Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes.
Continguts:
El context socioeconòmic
La qualitat de l’aire
Els serveis sanitaris
Les malalties transmissibles:
La tuberculosi
Les infeccions de transmissió
sexual
Les infeccions per VIH/Sida
La salut mental
Les addiccions
L’esperança de vida
Les desigualtats en salut als barris
Comparativa d’indicadors 2014-15
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
En la següent presentació revisem: el concepte dinàmic de la bacteriúria, la dificultat en el diagnòstic, la utilitat de les tires reactives, els aspectes diferencials en el home i en el pacient portador de sonda vesical, el maneig antibiòtic i les mesures preventives com a aspectes més destacables. Esperem sigui del vostre interès.
1) La autoinflamación es un mecanismo de enfermedad que causa inflamación sin una causa infecciosa identificada. 2) Existen diferentes patrones clínicos de enfermedades autoinflamatorias como episodios recurrentes o inflamación persistente. 3) El hemograma juega un papel importante en el diagnóstico al mostrar anormalidades como trombopenia.
Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes.
Continguts:
El context socioeconòmic
La qualitat de l’aire
Els serveis sanitaris
Les malalties transmissibles:
La tuberculosi
Les infeccions de transmissió
sexual
Les infeccions per VIH/Sida
La salut mental
Les addiccions
L’esperança de vida
Les desigualtats en salut als barris
Comparativa d’indicadors 2014-15
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
En la següent presentació revisem: el concepte dinàmic de la bacteriúria, la dificultat en el diagnòstic, la utilitat de les tires reactives, els aspectes diferencials en el home i en el pacient portador de sonda vesical, el maneig antibiòtic i les mesures preventives com a aspectes més destacables. Esperem sigui del vostre interès.
1) La autoinflamación es un mecanismo de enfermedad que causa inflamación sin una causa infecciosa identificada. 2) Existen diferentes patrones clínicos de enfermedades autoinflamatorias como episodios recurrentes o inflamación persistente. 3) El hemograma juega un papel importante en el diagnóstico al mostrar anormalidades como trombopenia.
Rinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
Repàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
Definició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
El documento presenta información sobre la detección y abordaje inicial de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) en la consulta de atención primaria. La presentación discute la diferencia entre los trastornos de la ingesta alimentaria y los TCA, describe los principales TCA (anorexia nerviosa, bulimia nerviosa y trastorno por atracón), e indica cómo detectar posibles casos de TCA en la consulta primaria y los primeros pasos para abordarlos.
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
Fisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
Alimentació saludable. Estil de vida saludable vs dieta.
Canvi d'hàbits. Model mare/pare. Establiment de límits. Reforçaments. Gestió de conflictes. Alternatives als càstigs. El perill psicològic de les dietes.
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
Descripció de la cartera de serveis de la consulta dietista/nutricionista adreçada a la població pediàtrica atesa a l'Atenció Primària i Comunitària a Lleida.
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Estudi COPEDI-Cat
1. Anna Gatell
Equip Pediatria Territorial Alt Penedès-Garraf
17-03-2021
XXXVIII Curs de Formació Continuada
Pediatres de Ponent
Projecte viu col·laboratiu
Hospitalària & Atenció
Primària
2.
3. Com els hi afecta el SARS-Co2 als infants i als adolescents?
Quin quadre clínic tenen? Pot ser greu?
Afecta més als malalts amb malalties cròniques complexes?
Quin és el seu paper en la transmissió comunitària?
Podran tornar a les escoles?
5. OBJECTIUS
Pacients de 0 a <16 anys diagnosticats de COVID-19 a Catalunya
Descripció de les
característiques
clíniques
Descripció de les
característiques
demogràfiques i
epidemiològiques
Estudi dels contactes
domiciliaris i la
dinàmica de la transmissió
en el domicili
DESCRIPTIU TRANSMISSIBILITAT
13. ESTUDI RETROSPECTIU
1/03/2020 al 31/05/2020
158 PACIENTS amb PCR+
n=158 54% 46%
12 anys
0-3a: 17,7%
3-6a: 11,4%
6-12a: 19,0%
12-16a: 25,3%
16-18a: 26,6%
Taxes SARS-CoV-2 en població pediàtrica/ 100.000 habitants,
per regió sanitària 01/03 –31/05/2020
0
2
4
6
8
10
12
Number
of
cases
Dates
15. Letalitat
(n = 1; 0,6%)
Hospitalitzats
(n =17; 19,1%)
Simptomàtics
(n=70; 78,7%)
Dies d’ ingrés mitja IQR
Dies 5.5 3-12.25
UCI n %
Si 5 5.6%
Comorbiditats n %
Si* 23 25.8%
Final n %
Recuperat 83 93.3%
Seqüeles 6 6.7%
• Síndrome inflamatori crònic
• Estancament ponderal
• Febrícula persistent post-covid
• Miocardiopatia dilatada
• Anòsmia i disgéusia
• Pèrdua de pes i anorèxia
Associades a cardiopaties
congènites no corregides i
neumopatíes greus
16. ESTUDI RETROSPECTIU
1/03/2020 al 31/05/2020
89 registres
contactes
295
6 de cada 10 contactes
domiciliaris va ser dx de covid +
• CAS ÍNDEX INICIAL: n=36 40,4%
• CAS SECUNDARI: n=50 56,2%
• CAS ÍNDEX FINAL : n= 3 3,4%
17. Cas co-primari
Cas índex inicial
• Cas que és +
però que no
s’ha pogut
demostrar que
hagi transmès la
malaltia
• No hi ha més
casos +
Cas secundari
• Presenta
resultat +
desprès d’un
altre convivent
diagnosticat
Cas índex
final
• Es pot
demostrar que
ha estat el 1er
que ha
contagiat algun
membre de la
família
19. 289.976 PCR
en Pediatría
21.943 +
(7,6%)
1.309
reclutats
1.167 amb
informació
completa
dels ctes
domicili
1.081 ctes
amb dades
microbiog
1.040 <
de 16
anys
RECLUTAMENT
4,7% de tots els casos +
27. TAS 64,4% TAS 53,0%
NO hi ha diferències en la TAS si el cas
índex és asimptomàtic o té símptomes, ni
en l’edat, sexe o nº convivents
ESTUDI PROSPECTIU
493 PACIENTS
(1.626 contactes)
ESTUDI PROSPECTIU
547 PACIENTS
(1.766 contactes)
28. CONCLUSIONS
La meitat dels
infants són
asimptomàtics
Els
símptomes
són lleus i
inespecífics
El 7,7% han
estat cas
índex del
seu domicili
TAS és menor en
infants i menor
durant
l'escolarització
No són el
motor de la
pandèmia
Els domicilis són
llocs d'alta
transmissibilitat
35. • Estabilitat PCR + 5%
• Augment durant període vacances
• Augment segons la incidència població general
• Repunt 17/02 al 22/2 (nova variant)
• % de casos amb 1 sol cas índex al GCE: 75,3% al 1rT i
78,2% al 2nT
• El nombre de grups amb més de 5 casos ha augmentat
respecte el 1rT: ha passat d’un 0,8% dels grups a l’1%
46. 1. Identificar i descriure els determinants d’adquisició i transmissió associats a casos índex pediàtrics
identificats en les escoles sentinella https://escolessentinella.cat/
2. Estimar el rendiment de diferents estratègies i algoritmes de cribratge en població pediàtrica a atenció
primària: MODEL COMPUTACIONAL DE PREDICCIÓ CLÍNICA
3. Seguir descrivint l’evolució clínica dels casos d’infecció pediàtrica per SARS-CoV-2 identificats a
Catalunya.
4. Presentar projectes de recerca a convocatòries públiques: Marató tv3, ERAPerMed (EU H2020)
5. Estudi dels casos de PIMS
6. Protocol d’abordatge COVID PERSISTENT i estudi amb casos control.
CAP ON ANEM?