2. Procediment idoni per establir un diagnòstic
de “salut esportiva”, valorar l’estat de forma, i
determinar els llindars d’entrenament i
competició.
Consisteix en la valoració de la resposta de
l’organisme durant l’exercici. Cal seguir un
procediment estandarditzat per tal de poder
comparar resultats entre esportistes i
l’evolució individual

3. Observació de l’estat físic de l’organisme (individu
sa, sospita o detecció de malaltia)
Detecció d’alteracions morfològiques i funcionals
Mesurar el progrés d’un programa de rehabilitació
mèdica
Recerca de contraindicacions per la pràctica de
l’activitat física.
Mesurar el progrés d’un programa de pèrdua de
pes
Mesurar l’evolució del rendiment físic d’esportistes

4. • Historia clínica
• Exploració física
• Exploració cardíaca: electrocardiograma en repòs,
ecocardiograma
• Exploració respiratòria en repòs
• Cineantropometria
• Ergometria
• Prova d’esforç
• Dinamometria
• Analítica Clínica
Amb totes les dades obtingudes es realitza l’informe
mèdic o mèdico-esportiu

5. Historia clínica
• Història social, acadèmica, laboral
• Història esportiva
• Història familiar (antecedents patològics)
• Antecedents patològics
• Simptomatologia i estat actual
• Medicació prèvia i actual
• Estat psicològic
Exploració física
Exploració física general incloent l’examen ocular, cutani,
estomatològic, toràcic, abdominal, vascular, neurològic i de
l’aparell locomotor (amb podoscòpia)

6. Exploració cardíaca
Es realitza un electrocardiograma en repòs i cada vegada és
més freqüent la realització d’un ecocardiograma dins dels
protocols d’avaluació mèdica..
Exploració respiratòria en
repòs
L’espirometria és la més comuna de les proves de funció
pulmonar. Específicament mesura la quantitat i/o la velocitat
d’aire que pot ser inhalat i exhalat. S’utilitza un espiròmetre.

7. CICLE RESPIRATORI
Una inspiració i una expiració
FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA
Quantitat de vegades que respirem en un minut (aprox.12)
VOLUM CORRENT (VC)
Quantitat d’aire inspirat i espirat en un cicle respiratori (en
repòs 500ml)

8. VOLUM RESIDUAL (VC)
Quantitat d’aire que queda en els pulmons després d’una
expiració forçada (1200ml)
VEMS (FEV1)
Quantitat d’aire espirat en el primer segon d’una espiració
forçada i explosiva (després d’haver fet una inspiració
forçada). Ha de ser el 80% de la capacitat vital (en atletes
pot arribar al 90%: força dels músculs respiratoris i menys
resistències).

9. CAPACITAT VITAL FORÇADA (CVF)
Màxim volum d’aire espirat partint d’una inspiració màxima
ÍNDEX TIFFENEAU (IT)
Relació en % entre el VEMS/CV . Per sobre del 75% és
correcta.

10. UNA CURIOSITAT…EL POWERBREATHE

11. Cineantropometria
Algunes de les mesures realitzades o dades obtingudes són:
· Pes
· Talla
· Índex de massa corporal
· Superfície corporal Plec subescapular
· Envergadura · Plec tricipital
· Perímetre toràcic superior · Plec supraíliac
· Perímetre toràcic inferior · Plec subadominal
· Perímetre abdominal · Valoració del Somatotip:
· Perímetre panxell § Endomòrfic
· Perímetre braç § Mesomòrfic
· Longitud extremitats inferiors § Ectomòrfic
· Diàmetre biacromial · Percentage gras
· Diàmetre bitrocanteri · Percentatge ossi
· Diàmetre bihumeral · Percentatge muscular
· Diàmetre biestiloideo
·

12. La mesura antropomètrica de l’individu més utilitzada és el pes, tot i
que aquesta dada per si sola ens diu poca cosa del subjecte.
Fins i tot l’índex de massa
corporal no deixa de ser un
valor poc fiable. Hem de
tenir en compte que
l’important no és el què
peses, sinó el què et pesa.

13. ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)
IMC= pes/talla2
kg m
Valors normals: H= 22-24 D= 21-23
Valors malaties cardiovasculars: H= >27,8 D= > 27,3
Primesa: H= <20 D= <19

14. El percentatge de greix corporal és l’índex més emprat per avaluar la
composició corporal. Els percentatges òptims de greix corporal es situa
al voltant del 15% en homes i en un 22% en les dones. (es consideren
obesos quan es troben en més del 25% i del 33% respectivament).
SOMATOTIPUS
És l’estudi de la forma del cos en un moment determinat
La representació del somatotipus es determina per
tres components:
-Endomòrfic
-Mesomòrfic
-Ectomòrfic

15. Endomòrfic
Cos de formes rodones, amb
predomini del component de
greix.
Mesomòrfic
Cos amb predomini de la massa
muscular.
Ectomòrfic
Cos alt, prim i fràgil. Longilini.

16. Com s’obtenen aquestes dades?
El mètode més habitual és el del Health-Carter, a partir de les següents
dades:
- Talla – Pes – Plecs cutanis (tricipital, subescapular, suprailíac, medial
de la cama) – Diàmetres ossis (biepicondiliar de l'húmer, biepicondiliar
del fèmur) –Perímetres musculars (braç flexionat i contret, cama
màxim de relaxada)
Balances de composició corporal

17. SOMATOCARTA
És la representació gràfica del somatotipus a partir d’un eix de
coordenades.
Cada component s’organitza
en 9 estadis, essent l’1 en
menor i el 9 del major.
És imposible trobar una forma
pura de somatotipus...per
exemple 1-1-9.
La lectura es fa a partir de
X = ECTO - ENDO
Y = 2 MESO - (ECTO +
ENDO)

18. CLASSIFICACIÓ DE SUBJECTE EN FUNCIÓ
DE LA LOCALIZACIÓ.
• Endomorfos, Mesomorfos i Ectomorfos balancejats.
• Mesomorfo-Endomorfo.
• Mesomorfo-Ectomorfo. Mesomorfia
• Endomorfo-Ectomorfo.
• Prefix del component més
allunyat + Sufix del més
proper.
– Meso-Endomorfo
– Endo-Mesomorfo
– Ecto-Mesomorfo
– Meso-Ectomorfo
– Endo-Ectomorfo
– Ecto-Endomorfo
Endomorfia Ectomorfia

24. Ergometria
Equipament bàsic per tal de realitzar una prova d’esforç.
Cinta rodant , tapís rodant (Eng: treadmill)
Cicloergòmetre o altres
Mesurador de la tensió arterial
Aparell de detecció de gasos i paràmetres respiratoris
Aparell d’electrocardiograma (ECG) i accessoris per a la fixació d’elèctrodes
Material de estandarització: baròmetre, termòmetre, higròmetre
Material de calibració dels aparells
Equip de reanimació : material habitual de reanimació (d’acord amb les
disposicions legals i amb els protocols interns d’intervenció): ambú o similars,
defibrilador, màscara i aparell d’oxigen, etc
Altres: analitzador de lactats, dispositius per a la simulació d’alçades (aviació,
muntanyisme,...) o fondàries,...

25. Valors que ens aporta la prova d’esforç
VO2 max
El consum d’oxigen reflexa la capacitat per
captar, transportar i utilitzar oxigen, implicant per
a tal fet les funcions respiratòries, hemàtiques,
cardiovasculars i musculars.
És un paràmetre excel·lent per valorar la capacitat de transport d’oxigen i
permet una estimació del rendiment físic. Els esportistes d’elit en esports
on la resistència és important tenen valors alts de V02 màxim i per aquesta
raó és un paràmetre molt valorat , si bé és sols un dels valors d’interès de
les proves d’esforç.

27. Llindar aeròbic
Es defineix com el valor (llindar a partir d’on el Volum
d’oxigen inicia una contribució anaeròbica i/o el lactat
sanguini inicia un increment. A nivell subjectiu de sensació
d’esforç es pot dir que per sota del llindar aeròbic és té la
sensació de realitzar un exercici amb comoditat.
Llindar anaeròbic
La intensitat de l’exercici o de treball físic per sobre de la
qual comença a incrementar de forma progressiva la
concentració de lactat en sang, a la vegada que la ventilació
s’intensifica també d’una manera desproporcionada.

28. Freqüència cardíaca
El nombre de batecs per minut que fa el meu cor. S’estableix la FC en
repòs, durant l’exercici (establint la FC del llindar...eina útil per
l’entrenament), la FC màxima assolida, i la FC després de 1’ i de 3’ de
recuperació.
Treball
Si realitzes la prova amb cicloergòmetre s'establiran el watts de treball, i
amb cinta rodant pots determinar la velocitat (km/h) i els graus de pendent.

29. Freqüència respiratòria, tensió arterial...
Test de Wingate
Test per avaluar la potència anaeròbica. Es tracta de pedalar a màxima
intensitat durant 30” amb una resistència constant.

30. Dinamometría
Mesura de la força de l’individu. Es pot fer a través d’un dinàmetre, valorant
diferents parts del cos, o bé utilitzant els protocols dinamomètrics de Carmelo
Bosco