mateixa síl·laba diem que formen un diftong . - vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u) - dues vocals febles
  5. 5. <ul><li>Quan la i i la u es troben a principi de mot seguides d’una vocal, o bé entre vocals, també formen diftong creixent amb la vocal del seu darrere. </li></ul><ul><ul><li>A principi de mot : io -ga, h ie -na, ia n-qui </li></ul></ul><ul><ul><li>En posició intervocàlica : de- ia , se- ue n, ca-ca- ue t. </li></ul></ul>
  6. 6. HIAT <ul><li>La i i la u situades entre una consonant i una vocal forta NO formen diftong, sinó HIAT , i per tant es compten les síl·labes separades. </li></ul><ul><li>Ex.: c i - è n-c i - a , c u - a </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Formen hiat les combinacions de dues vocals fortes ( ea, ae, ao, oa, eo, oe ), com per exemple: i-d e - a i n e - ó . </li></ul><ul><li>També en formen la i i la u seguides de vocal, quan van precedides d’una consonant que no sigui la q ni la g , com ara: can-v i - a r, n u - a o ll u - e nt. </li></ul>
  8. 8. ELS DÍGRAFS <ul><li>Dígrafs que se separen </li></ul><ul><li>rr rs </li></ul><ul><li>ss sc </li></ul><ul><li>l·l tg tx </li></ul><ul><li>ix tj tz </li></ul><ul><li>Dígrafs que no se separen </li></ul><ul><li>ny </li></ul><ul><li>ll </li></ul><ul><li>qu </li></ul><ul><li>gu </li></ul>Quan hem de partir paraules a final de línia, hem de fixar-nos en els dígrafs . Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no.
  9. 9. L’ACCENT GRÀFIC <ul><li>Hi ha dos tipus d’accent gràfic: </li></ul><ul><ul><li>Obert (`) </li></ul></ul><ul><ul><li>Tancat (´) </li></ul></ul><ul><li>Les vocals poden portar accent gràfic: </li></ul>
  10. 10. ACCENTUACIÓ <ul><li>Les paraules poden ser: </li></ul><ul><ul><li>Agudes , si la síl·laba tònica és l’última. </li></ul></ul><ul><ul><li>cla- tell ge- noll a- mics </li></ul></ul><ul><ul><li>Planes , si la síl·laba tònica és la penúltima. </li></ul></ul><ul><ul><li> col -ze es- pat -lla pes- ta -nya </li></ul></ul><ul><ul><li>Esdrúixoles , si la síl·laba tònica és l’antepenúltima. </li></ul></ul><ul><ul><li>llà -gri-ma pàl -li-da tò -ni-ca </li></ul></ul>
  11. 11. NORMES D’ACCENTUACIÓ <ul><li>Accentuem les paraules agudes quan acaben en: vocal , vocal+s , –en o –in . </li></ul><ul><li>ma- tí pa-ra- dís de- pèn ma-ga- zín </li></ul><ul><li>NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong: </li></ul><ul><li>re-m ei a-v ui ba-b au </li></ul>
  12. 12. <ul><li>Accentuem les paraules planes si NO acaben en: vocal , vocal+s , </li></ul><ul><li>– en o –in . </li></ul><ul><li>plà -tan cèr -col ú -nic </li></ul><ul><li>S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong: </li></ul><ul><li>por tà v eu ser ví ss iu </li></ul>
  13. 13. <ul><li>Sempre accentuem les paraules esdrúixoles : </li></ul><ul><li>fí -si-ca dè -ri-a his- tò -ri-a </li></ul>
  14. 14. L’ACCENT GRÀFIC DE LA E <ul><li>En general tant siguin agudes, planes o </li></ul><ul><li>esdrúixoles l’accent és sempre obert: è </li></ul><ul><li>Excepcions més usuals: </li></ul><ul><li>De paraules esdrúixoles : església, llémena . </li></ul><ul><li>De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu . </li></ul><ul><li>De les agudes : clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès) . </li></ul><ul><li>Les terminacions verbals , exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre). </li></ul>
  15. 15. L’ACCENT GRÀFIC DE LA O <ul><li>Si la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò </li></ul><ul><li>Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: ò </li></ul><ul><li>Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó </li></ul><ul><li>Excepcions més usuals: </li></ul><ul><li>De les esdrúixoles : fórmula, pólvora, tómbola, tórtora . </li></ul><ul><li>De les planes : estómac, furóncol, córrer (i derivats). </li></ul><ul><li>De les agudes : arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però... </li></ul><ul><li>Compostes amb monosíl·labs : rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò... </li></ul>
  16. 16. <ul><li>Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera: </li></ul><ul><li>Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués... </li></ul><ul><li>Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè… </li></ul><ul><li>Gentilicis: francès, portuguès, aranès… </li></ul><ul><li>Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós… </li></ul><ul><li>Mots derivats acabats en -ència : abstinència, eficiència, dissidència... </li></ul><ul><li>Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació... </li></ul>
  17. 17. L’ACCENT DIACRÍTIC <ul><li>L’ accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un significat diferent. </li></ul>
  18. 18. VOS (pronom feble) VÓS (tractament personal) VENS/VENEN (verb VENDRE) VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) US (pronom) ÚS (verb USAR) TE (la resta de significats) TÉ (verb TENIR) SOL (la resta de significats) SÒL (solar, terra) SI (condició, nota musical o pronom) SÍ (afirmació) SE (pronom) SÉ (verb SABER) QUE (altres casos) QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.) PEL (per+el) PÈL (vellositat) OS (del cos) ÓS (mamífer) NET/-A/-S/-ES (absent de brutor) NÉT/-A/-S/-ES (parentesc MON (possessiu) MÓN (planeta) MOLT (quantitat) MÒLT (verb MOLDRE) MEU (possessiu) MÈU (d’un moix) MES (conjunció o trenta dies) MÉS (adverbi) MA (possessiu) MÀ (extremitat) FEU (present verb FER) FÉU (passat verb FER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir) ÉS/SÓN (verb ESSER) DONA/DONES (persona) DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DEU (cardinal o verb DEURE) DÉU (divinitat) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR) BÓTA/BÓTES (recipient) BE/BENS (mamífer) BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
  19. 19. Recorda! <ul><li>L'accent diacrític es conserva en els </li></ul><ul><li>compostos: </li></ul><ul><li>déu : adéu, pregadéu... </li></ul><ul><li>féu : desféu, reféu... </li></ul><ul><li>mòlta : remòlta... </li></ul><ul><li>món : rodamón... </li></ul><ul><li>nét : besnét, renét... </li></ul><ul><li>pèl : contrapèl, repèl... </li></ul><ul><li>sòl : subsòl... </li></ul>

×