1. HIPERFREQÜENTADORS VERSUS
NORMOFREQÜENTADORS EN ATENCIÓ PRIMÀRIA DE
SALUT: Factors d’ansietat i depressió associats.
Autors:Valentín Calvo Rojas, Eva Ma. Rodriguez Pérez, Mercè Gil Rovira, Soledad Canut Segura,
Cristina Carlota Busques, Lídia Sentís Antolín.
Treballadors Socials Sanitaris. ICS. SAP Litoral/Esquerra Barcelona.
INTRODUCCIÓ:Diferents investigacions relacionen la hiperutilització
dels serveis sanitaris amb els trastorns depressius i d'ansietat. Un
estudi (OMS) conclou que els problemes psicològics representen
només el 5,3% de les presentacions simptomàtiques dels pacients, en
canvi el dolor i altres queixes de tipus físic representen el 62% de les
presentacions simptomàtiques.
OBJECTIUS:Comparar el risc de patir depressió o ansietat, i el
consum de recursos sanitaris, entre la població hiperfreqüentadora i la
població no hiperfreqüentadora.
METODOLOGIA: estudi de casos i controls. Usuaris assignats a 13
EAP del SAP Esquerra de Barcelona. Pacients classificats com
hiperfreqüentadors (visites>= 18). Mostreig aleatori aparellat per edat,
sexe i EAP.
RESULTATS: 249 subjectes entrevistats amb un 52,2% de dones; 134
hiperfreqüentadors: 72 dones i 62 homes (M=63,20; SD=15,49), el
20,9% tenen estudis universitaris, 115 no hiperfreqüentadors: 57
homes i 58 dones (M=64,26; SD=15,25), el 28,7% tenen estudis
universitaris. El 45,5% dels casos presenten elevada probabilitat de
depressió en front al 20% dels controls (p<0,001). El 69,4% dels casos
presenten elevada probabilitat de ansietat en front al 40% dels controls
(p<0,001). Hi ha diferencies estadísticament significatives, entre casos
i controls, en relació a totes les variables relacionades amb el consum
assistencial: mitjana de medicaments, nombre de: derivacions a
especialistes, proves complementàries, visites MF, visites infermera,
visites altres professionals.
CONCLUSIONS: És necessari diferenciar necessitats per a
contenir-les en els sistemes que correspongui, són els
professionals d'APS uns dels més indicats per a fer-ho.
.