material de quart d' ESO .

1. Causes, origen i conseqüències dels Imperis Colonials
(1870 – 1914)
4rt ESO. Lourdes Escobar Zafrilla

2. En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament del capitalisme en el context de la
segona revolució industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en
la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó.
Per diverses causes, les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a
conquerir territoris, que palesava tant les limitacions del seu propi desenvolupament
econòmic, com les ambicions de poder i les rivalitats internacionals per aconseguir
l'hegemonia mundial. Entre 1870 i 1914, van protagonitzar l'era de l'imperialisme,
període caracteritzat per l'explotació sistemàtica de territoris dominats políticament i
econòmicament.
L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania
entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França,
encara que també van intervenir-hi els Estats Units i el Japó.
L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i
tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes. El resultat de tot
plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època
sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en què es van
trobar, i es troben encara, amb la descolonització. És per això que l'imperialisme és un
fenomen clau per a entendre el món actual.
http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/imperialisme.htm
INTRODUCCIÓ

3. Definició: Fenomen històric en que algunes potències
europees (metròpolis) van ocupar, colonitzar i explotar
immensos territoris a Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica (les
colònies).
Cronologia: entre 1870 i 1914 (si bé la “descolonització” no
es va produir fins després de la 2a Guerra Mundial).
Antecedents: els grans Imperis Espanyol i Portuguès a
l’Amèrica Llatina (des del S. XVI), i les colònies comercials
holandeses, franceses i britàniques a Àfrica, Àsia i Amèrica (S.
XVII i XVIII).
Origen històric: El nou Imperialisme modern es va produir
durant la 2a Revolució Industrial, quan les grans potències
europees, més el Japó i els Estats Units, estaven en plena fase
de creixement econòmic i expansió política i militar.

5. Els imperis colonials
a inicis del S. XVIII

6. A dalt, caricatura de la
colonització britànica del continent
africà, que es va estendre del
Caire, al nord, a Ciutat del Cap, al
sud. A la dreta, una expedició
colonial francesa a la zona del baix
Níger.

8. CAUSES ECONÒMIQUES
Necessitat de nous mercats on
vendre els excedents industrials.
Necessitat d’aconseguir matèries
primeres a baix preu i ens grans
quantitats, així com fonts
energètiques.
Recerca de noves possibilitats
d’inversió i d’ obtenció de beneficis
per a la burgesia en l’ explotació i l’
organització de les noves colònies
Negocis entorn a la mateixa
empresa colonitzadora:
proveïments a l’ exèrcit,
construcció de les infraestructures
bàsiques a les colònies...
CAUSES DEMOGRÀFIQUES
Necessitat de nous espais on
situar els excedents de població
europea (pressió demogràfica)
Polítiques dels governs europeus
per afavorir l’emigració. Es
consolidava el domini colonial
sobre el territori a la vegada que s’
evitaven problemes socials a les
metròpolis. L’ augment
demogràfic havia generat un
excés de població i per tant
dificultats a l’ hora de trobar feina
(tensions socials).

9. Els aspectes econòmics, que foren els més
determinants per a les colonitzacions, es
concreten en un INTERCANVI DESIGUAL:
productes manufacturats de la metròpoli a
alt preu, a canvi de matèries primeres de la
colònia a baix preu, que és l’ origen de l’
emprobriment i subdesenvolupament de l’
anomenat Tercer Món.

10. CAUSES POLÍTIQUES I MILITARS
Prestigi dels Governs i de la Nació.
Aconseguir prestigi i a la vegada
distreure el país d’ altres problemes
interns
Ampliar les zones d’ influència. La idea
era augmentar el poder i obstaculitzar l’
expansió dels altres. Això va generar
una forta rivalitat entre les potències.
S’ intenta aconseguir més i millors
colònies per demostrar la capacitat d’
influència.
Raons estratègiques, militars i
comercials: domini de rutes comercials,
enclaus militars ...
CAUSES IDEOLÒGIQUES
CAUSES CIENTÍFIQUES, RELIGIOSES
Convicció en la superioritat
moral, intel·lectual i cultural de
la raça blanca, que dóna lloc a un
dret de conquesta.
Obligació moral d’ evangelitzar i
estendre el cristianisme sobre la
resta de pobles i cultures del
Món.
Recerca científica (estudis de
flora i fauna, grans exploracions
geogràfiques, cartografiar
indrets desconeguts ...

11. Jules Ferry va dir a la cambra de
diputats francesa el juliol de 1885: “Les
races superior tenen un dret sobre les
races inferiors, i també hi tenen un
deure: civilitzar-les”.

14. La Campana de Gràcia
Només alguns
intel·lectuals, sindicalistes
i líders polítics, sobretot
socialistes, es van mostrar
contraris al colonialisme.
Van denunciar l’ explotació
brutal i inhumana de les
colònies i van defensar el
dret d’ aquest pobles a
decidir sobre els seus
destins.

15. Els grans Imperis colonials a
l’any 1898

16. Els imperis colonials al 1910

17. El repartiment d’ Àfrica
Cap al 1880, l’ interior d’ Àfrica era pràcticament desconegut per als europeus.
A la CONFERÈNCIA de BERLÍN (1885) les potències europees van arribar a
acords per repartir-se el control del continent. L’ ocupació efectiva donava dret
a la possessió i els estats europeus van iniciar una autèntica cursa per
conquerir Àfrica.

18.  Els grans rius van facilitar les expedicions de
descoberta.
 La conquesta militar va ser relativament fàcil
gràcies a la
superioritat tècnica, la capacitat de producció i la
creixent població europea.
 La major part del continent va quedar en mans
de Gran Bretanya i França. Van aprofitar
rivalitats entre ètnies i tribus per enfrontar-les i
reclutar tropes.
 El desig de terres va generar conflictes entre els
països europeus, com la guerra entre britànics i
francesos pel control d’ Egipte o la guerra dels
boers entre britànics i descendents d’
holandesos pel control de regions interiors de
Sud-àfrica on s’ havien descobert mines d’ or i
diamants.

19. Henry Morton Stanley en 1872
David Livingstone
Tres dels principals
exploradors que van
recórrer l’ Àfrica Central i la
van cartografiar

20. Àfrica al 1914
El 1914 tan sols
dos territoris
mantenien la seva
independència:
Abissínia, que era
una monarquia
cristiana, i
Libèria, que havia
estat comprada
pel govern dels
EUA per enviar-hi
els antics esclaus
africans que hi
desitgessin.

21. La Xina
Gran part del continent asiàtic va ser ocupat per
potències europees i d’ altres països.
La Xina, durant la segona meitat del segle XIX, tot
i ser formalment independent, va ser dividida en
zones d’ influència per al Regne Unit, França,
Alemanya, Rússia, Japó i els EEUU. L’ any 1842
Gran Bretanya va ocupar Hong Kong i va obligar la
Xina a obrir el seu mercat als comerciants
britànics. Altres països van fer el mateix i Xina va
quedar sotmesa (guerrers de l’ opi) . Això va
provocar un alçament nacionalista, la revolta dels
bòxers (1898-1901) que va ser esclafat per un
exèrcit internacional.
Bòxers executats

22. 1921

23.  A final del s. XIX és un Imperi Mundial. 33 milions de km2 i
uns 450 milions d’ habitants.
 La seva marina controla els oceans.
 Comerç per tot el globus.
 Colònies a Àfrica, Àsia i Oceania.
 Explota recursos de terres remotes.
 Londres és la capital del món.
 Gran rapidesa de les comunicacions. Flota potent i moderna.
 Forta migració a les colònies (300.000 britànics/any).
 Control estratègic de : Suez, Gibraltar, Malta, Aden, Zanzíbar, Singapur i Hong-kong.
 En 1914 agrupava el 20% de la terra i el 25% de la població mundial.
 L'índia, va ser la colònia principal de l’imperi a causa de la seva gran varietat de
riqueses. La joia de la corona.
 Altres importants van ser: Canadà i Austràlia.
 http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/videos/663.htm
Imperi Britànic

24. El francès Ferdinand de Lesseps va acabar l’ obertura del
canal de Suez el 1869. La Gran Bretanya va comprar una gran
quantitat d’ accions de la companyia francoturca i va arribar a
explotar-lo a mitges amb els francesos. El canal significava
arribar a ‘Asia pel mar Roig sense haver de vorejar Àfrica. D’
aquí la importància del seu control
Canal de Suez

26. - Va formar un imperi colonial d’ importància mundial.
De primer es va orientar al control de l’Àfrica mediterrània (Algèria,
Tunísia i Marroc) i més tard es va introduir al centre i a l’oest del
continent.
- Va establir una colònia important al sud-est asiàtic ( delta del
Mekong) i es van expandir a finals del s. XIX a Cambotja, Vietnam i
Laos, formant la unió indo-xinesa.
-Estratègicament es important l’illa de Madagascar.
- França entra al s.XX amb un imperi que controla algunes línies
comercials i abundància de primeres matèries i aliments.
Imperi Francès

27. Rússia: va aconseguir territoris en els límits de les
seves fronteres, incorporen Sibèria i es va estendre fins
a l’Himàlaia i l’índia i va arribar a territori xinès a mitjan
segle XIX.
Portugal: va controlar alguns territoris africans, com
Angola i Moçambic, i alguns enclavaments asiàtics, com
l’ illa de Timor i la ciutat de Macau a la Xina.
Països Baixos: van mantenir el control sobre
Indonèsia.
Altres Imperis Colonials

28. Bèlgica: va aconseguir una colònia al centre d’Àfrica: el Congo
zona rica en minerals i diamants.
Espanya: controlava algunes zones africanes:
Part del Marroc, del Sàhara Occidental i de la Guinea
Equatorial.

29. Alemanya e Itàlia: es van incorporar més tard a l’expansió imperialista, ja que
fins el 1870 no havien assolit la seva pròpia unitat nacional.
Alemanya: dominava alguns territoris africans sense continuïtat territorial
( Tanganika, Àfrica del Sud-oest i el Camerun). També disposava d’ enclaus a
Àsia i Oceania.
Itàlia: va ocupar alguns territoris africans com Líbia, Somàlia i Eritrea.

30. Japó: va estendre el seu domini sobre Taiwan, Corea i Manxúria (guerra
amb la Xina).
Els Estats Units: van dominar Puerto Rico, les illes Filipines (antigues
illes espanyoles) i Hawaii. A més exercien un cert control sobre l’ illa de
Cuba i l ‘estat de Panamà, on empreses nord americanes van construir i
gestionar el canal, que va estar obert a la navegació el 1914.
Evolució de l’imperi
japonès entre 1895-1945

31. Canal de Panamà
Va permetre connectar l’ oceà
Atlàntic amb el Pacífic sense
haver de vorejar tota l’
Amèrica del Sud.

32. Tipus de colònies, segons el model britànic
 Colònies de poblamentColònies de poblament: territoris amb gran presència de
població blanca que desplaça a la població indígena i s’
organitza seguint el model de la metròpoli. Exemples: Canadà,
Austràlia, Nova Zelanda Sud-Àfrica. Gaudien de gran
autonomia.
 Colònies d’ explotació:Colònies d’ explotació: en aquest territoris la població indígena
era majoritària. Eren governades i explotades directament per
la metròpoli. Exemple: l’ Índia, Jamaica, Belize.
 Protectorats:Protectorats: aquests territoris tenien una població
majoritàriament indígena però mantenien les seves pròpies
autoritats, tret de la política exterior que era dirigida des de la
metròpoli. Exemples: Egipte, Malàisia
 Enclavaments estratègics:Enclavaments estratègics: eren ports, illes, petits territoris en
llocs destacats, que permetien disposar de ports segurs en les
grans rutes marítimes, controlar les rutes... Exemples:
Gibraltar, Malta, Suez, Singapur, Hong Kong (concessió)

33. Conseqüències de l’ imperialisme
Per al països colonitzats
 Explotació dels seus recursos materials i
humans
 Imposició dels models socials i culturals
de la metròpoli. Imposició d’ una nova
llengua, estil de vida, religió...
 La dominació colonial va anar lligada en
inici a una forta mortalitat (epidèmies de
grip o verola entre d’ altres contra les
quals la població indígena no tenia
anticossos). La colonització s’acompanyà
d’ una incipient xarxa hospitalària i això
va afavorir després la reducció de la
mortalitat i l’ augment de la població que
es va traduir en un desequilibri entre
recursos i població que encara avui
pateixen les antigues colònies
(subalimentació).

34. Mines franceses de Hongay al Vietnam

35.  Creació d’ infraestructures ( ports, ponts,
ferrocarril...) que responien als interessos de
la metròpoli i que van destruir les xarxes
tradicionals de ciutats i mercats indígenes,
tot i que van contribuir a modernitzar les
colònies
 Creació de fronteres artificials que no
respectaven territoris tribals ni estats
indígenes. Es va forçar la convivència entre
grups ètnics històricament enfrontats mentre
altres pobles es van veure dividits de cop i
volta.
 Els llocs de responsabilitat van ser copats
per la burgesia colonial i un escàs nombre de
població autòctona que va ser assimilada. La
resta va patir la proletarització. Aviat van
sorgir grups reivindicant la suposada
democràcia de la qual presumien les
metròpolis, protestant contra la segregació
racial.

36.  Les potències colonials van imposar un sistema de dependència econòmica.
Cada territori es va especialitzar en la producció d’ un o més productes agraris o
en l’ obtenció de matèries primeres que eren exportades a les metròpolis. L’
economia tradicional basada en l’ agricultura de subsistència va desaparèixer.
Les millors terres van ser controlades pels colons i les companyies europees i
eren organitzades com a plantacions de productes necessaris per a la metròpoli
i no per a la població autòctona. Moltes terres van ser roturades (desforestació)
i el paisatge va patir profundes alteracions.
 Es van introduir també
noves espècies animals que van alterar
profundament els ecosistemes i els sistemes
d’ explotació de mines i jaciments va deteriorar
la vida dels rius.
Explotació
francesa al
Vietnam

41. Conseqüències per a la metròpolis
 L’ imperialisme va servir para impulsar la industrialització allà on encara
era dèbil i consolidar-la allà on ja estava en marxa.
 Obtenien matèries primeres abundants i barates i col·locaven productes
manufacturats.
 Es van reduir el número de vagues i protestes
a l’ interior dels països gràcies a la possibilitat
d’ emigrar
 Van generar constants tensions i conflictes
que van conduir a la Primera Guerra Mundial.

43. http://www.xtec.cat/~jcaste16/mon%20contemporani.htm
http://www.xtec.cat/~evives3/1r%20BAT/Imperialisme/Imperialisme.html
http://www.claseshistoria.com/imperialismo/esquema.htm