Entre 1870 i 1914 les potències europees aprofitant la seva superioritat tècnica, militar i financera es van llançar al domini polític, econòmic i cultural de de la resta del món.
Aquesta presentació aprofundeix sobre les causes i les consequències d'aquest fenomen, així com la descripció dels imperis que aquestes potències van formar.
També es fa referència a la participació en aquest procés d'altres noves potències industrials emergents i, no europees com van ser els EEUU i el Japó..
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar la part de continguts de la presentació presentats en foma d'animació.
La presentació també inclou "links" amb lpàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre el tema.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
Introducció als processos revolucionaris que es desenvolupen a Europa des de 1789 a 1848 amb l'objectiu de posar fi a l'absolutisme monàrquic i instaurar un regim polític liberal, amb especial atenció a la primera d’aquestes revolucions: La Revolució Francesa.
També es fa referència al període napoleònic i l‘etapa de la Restauració.
Atenció: Alguns dels continguts de la presentació són presentats en forma d’animació. Per poder-los visualitzar es necessari descarregar la presentació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
Entre 1870 i 1914 les potències europees aprofitant la seva superioritat tècnica, militar i financera es van llançar al domini polític, econòmic i cultural de de la resta del món.
Aquesta presentació aprofundeix sobre les causes i les consequències d'aquest fenomen, així com la descripció dels imperis que aquestes potències van formar.
També es fa referència a la participació en aquest procés d'altres noves potències industrials emergents i, no europees com van ser els EEUU i el Japó..
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar la part de continguts de la presentació presentats en foma d'animació.
La presentació també inclou "links" amb lpàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre el tema.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
Introducció als processos revolucionaris que es desenvolupen a Europa des de 1789 a 1848 amb l'objectiu de posar fi a l'absolutisme monàrquic i instaurar un regim polític liberal, amb especial atenció a la primera d’aquestes revolucions: La Revolució Francesa.
També es fa referència al període napoleònic i l‘etapa de la Restauració.
Atenció: Alguns dels continguts de la presentació són presentats en forma d’animació. Per poder-los visualitzar es necessari descarregar la presentació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
2. INDEX
1. L’ agricultura senyorial
2. La monarquia absoluta i el seu manteniment
3. La societat estamental
4. El pensament il·lustrat
5. La fallida de l’ absolutisme
5.1 La revolució anglesa
5.2 El despotisme il·lustrat
5.3 La independència dels Estats Units
6. L’ arribada dels Borbons al tro espanyol
6.1 La guerra de successió
6.2 L’ 11 de setembre 1714
6.3 La repressió
6.4 Catalunya sota el reformisme il·lustrat
http://recursostic.educacion.es/multidis
ciplinar/wikididactica/index.php/Categor
%C3%ADa:El_estado_absoluto._La_Ilust
raci%C3%B3n._El_fin_del_Antiguo_R%C
3%A9gimen_en_Europa._Reformismo_bo
rb%C3%B3nico_en_Espa%C3%B1a
9. Maria Antonieta amb la seva filla i membres de la
seva cort a Versalles, França.
LA CORT
10. El rei disposava d’un grup de consellers que l’ assessoraven (Consells d’
Estat). També consultaven a les Corts o Parlaments que convocaven quan
creien convenient, especialment quan calia aprovar nous impostos.
El Parlament estava compost per representants dels tres estaments
(nobles, clergat i tercer estat)
Parlament francès
conegut com Estats
Generals
LES CORTS
13. Durant el segle XVIII es va viure un període de relativa pau
internacional. Els tractats i les aliances tenien prioritat sobre la guerra.
Les epidèmies van remetre i la població va augmentar. Amb el creixement
demogràfic la demanda de productes de tota mena va augmentar. Els
preus anaven a l’ alça i el comerç es va convertir en una activitat molt
beneficiosa.
c) La producció d’ aliments i de manufactures va ser estimulada per la
mateixa monarquia (instal·lació de tallers d’ objectes de luxe) que a la
vegada protegia les grans companyies comercials.
Es van construir carreteres i canals per facilitar el transport i el comerç
marítim va experimentar un fort impuls (comerç colonial).
Activitat econòmica
14.
15.
16. El comerç triangular tenia en el tràfic
d’ esclaus de raça negra un dels seus
elements essencials. Els esclaus eren
recollits a Àfrica, traslladats a
Amèrica en condicions penoses i
venuts allà per treballar a les
plantacions agrícoles. Els vaixells que
els havien transportat tornaven a
Europa carregats de sucre, cafè,
tabac, cotó, cacau i altres matèries
primeres.
24. Exemples de concessions: bancs
reservats a l’ església, portar
espasa,no pagar impostos, dret a
cobrar impostos als pagesos, exempció
de col·laborar en les obres públiques,
lleis diferenciades, dret a caçar,accés
a càrrecs de responsabilitat...
Ducs d’ Osuna
31. En oposició al mercantilisme,
teoria econòmica que defensava
l’ acumulació de metalls
preciosos com a font de riquesa
i el comerç com a millor activitat
per aconseguir-la, s’ hi va
imposar la fisiocràcia.
Els fisiòcrates afirmaven que l’
agricultura era la base de la
riquesa d’ un país, la que
permetia viure als seus
habitants i acumular i
intercanviar productes.
A mes defensaven la propietat
privada, la llibertat de comerç i
d’ indústria i s’ oposaven a
qualsevol intervenció de l’ Estat
en l’ economia (liberalisme). Adam Smith pare del
liberalisme econòmic
François Quesnay.
Fisiòcrata
El pensament econòmic il·lustrat
58. Malgrat l’ abolició de les institucions i els càstigs, el segle XVIII és una etapa de
creixement econòmic i demogràfic:
- la població catalana es va doblar arribant al milió d’ habitants
- Les mesures fiscals de càstig com el cadastre (control de les propietats
immobles i dels productes i els ingressos que en resulten) van acabar
beneficiant Catalunya perquè era un impost més equitatiu per a la població
- El món agrícola es va modernitzar, va introduir nous conreus i es va
especialitzar en la producció de vins. Va dirigir els excedents cap a els
mercats
- També al món agrícola es van generalitzar els contractes coneguts com a
censos emfitèutics: contractes estables i a llarg termini que permetia al
pagès quedar-se bona part dels rendiments agraris
- L’ augment de beneficis al camp va permetre l’ augment del consum així van
créixer les manufactures cotoneres o indianes
- Les mesures aranzelàries que frenaven les importacions van facilitar el
desenvolupament de les indústries locals
- Finalment la liberalització del comerç va permetre l’ expansió de companyies
comercials i dels mercaders
59. Botiga d’ indianes. La seva fabricació
va posar la base del desenvolupament
industrial de Catalunya.