Característiques dels dialectes del català

9,731 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
9,731
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
58
Actions
Shares
0
Downloads
53
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Característiques dels dialectes del català

  1. 1. • Esquema dels dialectes del català Rossellonès o català septentrional Capcinès Septentrional de transició Central Salat Xipella Barceloní Tarragoní Català oriental Balear Mallorquí Menorquí Eivissenc Alguerès Ribagorçà Català nord-occidental Pallarès o Lleidatà Tortosí Català occidental Valencià septentrional Valencià Valencià apitxat Valencià meridional Mallorquí
  2. 2. • Mapa
  3. 3. • Orígens de la partició del català oriental i el català occidental Les llengües anteriors al preromà, la romanització i el repoblament són les causes d’aquesta gran partició del català oriental i el català occidental. Teories d’aquesta partició: 1. Teoria de la reconquesta: Progressió meridional de les conquestes hauria provocat una transfusió (repoblació) de parlars orientals a l’Est i de parlars occidentals a l’Oest. Però arguments oposats diuen primerament que el sentit geogràfic de la Reconquesta, segueix una línia est-oest; en segon lloc perque rl nombre de cases de València concedides de gent oriental era superior al que tocà a participants occidentals. 2. Teoria M. Sanchis Guarner: Es basa en el primitiu poblament de les terres catalanes(substrat pre-romà). A partir dels estudis de Bosch Gimpera i del testament de Guifré el Pelós (898), deia que : Barcelona, Ausona i Girona era Català Central. Cerdanya Conflent i Besalú, era rossellonès. I l’Urgell, era català occidental. El comte català va tenir en compte diferències étniques impotants amb una possible seqüela lingüística. Sanchis Guarner observa la distribució dels pobles pre-romans, tribus d’estrip ibèrica, pobles bascos o bascoides i pre- indoeuropeus. 3. Teoria d’Antoni M.Badia Margarit: La gran densitat de la toponímia romana a Girona, Ausona i terres orientals, així com de l’hagiotoponímia cristiana; és relacionada amb la profunda romanització d’aquestes terres contrasten a l’oest amb dos fets importants: a) La persistència de bascos al Nord (Ribagorça, Pallars) b) L’arabització, des del S.VIII, de terres meridionals (País Valencià i Baix Ebre)
  4. 4. • Característiques del vocalisme ORIENTAL OCCIDENTAL Neutralització de les vocals a i e en posició Distinció de a i e en posició àtona: llibre, àtona (ús de la vocal neutra): llibre, pinta pinta Pronunciació [u] de la o àtona (amb l'excepció Distinció de o i u en posició àtona: de la major part de l'illa de Mallorca): monòtona monòtona Pronunciació de la E tancada del Pronunciació de la E tancada del llatí vulgar i es pronuncien com a e llatí vulgar com a e oberta o neutra: ceba tres tancada: No pronunciació de la i del grup ix: caixa ceba tres Pronunciació de la i del grup ix: caixa Desinència –ø, -i o -u a la primera persona del present d'indicatiu: cant, canti, canto Desinència -o o -e a la primera persona del present d'indicatiu: canto, cante

×